Ferraz contra Blanqueries

El PSOE entrebanca el PSPV

Les relacions entre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el socialisme valencià s'han tornat a congelar. La jugada del cens a les primàries de la ciutat de València i les noves regles que prepara Ferraz sobre els processos orgànics han creat un profund malestar al PSPV. La manca d'un compromís clar en favor d'una quitança del deute valencià, tal com exigeix el president Ximo Puig, pot distanciar encara més la federació valenciana de la direcció estatal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Miquel Iceta, líder del PSC, va plantejar una quitança per alleugerar el deute de Catalunya, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va recollir el guant. La proposta del dirigent català coincidia amb la reivindicació del Consell. És a dir, amb la condonació del deute equivalent als diners que històricament el País Valencià no havia rebut de l'Estat espanyol a causa d'un model que, segons tots els estudis publicats, maltracta financerament els valencians.

Aquella proposta, fortament criticada pel socialisme andalús i extremeny, va trobar acollida en el president de Castella la Manxa, Emiliano García Page. I tot i que Puig i Page tenen posicionaments diferents sobre com ha de ser el futur model de finançament autonòmic, ambdós van firmar una aliança a mitjan gener per reivindicar una quitança del deute històric de les dues autonomies. «Considerem justa i necessària una reestructuració i rebaixa del deute que suportem ambdues comunitats», fixava el document signat.

Aquest acord de Puig amb el seu homòleg manxec, que seguia la senda de la resta de pactes que el president valencià ha teixit amb autonomies com ara Andalusia, Múrcia o les Illes, va trobar-se amb el silenci de Pedro Sánchez, líder del PSOE. A l'assemblea oberta a la militància que va celebrar-se a València un dia després d'aquella rúbrica, el secretari general dels socialistes espanyols no va dir ni pruna sobre la quitança del deute valencià. Només va fer una apel·lació general en favor «de la vostra causa que reclama un millor finançament».

El silenci, però, havia estat precedit per unes declaracions a Levante-EMV, en les quals havia defugit la qüestió de la reestructuració del deute. «La resposta a l'infrafinançament ha de ser per a tots. No únicament per a un territori», responia. Aquelles paraules, tanmateix, contravenien la promesa feta uns mesos i provocaven una reacció contrària de Compromís, socis de govern del partit del puny i la rosa al territori valencià. Sánchez, després de la manifestació històrica en favor d'un finançament just i fruit de la seua ruta per desgelar les relacions amb els barons territorials, va donar suport a València a una quitança del deute públic del País Valencià causat per l'infrafinançament.

El missatge de la direcció socialista, després que el Govern espanyol haja rebutjat aquesta fórmula, no ha canviat. El secretari d'organització del PSOE, el valencià José Luis Ábalos, ha evitat en una entrevista concedida aquests dimarts la Cadena Ser manifestar-se a favor d'una condonació o reestructuració del deute valencià provocat pel maltractament fiscal de l'Estat espanyol. «Nosaltres hem plantejat un model de finançament que s'ha de negociar amb les autonomies i veure què fer amb aquelles comunitats -jo, per exemple, sóc valencià- que tenen un problema d'infrafinançament», ha afirmat Ábalos.

El secretari d'organització del PSOE, el valencià José Luis Ábalos| Miguel Lorenzo.

Quan li han preguntat, concretament, per si aposta per una quitança o una reestructuració del deute per al País Valencià, Ábalos s'ha desmarcat d'aquesta mesura. «No, parlem d'un model de finançament que atenga les necessitats de deute. No vull entrar en conceptes perquè, d'una banda, surten els abanderats d'una proposta i, de l'altra, els defensors de la mesura alternativa. El més important és que el Govern es pose a negociar i que duga una proposta al Consell de Política Fiscal i Financera», ha replicat el dirigent socialista, posant en dubte les reivindicacions de Puig.

El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, del PSPV, ha recordat que sense una solució per al deute històric valencià «la Generalitat Valenciana no acceptarà cap solució de futur [en referència a la reforma del model de finançament autonòmic». Una postura que, a parer de Soler, comparteix Ferraz, tot i que ho ha expressat amb dubtes i amb un cert malestar per les declaracions d'Ábalos. «Quan ens reunim en la direcció socialista, repetim aquesta exigència una vegada i una altra. Per tant, entenem que ens donen suport», ha assenyalat. «És l'única manera d'actuar equitativament. En cas contrari, no hi hauria acord», ha sentenciat, a manera d'advertència pels dubtes de la cúpula del socialisme espanyol sobre aquesta fórmula que genera divisió al PSOE. Si la presidenta andalusa, Susana Díaz és contrària -tot i firmar un document amb Puig a favor d'ella i rebre diners a través d'aquesta via-, la balear Francina Armengol sí que és partidària.

Recentralització

A la manca de concreció de Ferraz sobre si dóna suport a una condonació del deute històric del País Valencià, s'hi suma les jugades de Sánchez per controlar el PSPV. Blanqueries va detectar 169 noves afiliacions al País Valencià amb dret a vot als congressos comarcals i locals que van celebrar-se a principis d'aquest mes. Les altes, validades per Ferraz, estaven repartides en punts estratègics, com ara València. A la ciutat del Túria, de fet, la diferència entre les dues candidates, les regidores Sandra Gómez -afí a Puig- i Maite Girau -del sector sanchista- era mínima. Tot i l'empipament de la cúpula del socialisme valencià, la federació va acatar la decisió de direcció estatal que afirmava que «aquests afiliats directes (sense inscriure's a col·lectiu local del partit) a través d'internet tenien totes les garanties de vot». Des del PSPV, amb tot, van remarcar el seu desacord.

Les diferències entre el PSOE i el PSPV s'han agreujat després de la nova proposta orgànica dels socialistes espanyols sobre com s'han de regir els processos interns de la formació. Segons aquest nou reglament, Ferraz es reserva la potestat de celebrar primàries per escollir els candidats de municipis de més de 50.000 habitants i per seleccionar els aspirants a presidir les autonomies. Una mesura, que tot i mostrar un major aperturisme, condiciona l'autonomia de la federació valenciana per decidir aquests aspectes de la seua vida interna.

L'enfrontament per l'estructura orgànica, però, no és nou. La celebració de congressos comarcals per part del PSPV xocava amb l'organització provincial que propugna la direcció estatal. Una composició interna de la qual Ferraz recela perquè suposa un contrapés al poder provincial que ostenta el sanchisme, per exemple, a València. En els darrers dies, de fet, el PSPV de La Safor s'ha manifestat a favor d'un «socialisme que no creu en l'estructura de decisió política de les Diputacions i de les províncies, que no està en les arrels de la nostra ideologia, sinó que aposta per la vertebració comarcal com l'espai idoni per desplegar, ara i en el futur, les nostres polítiques referents per a les persones».

Delegació de l'organització socialista de La Safor al passat congrés del PSPV-PSOE

La decisió d'aquesta agrupació no és ni de bon tros anecdòtica, ja que s'integren en ella dirigents molt propers a Puig, com ara Alfred Boix -síndic adjunt a les Corts Valencianes- i José Manuel Orengo -assessor en presidència-. L'organització comarcal, a més, va presentar en el passat congrés una esmena perquè el PSPV tinguera un estatus similar al PSC, és a dir, el d'una formació aliada amb el PSOE, però amb un elevat grau d'independència. Uns estires-i-arronses que van produir-se abans de l'estratègia de desgel encapçalada per Puig i Sánchez, però que la direcció estatal sembla capficada en deixar-la a la nevera.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.