Nova sorpresa en l’escenari polític estatal. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha convocat eleccions generals per al diumenge 23 de juliol. Ho ha anunciat de manera sobtada amb una compareixença breu en què apuntava que s’havia reunit amb el rei espanyol i li havia comunicat que en la convocatòria del Consell de Ministres d’aquest dilluns es decretarà la dissolució de les Corts i es convocaran eleccions formalment per a la data esmentada. Així constarà en el BOE d’aquest dimarts.
Amb aquest moviment, Pedro Sánchez diu assumir les responsabilitats dels resultats dolents del seu partit a les eleccions, que és un dels grans damnificats. Els socialistes s’han vist derrotats de manera estrepitosa a Madrid i a la Rioja, on el PP ha obtingut majoria absoluta, però perden també els governs del País Valencià, de les Illes Balears, de l’Aragó i d’Extremadura.
A nivell municipal el PSOE també s’ha vist derrotat davant el PP, que ha obtingut el 31,50% dels vots contra el 28,11% del PSOE. Fa quatre anys la diferència era favorable als socialistes, que van aconseguir el 29,26% dels vots davant el 22,23% del PP, que enguany ha absorbit la major part del 8,25% que va sumar Cs.
Aquestes eleccions anticipades no només són una prova per al PSOE, sinó també per als seus aliats estratègics. En primer lloc per a Sumar, la plataforma de Yolanda Díaz, que parteix amb molt avantatge si vol incorporar Podem a la candidatura sense atorgar grans quotes de poder al partit morat, un dels grans fracassats en la cita electoral del 28 de maig.
Alhora, els partits que han donat suport extern a Pedro Sánchez, sobretot Esquerra Republicana i EH Bildu, viuen situacions ambivalents. Esquerra Republicana ha perdut vora 300.000 vots a Catalunya en les últimes municipals, mentre que els independentistes bascos han guanyat 20.000 vots i presència en diversos ajuntaments, sobretot en les quatre capitals basques.
El moviment de Sánchez es pot llegir com una decisió raonable en tant que les urnes han posat en qüestió el seu projecte polític, però també pot tindre un vessant estratègic. Sobretot perquè Pedro Sánchez vol confrontar el seu model al de PP-Vox, que s’ha imposat en diversos territoris, tot i que el PP intentarà prescindir de la ultradreta allà on puguen governar en solitari, fonamentalment a nivell municipal. Aquestes eleccions poden ser una oportunitat per al PP de Feijóo per a intentar ampliar la seua majoria i reduir la capacitat de Vox. Un objectiu en què s’haurà d’implicar, i molt, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que amb el seu discurs populista ha contingut el creixement del partit ultradretà.
Són moltes les incògnites que deparen aquesta decisió sobtada, que ha deixat enrere les anàlisis postelectorals de la nit del 28 de maig perquè l’agenda se centre en aquest nou escenari instal·lat pel president espanyol.