Dues utopies, una real i una imaginada
La traducció catalana neteja de censures la utopia literària russa Estrella roja (Sembra, 2022) i Akash Kapur explica la utopia real d’Auroville a Almenys ho vas intentar (Saldonar, 2023).
Dues utopies, una literària i una real, però amb punts en comú, acaben de ser traduïdes al català. Saldonar Edicions presenta Almenys ho vas intentar d’Akash Kapur, que narra l’experiència de la comunitat d’Auroville, fundada el 1968 a l’Índia. El plantejament inicial: “Formen part d’una gran aventura, una croada per construir un nou món anomenat Auroville. Van arribar aquí, com tants altres idealistes i romàntics, vessant d’aspiracions i d’optimisme, i han treballat molt, han mantingut la fe amb perseverança. En John, el fill sagaç i privilegiat d’una família rica de la costa est estatunidenca. La Diane, una inconformista preciosa i espiritual de Bèlgica. Tots dos, com centenars de persones més que havien abandonat famílies, amistats, cases i possessions materials, havien pres la determinació d’establir-se en aquest tros de terra plana a l’Índia per refer la societat humana”.
L’altra és literària i de ciència-ficció, però arriba, de la mà de Sembra Edicions, lliure de censures per primera vegada, al món: Estrella roja, d’Aleksandr Bogdànov, l’històric impulsor de la Proletkult després de la Revolució Russa. “Estrella Roja —explica Joan Palomares al pròleg— és una utopia amb tots els ets i uts: perfila cap a quina direcció política s ha de remar i, alhora, s’anticipa al seu temps plantejant debats que vindrien i ajudarien a fer-la realitat. Era una proposta literària tan commovedora que, fins i tot al govern de l’URSS (el de la utopia possible) li va fer vertigen, fins al punt d’eliminar del text original paràgrafs que plantejaven aspectes com la superació de la família tradicional o la monogàmia. En aquest sentit, l’edició catalana serà la més completa i fidel al text original, perqué hem fet un treball de recerca de les diferents edicions russes per rescatar aquests fragments censurats que no apareixen a les edicions modernes en rus, castellà o anglès”.
Tots els mecanismes de la paranoia, a ‘Kennedyana’
L’última novel·la de Vicenç Pagès Jordà descobreix els antecedents i les obres més representatives de les teories conspiranoiques.
Si hi ha un títol recent de la literatura catalana amb milers de connexions culturals és Kennedyana de Vicenç Pagès Jordà, una immersió en la cultura dels segles XX i XXI amb l’excusa de resseguir el drama de la família Kennedy a partir del 1963. L’allau de referències literàries, musicals i cinematogràfiques que hi estan vinculades és extraordinari, des d’insignificances que fan por (com que Wes Craven va batejar el famós carrer dels malsons de Freddy Krueger amb el nom del carrer de Dallas on van matar Kennedy, Elm Street) fins als últims arguments inspirats en la família (la trucada de Robert Kennedy per treure de la presó Martin Luther King quan hi va ser tancat sense judici el 1960: “L’escena ressona a Green Book, de 2018, quan el mateix Robert aconsegueix, també amb una trucada, alliberar el músic negre que protagonitza el film”).
Però el capítol més enlluernador és l’últim, el 13, “Conspiració o paranoia?”, amb el més lúcid repàs que s’ha escrit sobre el fenomen. Per demostrar la seva actualitat, Pagès Jordà citava l’última novel·la de Melcior Comes: “Com diu un personatge de Tots els mecanismes, de Melcior Comes, ‘El que no és paranoia és entropia’. Quan trobem a faltar una explicació tranquil·litzadora, sorgeix la teoria conspirativa”. I encara recorda que “alguns escriptors ja ho havien previst. El 1906 i el 1907 es publiquen dues novel·les pioneres: L’agent secret, de Joseph Conrad, i L’home que fou Dijous, de G. K. Chesterton”.
Encontres a ‘Les muses’ de Cussà: Einstein i Gaudí; Pink Floyd i Mike Oldfield
A l’últim llibre de Jordi Cussà, Les muses (Comanegra, 2022), Einstein coneix Gaudí quan visita Barcelona (fa cent anys).
Ha fet cent anys de la visita d’Albert Einstein a Barcelona i cinquanta dels àlbums The dark side of the Moon dels Pink Floyd i Tubular Bells de Mike Oldfield. Curiosament, els protagonistes dels tres aniversaris surten en un sol llibre editat l’any passat per Comanegra: Les muses, l’última narració de l’enyorat Jordi Cussà —que no el va poder veure editat. Les muses és una col·lecció de narracions extraordinàries a través del temps. Entre les últimes hi ha la recreació del que hauria pogut ser una trobada entre els genis Albert Einstein i Antoni Gaudí quan el físic alemany va visitar Barcelona. I una altra reunió imaginada a casa de Nick Mason, el bateria de Pink Floyd, entre Mike Oldfield, Nico, George Harrison i Robert Wyatt (Soft Machine).