Les ganes de canvi del PP i l'extrema dreta Vox semblaven temperades. El calendari marcava quasi dos mesos de la investidura del popular Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, però l'organigrama del Consell continuava incomplet, amb més d'una desena d'alts càrrecs pendents de nomenar. El Govern valencià de la dreta i la ultradreta, fins i tot, havia mantingut contra la seua voluntat dos responsables polítics de l'antiga etapa botànica a l'àrea d'Emergències.
Amb l'oposició progressista assenyalant l'estructura deficient de l'executiu valencià i denunciant el «segrest» d'aquests dos alts càrrecs del departament encarregat de vigilar els incendis, Mazón va reaccionar amb una ronda de designacions a començaments d'aquest mes. En el cas de la conselleria d'Agricultura, encapçalada per l'ultradretà i membre del sector falangista de Vox José Luis Aguirre, s'havia escollit Letícia Sanchiz Becquet com a nova directora general d'Agricultura.
Sanchiz Becquet havia estat seleccionada per la seua experiència com a empresària del sector de la ramaderia intensiva. No debades, ha estat directora general del Grupo Sanchiz i està present en els òrgans de direcció d'una llarga llista de mercantils del hòlding de la seua família dedicat al negoci controvertit de les macrogranges. La nova directora general d'Agricultura de la Generalitat Valenciana per l'extrema dreta Vox és administradora solidària d'Agropecuaria Balsa de Ves SL i d'Agropecuaria Chinchilla SL, o administradora única d'Agropecuaria Bonete SL i administradora mancomunada de la firma de plaques fotovoltaiques Campos Solares Manchegos SL, segons la plataforma d'informació i dades mercantils Infonif.
Els seus interessos empresarials s'expandeixen per altres companyies del grup familiar com ara Casa Solar SL, División Apoyo GS SL, División de Inversiones Agrícolas y Ganaderas SL, División de Mantenimiento, Servicios e Ingenería SL, Foton Energy SL, Fotovoltaica 2023 SL, Genepork SL, Granja de Ves SL, Renting y Desarrollo Agrícola SL, SB División Servicios y Transporte SL o SB Green Energy, entre altres. El hòlding atresora diverses plantes a Aiora (Vall de Cofrents), Chinchilla o Balsa de Ves, les últimes dues a la zona d'Albacete. En total, disposa d'un cens de prop de 2.000 ovins i s'ha caracteritzat per produir anualment 322.000 porcs.
Una icona de la contaminació del sòl
Les instal·lacions de ramaderia intensiva més conegudes del Grupo Sanchiz, amb una estratègia denunciada per les organitzacions ecologistes de llavat d'imatge verd a través de diferents premis del sector, són les ubicades a Balsa de Ves, una xicoteta població manxega que amb prou feines suma més de 150 persones. L'explotació ha estat al punt de mira dels col·lectius mediambientalistes i animalistes, així com d'un consistori que ha denunciat reiteradament les males olors i la contaminació generada per la macrogranja. No debades, Balsa de Ves ha perdut el 40% de la població d'ençà de l'arribada de la planta càrnia i ha acaparat el focus mediàtic estatal.
«Després de l'autorització ambiental integrada inicial en 2006, la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa ha permès nou modificacions, qualificades administrativament com no substancials, que inclouen la construcció d'una nova nau en una altra parcel·la, obertura de pous nous, instal·lació de planta de biogàs i successives autoritzacions de nous substrats, que són els residus que alimenten la digestió anaeròbia. L'únic criteri que s'ha seguit per a aquestes autoritzacions és que no s'augmentaven el nombre de caps i, per tant, tampoc els recursos necessaris», ha criticat amb insistència Ecologistes en Acció de la Manchuela, és a dir, de la zona d'Albacete i de Conca. L'autorització inicial era per a 2.500 mares amb garrins de fins a 20 kilograms.
Quatre anys després de la instal·lació de la macrogranja, les autoritats de Castella la-Manxa van validar una planta de biogàs per a tractar 15.300 tones per any de purí, les quals feien referència a la mateixa producció de l'explotació i 3.500 tones d'altres substrats com ara palla i altres restes vegetals. «La planta de biogàs s'ha convertit, a base de modificacions no substancials o correccions d'errors, en una instal·lació de tractament de residus externs sense que s'hagen incrementat o millorat les instal·lacions», han indicat des del col·lectiu ecologista.
El problema mediambiental més gros va generar-se, segons va criticar l'organització mediambientalista, «arran de la modificació no substancial de 2017». A partir d'aleshores, la planta de biodigestió va passar d'estar autoritzada per assumir la quantitat de 18.800 tones per any a gestionar-ne 38.900, on 15.300 tones per any eren de purí i les altres 23.600 corresponien a residus industrials. Aquestes deixalles no-vegetals van ser considerades per Ecologistes en Acció com a «d'un dubtós potencial de biodigestió».
«El dany mediambiental es produeix perquè les plantes de biodigestió han de tindre un sistema de gestió del digestat que generalment es realitza mitjançant l'aplicació al camp, la qual està lligada a una superfície necessària i a unes característiques que ha de tindre el digestat. En les circumstàncies actuals, no es compleix», va denunciar aquest col·lectiu a principis de 2022. «L'aplicació adequada al camp d'un biodigestat es converteix en un abocament de quasi quaranta mil tones de residus sense tractar o a mig tractar sobre superfície agrícola quan no poden complir la funció de substituts dels fertilitzants», van explicar sobre l'impacte mediambiental d'aquesta pràctica.
La conselleria de Desenvolupament Sostenible del Govern de Castella la-Manxa va sancionar a l'empresa Granja de Ves SL, filial del Grupo Sanchiz i comandada per la nova directora general d'Agricultura del Consell, precisament, per vessaments irregulars. «Van multar-la amb 3.000 euros per una falta greu d'abocar purins en parcel·les properes a la macrogranja», exposa Toni Jorge, de la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial.
La resolució de l'executiu del PSOE assenyalava una «alta dosi d'aplicació dels purins, la qual podia ocasionar contaminació a través de nitrats i, al seu torn, un entollament de les parcel·les». Els agents mediambientals van observar com l'entollament s'havia prolongat durant quasi un més on la pluja no havia fet cap acte de presència. «La sanció va ser ratificada després d'unes al·legacions de l'empresa, encara que la quantia és ridícula i minva si ho pagues en un breu període de temps. Es tracta d'irregularitats i comportaments dolents que, normalment, són complicats de fiscalitzar per a la ciutadania. I això fa què pensar sobre què passara en la resta de macrogranges que atresora el grup», reflexiona Jorge.
«La nova batalla dels veïns i de les organitzacions ecologistes és la instal·lació d'una altra granja a la pedania de la Paret, on els seus habitants denuncien que s'estan llençant residus als seus camps sense cap mena d'autorització», incorpora Fernando Suárez, enginyer agrònom que va assessorar tant el consistori de Balsa de Ves com a les plataformes mediambientalistes per detectar les irregularitats de la macrogranja de la nova alt càrrec de Vox a la Generalitat Valenciana. «La pràctica d'aquestes macrogranges de vessar el digestat no produeixen cap bé al camp. Sempre queden nitrògens i, per a fer-ho, has de tenir un pla de gestió del fem», dissecciona. «Cal recordar que Espanya ja compta amb diversos procediments de sanció per incomplir la directiva europea de contaminació dels purins», ressalta.
Irregularitats i opacitat
Els veïns, les plataformes animalistes i els col·lectius ecologistes van batallar per esbrinar si el hòlding de les macrogranges de la nova directora general d'Agricultura de Vox al País Valencià disposava del conjunt de les autoritzacions i dels plans de gestió de residus marcats a la normativa. En 2021, Ecologistes en Acció de la Manchuela va sol·licitar a l'administració de Castella la-Manxa, justament, els plans de gestió de purins. «La resposta va ser negativa, fent prevaldre els interessos econòmics o comercials i el secret professional i la propietat intel·lectual i industrial per damunt del dret a la informació ambiental», relata Jorge.
L'Ajuntament de Balsa de Ves, governat pel PSOE, sí que va rebre una part de la informació sobre la macrogranja. «Les dades eren parcials, quasi impossibles d'interpretar i no estaven completes», van retraure des d'Ecologistes en Acció, qui van queixar-se: «No havia estat l'única informació que ha sigut negada a la ciutadania». «L'historial de la macrogranja Granja de Ves, propietat del grup Sanchiz, mostra deficiències en l'aplicació de la Llei d'Avaluació Ambiental, de les lleis que regulen el sector porcí en general i de l'absència de les mateixes referides al sector del biogàs», van agregar aleshores per retratar el currículum d'aquesta companyia càrnia.
«El procediment habitual del grup Sanchiz sol ser: obtindre inicialment una autorització ambiental integrada per a una macrogranja de porcs, després instal·lar una incineradora de cadàvers mitjançant una modificació no substancial, posteriorment una planta de biogàs amb el pretext de valorar els seus purins i a continuació convertir-se en una planta de gestió de residus de diversa procedència», han cartografiat els seus comportaments el col·lectiu ecologista de la zona. «Estan fent un gran negoci amb els residus, fins i tot gestionant-ne procedents de València», coincideixen l'enginyer agrònom i la veu de la plataforma contra la ramaderia industrial.
Vulneracions sindicals i «maltractament animal»
A la macrogranja de Balsa de Ves, la plataforma contra l'extensió de la ramaderia industrial va denunciar la instal·lació «d'una incineradora de cadàvers i una planta de biogàs a través de modificacions no substancials del projecte inicial». Aquest moviment administratiu, segons el col·lectiu animalista, «va permetre al Grupo Sanchiz accelerar els terminis i simplificar al mínim les exigències administratives i d'impacte ambiental».
Aquesta macrogranja de mares reproductores de Balsa de Ves ha sigut acusada, a més, d'irregularitats en les condicions laborals i de mancances en el benestar animal. Una extreballadora va afirmar en 2018 als micròfons de Ràdio Albacete que els animals de l'explotació «patien maltractament». En l'entrevista concedida a l'emissora manxega, va assegurar que «no hi havia cap control veterinari» i «havia d'assistir als animals, als quals administrava antibiòtics o vacunava», sense comptar amb la formació necessària. «Es maten garrins a colps i es deixen agonitzant sense sedació», va censurar.
La CNT va iniciar en aquell mateix any mobilitzacions pels acomiadaments que havia efectuat la companyia propietària de l'explotació, així com va engegar una ofensiva contra el hòlding de la nova alt càrrec de Vox al País Valencià per haver trencat el contracte d'una empleada que havia organitzat una secció sindical d'aquesta organització obrera. L'acomiadament d'aquella persona va declarar-se nul per part de la justícia, qui va observar una vulneració de les llibertats sindicals, segons va contar la publicació El Salto.
Els negocis del Grupo Sanchiz no només han causat controvèrsia a Castella la-Manxa, sinó que també han generat contestació social per la macrogranja de la seua filial División de Inversiones Agrícolas y Ganaderas SL al terme municipal d'Aiora. L'associació Amics de la Terra va denunciar «les irregularitats» en l'ampliació de l'explotació, la qual passava d'acollir 720 porcs a gestionar-ne 7.200. «L'empresa promotora ha rebut una subvenció de 230.000 euros abans de comptar amb la declaració d'impacte ambiental», van exemplificar com a una de les anomalies del procés.
«La macrogranja se situa prop de terrenys de la Xarxa Natura 2000, dels quals es farà ús per a escampar els purins, és a dir, els excrements del bestiar. El promotor necessitarà 760,81 hectàrees de superfície com a base territorial sobre la qual estendre els residus dels animals, que es duran a terme en àrees protegides», van avisar sobre l'aval al projecte a l'aleshores executiu botànic. «L'única condició que posa la conselleria és que les parcel·les situades en la Xarxa Natura 2000 hauran d'abonar-se fora del període comprés entre el 15 de març i el 15 de juliol», van lamentar sobre la falta de fiscalització.
L'ombra de la incompatibilitat
La condició de directiva del grup empresarial familiar ha situat al focus polític la nova directora general d'Agricultura del Consell a causa d'un possible incompliment de la llei d'incompatibilitats, que marca l'impossibilitat de participar dels òrgans de comandància d'una firma amb l'exercici de responsabilitats de servei públic a l'administració. «Ara com ara, no es té constància de la renúncia dels seus càrrecs privats. Ara bé, encara que ho faça, no resulta ètic el nomenament d'una directiva i membre de la família propietària d'un conglomerat empresarial directament relacionat amb l'àrea que es gestionarà», ha retret aquest dimecres Inma Lozano, portaveu de la Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial.
«El conseller d'Agricultura, José Luis Aguirre, ha d'explicar per què no ha tingut en compte en el nomenament d'aquesta persona que encara consta com a directiva d'un grup empresarial», ha expressat Paula Espinosa, diputada de Compromís a les Corts Valencianes sobre la possible incompatibilitat, com ocorre també amb el vicepresident valencià de Vox, Vicente Barrera. «Cada dia tenim alguna sorpresa desagradable. Aquest govern genera problemes fins i tot quan no pren decisions. En els nomenaments, ja genera una mala imatge», ha completat el portaveu adjunt del PSPV a la cambra valenciana, Arcadi España. Els alts càrrecs de Vox, al punt de mira.