Les vibracions eren de passeig militar. Ni les intervencions virals per a l'electorat progressista de l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero, ni tampoc el revifament de l'amistat de l'aspirant popular Alberto Núñez Feijóo amb un narcotraficant eren indicadors per a la calma i la contenció dels somriures de bat a bat. Els pactes amb la ultradreta Vox no eren percebuts com a una distorsió a les urnes i la capacitat de supervivència del socialista Pedro Sánchez era menystinguda. Res restringia l'optimisme que es respirava a la dreta i l'extrema dreta espanyola.
PP i Vox estaven segurs de la majoria absoluta. Fins i tot, els populars somiaven en una victòria que dispararia la seua representació parlamentària als 160 diputats. Estaven absolutament convençuts perquè les enquestes així ho dibuixaven, i, fins i tot, tenien fantasies amb un govern amb solitari. És cert que hi havia sondeigs que advertien a les dues forces d'una majoria per sota de l'absoluta, però quasi totes les prediccions demoscòpiques incloïen un domini incontestable al Congrés dels Diputats de conservadors i reaccionaris en alguna forqueta.
Aquesta sensació de victòria descomptada, de triomf sense haver de baixar de l'autobús, com s'expressa en l'argot esportiu, era avalada pel guru demoscòpic de la formació de la gavina i de l'opinió publicada espanyola. Narciso Michavila, un exmilitar reconvertit a gran sociòleg electoral, alternava les enquestes per als mitjans de comunicació amb un assessorament electoral a Feijóo, atès que era l'encarregat de proporcionar al PP els seus trackings diaris.
L'assistència demoscòpia de Michavila no era cap circumstància estranya. El politòleg estava estretament vinculat amb el PP i una part de la seua família havia desenvolupat càrrecs importants a la formació de la gavina. La seua germana, Ana Michavila, va convertir-se durant anys en l'ombra de l'expresident valencià Francisco Camps com a la seua cap de gabinet, i el seu germà, José María Michavila, fou ministre de Justícia entre 2002 i 2004, és a dir, en l'últim període de presidència neocon de José María Aznar del Govern espanyol.
A Gènova 13, a la seu estatal del partit de la gavina, cada enquesta i tracking electoral de Michavila era concebut com a una mena de guia de la campanya electoral. Les pistes dels seus sondeigs eren seguides amb una atenció especial per part de la direcció del PP. El bagatge de Michavila en altres eleccions van convertir-lo en un oracle per als populars que va pronosticar un triomf inapel·lable que no ha existit. Només en la simulació de les enquestes.
Amb les urnes tancades i quan quedava solament una hora per a l'inici del recompte, les enquestes que s'havien fet durant tota la setmana assenyalaven un panorama de felicitat per al PP, qui sumava amb Vox la majoria absoluta. Hi havia excepcions, com ara el sondeig de Sigma 2 per a RTVE, TV3 o À Punt, la qual congelava en algunes forquetes d'escons les aspiracions de Feijóo i, de retruc, del capitost de Vox, l'expopular Santiago Abascal.
L'inici del recompte electoral va sorprendre. Les urnes assenyalaven uns resultats que no quadraven amb les prediccions demoscòpiques, però era solament el començament. El panorama podia capgirar-se. La Comunitat de Madrid i Andalusia, convertides darrerament en dos grans bastions de paperetes per a la dreta tradicional espanyola, presentaven un nivell de vot escrutat baix. S'apel·lava a una tranquil·litat que va desaparèixer quan al 50% dels sufragis comptabilitzats el PSOE encara liderava la contesa electoral i una aliança entre PP i l'extrema dreta Vox no sumava.
Els populars van guanyar les eleccions, però la celebració d'aquella victòria era impostada. Les cares eren llargues i desencaixades a Gènova 13. Solament s'havia d'observar els rostres de la plana dirigent quan van sortir al balcó per llençar els seus missatges a la militància congregada. Els crits a favor de la presidenta madrilenya, la trumpista Isabel Díaz Ayuso, dels simpatitzats concentrats van agregar més estupor als jerarques del PP. Ni l'exconseller valencià Esteban González Pons, ni la secretària general Cuca Gamarra, ni el coordinador general Elías Bendodo, ni el mateix Feijóo sabien com reaccionar davant d'aquells càntics.
La gerra d'aigua gelada de les eleccions espanyoles del 23J ha obligat a reaccionar als populars. O, simplement, a prendre la iniciativa enfront d'un Congrés dels Diputats on el socialista Pedro Sánchez compta amb més possibilitats d'ocupar la Moncloa que no Feijóo. Si l'actual president espanyol ha d'aconseguir el suport de Sumar, les coalicions perifèriques de la plataforma de Yolanda Díaz com ara Compromís-Sumar, ERC, EH Bildu, BNG, PNB i l'abstenció de Junts per Catalunya, l'expresident de la Xunta de Galícia hauria de reunir a l'extrema dreta Vox, Unió del Poble Navarrès, Coalició Canària i atreure els nacionalistes bascos, una tasca quasi utòpica per la seua incompatibilitat amb la formació d'Abascal.
Després d'una jornada maratoniana de reunions, amb un Feijóo encara amb el rostre si fa no fa desencaixat, ha comparegut aquest dilluns per admetre que «no ha complit amb les expectatives». Ara bé, el líder del PP ha assegurat que «no renunciarà» a la seua investidura. De fet, ha establert contactes amb la Unió del Poble Navarrès, qui li ha expressat el seu suport; Coalició Canària, qui ha avisat al PP que no donaria el seu vot «per a una investidura fantasma» i al PSOE que no brindara els seus diputats per investir-lo del bracet de Junts per Catalunya; l'extrema dreta Vox, amb els quals han quedat emplaçats per més endavant, i PNB.
«Ho hem dit per activa i per passiva. Quan se'ns ha preguntat que ocorreria si no estiguera Vox a l'acord, ja dèiem que no era una opció per què Vox estaria sí o sí. A més, i deixant a Vox a un costat, el PP s'ha situat en una posició molt difícil com per a què la resta de partits podem donar-li suport per activa o per passiva. El PP ha legitimitat Vox amb els seus acords de govern, els quals freguen postures poc democràtiques i de retrocés absolut de qüestions socials a les quals el PNB ha donat suport», ha expressat aquest matí als micròfons d'Onda Vasca i Ràdio Euskadi la presidenta de l'executiva bilbaïna del PNB, Itxaso Atutxa.
Encara que els nacionalistes bascos han reconegut l'enviament d'un missatge de whatsapp per part dels populars, fonts del PNB citades per Deia afirmen que Andoni Ortuzar, president de la direcció jeltzale, ha contestat que «no podia parlar». «Exigim decisions estratègiques sobre Euskadi», és, de moment, la petició dels nacionalistes bascos a Sánchez per atorgar el seu vot afirmatiu en una hipotètica investidura del candidat del PSOE. El PNB ha confirmat en un comunicat que no participarà d'una investidyra de Feijóo.
Sumar, per la seua banda, havia enviat Jaume Asens, un dels perfils més sobiranistes de la coalició, per a negociar amb Junts per Catalunya. Els puigdemontistes han negat, de moment, cap apropament de la plataforma de Díaz.
Mentre va perfilar-se el tauler de joc de les negociacions per a conformar un govern a l'Estat espanyol, amb un risc elevat de bloqueig que provoque una repetició electoral, el PP i l'extrema dreta Vox continuen amb xoc, sense creure un resultat que ja havien anticipat per terra, mar i aire bona part de les empreses demoscòpiques espanyoles i, especialment, el considerat com a màxim expert en els darrers temps a la matèria. Les discussions acalorades de les tertúlies radiofòniques carpetovetòniques i les reaccions a determinats programes de televisió amb una orientació inequívocament conservadora mostren l'estat d'ànim de la dreta espanyola després del 23J.