El Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat aquest dimarts els primers pressupostos post Covid-19. Un projecte de comptes anuals que encara té com a principal interrogant saber si podrà passar el tràmit parlamentari necessari per la seva aprovació. Per ara, el soci d’investidura de l’executiu, la CUP, ha mantingut l’escepticisme pel que fa a les dades que se’ls havien exposat.
Des de l’executiu i la conselleria d’Economia i Hisenda que lidera Jaume Giró, però, es destaca que seran uns pressupostos amb una despesa rècord. La xifra és de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions d’euros (un 17,3%) més que l’any 2020. “Tres de cada quatre euros es destinen a despesa social, o millor dit, en despesa social”, ha explicat Giró, que ha remarcat que eren els “pressupostos de la reactivació”. Uns plans que passen, sobretot, per reforçar els departaments de Salut i Educació, amb Drets Socials com els principals beneficiats pels Next Generatiom.
El govern català ha remarcat la voluntat que els comptes estiguin aprovats abans de principis d’any. Tot i això, tenint a la normativa que regula els pressupostos, la tramitació d’aquests ja va tard, doncs s’haurien d’haver presentat abans del 10 d’octubre, ara fa un mes.
Injecció antiCovid
Bona part del creixement pressupostari es deu a la previsió vinculada als Fons Next Generation, que representen una injecció de 2.142 milions d’euros. També es preveu una dotació extraordinària estatal per la Covid-19 de 500 milions d’euros i 205 per personal. Destaca també el dèficit autoritzat (del 0,6% del PIB) que suposarà disposar de 1.487 milions d’euros.
D’altra banda, també augmenta 154 milions d’euros la recaptació d’impostos propis arran de la consolidació dels impostos verds que es van aprovar en la llei d’acompanyament dels darrers pressupostos. Baixa, però, per l’impacte de la Covid, la recaptació en impostos a establiments turístics o comercials. Creix també la recaptació en impostos cedits, en 434 milions d’euros. En especial el que ve de l’impost sobre el patrimoni i sobre les transmissions patrimonials i l’impost de successions.
Despesa social
El pressupost destinat a Igualtat i Feminismes, amb la creació de la Conselleria, passaria de 46 el 2020 a 92 milions d’euros en l’actual. El nou Departament, però, serà el que comptarà amb menor pressupost, un 0,29% del total destinat a Departaments, poc per darrere d’Acció Exterior i Govern Obert, que passa de 74 a 94 milions d’euros.
Poc per sobre hi ha el departament d’Economia i Hisenda, amb 184 milions d’euros; i Cultura, que passa de 300 milions el 2020 a 385 el 2022. Tot i l’augment de pràcticament un 25%, la xifra només representa l’1,23% del total, lluny del 2% que històricament ha demanat el sector cultural. En aquest àmbit, però, cal destacar l’existència d’una partida de 5,6 milions d’euros destinada a crear “un programa específic per a la cultura digital i la innovació cultural”-
A l’altre extrem de la balança hi ha les conselleries de Salut, que passarà dels 9.715 milions d’euros als 10.614 milions d’euros (33,88% del total) i la d’Educació, que creix dels 5.672 milions d’euros als 6.556 (el 20,93% del conjunt).
Totes dues conselleries haurien de ser, segons recullen els comptes, les principals beneficiades de l’augment de dotacions de personal públic respecte als comptes de 2020. Es parla de 28.882 dotacions noves, tot i que bona part d’aquestes corresponen a persones que ja s’han anat incorporant els darrers anys; o la incorporació als balanços públics d’ens que fins ara no hi estaven lligats. Des del Departament, però, no concreten quina part d’aquestes places serà de nova creació i quines seran temporals o fixes. En tot cas, les noves dotacions de Salut s’enfilen fins les 17.663 (en bona part marcades per la Covid), les de l’àmbit educatiu en són 5.498 i les de seguretat (bombers, mossos, agents rurals) 1.122.
En l’àmbit de Salut, una de les altres mesures rellevants és el fet que es destinen 68,9 milions d’euros a “l’enfortiment i transformació de l’atenció primària”. La xifra és interessant en tant que una de les reivindicacions de la CUP per aprovar als pressupostos era que el pressupost destinat a l’atenció primària arribés al 25% del total del pressupost de Salut. Els comptes presentats pel conseller Jaume Giró, però, deixen la xifra al 17%. És només un punt percentual més que el 2020, quan s’hi van invertir 1.569 milions. En l’actual pressupost la xifra rondaria el 1.800 milions, encara lluny del mínim recollit al preacord d’investidura entre ERC i la CUP que deixava la xifra en 2.447 milions, un 25% del pressupost de 2020.
Al seu torn, l’augment de la despesa destinada a Educació s’explica, personal a banda, per la instauració de la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys, amb un cost de 90 milions d’euros. Es tracta d’un primer pas cap a la realització d’un dels compromisos de legislatura de l’executiu Aragonès, la gratuïtat de l’educació de 0-3 anys. Segons fonts del departament, la mesura afectarà les llars d’infants publiques i concertades.
Ball de seducció
Una de les mesures més rellevants d’aquests pressupostos figura a la llei d’acompanyament. Es tracta dels fons per internalitzar el servei d’atenció sanitària del 061, que passaria a ser de gestió pública. Aquest és un dels principals elements que ha introduït l’Executiu català als comptes per tal de seduir la CUP, amb qui ja havien pactat l’internalització en l’acord d’investidura.
En la línia de seduir als anticapitalistes, i en el marc de la COP 26, el president Pere Aragonès va anunciar que aquest mes s’iniciarien els tràmits per la creació d’una energètica pública, un altre dels acords de Govern. En aquest cas, però, la discrepància amb la CUP podria arribar perquè, per ara, la previsió és que el nou ens no actuï com a comercialitzadora, com sí que voldrien els anticapitalistes. D’altra banda, Aragonès va anunciar també una línia de subvencions per a l’autoconsum energètic d’uns 115 milions d’euros. Una mesura que ha estat aplaudida per diputats cupaires com el secretari de la Mesa del Parlament Pau Juvillà, que va fer una piulada valorant positivament els dos anuncis.
Una de les altres qüestions que van propiciar el pacte d’investidura amb la CUP i que té partida recollida al projecte pressupostari, 4 milions d’euros, és la posada en marxa d’un pla pilot per finançar la renda bàsica universal, que s’activaria al desembre de 2022.
També s’acosta a les xifres acordades la despesa en habitatge. Si l’acord entre ERC i la CUP parlava de 1.000 milions anuals, el projecte de pressupostos es queda dos-cents cinquanta milions, arribant als 750. En aquest apartat, es contempla una partida per a la compra de pisos per tempteig i retracte per recuperar pisos de la SAREB i altres grans tenidors. Els anticapitalistes, però, entenen que aquestes dades i la forma com està previst invertir-les queden lluny del que recollia l'acord d'investidura de "posar a disposició 5000 habitatges anuals mobilitzant, a través del tempteig i retracte, habitatges ja construïts o pendents de rehabilitar que no es troben a disposició del parc lloguer".
En canvi, podria generar polèmica amb els anticapitalistes el fet que dins la partida destinada a esports (80 milions d’euros) hi ha prevista part de despesa per promocionar la Candidatura Pirineus Barcelona per als Jocs Olímpics d’Hivern.
Les dades presentades, doncs, mostren mans esteses, però també distàncies entre els partits de Govern (ERC i JxCat) i la CUP. Una bretxa que, a hores d’ara, podria semblar insalvable. Atents a la situació, els darrers dies el PSC ha estès la mà a l’executiu independentista per aprovar amb ells els comptes. Els socialistes haurien escenificat la seva voluntat de posar les coses fàcils, però que, probablement, suposaria contrapartides a l’hora de negociar els pressupostos de l’Estat espanyol.
El joc es resoldrà els propers deu dies, durant els quals les formacions polítiques tenen marge per presentar esmenes a la totalitat als comptes presentats pel conseller Jaume Giró. El debat a la totalitat dels està previst pel 22 de novembre, mentre que la votació final podria ser el 23 de desembre o a principis de 2022 en cas que algun partit portés els comptes a la Comissió de Garanties Estatutàries.