Sandro Rosell, un any de presó

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Soto del Real hi ha uns altres presos catalans que passen molt desapercebuts. Així com els presos i les preses polítics catalans a Madrid han aixecat una onada de solidaritat impressionant (se’ls han enviat unes 500.000 cartes des que els dos Jordis van ingressar a presó l’octubre passat), el cas de Sandro Rosell passa quasi desapercebut per a l’opinió pública catalana.

Sandro Rosell comparteix cel·la a Soto del Real amb Joan Besolí des del 25 de maig de 2017. Per decisió de la jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional es troba tancat sense judici ni fiança en presó provisional. En dotze mesos Lamela ha rebutjat fins a 11 recursos de la defensa de Rosell. Som davant d’un altre cas que qüestiona el sistema judicial espanyol, per una altra instrumentalització arbitrària de la presó provisional.

Els presos i les preses polítics catalans responen tantes cartes com poden, algunes són publicades i ens permeten albirar la fortalesa impressionant amb què afronten una presó tan injusta i tan arbitrària: així, per exemple, és especialment commovedora la carta que Jordi Cuixart ha enviat a Marina Garcés, en la sèrie de “Cartes per la llibertat” que publica Vilaweb. El perfil baix adoptat per la defensa de Rosell, en canvi, no ha estat considerat ni apreciat per la jutgessa Lamela.

La presumpció d’innocència no és una simple declaració programàtica, sinó la màxima expressió d’un sistema judicial garantista. En el cas de Sandro Rosell, no sembla que les acusacions tinguin una base provatòria tan sòlida que justifiquin l’allargament indiscriminat d’una mesura tan extrema com la presó sense fiança. Un tancament a presó, d’altra banda, extremadament cruel per a la seva família, en ser a 700 quilòmetres del seu domicili habitual, i també per les condicions duríssimes de la presó de Soto del Real: moltes hores de reclusió a la cel·la, escassa calefacció a l’hivern que obliga a dormir amb anoracs, règims de visita molt limitats i greus mancances pel que fa a la qualitat de l’alimentació i als serveis mèdics de la presó.

La norma penal és la raó última de l’Estat. L’excepcionalitat de la presó provisional no sembla compatible amb un any llarg de reclusió tan extrema. Si la finalitat que justifica la privació provisional de llibertat és el risc de fugida, avui hi ha moltes mesures alternatives per a tal d’evitar-la: la fiança, la presentació periòdica davant del jutge, la retirada del passaport i la polsera electrònica. La lenta i inactiva instrucció del cas per part de la jutgessa Lamela no ha considerat cap ni una d’aquestes mesures. El catedràtic de Dret Civil C.E. Florensa es preguntava recentment sobre el cas Rosell-Besolí: “No pot l’Estat evitar l’eventual risc de fugida de cap altra manera que pervertint el sentit jurídic de la mateixa presó provisional?”.

A l’Estat espanyol la mitjana de presó preventiva és de tres mesos. El fet que Rosell i Besolí hi siguin de fa un any suposa un greuge comparatiu sense precedents: Angel María Villar va estar-se només 12 dies a la presí i en va sortir pagant 300.000€.  

La figura de la presó preventiva està prevista per a delictes de sang, per a delictes que afecten el diner públic i per evitar la reiteració delictiva. No és el cas de Sandro Rosell. D’altra banda, la Confederació Brasilera de Futbol, entitat privada i suposadament perjudicada per Rosell, ha emès comunicats públics en què desmenteix aquest suposat perjudici.

Xavier Bosch ha publicat un duríssim article, cas Rosell, manipulació policial: la traducció del portuguès al castellà de documents clau del cas Rosell hauria estat feta expressament per perjudicar-lo. És especialment cruel la presó de Joan Besolí: el seu fill de 18 anys va patir fa mesos un greu accident laboral. Una lesió medul·lar que el tindrà assegut en una cadira de rodes per sempre. Lamela no va atendre aquesta situació per revisar la presó provisional de Besolí. Sandro, Joan, a vosaltres tampoc no us oblidem.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.