La tensió i les cares llargues s'havien apoderat dels compassos d'espera d'un ple incert a la Diputació de València. L'única institució d'entitat amb possibilitats de comandament progressista després del vendaval conservador i reaccionari del 28-M al País Valencià estava en joc. La corporació provincial havia estat l'únic somriure de l'esquerra valenciana a les passades votacions. Amb la Generalitat Valenciana, les diputacions d'Alacant i Castelló i els ajuntaments de Castelló de la Plana, Elx (Baix Vinalopó), València i Alacant en mans del PP -gràcies, en alguns casos, al suport de la ultradreta Vox-, les forces botàniques només podien aspirar a retenir la Diputació de València.
Aquell gest d'alegria durant la fosca nit del 28-M per als progressistes era profundament capritxós. El PP, amb 13 diputats provincials, i l'extrema dreta Vox, amb dos representants, feien 15. La suma era idèntica a l'esquerra. El PSPV n'havia assolit 12 i Compromís els tres. El desempat estava en mans de La Vall Ens Uneix, una formació impulsada per l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, quan els socialistes van expulsar-lo del partit per la seua imputació al denominat cas Alqueria, on s'investigava un conjunt d'irregularitats en la contractació d'alts directius vinculats aleshores al partit del puny i la rosa i a la coalició valencianista.
El traumàtic adeu de Rodríguez del PSPV havia deixat una ferida oberta que mai havia cicatritzat. El batlle de la capital de la Vall d'Albaida assenyalava l'expresident de la Generalitat Valenciana i líder dels socialdemòcrates valencians, Ximo Puig, d'haver-lo deixat desemparat. L'espina de Rodríguez amb la rosa socialista va mostrar-se públicament quan l'Audiència Provincial de València va absoldre'l quasi l'endemà del 28-M.
La sentència, qüestionada per la Fiscalia Anticorrupció, era un míssil de flotació contra la instrucció i l'escenografia grotesca que va acompanyar l'operació policial contra el baró d'Ontinyent. Arran d'aquella resolució judicial, Rodríguez buscava el desgreuge, les disculpes públiques de Puig. Aquell sentiment, aquella petició, semblava no entrebancar les negociacions entre el PSPV, Compromís i La Vall Ens Uneix per confeccionar una entesa progressista a l'entitat provincial.
El secretari provincial del PSPV i alcalde absolutíssim de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, s'havia proposat per ocupar la presidència. Bielsa anhelava erigir-se en l'autèntic referent institucional dels socialistes valencians, una condició que probablement l'encimbellaria a la llarga com a líder del PSPV. L'aliança amb Alejandro Soler, secretari provincial dels socialistes a Alacant i rival orgànic de Puig, era clau per arrabassar el control del partit al nucli de l'expresident del Consell botànic. Les llistes al Congrés i al Senat havien estat el preludi de la nova etapa de Vietnam intern al PSPV.
El pla de Bielsa, però, va truncar-se de la nit al dia. La Vall Ens Uneix va decidir estripar la baralla. A pesar d'haver promès que una entesa amb l'extrema dreta Vox era una línia roja, la formació originària d'Ontinyent va anunciar que presentaria a la seua diputada, Natàlia Enguix, a la presidència de la Diputació de València. El desafiament era total per al PSPV i Compromís: o votaven a la candidata de Rodríguez, o la corporació provincial cauria per al PP i Vox. A Vicent Mompó, secretari provincial del PP a València i aspirant popular, se li havia obert el cel de bat a bat.
La Vall Ens Uneix justificava el tomb per la guerra interna al PSPV. «Dubtem de Bielsa i del seu equip perquè l'executiva del PSPV de la Comunitat Valenciana no vol que ell siga president. No sabem si Bielsa pot complir els compromisos que assumisca», llençava Rodríguez en referència a la disputa de l'alcalde de Mislata amb l'expresident valencià, així com afegia a la llista de greuges no haver-li demanat perdó públicament, el nomenament de l'ontinyentina Rebeca Torró a síndica dels socialistes a les Corts Valencianes i la paralització de l'Hospital d'Ontinyent. Rodríguez semblava col·locar-se indirectament amb el PP, una formació que sol·licitava per a ell fins a 18 anys de presó pel cas Alqueria.
Desunió i venjança exsocialista
Malgrat els intents per reconduir la situació, per aconseguir una victòria pírrica i en l'últim minut a un partit que semblava assequible d'ençà que l'àrbitre va xiular l'inici, el marcador quedaria inalterable. L'arribada ràpida, sense quasi donar declaracions, del candidat socialista era un indicador de la falta d'entesa amb La Vall Ens Uneix. Tothom a l'àmbit progressista mantenia l'esperança d'un canvi de parer de Rodríguez a última hora, però aquella fantasia era impossible de traduir-se en realitat. O com diuen en el llenguatge esportiu: era 99% de fe i un 1% de possibilitats. L'absència de Puig al ple era simptomàtica.
Conscients que tenien la paella pel mànec, que eren els grans protagonistes de la jornada d'aquest divendres a la Diputació de València, Enguix arribava acompanyada de Rodríguez, així com d'altres càrrecs i membres de La Vall Ens Uneix. Si el PSPV i Compromís havien apel·lat a la fe, les paraules del baró d'Ontinyent eren tota una bufetada de realitat: «Si es vol parar a la dreta, com diuen el PSPV i Compromís, la solució és tan senzilla com votar a Natàlia Enguix, que és una dona progressista».
«Nosaltres ostentaríem la presidència només fins que el PSPV siga un partit confiable per a nosaltres. Aleshores, estarem encantats que el president siga Bielsa. D'ençà que vam anunciar aquesta posició, no s'ha produït cap gest que ens permetrà reavaluar la decisió, al marge de les converses informals amb una i l'altra banda», expressava Rodríguez, qui explicava com els socialistes podien tornar a ser confiables: «Ho seran quan es produïsca un congrés nacional del PSPV i desapareguen aquelles persones que han posat bastons a les rodes en aquesta negociació, aquells que tant mal li han fet al Botànic». Tota una referència implícita a Puig.
Sense cap mena de canvi de guió en el temps de descompte, la partida seria guanyada pel PP. L'empat a 15 paperetes, amb els populars i els ultradretans votant a Mompó, i els socialistes i valencianistes apostant per Bielsa, es desencallaria en segona ronda del costat de la formació de la gavina. La seua condició de força més votada li atorgava la diputació després de l'enrocament de La Vall Ens Uneix, qui havia mostrat complicitat amb el PP durant la votació. En les dues ocasions que Enguix havia abandonat l'escó per dipositar el seu vot, havia donat l'esquena al PSPV i havia dedicat un somriure a la bancada conservadora. Els conservadors, en aquest joc de llenguatge no-verbal, havien correspost amb aplaudiments quan es llegia el nom d'Enguix.
«El camí d'aquestes últimes setmanes ha estat llarg, de moltes negociacions que, malauradament, no han donat el fruit que ens haguera agradat», lamentava la diputada provincial del partit de Rodríguez. «Els egos i les lluites internes de partits fan que, de vegades, la política s'assemble més a una partida d'escacs, que es perda el nord i l'objectiu que li dona sentit: millor la vida de la gent. Si això queda en un segon pla, es poden no haver-hi governs progressistes», argumemntava el seu posicionament d'encimbellar el PP i Vox a la Diputació de València. «Comença una etapa il·lusionant», assegurava.
El partit del baró d'Ontinyent, i també el PSPV, es trobava amb les dures, contundents i nítides paraules de Compromís, en boca de la diputada provincial Dolors Gimeno: «Volem demanar disculpes a tota la ciutadania, per què la Diputació de València era l'única institució on teníem la possibilitat de continuar fent polítiques d'esquerres». «Demanem disculpes per no haver trobat la fórmula màgica, que segur que n'hi havia, perquè el PSPV, La Vall Ens Uneix i nosaltres votàrem junts al mateix candidat, que permetera que se li plante cara en la Diputació de València a la dreta i a l'extrema dreta», reiterava.
«Aquesta investidura requeria mirada llarga i responsabilitat, posar per davant a la ciutadania», recriminava al partit de Rodríguez. «Si els problemes són personals i no polítics, no estan habilitats per a representar la voluntat popular», assenyalava a socialistes i ontinyentins. «La vall no ens uneix, la vall ens separa i ha provocat que la dreta i l'extrema dreta estiguen ara governant en la Diputació», carregava contra la formació del batlle ontinyentí, per rematar: «No sé què queda de la formació progressista d'Ens Uneix que ha donat la benvinguda a un govern de color gris». «En quin moment van pensar que era bona idea donar-li la Diputació de València als quals injustament volien enviar al seu líder a presó?», preguntava.
Bielsa, conscient del moment, demanava «perdó a la militància i a tota la societat progressista que confiava en un acord per a continuar transformant la Diputació de València». «Assumisc la responsabilitat», sostenia, per assenyalar a La Vall Ens Uneix: «Milers de valencians progressistes no entenen com una opció d'esquerres permet que la dreta i ultradreta aconseguesquen el poder». «Aquesta decisió us perseguirà per sempre i la societat progressista no l'oblidarà», insistia, mentre recalcava que l'acusació al partit de Rodríguez es feia «des de l'estima, l'afecte i l'empatia que us tinc».
«Avui comença el camí contrari a l'iniciat en 2015. Avui es torna al clientelisme, a l'amiguisme i probablement al besamans, i si no al temps», albirava amb l'entrega de la presidència de la Diputació de València al PP. «No farem ni un pas enrere en tots els drets aconseguits, especialment en la lluita contra la violència masclista», subratllava amb la mirada posada en les responsabilitats de govern a la corporació provincial que podria assumir l'extrema dreta Vox, qui feia un discurs on prometien «eliminar les polítiques ideològiques de l'esquerra».
Mompó, jerarca provincial
Si les forces botàniques estaven immerses en el desànim i en la preocupació, el rostre de Mompó defenia el sentiment d'alegria. Sota l'atenta mirada del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; l'alcaldessa de València, María José Català; i el futur president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, el jerarca provincial dels populars prometia «governar per a tots» alhora que anunciava «la retirada d'ajudes a les entitats que empren una llengua que no és la nostra», exhibint la seua essència més secessionista.
Catalanoparlant habitual i alcalde per la xicoteta població de Gavarda, de només 1.500 habitants i ubicada a la comarca de la Ribera Alta, confeccionava un catàleg de les seues inquietuds com a nou president de la Diputació de València: «Em preocuparé per la nostra cultura i per les nostres senyes d'identitat, especialment, per la nostra llengua, el valencià; per la nostra agricultura; per la principal pandèmia dels pobles, la despoblació; pel turisme i la gestió forestal; per què es milloren les instal·lacions existents i es protegisca el patrimoni».
«Treballaré per a tots, també per aquells que pensen diferents», indicava amb la intenció de fomentar una imatge transversal mentre repetia l'adeu al suport a les entitats que treballen per la llengua pròpia del País Valencià. Defensor de la vigència de les diputacions, s'emocionava amb l'agraïment a la seua família. «La finalitat de la Diputació de València ha estat i és ajudar als municipis, i complementar econòmicament els seus recursos», preconitzava.
El moment àlgid de la seua intervenció, quan quadraven les peces dels puzles trencats d'un acord progressista entre socialistes, valencianistes i La Vall Ens Uneix, es produïa quan s'expressava així en referència a Rodríguez i a l'acusació del PP contra l'expresident de la corporació provincial: «Aquest dolor no s'ho mereix cap persona i menys gent honesta. Ens vam equivocar i és just reconèixer-ho ací i ara, en el ple de la diputació». «Heu demostrat que la política es podria fer d'una altra manera. Ens heu donat una lliçó d'alta política», llençava flors a la formació d'origen comarcal.
Mentre els socialistes clamaven «dignitat» pels corredors de la corporació provincial i se sentien crits de «traïdors» contra La Vall Ens Uneix, Mompó oferia a la formació de Rodríguez la seua entrada al govern de la Diputació de València: «S'ho mereixen més que ningú». «Si avui estem ací és pels vots de Vox, però també hem de ser conscients que votar-se a si mateixa ens ha donat la possibilitat de tenir la presidència», admetia un president provincial exultant. Ens Uneix, en principi, acceptava l'oferta, tot i que no clarificar-se si compartiren responsabilitats governamentals amb Vox.
L'ombra blasquista del PSI
La venjança de Rodríguez ha deixat l'esquerra sense cap institució rellevant al País Valencià, amb un PSPV immers en el trauma d'una pèrdua de poder duríssima i amb els ganivets esmolats per a quan passen unes eleccions espanyoles que poden derivar en baralla al PSOE a escala federal. La projecció de Bielsa queda, de moment, aturada, amb l'imprevist de perdre la condició de gran contrapoder progressista al domini absolut dels populars al territori valencià.
Els conservadors, no debades, tornen als temps de vi i roses del trident conformat per Rita Barberá com a alcaldessa de València, Alfonso Rus com a president de la Diputació de València i Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana. Mazón accedeix com a director del Consell amb un mapa municipal tacat de blau i verd, i amb les tres institucions provincials dominades pel seu partit. «Només queda que Feijóo arribe a la Moncloa per tenir-ho tot», bromejava una figura influent dels populars per retratar el seu poder omnímode al País Valencià, encara que compartit amb els reaccionaris de Vox.
Si els populars encaren aquest nou temps polític amb un somriure d'orella a orella, La Vall Ens Uneix la seua condició de partit frontissa, d'establir pactes a dretes i a esquerres, desvinculant-se de la seua procedència progressista. Amb l'ombra del Partit Socialdemòcrata Independent (PSI) creat per Rafael Blasco, exconseller condemnat al cas Cooperació i factòtum dels populars valencians durant anys, per dividir als socialistes a les comarques de València, el partit de Rodríguez confirma la seua pretensió de consolidar un projecte que ha superat la frontera de la Vall d'Albaida. I no només: també la ideològica permetent per omissió l'accés del PP a la Diputació de València.