Greuges del finançament valencià (I)

La sanitat valenciana, víctima de l'infrafinançament

EL TEMPS inicia un serial sobre els efectes de l'infrafinançament al País Valencià en diversos àmbits: sanitat, infraestructures, educació, dependència... Un dossier que comptarà amb textos breus del director de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, Pau Caparrós, i amb una declaració d'un representant del sector explicant les conseqüències del maltractament fiscal de l'Estat als valencians. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Despesa sanitària per habitant (Ministeri de Sanitat, 2017)                
Estat Espanyol: 1.233                                                                                         
País Valencià: 1.195   

Taxa de metges per cada 100.000 habitats (INE, 2016)     

Estat Espanyol: 468,45                                                                                       
País Valencià: 430, 88

L'infrafinançament de País Valencià és, més enllà d'una discussió sobre política fiscal, una qüestió de realitats socials i nombres concrets. La sanitat i l'educació són les dues principals competències transferides per l'estat a les comunitats autonomies de règim general que avui es troben en una situació crítica d'infrafinançament. Els indicadors més utilitzats per a comparar la qualitat dels diferents sistemes sanitaris de l'Estat així ho corroboren, deixant la sanitat valenciana amb guarismes per sota de la mitjana espanyola. La primera dada que ho indica és la taxa de metges per cada 100.000 habitants. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a l'Estat espanyol hi havia 468,45 metges per aquesta xifra de població, mentre que al País Valencià el guarisme és de 430,88. La desigualtat queda evident.

Ara bé, tampoc surt ben posicionat el País Valencià si utilitzem altres dels indicadors més importants per analitzar la qualitat dels sistemes sanitaris i l'atenció al territori és la despesa sanitària per habitant. Les dades de l'INE mostren que si l'Estat espanyol inverteix de mitjana 1.233 euros per habitant, el País Valencià només gasta 1.195 euros per cada valencià. Efectes de l'infrafinançament.

No debades, el País Valencià arrossega des de fa anys indicadors negatius en relació als de la majoria de comunitats autònomes. Es dóna la paradoxa que, fins i tot, amb un menor despesa per habitant (en sanitat i en altres qüestions), la valenciana és l'autonomia que més s'endeuta any rere any per mantenir una despesa pública que ja d'entrada és menor que en altres territoris de l'estat. Un endeutament que ja arriba al 42% del PIB (amb dades de 2016), el més elevat de tot l'estat.


Eduardo Zafra, portaveu de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública al País Valencià

-Com afecta l'infrafinançament del País Valencià al sistema sanitari valencià?

-Afecta, principalment, en dos nivells. Per una banda, té una gran afecció en la reposició de personal que es jubila, ja que limita la contractació de personal en l'àmbit dels serveis sanitaris. D'altra banda, també ens resta recursos per a la renovació de recursos i compra de material. També en qüestions com la rehabilitació d'hospitals i centres de salut, que la majoria necessiten reformes per gaudir d'unes condicions més dignes per als pacients i els professionals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.