Ministeri de la votació

El Parlament posa rumb a l'1 d'octubre

Dimecres, el Parlament va aprovar la llei de referèndum. Els vots de Junts pel Sí i Catalunya Sí Que es Pot a la Mesa en permeteren l'entrada a tràmit. Finalment es va tirar endavant amb els vots a favors del bloc independentista i l'abstenció de la coalició d'esquerres. Arrimadas anuncià que presentaria una moció de censura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern en ple va signar dimecres a la nit el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Aquesta firma arribava després que el ple del Parlament aprovés la llei que havia d'habilitar la votació amb els 72 vots a favor del bloc independentista (Junts pel Sí i la CUP) i les 11 abstencions de Catalunya Sí Que es Pot després d'una llarga jornada. PSC, PP i Ciutadans marxaren de l'hemicicle per tal de no participar de la votació i, només sortir, Inés Arrimadas (C's) comparegué al faristol per anunciar que intentaria impulsar una moció de censura. Segons informà l'Agència Catalana de Notícies aquella mateixa nit, Mariano Rajoy demanaria un informe sobre la llei al Consell d'Estat, previ a interposar un recurs d'inconstitucionalitat. S'escolliren també els cinc membres que formaran part de la Sindicatura electora. Tanmateix, quedà sobre la taula l'admissió a tràmit de la llei de transitorietat, que s'aprovaria el dia següent.

 

El President Puigdemont signa i promulga la Llei del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya | Jaume Clotet

Una prèvia amb nocturnitat

A primera hora del dimecres 6 de setembre, el Parlament ja bullia i des del bloc independentista no van perdre el temps. Quan passaven pocs minuts de l'inici de la reunió de la Mesa del Parlament, anunciaren l'entrada d'un requeriment perquè la Mesa admetés a tràmit la llei de referèndum i, per tant, aquesta pogués ser inclosa dins de l'ordre del dia del Ple. Un tràmit, que tal com van confirmar des de JxSí, ni era necessari ni és el procés habitual, però que es va voler fer per assegurar el tret. D'aquesta manera, també es posava el focus de la responsabilitat política sobre els diputats firmants del requeriment, en aquest cas Lluís Corominas i Marta Rovira de JxSí i Mireia Boya i Anna Gabriel de la CUP.

A les 9:15, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, anunciava via Twitter que havia demanat la recusació de tots els membres del Tribunal Constitucional. Tot per tal de dilatar la més que previsible resposta davant qualsevol pas que faci el Parlament català.

Al seu torn, des de l'oposició, tant Ciutadans com PSC i PP anunciaven que marxarien del Ple quan es votaren aquestes lleis, tal com van acabar fent. No obstant això, els socialistes avançaren que demanarien peticions de reconsideració a totes les decisions que prengui la mesa i que voldran exercir el seu dret a demanar un dictamen a la Comissió de Garanties amb la voluntat d'ajornar l'aprovació el màxim possible.

Superades les 10 del matí, la Mesa va admetre a tràmit la llei de referèndum amb els quatre vots a favor de Junts pel Sí i el vot de Joan Josep Nuet, de CSQP. En contra, el vot del PSC i el de C's. Tot seguit, els socialistes anunciaren que demanaven la reconsideració de l'admissió a tràmit de la llei del referèndum.

 

Un inici entrebancat

Només començar el Ple del Parlament, que arrencava uns minuts tard, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, demanà que s'inclogués a l'ordre del dia la votació de la llei del referèndum d'autodeterminació acollint-se a l'article 81.3 del reglament. Aquest permet incloure un punt a l'ordre del dia si així s'aprova per majoria absoluta. Així doncs, exigí que les dues primeres votacions foren per alterar l'ordre del dia, la primera, i, just després, una per aprovar la llei de referèndum.

Feta aquesta petició, en els seus torns de paraules, els portaveus de PP, Ciutadans i el PSC, feren constar la seva negativa a procedir amb les votacions i a l'admissió a tràmit de la llei argüint que encara hi havia sobre la taula peticions de reconsideració. També CSQP, per boca de Joan Coscubiela, demanà emplaçar la votació al dictamen del Consell de Garanties exigit per l'oposició.

Acabades les intervencions, el vicepresident de la mesa José María Espejo (C’s) demanà la paraula, però Forcadell li féu saber que no tenia potestat per fer-ho. Tot seguit, la presidenta del Parlament aturà la sessió per convocar la Mesa i la Junta de portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de l’oposició i l’alteració de l’ordre del dia.

Reunida la mesa, el secretari general del Parlament i el lletrat major li adreçaren un escrit advertint-la que la proposició de llei de transitorietat jurídica i la proposició de llei de referèndum tenen relació amb lleis aprovades anteriorment sobre les quals pesa una declaració d’inconstitucionalitat. Es tracta de la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015.

Com a conseqüència, advertiren que si se segueix endavant amb la tramitació d’aquestes lleis, això “pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats dels membres de la Mesa”. Alhora, des de Madrid, Soraya Sáenz de Santa Maria explicà que la Comissió de Secretaris i Subsecretaris estava reunida per decidir quines decisions prendran arran dels moviments que pugui anar fent el Govern català.

Comisión de Secretarios y Subsecretarios para deliberar y aprobar cuantas medidas haya que adoptar ante las decisiones que tome el Govern pic.twitter.com/y9ZFR6iXas

— Sáenz de Santamaría (@Sorayapp) 6 de setembre de 2017

Escacs i filibusterisme

A mig matí, el Ple es convertí en una d’aquelles partides d’escacs en les que, entre moviment i moviment, els dos contrincants dediquen llargues estones a avaluar la situació. Com ja estava previst, el filibusterisme parlamentari ha aterrat a l’hemicicle. PSC i Ciutadans presentaren les seves peticions de reconsideració a l’admissió a tràmit de la llei per separat. Això ha provocà que Forcadell hagués de convocar la Junta de Portaveus fins a tres vegades, dilatant l’inici de la votació de l’alteració de l’ordre del dia.

Reiniciat el ple, els populars van anunciar que demanarien que es declarés nul·la la publicació de la llei de referèndum al DOGC per la falta de la firma del secretari. Forcadell ha respost que aquesta no era necessària, el que ha permès procedir a la votació. Al seu torn PSC i CSQP demanaren que es llegís en veu alta la nota dels lletrats del Parlament. Petició desestimada per la presidenta en considerar que era una nota adreçada només als membres de la mesa.

Així doncs, començaren les votacions. En primera instància, es decidí l’alteració de l’ordre del dia per 68 vots a favor, 4 en contra i 2 abstencions. La votació, però es va haver de repetir perquè uns problemes tècnics impediren votar alguns diputats. En segona instància, el resultat de la votació fou de 72 vots a favor, 60 en contra i 3 abstencions, aquestes darreres corresponents a tres dels quatre membres de Podem Catalunya (Albano Dante Fachín, Joan Giner i Àngels Martínez) dividint així el vot de CSQP -la resta del grup votà en contra. També s'aprovà l'exempció dels tràmits parlamentaris per 69 vots a favor, 3 en contra i cap abstenció. Un cop aprovats aquests dos punts, Forcadell ha obert un termini de dues hores per presentar esmenes a la llei, entre fortes crítiques de l’oposició.

 

Tot seguit, el PSC anuncià que presentaria un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional i que demanaria directament al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen sobre la llei de referèndum.

A continuació, després de la insistència de l'oposició, Forcadell anuncià la interrupció del Ple durant una hora per tal que els grups treballaren les esmenes a la llei. A petició de C's, aquest període s'amplià fins a la fi de la sessió de control. Durant la interrupció, la Fiscalia Superior de Catalunya anuncià que es querellava contra Carme Forcadell i els membres de la mesa que votaren a favor de l'admissió a tràmit de la llei del referèndum. Els acusà de desobediència i prevaricació. Al seu temps, Sáenz de Santamaria compareixia per explicar que el Govern de l'Estat espanyol iniciaria tots els tràmits per aturar l'1 d'octubre i que demanarien al Tribunal Constitucional que declari nuls tots els acords presos. Fins i tot, assegurava que "amb la iniciativa de Forcadell ha mort la democràcia a Catalunya".

El Ple es va reprendre quan passaven deu minuts de les tres de la tarda amb la sessió de control ordinària. Cap a dos quarts de cinc s'iniciava el debat de les esmenes. Un debat que es tornà a aturar durant 10 minuts perquè C’s al·legà una equivocació per tal de poder canviar l’esmena a la totalitat que havia presentat -rebutjada- per una esmena de modificació de tot l’articulat de la llei. També es rebutjaren les esmenes a la totalitat presentades pel PSC i el PP. Ambdós apostaren per una esmena de supressió de la llei del referèndum.

Tarda de dilacions

Si al matí les coses van anar a poc a poc, a la tarda, després que és tornés a convocar la Mesa i la Junta de Portaveus, s'endarrerí encara més. Just començar, des de l'oposició es va fer pública una resolució del Consell de Garanties Estatutàries en què es notificava a la Mesa que era "prescriptiu" permetre als grups parlamentaris demanar informes. Tanmateix, des de l'altre bàndol s'arguïa que els dictàmens del Consell no eren vinculants. Així ho va dictaminar el Tribunal Constitucional en la sentència contra l'Estatut d'Autonomia.

Amb una hora de reunió a l'esquena, a les sis de la tarda es comunicava que la Mesa desoiria el dictamen de la Comissió. La reunió, però, encara es va allargar una hora i mitja més mentre es debatien les diferents esmenes presentades pels grups parlamentaris. A dos quarts de vuit del vespre es va reprendre el Ple per tal de debatre les esmenes.

La sessió començà amb les protestes per part de l'oposició, en línia amb l'estratègia seguida durant tot el dia, sobre les decisions preses a la mesa. En acabat, s'ha donat pas a Germà Gordó -diputat no adscrit- per presentar la seva esmena en el que ha plantejat canviar la pregunta del referèndum. "Voleu que Catalunya sigui un estat independent dins de la Unió Europea?" ha estat la seva proposta de pregunta, en entendre que el concepte República corresponia definir-lo en el procés constituent.

La intervenció s'ha tornat a interrompre amb la paraula del portaveu de C's, Carlos Carrizosa, que demanà una nova reunió de la Mesa arran del recurs presentat contra la decisió de la Mesa de desoir el Consell de Garanties. Forcadell, però, rebutjà aquesta convocatòria argumentant que no es tractava d'una decisió de la mesa, sinó d'una conseqüència de la votació del matí per eximir de tràmits l'aprovació de la llei.

El ple continuà amb la intervenció d'Anna Gabriel, de la CUP, que aprofità el torn de paraula per fer una defensa política de la llei presentada. "Avui i aquí trencarem el règim del 78 sense esperar el permís de ningú que no sigui el nostre poble", etzibava la cupaire que ha aprofitat per recordar a Puigdemont i Junqueras que era responsabilitat seva que continués el procés endavant.

A Gabriel l'ha seguit Lluís Corominas, de JxSí. El convergent reafirmà que la llei seria aprovada durant el ple de dimecres i va sorprendre quan declarà que dos grups parlamentaris havien dit a la Mesa que si s'ajornava el referèndum a l'1 de novembre, s'hi avindrien. El que ha estat un dels diputats més implicats en la redacció de la llei ha fet també esment que si s'havia arribat a aquest ple, és perquè s'han esgotat totes les possibilitats de pacte amb l'Estat espanyol. "Premem el botó del sí amb el cap ben alt i amb l'orgull de votar un sí a la democràcia, al nostre futur i a una Catalunya lliure i independent", conclogué entre aplaudiments.

Després del bloc de sí, començaren les intervencions de l'oposició amb Xavier García Albiol, que inicià el seu discurs donant les gràcies als grups unionistes per la seva tasca durant la jornada. "Les voy a hablar de España", prosseguí el de Badalona en un al·legat a la pertinença de Catalunya a Espanya, que conclogué afirmant que Junts pel Sí tenia "la gosadia d'intentar trencar en cinc anys una nació de 500, la més antiga d'Europa". La seva intervenció acabà amb l'advertència que el Govern del Partit Popular actuarà amb contundència i proporcionalitat per evitar la celebració del referèndum: "cap Govern, ni el seu, es saltarà la llei. No en aquest país".

Lluís Rabell fou el següent a parlar. La seva intervenció vingué marcada per la sortida de l'hemicicle d'Albano Dante Fachín, Àngels Martínez i Joan Giner de Podem Catalunya i de Joan Josep Nuet (EUiA), membre de la Mesa, com a resposta a la negativa de Joan Coscubiela (ICV) de repartir el temps d'intervenció del grup parlamentari.  "Catalunya Sí Que es Pot no avalarà aquesta llei, tanmateix molta gent voldrà votar i aquesta pulsió de la societat catalana és indefugible", exposà Rabell.

Al seu torn, Miquel Iceta (PSC), expressà que no era bo separar entre "demòcrates i no demòcrates" i ha declarà que des del seu punt "la presidència del Parlament no ha estat a l'altura". El socialista insistí en el projecte de l'Espanya federal pel que aposta el partit per després anunciar que "la primera il·legalitat amb la qual es trenca és la catalana", en tant que s'incomplia amb l'Estatut. Anuncià també que enviaran un annex a l'esmena tramesa al Tribunal Constitucional a conseqüència de la negativa de la Mesa d'acatar la notificació del Consell de Garanties Estatutàries. "No en el nostre nom, no en la nostra presència. Només vostès en són responsables, tot i que em temo que les conseqüències ens afectaran a tots", afirmà Iceta. Finalment, anuncià que retirava l'esmena del PSC i que no serien presents durant la votació.

Junts pel Sí i la CUP renunciaren al seu temps per valorar les esmenes i el cediren als membres de Podem de Catalunya Sí Que Es Pot. Fachín ha estat breu: "qui ha de tenir a les seves mans el futur de Catalunya és la seva gent. Ens veiem l'1 d'octubre".

Acabada la intervenció, quan la mesa cridà a votació, sortí del parlament, tal com ja havien anunciat, els membres del PP, el PSC i C's, abandonant l'hemicicle. Abans, però, des dels populars demanaren la votació per separat del capítol 7 de la llei i penjaren senyeres i banderes espanyoles a la bancada. Tanmateix, la diputada de CSQP Àngels Martínez s'aixecà del seu escó i retirà les banderes espanyoles que hi havia penjades.

Passada l'anècdota, començà la votació de les esmenes. Entremig, Inés Arrimadas comparegué a la sala de premsa, aturant la retransmissió del ple que seguien els periodistes, fet que provocà la indignació dels presents. Arrimadas anuncià que intentarà impulsar una moció de censura.

Després de gairebé 12 hores de Ple, el Parlament aprovà per 72 vots a favor (JxSí i la CUP) i 11 abstencions (CSQP) la llei de referèndum. Tres quarts d'hora després de l'aprovació, el president Puigdemont signà i promulgat la Llei del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.

Amb nocturnitat

A un quart de dotze de la nit, la llei de referèndum sortia publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Acte seguit, el Govern en ple signà el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Fet això, el diputat de JxSí, Roger Torrent, demanà la inclusió a l'ordre del dia de l'elecció de la Sindicatura Electoral i que es deixi una hora per presentar candidatures. Tots els partits de l'oposició anunciaren no presentarien candidatures ni participarien de la votació.

La Mesa del Parlament va admetre a tràmit la llei de transitorietat amb els vots a favor de JxSí i la CUP. D'altra banda, aquestes formacions anunciaren que els seus candidats per formar part de la Sindicatura Electoral serien la politòloga Tània Verge, el també politòleg Jordi Matas, els llicenciats en dret Marc Marsal i Josep Pagès i l'advocada Marta Alzina. També proposaren a Josep Costa i Eva Labarta com a substituts. En paral·lel es van tornar a reunir la Mesa per valorar les reconsideracions a ambdós tràmits demanades pel bloc unionista. Mentre que les referides a la Sindicatura Electoral foren desestimades, la reconsideració de l'admissió a tràmit de la llei de transitorietat quedà sobre la taula a l'espera del que es pugui decidir a la sessió del dia següent. Com era d'esperar, totes les candidatures han estat aprovades amb 70 vots del bloc independentista i 8 en contra, els membres de C's, PP i PSC no van votar. Acabada la votació la sessió es va emplaçar per continuar dijous a les 10 de matí.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.