Aquestes darreres setmanes s’ha parlat, amb voluntat de fer paral·lelismes, de la Sojnut israeliana. Es tracta d’una entitat constituïda a finals dels anys vint del segle passat, dues dècades abans de la creació de l’Estat Israel, que funcionava com a entitat parainstitucional dels jueus que aspiraven a disposar d’un Estat propi. L’assentament de les famílies repartides per la diàspora, el finançament del sistema educatiu, les activitats culturals o la construcció de barris eren algunes de les moltes finalitats que perseguia la Sojnut, Agència Jueva per a la Terra d’Israel, sufragada amb les aportacions voluntàries dels mateixos jueus que volien esdevenir ciutadans de ple dret.
El context dels futurs israelians en aquell moment era d’una adversitat absolutament incomparable a la de l’independentisme català actual. Encara no havia arribat l’Holocaust a Alemanya, i l’odi contra el poble jueu arreu d’Europa estava del tot normalitzat. Aquesta diferència ha convertit, a ull de molts, en inversemblant el paral·lelisme entre el Consell per la República i l’entitat israeliana, que liderava l’històric dirigent David Ben-Gurion (1886-1973). Però en el pensament de molts dels impulsors del Consell, i de molts dels seus socis, hi ha una inspiració en aquelles entitats que van plantar la llavor de la constitució d’un nou Estat. Es tracta, al remat, d’institucions allunyades de l’oficialitat administrativa i que dipositen la sort del seu èxit en la legitimitat que la ciutadania els vulga donar. D’això dependrà l’èxit, o el fracàs, del Consell per la República.
Entre crítiques pel seu caràcter “partidista” a ulls de molts, perquè el Consell ha estat impulsat i l’integren, amb majoria absolutíssima, persones properes o identificades amb el president Carles Puigdemont, el cert és que l’entitat ha aconseguit inscriure, fins la data, més de 100.000 socis. Un èxit que evidencia la força que el president Puigdemont conserva des de l’exili belga. Ja ho va demostrar a Perpinyà a finals de febrer de l’any passat, tot just a les portes de l’esclat de la pandèmia, quan el Consell va celebrar el seu primer acte multitudinari amb la visita dels exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, rebuts amb entusiasme per les més altes autoritats polítiques de la Catalunya Nord i per un centenar de milers de persones. La pandèmia va aturar en sec el desenvolupament de l’ens, com el de tantes altres projectes, però l’entitat es va poder refer amb les eleccions a la seua assemblea de representants, celebrades l’últim cap de setmana de l’octubre d’enguany, amb la participació d’una quarta part dels adherits al Consell.
Ara s’ha constituït el que ha de ser el “parlament” d’aquest Consell per la República que treballarà, teòricament, de manera totalment aliena al funcionament de les institucions de l’Estat espanyol. “Teòricament” perquè l’exconsellera, eurodiputada i exiliada, Clara Ponsatí, va discutir el paper l’entitat després de qüestionar aquesta intenció. En la sessió d’aquest 14 de novembre han confirmat el seu càrrec els 121 integrants de l’Assemblea de Representants. S’ha constituït la Mesa d’Edat, s’han elegit els membres de la Mesa i s’ha escollit la presidenta de l’entitat parlamentària, així com els dos vicepresidents.
La Mesa d’Edat quedava presidida per la filòloga i històrica militant Blanca Serra i Puig. Antiga integrant del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), Serra llegia un discurs emocionat en què recordava els perseguits per la repressió, “els que ens han deixat” i reivindicava la “democràcia participativa” impulsada pel Consell per la República, així com feia un petit balanç de les dècades de lluita independentista en què ella mateixa ha participat activament. De fet, el seu exemple familiar és el de l’activisme polític desenvolupat en la clandestinitat imposada pel context franquista que va haver de patir, per exemple, son pare, Josep de Calassanç Serra i Puig, o la seua germana, la historiadora Eva Serra, desapareguda fa ara tres anys. Blanca Serra també criticava els partidaris d’intentar negociar una solució amb l’Estat, i assumia “el paper de la resistència activa, que no reculi”, i apostava per la moral de victòria. El seu discurs, i l’aplaudiment unànime que rebia, reflectia la confluència, fa uns anys totalment impensable, entre l’independentisme tradicional i històric, absolutament minoritari fins fa pocs anys, amb l’independentisme nou de trinca que fa molt poc temps tenia l'Estatut a l'horitzó i ignorava lluites com les que desenvolupava Blanca Serra des de la més estricta marginalitat.
El president de la Sindicatura Electoral, @JordiDomingoGM, constitueix la Mesa d'Edat de l'#AR21
— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) November 14, 2021
Blanca Serra Puig
@9Balas9
Joan Botey
https://t.co/QRv3WBAm0y#PreparemNospic.twitter.com/0XLe2QhnA5
La filòloga, nascuda a Barcelona el 1943, va ser la candidata més votada del districte Sants Montjuïc – Les Corts, amb 540 sufragis. Els electes més joves, Júlia Balés i Joan Botey, esdevenien en secretaris de la Mesa d’Edat. Balés, que es presenta com a “rapera i activista”, va ser la segona persona més votada per la circumscripció de Girona, de la qual es triaven vuit electes. L’altre membre, Joan Botey enginyer de camins de 29 anys, va ser el més votat del districte Sarrià – Sant Gervasi, que triava dos parlamentaris.
Eva Serra donava pas al president Carles Puigdemont, que feia una mena de discurs inaugural. Ell és, sens dubte, el gran impulsor d’aquesta entitat, que aixopluga, sobretot, els partidaris de la seua estratègia. “A vegades cal transitar per camins que no estan fresats, i algú ha de fresar aquests camins. Els avenços que s’han fet al llarg de la història, i en particular a Catalunya, s’han fet així. I ens toca a nosaltres fer-ho. Alguns heu vist de què va això. Ja heu vist que no tothom se sent còmode amb aquest rol, i això vol dir que anem bé”. El president a l’exili demanava “fer més gran” la posició “que vam dir que mantindríem des de l’exili i que mai no hem deixat de mantenir”. Emocionat, Puigdemont agraïa el treball fet fins ara per refermar la seua estratègia. Cal recordar que ell va ser el candidat més votat d’entre els electes que es van presentar a l’Assemblea, amb 21.086 vots, seguit molt de prop per Clara Ponsatí i per Toni Comín, que van fregar aquesta xifra de sufragis obtinguts.
El president en funcions del Consell, @KRLS Puigdemont, encoratja els representants de l'#AR2021.
— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) November 14, 2021
"L'estat català tindrà una radicalitat democràtica que no serà un calc de la mal anomenada democràcia espanyola"https://t.co/QRv3WBAm0y#PreparemNospic.twitter.com/mNjGszcwk9
Des de la Mesa d’Edat es donava el tret d’eixida a les candidatures per presidir l’Assemblea de Representants. N’hi havia vuit candidats, d’entre els quals s’havien de triar president i vicepresident. Els dos primers a presentar-se eren els esmentats Júlia Balés i Joan Botey, secretaris de la Mesa d’Edat, amb paraules senzilles que servien per exigir “l’empoderament del Consell” o per expressar la simple “voluntat” de ser-hi “pel que convingui”.
Més arguments tenia Maria Costa Baqué, triada per la circumscripció de la Catalunya Nord, batlessa de Banys d’Arles (Vallespir) i qui aclaria que el procés català no és “espanyol, sinó europeu, i fora bo que hi hagués al capdavant gent d’altres nacionalitats forçades mentre esperem a poder tenir la nostra”.
Ona Curto, regidora de la CUP a Arenys de Mar (Maresme), era la candidata que es presentava amb un discurs més treballat. Reivindicava el fet que el 70% dels membres de l’Assemblea de Representants del Consell per la República són dones, “i cal que això tingui continuïtat”. Defensava també el valor de l’1 d’octubre i la necessitat de fer-ne efectiu el resultat, així com demanava “ser-hi totes, des de gent del món local fins diputats del Parlament, passant per gent dels casals” al si del Consell per la República.
Albert Donaire, el candidat més votat per la circumscripció de Girona, es presentava com a activista per la llengua i defensava la “República independent de Catalunya i de l’Aran” després d’acabar el seu discurs en aranès.
Àngels Folch, la més votada per la circumscripció Vallès Occidental – Est, feia una crida a “persistir per ser quan més aviat millor un Estat independent”. Jordi Manyà, de la mateixa circumscripció, argumentava senzillament que hi era “per fer la independència” i recordava que ell va ser el primer vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, quan l’entitat començava a emergir com a referencial de l’independentisme amb esdeveniments com ara la via catalana.
Per últim, Jordi Pesarrodona, candidat més votat per la Catalunya Central i conegut per haver estat encausat després de fotografiar-se el 20 de setembre del 2017 amb un nas de pallasso al costat d’un agent de la Guàrdia Civil, assegurava que “és l’hora de les dones” i que es presentava per “treballar, treballar i treballar i representar les persones que estan patint l’embat de l’Estat”.
L’escollida era la cupaire Ona Curto, un perfil diferenciat, en tant que no està vinculada amb Junts per Catalunya i vol dotar de transversalitat el Consell per la República. La seguia Maria Costa, batlessa nord-catalana. Ambdues seran la presidenta i la vicepresidenta de l’Assemblea de Representants del Consell per la República. El vicepresident segon serà Jordi Pessarrodona.
Pel que fa a la secretaria de la Mesa de l’Assemblea de Representants, els escollits eren Joan Puig i Cordon com a secretari primer i Assumpció Laïlla com a secretària segona. Joan Puig, escollit a Girona, és editor del digital www.larepublica.cat i, alhora, una persona amb trajectòria política. Militant d’Esquerra Republicana, va ser diputat al Congrés amb aquest partit a principis d’aquest segle. Manté el carnet de militància, tot i que és obertament crític amb la direcció encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira. S’ha mostrat partidari del lideratge independentista del president Puigdemont i forma part de l’anomenat Col·lectiu 1 d’octubre d’ERC, crític amb la direcció i partidari d’activar la via unilateral. De fet, en la seua presentació per esdevenir membre de la mesa, Joan Puig lamentava que “tenim pressa, tot i que alguns altres no”, i concloïa que el seu desig era “que el Consell no s’adormi, sinó que tiri endavant, perquè vull veure la independència”. Puig ha estat triat per la circumscripció de Girona, on va ser el setè candidat més votat dels vuits que s’hi escollien.
Pel seu compte, Assumpció Laïlla, escollida a l’urna dels càrrecs electes, serà secretària segona de l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Laïlla és diputada al Parlament amb Junts per Catalunya i presideix, a la cambra catalana, la comissió de Salut. Infermera especialista en salut mental, és portaveu del partit Demòcrates de Catalunya, escissió independentista de la desapareguda Unió Democràtica de Catalunya. De fet, Laïlla reivindica la figura de Manuel Carrasco i Formiguera i a la seua presentació al web del Consell per la República cita una frase del polític de la UDC afusellat pel franquisme: “la independència no es demana, es proclama i es defensa”.
Després d’aprovar-se els decrets per constituir l’Assemblea de Representants i de les Comissions que l’integraran, hi havia algunes intervencions dels electes. Abans, el conseller, eurodiputat i exiliat Toni Comín defensava el decret de constitució amb una emoció ben visible, abans d'explicar-ne els detalls tècnics.
El valencià Josep Guia era un dels qui intervenien en el torn dels representants per parlar del decret. Escollit per la circumscripció País Valencià – Franja de Ponent, Guia, històric dirigent del PSAN, es reivindicava com a “català nacional” i es presentava com membre de “la representació genuïna del poble valencià que vol la independència”. Apostava per la “pàtria lliure i completa” i feia evident que la seua intervenció no era tant per referir-se al decret com per destacar la presència dels Països Catalans en la cambra recentment constituïda i el treball “interior”, que s’ha de fer, segons Guia, des dels territoris aliens al Principat. Oriol Fàbregas, electe pel Baix Llobregat, plantejava la “necessitat” de constituir una comissió de Drets Històrics a l’Assemblea de Representants. També intervenien Rosa Maria Figueras, escollida per Ciutat Vella – Eixample, qui defensava les paraules de Guia; i Rai López Calvet, triat per la circumscripció de les Terres de l’Ebre, qui plantejava una comissió de mobilització.
Aprovat el decret per majoria total, Ona Curto, per cloure la sessió constituent, deixava clar quin era l'objectiu de l'Assemblea de Representants del Consell per la República: "voler ser lliures". Aquest és, assegurava, un pas imprescindible i fonamental en la creació de la República Catalana. El seu èxit o el seu fracàs dependrà de la confiança que l'independentisme deposite en aquest Consell per la República, que ara estrena el seu parlament.