La sentència del Tribunal de Montpeller, que prohibeix l’ús del català i de les llengües minoritzades a les administracions de l’Estat francès, ja té la primera resposta. L’alcaldessa dels Banys i Palaldà, petit municipi del Vallespir amb vora 3.500 habitants, ja ha dit que no acatarà la sentència en el pròxim ple del seu Ajuntament, que se celebra durant la vesprada de dimarts.
Segons explica Maria Costa, alcaldessa amb una candidatura independent i membre electe de l’Assemblea de Representants del Consell de la República, hi ha la possibilitat que els ajuntaments nord-catalans afectats per aquesta sentència –cinc– presenten un recurs d’apel·lació al tribunal de Tolosa de Llenguadoc, que es preveu que confirmarà la sentència del tribunal de Montpeller. Tot seguit acudiran al Consell d’Estat, òrgan equiparable al Tribunal Suprem espanyol, on la sentència també és pronosticable. L’última parada serà la del Tribunal Europeu de Drets Humans, ubicat a Estrasburg, on esperen guanyar la partida.
“La idea és confrontar amb l’Estat francès”, indica Maria Costa a quest setmanari. I per fer-ho, una de les idees que té és parlar tant en català com en anglès al pròxim ple municipal. “Si prohibeixen el català a l’administració també hauran de prohibir l’anglès, i penso que no ho faran”.
Maria Costa relata també que els regidors del seu govern estan a favor d’aquesta decisió, que es basa en el reglament municipal que preveu la presència del català amb aspiracions d’igualtat amb la llengua majoritària. Assegura que la decisió del prefecte era tan esperada “que la podria haver escrit jo abans que sortís: coneixem l’Estat francès i el seu dogma jacobí que vol esborrar les llengües de les antigues nacions que conviuen a França”.
Pensa, alhora, que la decisió del prefecte, avalada pel Tribunal de Montpeller, no és reversible dins l’Estat francès, però que sí que ho és a Europa. “Quan arribi aquest moment des de França ho mouran tot per a evitar que el català entri a l’administració, però l’Estat s’haurà de posicionar”, apunta, recordant també que municipis ubicats en altres territoris on es parlen llengües distintes del francès, com ara Còrsega, també treballen en aquesta direcció.
VI República?
A hores d’ara, a França es debat la possibilitat d’iniciar un nou període constitucional amb la VI República. La crisi política generada amb l’apujada de l’edat de jubilació decretada pel president Emmanuel Macron ha sigut l’espurna que ha encès aquest debat. “La V República està acabant perquè ha anat fins al límit”, interpreta Maria Costa, que recorda que aquest període polític va ser iniciat amb la presidència del general Charles de Gaulle en un context postcolonial “que no és el d’avui”. “S’hauria de tornar a repensar una constitució més federal que faci que l’Estat francès sigui compatible amb els seus territoris, perquè el centralisme francès és únic a Europa”, considera.
L’alcaldessa dels Banys i Palaldà és conscient que el jacobinisme “és el dogma” a França, “és una religió que afecta a tots els nivells”, però entén que el sistema polític que el sustenta “no pot aguantar molt de temps amb aquesta força perquè és un ordre vell que té més de setanta anys”.