Judicialització

El Suprem torna a la càrrega

En el dia en què Quim Torra ha pres possessió com a president de la Generalitat de Catalunya, el Suprem ha confirmat els empresonaments de cinc consellers destituïts i demana al tribunal d’Sleswig-Holstein concedir l’extradició de Carles Puigdemont i no rebutjar-la per un defecte de forma, tal com va fer la justícia belga el dia anterior.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si d’alguna cosa no sé li pot acusar a Pablo Llarena és de manca de perseverança. Molts han estat els dubtes suscitats en distintes instàncies després dels seus darrers fracassos. El fet que Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit hagen negat, fins al moment, les distintes extradicions que el magistrat demana contra els consellers cessats pel Govern espanyol després de la declaració d’independència, ha provocat un escepticisme generalitzat. Malgrat els, fins ara, nuls fruits de la seua estratègia a l’estranger, el jutge insisteix. I demana, sovint a la desesperada, les extradicions.

Aquest dijous ha emès una carta a la jutgessa alemanya que haurà de decidir si extradeix o no Carles Puigdemont per malversació. Després de la decisió de la justícia belga de denegar la detenció de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per un defecte de forma, Llarena ha expressat, després de recórrer al «principi de confiança», que a l’Estat espanyol resta present una ordre de prisió provisional contra Carles Puigdemont. És així com el magistrat tracta d’evitar una resposta similar a la que va rebre el dia anterior des de Bèlgica, país que va denegar l’extradició, entre més coses, per valorar que no existia una ordre prèvia de detenció a l’Estat espanyol.

 

«Risc de fuga i reiteració delictiva»

Mentre el Suprem espera extradicions que no arriba, el magistrat Llarena persevera, també, en l’estratègia interior. Ara, després del recurs d’apel·lació emès per les defenses dels cinc encarcerats el 23 de març -Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva-, el jutge ha decidit desestimar-lo. Tots cinc, per tant, restaran empresonats.

Entre les raons hi ha el de risc de fuga i la reiteració delictiva. Entre més coses, perquè «tot i que alguns processats hagen renunciat a les seues actes de diputats, s’assenyala que tots han compartit aspiracions independentistes que han pretès satisfer mitjançant instruments d’actuació que trenquen les normes». El risc de fuga es valora en tant que els presos compten «amb un ampli col·lectiu que se solidaritza amb la seua causa».

La interlocutòria torna a donar importància cabdal als fets del 20 de setembre. Concretament, acusen els encausats d’haver «mantingut episodis de violència» després d’aquell dia en què es va «intentar evitar, amb la força física», l’actuació policial d’escorcoll a les dependències oficials de la Generalitat. «Tot i sabent que la presència policial encarregada d’impedir les votacions donaria lloc a enfrontaments físics que, amb alta probabilitat, com ja havia ocorregut i finalment va tornar a succeir, terminarien en actes de violència».

El document no podia obviar tampoc la situació dels exiliats a l’hora de valorar el risc de fugida. D’aquesta manera, tot i la cautela dels arguments, hi ha un retret important a les decisions judicials d’altres països. «Tot i que es mantinga la confiança que mereixen els sistemes de cooperació judicial internacional instaurats en l’àmbit de la Unió Europea, que no tenen per finalitat jutjar l’actuació de les autoritats judicials d’un altre soci, sinó que pretenen augmentar l’agilitat de la col·laboració basant-se en un reconeixement de les resolucions judicials que té la seua raó d’ésser en el respecte mutu i en la confiança recíproca, en canvi, i malgrat això, s’ha de reconèixer que, en el cas, són evidents les dificultats existents per fer-los efectius mitjançant l’entrega a Espanya dels qui s’han instal·lat a diversos països de la Unió, de manera que resten allà malgrat ser reclamats per autoritats judicials espanyoles per delictes molt greus que, fins i tot, podrien afectar, en cas que els processats assoliren els seus objectius, a la mateixa estructura política i als valors de la Unió».

Tots cinc continuaran, de moment, en presó preventiva a l’espera d’un judici que encara tardarà a arribar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.