Societat

Islamofòbia persistent

L'auge de l'extrema dreta ha comportat una proliferació més gran d'uns discursos d'odi que, en diverses ocasions, tenen com a víctimes les persones d'ascendència àrab. Les veus expertes Inés Bolaños, investigadora del departament Ciències Polítiques i Social de l'Institut Universitari Europeu, i Sergio Gracia, director del Centre d'Investigació de l'Extrema Dreta (CINVED), han estat els encarregats de radiografiar la problemàtica de la islamofòbia a l'Estat espanyol per a l'informe anual europeu. «La difusió de notícies falses en línia suposa una important font de polarització i és un factor important darrere de l'augment dels incidents islamòfobs a Espanya», assenyalen a la radiografia ambdós investigadors.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Giorgia Meloni, referent del partit postfeixista Germans d'Itàlia, estava exultant. La seua formació havia aconseguit imposar-se a les eleccions celebrades fa unes setmanes a l'estat transalpí. Acompanyada a la coalició per Forza Itàlia, liderada per l'incombustible magnat Silvio Berlusconi, i per la ultradretana Lliga de Matteo Salvini, Meloni assumia el càrrec de primera ministra casualment a tocar del centenari de la marxa de Roma, bressol de l'accés del feixisme al govern d'Itàlia en la segona dècada del segle passat. L'extrema dreta, d'aquesta manera, sumava un altre èxit després dels resultats dels Demòcrates de Suècia al país escandinau. Els règims il·liberals d'Hongria i Polònia comptarien amb un nou aliat per defensar la seua agenda d'odi.

Admiradora en el passat del dictador feixista Benito Mussolini, la cap de Germans d'Itàlia va fer diverses afirmacions durant l'estiu on defensava una teoria de la conspiració sobre una substitució ètnica a Europa, unes idees que fins fa poc només circulaven pels grupuscles neonazis d'arreu d'Occident. L'auge electoral de l'extrema dreta, tanmateix, ha atorgat força a uns discursos farcits, entre altres elements, d'un component d'islamofòbia. «L'islam està complint el paper que va ocupar durant els anys trenta el judaisme. És cert que l'antisemitisme continua tenint pes ideològic, però la islamofòbia està substituint actualment l'antisemitisme. Està sorgint un supremacisme d'estil supervivent, basat en l'amenaça de la teoria del gran reemplaçament», afirmava el periodista especialitzat en moviments ultradretans Miquel Ramos en un dossier del setmanari EL TEMPS sobre la ideologia que hi havia rere les accions terroristes de l'extrema dreta.

Amb les forces reaccionàries espanyoles com ara Vox jugant a islamofòbia amb atacs contra els menors no acompanyats de fora de les fronteres estatals, les veus especialistes Inés Bolaños, investigadora del departament Ciències Polítiques i Social de l'Institut Universitari Europeu, i Sergio Gracia, director del Centre d'Investigació de l'Extrema Dreta (CINVED), han radiografiat l'estat d'aquesta problemàtica a l'Estat espanyol dintre de l'informe anual de perspectiva europea que elaboren els professors universitaris Farid Hafez i Enes Bayrakly. Publicat a mitjan setembre i amb un període d'anàlisi que compren l'any 2021, adverteixen de l'augment de casos d'islamofòbia en el bienni 2017-2019. Si en l'any 2017 van registrar-se 546 incidents, en 2019 la xifra s'havia incrementat fins als 1.706. Només entre 2018 i 2019 va haver-hi una pujada del 6,8%.

«El discurs de la inseguretat impulsat per l'extrema dreta, esbossat anteriorment, ha tingut un impacte directe a escala de barri. Des de fa uns anys, s'ha produït un augment en la quantitat de delictes d'odi comesos, siguen atacs físics o verbals contra negocis o llocs de culte. Al llarg de 2021, s'han produït diferents accions que han causat víctimes, han posat en perill la vida d'altres persones o han provocat danys estructurals o en béns privats», ressalten, per citar atacs com ara «l'apedregada de la Mesquita de l'Antiga a Fuerteventura». «Pocs dies després, es va produir una agressió contra un centre per a joves immigrants a Torredembarra (Catalunya), al qual li va seguir un altre contra la Mesquita de San Javier, a Múrcia, que va ser víctima del vandalisme, cremada i van fer-se grafitis amb les paraules 'Mort a l'Islam'», exemplifiquen.

L'exhibició d'un cap de porc a una mesquita de Múrcia acompanyada de les pintades «Stop a la invasió» i «No a l'Islam», l'assassinat a tirs d'una persona d'origen marroquí a una cafeteria d'una població murciana i l'agressió d'un jove al seu company àrab quan va ser expulsat de la feina completen el llistat d'incidents islamòfobs registrat a la mateixa autonomia. «Tots aquests esdeveniments van tenir lloc a la Regió de Múrcia, on diversos grups neonazis operen i exhibeixen obertament símbols prohitlerians. A principis de setembre, un home va ser agredit enfront d'un restaurant de menjar ràpid, mentre esperava la seua comanda. L'agressor li va cridar: 'Creus en Al·là?'. Més tard, al novembre, un fiscal va denunciar al líder del grup neonazi Bastió Frontal, per animar a la violència contra persones marroquines i musulmanes durant una manifestació enfront de l'ambaixada del Marroc a Espanya», reforcen a l'informe ambdós investigadors.

El retrat confeccionat inclou referències a les discriminacions laborals experimentades per aquest col·lectiu, així com les vulneracions de la seua llibertat religiosa amb l'ús del vel a l'escola i les ineficiències del sistema judicial per evitar que les persones amb aquestes creences siguen víctimes de diferents discriminacions. També recull diverses accions dels partits d'extrema dreta amb caràcter islamòfob: «Durant les eleccions municipals a Madrid, el partit d'extrema dreta va mostrar cartells contra els Menors Estranger no Acompanyats en la xarxa de metro de la ciutat. Aquest anunci de campanya va contribuir a alimentar l'odi en Internet durant les eleccions de Madrid. A més, una diputada del mateix partit va protagonitzar un vídeo on presentava els musulmans de Ceuta, una ciutat espanyola en la costa nord d'Àfrica, com una amenaça per a la cultura cristiana».

Concentració contra la islamofòbia| Ajuntament de Barcelona

A les campanyes i les iniciatives de partits d'extrema dreta com ara Vox o neofeixistes com puga ser España 2000, se suma les males pràctiques mediàtiques, les quals contribueixen amb els seus tractaments informatius al foment de la islamofòbia. «Els informes dels mitjans de comunicació sobre assumptes islàmics són sovint incorrectes, i els mitjans es converteixen en altaveus per a l'extrema dreta i la difusió de notícies falses i desinformació. Mai s'insistirà prou en la influència clau d'aquesta mena d'informació en la creació de la polarització social i en la promoció de la visió de l'immigrant i de l'altre com un usurpador dels recursos nacionals», alerten.

«Hi ha diversos mitjans de comunicació amb forts vincles amb partits polítics i moviments socials d'extrema dreta. Aquests mitjans promouen el discurs d'odi contra l'islam creant i distribuint notícies falses o informació errònia sobre ell. Els mitjans més destacats són, entre altres, Caso Aislado, Estado de Alarma, Mediterránio Digital, Libertad Digital, Diario Patriota, Radio Decisión, EsRadio, Alerta Digital, Euskalnews, Periodista Digital i OKDiario», sostenen, per indicar que «el discurs d'odi relacionat amb la islamofòbia va constituir el 12,3% de tots els discursos d'odi registrats al gener-febrer, l'11,4% al març-abril, el 14,7% al maig-juny, el 14,5% al juliol-agost, el 9,5% al setembre-octubre i el 14,1%, amb un augment del 4,6% respecte a anys anteriors, al novembre-desembre».

Ambdós investigadors, de fet, recorden un informe relacionat amb la islamofòbia en els mitjans de comunicació de l'Associació Marroquina, una entitat que avisa com «el discurs de l'odi que es troba en la xarxa pot manifestar-se en els articles periodístics, en les seccions de comentaris dels fòrums en línia, en el número de m'agrada en imatges o notícies, o en els comentaris del públic». «El mateix informe destaca també la "islamofòbia de gènere", la doble discriminació que sofreixen les dones musulmanes. Això sol estar relacionat amb la condició d'immigrant, la por cap a la classe treballadora i/o els pobres, i la desinformació rampant», agreguen.

«Es produeix una tempesta perfecta per la qual els mitjans de comunicació se senten justificats per a atacar als immigrants en les seues publicacions. En resum, en l'últim any, uns certs partits polítics van utilitzar diversos canals de notícies per a promoure els seus interessos mitjançant notícies falses i desinformació», consoliden, per retraure que «col·lectius vulnerables, com ara els immigrants i les minories religioses, han estat acusats repetidament d'invasió, robatori, pallisses o agressions sexuals. En un sol any, de fet, s'han registrat més de 300 casos d'aquesta mena de mentides».

El vehicle ideal perquè aquesta mena de mentides proliferen, a banda dels mitjans de comunicacions amb línies obertament d'extrema dreta o adscrites de manera més sibil·lina a aquest pensament ideològic, a les xarxes socials. «S'han convertit en el vehicle perfecte per a canalitzar la ideologia d'odi i les accions polítiques, en part gràcies a l'auge de fenòmens com les fake news i la postveritat. Molts ciutadans tenen veritables dificultats per a distingir entre la informació versemblant i les faules, la qual cosa, al seu torn, contribueix a manipular-los. Ens referim a una manipulació de tipus emocional, que els discursos polítics i mediàtics accentuen amb l'ajuda de les exageracions, la desinformació i la desinformació», reflexionen.

Atesa aquesta panoràmica traçada sobre el fenomen de la islamofòbia a l'Estat espanyol, ambdues veus especialitzades recomanen persistir en la lluita «pel respecte i l'observança de la llibertat religiosa musulmana a Espanya, segons els acords signats i els marcs legals ja existents al país. «La difusió de notícies falses en línia suposa una important font de polarització i és un factor important darrere de l'augment dels incidents islamòfobs a Espanya. Els tribunals nacionals sovint no poden o no tenen els recursos necessaris per a abordar aquesta qüestió. Per tant, existeix una necessitat urgent d'una institució supranacional, que siga capaç de perseguir aquests delictes d'odi en tots els països de la Unió Europea. El repte més gran d'Espanya en la lluita contra els delictes d'odi és la greu falta de denúncies. Només un percentatge molt petit dels afectats per incidents discriminatoris acaba informant o denunciant els fets», anoten com a deures dels governants estatals.

«Per a fer front a la desconfiança cada vegada més estesa cap a l'islam i els musulmans, la societat espanyola necessita també tallers, col·loquis i xerrades on els afectats per discriminació puguen exposar les seues experiències als estudiants i, en general, als ciutadans espanyols», afegeixen, com així mateix observen necessària «la distribució equitativa dels estudiants musulmans entre la població escolar per a millorar la integració general al país». Unes receptes per intentar mitigar la persistència creixent de la islamofòbia a l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.