Les forces d'esquerres valencianes s'han convertit en els darrers mesos en una mena d'alumnes de batxillerat. A l'espera d'aprovar la selectivitat, és a dir, l'examen de les urnes, PSPV, Compromís i Unides Podem estan sent sotmesos a diferents avaluacions per les entitats que conformen el teixit civil progressista del País Valencià. Si dies enrere foren qualificats per les associacions per la llengua, aquesta setmana ha estat el torn del referent sobiranista valencià: la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
A una compareixença celebrada aquest dimarts al Teatre Micalet, a València, amb presència de la seua coordinadora Zahia Guidoum i dels dirigents Toni Infante i Xavier Tarazona, el col·lectiu ha aprovat de manera raspada el Botànic, però ha criticat la manca de transformació del model productiu valencià, l'incapacitat per assolir un finançament just i la condonació de l'enorme deute històric de l'Estat espanyol al País Valencià, així com la manca d'efectivitat per guanyar competències en serveis deficients com ara les connexions ferroviàries de rodalia.
«De cara a les eleccions de 2019, vam presentar un document on es feia una anàlisi de la situació i es proposaven els canvis que, consideràvem com a entitat, eren necessaris per a poder avançar i aprofundir en un canvi de model del País Valencià, més enllà de gestionar sense corrupció i amb bones pràctiques la realitat que ens havia deixat el PP», ha introduït Guidoum, qui ha recordat que aleshores reclamaven la competència lingüística, rebaixar la tanca electoral, una vertebració territorial que potenciara les comarques, l'aprofundiment de la renda valenciana. Llavors també denunciarien «la manca d'una visió feminista transversal en totes les polítiques i actuacions públiques» del Consell de progrès.
L'organització pel dret a decidir al territori valencià, de fet, advertia fa quatre anys que «la ignorància o menysteniment d'aquestes propostes farà que el canvi no siga real i efectiu, i que perdem les grans oportunitats que avui el País Valencià té davant». «Ho expressem a contracor: les enquestes encara vacil·len sobre si tindrem o no un tercer Botànic, deixant la porta oberta a la tornada de l'extrema dreta a les institucions valencianes i del PP més corrupte de la història. La pregunta que necessàriament ens hem de fer, també de manera autocrítica és: com hem pogut arribar fins ací?», ha afirmat la màxima dirigent de la plataforma autodeterminista.
«Amb una bona gestió, i una relativa millora de la qualitat de vida del poble valencià, la reelecció no hauria d'estar pendent d'un grapat de vots, hauria de ser una conseqüència natural de la tasca política feta», han indicat com a preludi de presentació d'un document on, de nou, posen deures al Consell de cara a una tercera legislatura d'esquerres al País Valencià. «El problema? A l'hora d'escriure aquest document, podríem haver copiat i pegat les propostes del 2019 i quasi no hauríem canviat una coma», han lamentat.
A pesar de reconèixer «la bona gestió del botànic», un factor determinant perquè l'entitat emeta el progressa adequadament raspat a l'executiu valencià, han criticat per avaluar d'aquesta manera: «No sols no s'ha transformat el nostre País Valencià, sinó que s'ha aprofundit en el model heretat del PP, ostatge de l'oligarquia financera i empresarial, i molt especialment del model d'Hosbec». «Es tracta d'un model depredador del territori, creador de treball de dolenta qualitat, feble davant les crisis sistèmiques com les econòmiques o la derivada de la pandèmia de la COVID-19 i alhora, "víctima" de l'èxit del turisme i de la gentrificació, fent que l'increment del lloguer i de les taxes hipotecàries estiga empobrint ràpidament a la població del nostre país», han completat.
«Malgrat una crisi sistèmica mundial, que ha fet palès les limitacions del sistema i la necessitat de canvis profunds i de recursos, no s'ha fet tot el necessari per a assolir un canvi de model de finançament autonòmic, amb un deute il·legítim acumulat de més de 55.032 milions d'euros al tancament del 2022», han censurat, per rememorar: «Les conseqüències del sistema de finançament actual són nefastes a escala macroeconòmica per al País Valencià».
Ni tracte just, ni vertebració ferroviària
A la gran assignatura suspesa del canvi de model productiu, a parer del claustre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, n'agreguen dues matèries en les quals no hauria tret una qualificació suficient el Consell encapçalat pel socialista Ximo Puig: un finançament just i la cessió estatal de la competència per a gestionar els trens de proximitat. «La manca d'un finançament just fa que les nostres pensions siguen més baixes, la nostra taxa d'ocupació siga més baixa, el nostre PIB siga més baix o tinguem una taxa de pobresa més alta que la mitjana de l'Estat espanyol», han remarcat des de la plataforma sobiranista.
L'entitat valenciana, fins i tot, ha subratllat de manera crítica que «un 26% de les persones valencianes estiguen en risc d'exclusió social, essent la setena comunitat en taxes de risc de pobresa», així com que el País Valencià siga «un 12% més pobre que la mitjana de la resta de comunitats autònomes». «Tinguem la ciutat més pobra de l'Estat espanyol: Torrevella. En el sud del País Valencià i a les zones turístiques, hi ha dades similars de pobresa que es repeteixen, com ara a Santa Pola, Benidorm, Calp, Xàbia, Cullera...»., han assegurat.
«Les connexions ferroviàries entre Castelló i València són ara pitjors que fa una dècada; és més fàcil arribar en transport públic des de Madrid a la platja de Gandia que de València a Xàbia; i és més ràpid arribar en transport públic de Madrid a Alacant, amb una distància de 356 kilòmetres, que d'Alacant a Santa Pola, amb una distància de 18 kilòmetres», han retratat, per assenyalar: «Malgrat els successius anuncis del traspàs de la competència de rodalia, acabem la legislatura sense aquestes competències que garantirien unes connexions ferroviàries al servei de la ciutadania valenciana i no pels interessos al servei de Madrid».
El butlletí de notes dels sobiranistes «reconeix l'esforç fet a l'hora de la tornada a la gestió pública i directa dels departaments de salut de la Ribera i de Torrevella, com també del servei de ressonàncies magnètiques, una tasca que ha d'aprofundir-se amb la reversió de la resta de recursos privatitzats». «La pandèmia va deixar latent la necessitat d'un sistema de salut fort, però, segons les dades del 2021, el País Valencià compta amb 3,2 professionals de la medicina per cada 1.000 habitants. És a dir, menys personal sanitari que la mitjana dels sistemes públics de salut de l'Estat espanyol, situat en 3,4 professionals per cada 1.000 habitants», contrasten.
Com a entitat de plantejaments inequívocament valencianistes, censuren que per combatre l'actual situació d'emergència lingüística del català al País Valencià «no s'han dedicat els recursos necessaris i acordats en el segon pacte del Botànic per a la ràdio i la televisió pública d'À Punt, dedicant només 58 milions d'euros i no arribat al promès 0,3% dels pressupostos». «Es tracta d'un pressupost irrisori si el comparem amb Catalunya o Euskadi, amb pressupostos pròxims a 200 i 300 milions, respectivament. De fet, un pressupost equivalent a la resta de mitjans autonòmics hauria de ser d'almenys 118 milions d'euros. És que els nostres drets culturals, són menys, que els d'Euskadi, Catalunya, Galícia o Andalusia?», es pregunten de manera crítica.
«Amb un país i una població empobrida, gent en la més absoluta desesperació sense atendre, persones expulsades de la seua casa pels preus del lloguer o per no poder fer front a l'increment les hipoteques, a la cua de personal sanitari a l'Estat espanyol, amb una emergència climàtica i una emergència lingüística sense recursos per fer-ne front, és raonable estar pressupostant un 25% dels nostres recursos anuals en amortització d'un deute il·legítim?», s'han preguntat de manera retòrica, per apuntar que el deute és la segona conselleria en pressupost, la qual ha estat superada només per a Conselleria de Sanitat i Salut Universal.
Deures pendents
Arran de la llarga llista de problemàtiques per resoldre, segons la cartografia d'aquesta associació sobiranista, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha imposat nombrosos deures per a un hipotètic tercer executiu d'esquerres, el qual «confien que siga possible». «El Govern valencià ha de demanar formalment la condonació total del deute il·legítim valencià, o com a mínim, el 78% del deute, el qual és causat directament per l'infrafinançament, com ha reconegut la Sindicatura de Comptes del País Valencià», enumeren com a tasca prioritària.
La creació d'una hisenda pròpia per evitar l'espoli fiscal, la negativa «a pagar el deute il·legítim per derivar part d'aquests recursos a un pla de xoc social pel poble valencià», dedicar almenys un 7,5% del PIB valencià a sanitat, executar la reciprocitat amb TV3 i IB3, o garantir «mitjançant el sistema que siga, la possibilitat de la immersió lingüística en valencià o, com a mínim, el 75% d'hores lectives en valencià en tots els nivells educatius» són altres de les assignatures pendents que sol·liciten per treure millor qualificació al seu examen.
«S'ha de fomentar i treballar en un canvi de model econòmic. Una economia terciaritzada depenent del turisme ens aporta condicions laborals denigrants, depredació del territori i inestabilitat econòmica. Necessitem reteixir el sector industrial, relocalitzar empreses bàsiques per a la vida i millorar les condicions del camp valencià», exigeixen, junt amb dedicar part dels diners que es destine a sufragar el deute a «garantir que el 20% del pressupost de sanitat siga per a l'atenció primària, com recomana l'OMS».
Aquests recursos derivats «d'un impagament del deute il·legítim», el qual tindria una aplicació pràctica farcida de complicacions polítiques, d'entrebancs legals i de dificultats pràctiques, també hauria de servir, a parer de la plataforma sobiranista, «per crear un pla de xoc lingüístic per impulsar l'ús del valencià entre el jovent, apostant per la creació de material de consum audiovisual en les xarxes socials i la multiplicació de referents en llengua pròpia».
L'ofensiva pel català es complementaria amb l'adeu a l'exempció lingüística a l'ensenyament i amb una actitud unificada del Govern valencià per «emprar sempre el valencià en les seues comunicacions públiques, sense discriminar a poblacions o col·lectius». Són els deures del sobiranisme civil per a una hipotètica coalició botànica durant la pròxima legislatura, una revàlida que hauran de permetre els valencians amb el seu vot el 28 de maig.