El PP i Vox arribaren dilluns passat, just abans del plenari de constitució del Parlament, que es va celebrar el dimarts, a un preacord. El qual augura un possible pacte per a la investidura. Però encara no està fet. Des de dimarts han de transcórrer com a màxim 15 dies per convocar la sessió d’investidura que, previsiblement, serà el dia 3 o 4 de juliol.
El PP disposa d'aquest temps per arribar a un acord amb Vox i presentar Prohens a la investidura. Si la candidata no assoleix el seu objectiu en primera instancia per majoria absoluta, al cap de quaranta–vuit hores tornaria sotmetre’s a la votació i aleshores només requeriria de la majoria simple. Seria el moment en que bastaria l’abstenció de Vox i, així, amb els 26 vots dels diputats del PP i 25 en contra de tota l’esquerra –PSOE, Més per Menorca, Més per Menorca i Podem- seria investida presidenta. Si no, aleshores s’obriria un termini de seixanta dies per seguir intentant-ho i si al final del periode no hi hagués ningú investit, automàticament quedarien convocades de bell de nou les eleccions.
Preacord. Segons moltes interpretacions que s’han pogut llegir a la premsa local i a la de Madrid, el fet que el líder institucional de Vox a les Illes, Jorge Campos, sigui el cap de llista ultra al Congrés a les eleccions de juliol ha permès desencallar el pacte inicial. No és ben segur que sigui així, perquè és més lògic pensar que les negociacions s’estan duent a terme a Madrid sota la direcció directa de les respectives cúpules centrals. Ara bé, és cert que les relacions entre Prohens i Campos són molt dolentes i és més convenient per als interessos del PP que ell sigui al Congrés que al Parlament balear, sobretot a efectes de les negociacions durant la legislatura.
El preacord signat entre PP i Vox té diverses claus. En conjunt són una clara victoria del discurs ultradretà. Tots els conceptes que desplega i que són característics de la seva ideólogia són presents en el document signat.
Parla de la “unitat de la nació” com a objectiu a preservar a través de la derogació de les normatives balears que promoguin “l’enfrontament i la divisió”, sense especificar quines podrien ser. Imposa una de les exigències ideològiques de Vox com és la “lliure elecció de llengua” a les escoles, incloent la “modificació de normes que suposin una imposició lingüística” i es farà la nova norma a partit del fet que “existeixen dues llengues oficials” a les Illes. Per una altra banda, el requisit lingüístic del català a la sanitat serà eliminat.
També és una clara victòria de Vox introduir el concepte de la “violencia intrafamiliar” en comptes de la violencia de gènere. Especialment important és que el preacord diu exactament que “es portarà a terme” una investigació per “identificar i portar als tribunals a tots i cada un dels implicats en el cas de les menors tutelades abusades sexualment”. Es tracta d’una història que el PP i Vox han usat reiteradament contra l’esquerra per mor de l’escàndol que va esclatar el 2020, quan una nina tutelada de 13 anys denuncià que l'havien violada i destapà, així mateix, l’existència d’abusos sexuals generalitzats a les jovenetes tutelades quan surten del center d'acollida. Però la realitat és que les investigacions de la fiscalía mai han trobat responsabilitats punibles penalment en cap membre de l'administració de la tutela de menors, depenent del Consell de Mallorca, ni en el Govern balear.
L’acord també recull un altre element clàssic de l’ideari de Vox: l’enduriment de les polítiques de immigració –que no depenen de Balears, òbviament-, “amb especial atenció a les màfies organitzades que la promouen”. Així mateix els dos partits volen reduïr les taxes autonòmiques que vagin contra “el creixement industrial” alhora que aposten per lluitar contra “la competencia deslleial de tercers països”. També en economia i al contrari del que diu l’esquerra, aposten pel creixement turístic “com el principal motor econòmic” de les Illes. Finalment, no podia faltar un altre segell tradicional dels ultres: “la reducció” de “la despesa pública ineficient” que ha de ser “contundent”, és a dir reduïr càrrecs públics i eliminar el que els dirigents de Vox han batejat com “xiringuitos”.