Repressió

Una decisió política i premeditada

Aquestes són les raons judicials per justificar l'entrada de Cuixart i Sànchez a presó sense fiança.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per justificar les seues actuacions, l'Estat s'ajuda de tota una teranyina legal que done sentit a les seues decisions, per discutibles que siguen. És per això que l'auto que decreta la presó sense fiança per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural respectivament, insisteix en "l'existència d'indicis racionals" que evidencien que l'objecte de la decisió és "la consecució de fins constitucionalment legítims i congruents amb la mesura". El termini de presó que es pot sentenciar pot durar fins als 10 anys.

La Constitució, com sempre, al davant de tot. Perquè els dies 20 i 21 de setembre de 2017, mentre es practicaven els escorcolls, "una gentada es va concentrar davant els edificis registrats". Els responsables d'aquestes concentracions foren les entitats assenyalades, liderades pels ara empresonats. En canvi, l'auto assenyala que "les concentracions foren promogudes per diferents associacions sobiranistes, sent les més destacades per la capacitat de convocatòria les realitzades pels líders de les organitzacions independentistes ANC i Òmnium". En el text, els noms de les entitats són escrits en castellà. Sobta com el document no s'està d'assenyalar la tendència política d'aquestes plataformes. Sorprèn, també, que es castigue la seua capacitat de mobilització, ja que, destaca, les concentracions foren promogudes per més associacions que no són esmentades. Es castiga, per tant, les més nombroses i capaces d'organitzar aquelles protestes.

Ambdues plataformes sempre han insistit en l'esperit pacífic de les protestes que van promoure. L'auto, en canvi, matisa intencionadament que "a través de les esmentades convocatòries, es feia una crida, no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó a la 'protecció' dels seus governants i institucions mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives davant els llocs on es duien a terme les actuacions policials". Com a prova, l'escrit destaca un missatge de WhatsApp llançat des d'Òmnium en què es justificaven les concentracions "per aturar la Guàrdia Civil". Certament, la convocatòria no incitava a cap acció violenta. És més: des d'aquestes plataformes sempre s'ha exigit l'absència de comportaments violents que, en tot cas, han estat practicats pels cossos policials. Els tres cotxes afectats, però, serveixen a la jutgessa Carmen Lamela per donar forma a l'acusació que ha dut a presó els dos activistes.

De fet, l'auto assenyala com a mobilització més massiva la que es va donar en la seu de la Secretaria General de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Allí, "alguns dels congregats van punxar rodes i destrossaren diversos cotxes de la Guàrdia Civil. Uns altres van impedir als agents i als integrants de la comissió judicial abandonar els edificis després dels escorcolls. Uns altres manifestants s'assegueren sobre l'asfalt davant dels cotxes i furgons de la Guàrdia Civil per impedir-ne la mobilitat. Uns altres procediren a espentar els agents i a bloquejar l'eixida d'un vehicle de la Guàrdia Civil". Malgrat els comportaments violents evidents que van fer malbé tres vehicles, la resta d'accions assenyalades obeeixen a la pràctica de la resistència pacífica que, en aquest cas, ha estat igualment castigada que un hipotètic comportament violent.

Prova d'aixó és que l'ANC també és acusada de muntar un punt de trobada per a voluntaris, on "s'organitzaven torns de relleu i, conscients que amb això dificultarien la intervenció policial, feren un cordó davant la porta de la Conselleria d'Economia per evitar que la Guàrdia Civil es duguera els detinguts". El text apunta també "intimidacions" contra la benemèrita pel crit de "no sortireu". Una hiperbolització evident adreçada a justificar la presó contra els Cuixart i Sànchez.

Sànchez i Cuixart són assenyalats com a responsables d'Òmnium i l'ANC, perquè "es van erigir com a interlocutors de la concentració, afirmant que podien moure els membres de la concentració per als seus fins, intentant negociar almenys cinc vegades contra les forces de seguretat, plantejant diferents opcions que els convenien exclusivament per als seus fins polítics". "La finalitat última d'aquestes mobilitzacions era aconseguir la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscients que es desenvolupava una actuació al marge de les vies legals i impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució". Aquesta justificació es diu més d'una vegada en l'auto.

Per tant, "en l'acte dictat amb data de l'11 d'octubre passat s'expressava que els fets donats els dies 20 i 21 de setembre no van constituir una protesta ciutadana aïllada, casual o convocada pacíficament en desacord amb unes actuacions policials dutes a terme per ordre d'un jutjat d'instrucció. Al contrari, les activitats descrites s'emmarquen dins d'una complexa estratègia amb la que des de fa temps venen col·laborant els investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per obtenir la independència de Catalunya".

L'auto també els culpa de promoure mobilitzacions via WhatsApp i també via web, a més de la participació al referèndum, l'ocupació de vies públiques, enganxada de cartells del referèndum, a la resistència en els col·legis electorals, a la protesta davant el segrest de material pro referèndum, a missatges per reaccionar davant les actuacions policials... L'Audiència Nacional també valora la possibilitat de risc de fugida, la voluntat d'evitar l'ocultació, alteració o destrucció de proves i evitar que els imputats puguen actuar contra bens jurídics de la víctima.

Al remat, el text del document empra exactament les mateixes justificacions que el Govern i el monarca Felip VI han utilitzar a l'hora de justificar l'impediment d'un referèndum a Catalunya i d'afavorir tots els mètodes possibles per garantir l'ordre constitucional. Un ordre legal però contraposat a la voluntat de persones que ara en paguen l'oposició que, presumptament, és tan democràtica com afavorir el marc legal. Els darrers missatges proclamats des de les instàncies estatals anul·len l'existència d'aquest principi. Més encara quan, en aquesta dinàmica, certs membres del partit del Govern han suggerit reformar la llei de partits -dissenyada en un context de terrorisme- per il·legalitzar els partits que promouen la independència, sense necessitat que practiquen cap tipus de violència. La decisió de la jutgessa Carmen Lamela és, només, un pas més en aquesta estratègia incriminatòria sense aturador.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.