Amnistia Internacional

Són Sànchez i Cuixart presoners polítics?

Tot i que segons la jutgessa ambdós activistes van ser promotors d'unes mobilitzacions que van acabar amb violència, Amnistia Internacional es desmarca d'aquesta tesi que pot mantenir tancats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fins a quatre anys en presó sense judici previ.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En la sessió del matí del 18 d'octubre, els diputats sobiranistes del Congrés espanyol mostraven cartells en què demanaven la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Se'ls titllava, a més, de presoners polítics, un qualificatiu que incomoda l'executiu espanyol. Per desmarcar-s'hi, vinculen l'empresonament a una decisió judicial i, per tant, totalment independent del poder polític. D'altra banda, cal puntualitzar que cap Estat, ni tan sols els dictatorials, reconeixen tindre presoners de condició política. Tots busquen alguna raó aliena a la ideologia per tal de justificar l'empresonament. Entremig sempre hi ha la incompatibilitat de les accions amb la legalitat establerta. Ha optat l'Estat espanyol per aquesta via?

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart poden passar fins a quatre anys empresonats sense judici previ. Són acusats de sedició, "alçament col·lectiu i violent contra l'autoritat, l'ordre públic o la disciplina militar, sense arribar a la gravetat de la rebel·lió", segons defineix la RAE. El terme és irremeiablement polític, perquè l'autoritat i l'ordre públic estan intrínsecament lligats al poder establert. El dubte és si discutir aquest poder és o no un delicte. Fins fa poc no semblava ser-ho. Però quan el qüestionament ha assolit quotes inèdites des de fa dècades, les acusacions de sedició broten amb més facilitat.

Hi ha una particularitat fonamental que determina l'empresonament d'ambdós activistes. La protesta viscuda a Barcelona els darrers dies 20 i 21 de setembre tenia un transfons polític que havia superat els límits de la desobediència, tal com matisa Jordi Nieva-Fenoll en un article a Agenda Pública. L'aprovació els darrers dies 6 i 7 de setembre de les lleis de referèndum i de transitorietat va passar per sobre dels límits legals establerts. Allò va canviar tot. És per això que la mobilització adreçada a protestar contra l'escorcoll i les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya es va donar en un context distint. Els desperfectes en tres cotxes de la Guàrdia Civil va ser l'aspecte negatiu de la protesta que ha servit per justificar, en part, la presó sense fiança de Sànchez i Cuixart. En canvi, el resultat violent no és gaire distint al d'altres mobilitzacions que s'han anat donant durant les darreres dècades a l'Estat espanyol, on el material afectat ha estat més nombrós.

De fet, l'acta amb què la jutgessa Carmen Lamela justifica l'empresonament dels dos activistes destaca, en la segona pàgina, "les circumstàncies concretes i personals de l'imputat, sent rellevant a aquests efectes, el moment processal en què la mesura s'adopta". Aquestes paraules fan pensar que, amb un resultat similar, tal decisió no hauria estat pressa en cap altra circumstància. Per exemple, en les protestes contra el soterrament de l'AVE que s'estan donant a Múrcia o en qualsevol altra mobilització destinada a l'impediment de l'execució de qualsevol determinació presa pel poder polític o judicial.

Tornant als fets violents, les destrosses són esmentades en l'auto, indicant fins i tot el cost econòmic d'aquelles accions. Aquest element és fonamental, ja que busca justificar la decisió. Segons la Societat Internacional per als Drets Humans (IGFM per les sigles en anglès), "les persones que utilitzen la violència o l'inciten, no poden atribuir-se el mèrit de ser presoners polítics, encara que afirmen haver actuat per raons polítiques". És evident que els desperfectes no haurien de ser motiu per empresonar Sànchez i Cuixart, però el fet que s'esmenten reiteradament en l'auto evidencia la intenció.

En aquest sentit s'ha expressat Amnistia Internacional. L'entitat solidària entén que les declaracions dels Jordis adreçades "als manifestants a concentrar-se davant dels edificis oficials amb la finalitat d'impedir una operació policial legal no sembla que els animessin a utilitzar la violència, de manera que els actes esporàdics de violència comesos per manifestants no haurien d'atribuir-se'ls directament ni indirecta com a organitzadors de les protestes".

Aquesta plataforma, però, ha evitat referirse a Cuixart i Sànchez com a "presoners polítics", si bé ha demanat l'alliberament de tots dos. Textualment, "Amnistia Internacional no qüestiona la decisió del Tribunal Constitucional sobre la llei de referèndum ni la seva aplicació, però considera que, si bé convocar a manifestants amb la finalitat d'impedir una operació policial lícita pot ser perseguit per considerar-se una alteració d'ordre públic, la presentació de càrrecs contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per un delicte greu com és la sedició i la seva presó provisional constitueixen restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica". Per tant, Amnistia Internacional "demana a les autoritats que retirin els càrrecs de sedició i que posin fi immediatament a la presó provisional" de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

A banda, la jutgessa empara la seua decisió en la possible "destrucció de proves dels implicats", en el "risc de fugida" i en una possible reincidència. Pel que fa als dos primers arguments, és difícil imaginar que els dos activistes ho complisquen pel fet que tots dos reconeixen l'existència de la mobilització, però no estar instigant a fer cap delicte. En aquest sentit, si hi ha proves d'aquesta implicació, ells segurament les desconeixen. Els missatges de WhatsApp reflectits en l'auto són la prova més tàcita i no s'albira que sorgisca cap altra més determinant. El risc de fugida no s'ha complert, d'altra banda, durant els darrers dies quan els activistes ja estaven encausats.

Cuixart i Sànchez són acusats concretament de "promoure les concentracions" dels dies 20 i 21 de setembre. Tot i que l'auto assenyala les seues plataformes, Òmnium i Assemblea, com a les entitats "les més destacades per la seua capacitat de convocatòria" de "les diferents associacions sobiranistes" que van animar a aquella mobilització. Malgrat el seu esperit pacífic -frustrat en part per les destrosses anteriorment esmentades- l'auto ressalta que, a través de les convocatòries, "es fa una crida no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per a la 'protecció' dels seus Governants i Institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives, enfront dels llocs on s'estava duent a terme actuacions policials".

És ací on entra la qüestió de la possible reincidència. L'auto dibuixa una mobilització protagonitzada per milers de manifestants que obeïen les ordres de dos organitzadors. Darrerament, però, s'ha demostrat que la capacitat organitzativa de gran part de la societat catalana -aplicada per exemple el dia 1 d'octubre- no requeria de la crida prèvia d'uns activistes concrets. És per això que l'auto de la jutgessa desprèn certa voluntat de càstig. Més encara quan la manifestació d'ahir dimarts 17 d'octubre, 200.000 persones es van manifestar a Barcelona -i més ciutadans arreu dels Països Catalans- per solidaritzar-se amb els empresonats.

Si un dels motius amb què la jutgessa va justificar l'empresonament de Sànchez i Cuixart fou "la possible reincidència", Agustí Alcoberro, vicepresident de l'ANC, va assegurar que "els que reincidirem som tots nosaltres", referint-se a tota la ciutadania. La reincidència, siga com siga, persisteix, amb ells dins o fora de la presó i sense cap protagonista singular. Perquè si una cosa està clara és que la independència de Catalunya no és un projecte liderat per ningú, sinó per una gran part de la societat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.