Sandro Rosell va presidir el Futbol Club Barcelona entre 2010 i 2014. Substituïa Joan Laporta al capdavant del club, dirigent amb qui havia començat treballant conjuntament i que, finalment, se’n va desmarcar. Al seu currículum esportiu, Sandro Rosell comptava amb l’aval d’haver estat el responsable de l’arribada de Ronaldinho al Camp Nou tot just quan feia de vicepresident esportiu del club. Era l’any 2003 i una de les millors etapes de la història del club estava a punt d’iniciar-se. Un cop assolida la presidència el 2010, en contra de Rosell hi havia el factor que heretava un Barça totpoderós a Europa i al món. Millorar o allargar el cicle del club era gairebé impossible.
Tot es va tòrcer el 2014, i no precisament per afers esportius. El jutge Pablo Ruz va admetre a tràmit una querella per apropiació indeguda que el va fer renunciar al seu càrrec. L’acusació estava relacionada amb el polèmic fitxatge de Neymar. Rosell, assenyalat per un presumpte blanqueig de capitals i de pertinença a organització criminal, va ser detingut i més tard empresonat, concretament el 25 de maig de 2017, fins el passat 27 de febrer.
Sandro Rosell era acusat de blanquejar, des de l’empresa Uptrend Developement, 20 milions d’euros presumptament obtinguts a partir de comissions irregulars de la Confederació Brasilera de Futbol. Un patrimoni que s’hauria adquirit, segons les acusacions, a través de l’organització de partits. La Fiscalia demanava sis anys de presó contra ell i abans n’havia demanat 11. Amb Rosell hi havia acusats, també, cinc persones més, entre elles Marta Pineda, la seua dona; i el seu soci Joan Besolí, que també ha passat, amb Rosell 21 mesos empresonat, dels quals un any a la presó madrilenya de Soto del Real.
És per aquestes raons que la jutgessa Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional, la mateixa que va empresonar preventivament Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els membres del Govern Puigdemont que van comparèixer davant d’ella el 2 de novembre de 2017 -i els joves d’Alsasua mesos abans-, va encarcerar el maig del mateix any Sandro Rosell sense fiança. Entre els motius que argumentaven aquesta presó preventiva hi havia el risc de fuga o la possible destrucció de proves. 21 mesos després s’iniciava el judici, tot just quan Sandro Rosell era posat en llibertat amb mesures cautelars. Finalment, el 24 d’abril era absolt perquè els magistrats titllaven les proves contra ells com a «no concloents».
Les reaccions no s’han fet esperar. Davant aquesta situació, van ser molts els personatges públics que van criticar la presó preventiva contra Sandro Rosell. Ell, fins i tot, va suggerir que hi havia un rerefons polític en la decisió judicial que va patir. Molts presos polítics ja se n’han pronunciat.
S'ha fet Justícia. Enhorabona Sandro i Joan. Us han fer pagar quasi 22 mesos de presó i ara us absolen!!. Ningú us podrà tornar mai aquest temps robat. Vas ser el primer pres de les clavegures de l'estat contra Catalunya! Vergonya!! https://t.co/tEopMwb4k6
— Jordi Sànchez (@jordialapreso) 24 d’abril de 2019
Sandro Rosell i Joan Besolí absolts després de gairebé dos anys de presó preventiva. Qui els repararà d'aquesta gran injustícia?
— Joaquim Forn (@quimforn) 24 d’abril de 2019
Davant tot això, queda el dubte si Sandro Rosell i el seu soci, Joan Besolí, rebran alguna mena d’indemnització. Tal com explica l’advocat Frederic Blanco, del despatx de Jaume Alonso-Cuevillas, «la regulació per aquestes situacions es reflecteix en l’article 294 de la Llei Orgànica del Poder Judicial». L’article diu, concretament, que «tindran dret a indemnització els qui, després d’haver patit presó preventiva, siguen absolts». Tot seguit, tal com apunta el jurista, el precepte especifica que rebran indemnització els qui «siguen absolts per la inexistència del fet imputat». És en aquest sentit, segons explica Blanco, que Rosell podria no ser imputat, atès que el fet judicialitzat existiria, tot i que l’expresident blaugrana no siga el qui l’ha comès.
Blanco posa un exemple: el de l’assassinat de Rocío Wanninkhof a Màlaga el 1999. En un primer moment hi havia una imputada, Dolores Vázquez, que va estar any i mig en presó preventiva. Després, una vegada absolta, va demanar indemnització i el Tribunal Suprem li la va denegar atès que el fet, l’assassinat de Wanninkhof, s’havia produït, tot i que Vázquez no n’era l’autora. Aquest precedent podria repetir-se en el cas de Sandro Rosell.
Tal com exposa el mateix jurista, la normativa ha estat criticada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, ubicat a Estrasburg, que «des de 2006 porta dient que no és correcte ni just decidir si es procedeix o no a una indemnització per quin ha estat el motiu de l’absolució». El juliol del 2018, el Tribunal Constitucional va plantejar una qüestió interna a la inconstitucionalitat d’aquest precepte suggerint que «la restricció del motiu que habilita la indemnització, molt possiblement, sigui inconstitucional», indica Frederic Blanco. «Perquè al final, l’absolució és l’absolució, independentment del motiu que la porti», conclou.