-Aquesta setmana hi ha hagut el primer gran incendi de la temporada al País Valencià a Venta del Moro. L'incendi ha calcinat 1.300 hectàrees. Dilluns es va donar quasi per controlat, però, a la vesprada, va revifar i ha estat actiu un parell de dies més. Els partits de l'oposició han reclamat la compareixença de les conselleres de medi ambient i d'interior. Hi hagué excés de confiança dilluns?
No tinc costum d'entrar en qüestions polítiques. L'oposició està en el seu dret de reclamar allò que considere oportú. Per a això està l'oposició. Des del punt de vista tècnic, sense haver analitzat l'inciendi amb detall, ni haver estat present a la zona, seria aventurat fer una afirmació contundent, sense dades... Sí que puc dir que per una qüestió professional, i perquè fa molts anys que l'equip de Medi XXI GSA, on treballe, o amb les universitats amb les quals col·laborem, visitem incendis, fem formació, estudiem casos concrets... tinc la sort de conèixer a molta de la gent que treballa als Serveis d'Emergències. Tant del Servei de Bombers Forestals com dels Consorcis Provincials de Bombers, com de les BRIF del Ministeri, com de l'UME... I, per a la meua experiència, puc afirmar que no és gent a la qual es puga acusar d'excés de confiança. Poden cometre errades? Clar, com qualsevol persona humana. Però l'excés de confiança en un incendi forestal pot tindre conseqüències nefastes. I també puc afirmar que quan un incendi té un perímetre de desenes de quilòmetres i hi ha un canvi meteorològic important, és una possibilitat que es puga revifar i saltar les línies de control.
-Tanmateix, es va donar per estabilitzat...
El 4 de juliol hi ha imatges aèries que mostren que no hi ha fum. I a les 12:32 hores es dona per estabilitzat. Un incendi estabilitzat no és un incendi extingit. Quan es diu que un incendi està estabilitzat significa que s'ha aconseguit que el foc evolucione dins d'unes línies de control establides (tallafocs, carreteres, camins, camps de cultiu...). Però encara hi ha risc. També cal entendre que les condicions meteorològiques de diumenge i dilluns van ser complicades. De fet, les temperatures màximes d'entre 36 i 38 graus, una humitat relativa mínima per sota del 20%, i un vent que dilluns passa de bufar de llevant (més humit) a bufar de ponent (oest) o de sud-oest (garbí), amb ràfegues puntuals de més de 40 quilòmetres per hora. De segur que tot això va tenir alguna cosa a veure amb el revifament. Centrar l'atenció pública en la competència de les unitats, o en l'excés de confiança és una possibilitat. No sé si és el més adient, perquè considere que defectes inclosos, i qüestions a millorar incloses, tenim un bon servei públic d'emergències que té una taxa d'èxit notable. Algunes dades: de 240 incendis en 2021, cap es va fer gran. Els més importants van ser els de Rafelguaraf, el qual no arribà a 180 hectàrees i el de Soneja que tampoc superà les 500 hectàrees. Des de l'1 de gener de 2017 fins a 1 de gener de 2022, hem patit 1.487 incendis forestals que han cremat 8.065,23 hectàrees. D'eixos 1.487, 1.328 foren conats (és a dir, cremaren menys d'una hectàrea), 159 superaren el conat, però solament quatre s'han fet Gran Incendi Forestal (un 0,27% del total). Eixos quan incendis són responsables d'haver cremat 5.443,28 hectàrees... és a dir, quatre incendis són responsables del 67,5% de la superfície cremada...
Personalment, crec que és més important per a la societat centrar el debat en les 172 poblacions valencianes en "perill d'extinció" per despoblament i en què hem perdut al llarg dels últims vint anys unes 12.300 explotacions ramaderes, la qual cosa suposa una pèrdua del 45%, i quasi 47.000 hectàrees de cultiu, un 22% menys, com ha denunciat recentment la Unió de Llauradors i Ramaders. Cal posar la gestió proactiva del territori per davant de la resposta reactiva que suposen els serveis d'emergència. Menys incendis agroforestals requereixen millors escenaris agroforestals. I a aquest escenari solament s'arriba amb gestió, gestió i més gestió... O cosa que és el mateix, amb major inversió.
-A la vista de com ha sigut la primavera, com es pot preveure que serà l'estiu pel que fa als incendis?
Una de les coses que ens duu el canvi climàtic és que els models, que ens permetien anticipar els fenòmens, ens han començat a fallar. Estem veient coses que no havíem vist abans. Hi ha molta variabilitat i és aventurat dir què passarà. Ara bé, sí que es poden avançar escenaris. Si és un estiu en què cau alguna gota i plou una miqueta i la vegetació es manté viva i la gent és prudent i no provoca ignicions (perquè moltes ignicions es produeixen per accidents o per negligències) podem passar un altre any bo, perquè la meteorologia no ha estat dolenta. Una altra cosa és que es repetisquen onades de calor com les que hem tingut al juny. Si en tenim més de forma recurrent i sistemàtica, tota la vegetació que ha aparegut en forma d'herba i de matoll, s'assecarà i estarà disponible per cremar-se.
Quan parlem d'incendis, en realitat, el que hem de fer és parlar de gestió del territori. I durant molts anys no s'ha fet una bona gestió. L'abandonament rural continua sent un problema. Tenim una població rural en perill d'extinció i aquesta és una part substancial del problema. Cal gestió del territori, pedagogia forestal, entendre com funcionen els sistemes. Ens cal entendre que la gestió forestal no és altra cosa que emular els mecanismes que té la natura. Hem exclòs del territori els grans herbívors i el foc, també el d'hivern, de baixa intensitat. Els focs de baixa intensitat a l'hivern poden ser beneficioses, per molt que a alguna gent li coste creure. Perquè aquesta energia alliberada de forma moderada és energia que el dia del gran incendi a l'agost ja haurà sigut emesa. El nostre gran problema és que ens hem carregat la cadena tròfica. En la cadena tròfica, els arbres generen biomassa. Aleshores va un consumidor primari que menja aquest matoll. I aleshores ve un consumidor secundari i aquest es menja el primari. I quan mor, torna a l'ecosistema. El foc forma part d'aquest cercle. La gestió forestal el que pretén és recuperar aquesta cadena tròfica. Cal arreglar el que hem trencat a través de la gestió forestal, la ramaderia de muntanya... Un territori despoblat és un territori que cremarà amb més facilitat.
-Se sol dir que els incendis s'apaguen a l'hivern, no a l'estiu. Vostè ha dit que un dels grans problemes, a aquest respecte, és que apliquem a la qüestió forestal una mirada molt urbanocèntrica.
El problema amb els incendis forestals és que encara els donem una solució reactiva: es produeix l'incendi i reaccionem. I hem abandonat la vessant preventiva, és a dir, la proactiva. Quan parlem d'una perspectiva urbanocentrica el que estem dient és que les àrees urbanes s'han desconnectat de les zones rurals i de com funcionen els ecosistemes. És més, d'alguna manera, alguns sectors socials han criminalitzat l'acció rural, com si fora una agressió al medi, quan realment són gestors ancestrals del territori. I el territori és com és gràcies a la tasca d'aquestes persones i els seus avantpassats. La visió urbanocèntrica tendeix a idealitzar la natura. Les pel·lícules de Walt Disney han fet molt de mal a la gestió forestal. Hi ha sectors que tendeixen a utilitzar constructes humans per definir la natura. Els humans ens hem entestat a conservar ecosistemes que són dinàmics. No es pot conservar de forma immobilista i idealitzada un sistema dinàmic. El que s'ha de fer és gestionar-la d'una forma o d'una altra. Estem enfrontant-nos, per aquest trencament de la cadena tròfica, a una vegetació que és antinatural. Dit això, crec que el sector forestal, al meu humil parer, també ha de fer autocrítica. No pot ser que la culpa de tots els nostres mals siguen els urbanites, els ecologistes, etcètera. Hem de veure què no hem fet bé i millorar-ho. Hi ha hagut males pràctiques en el sector forestal. Afortunadament, s'està incorporant gent amb una visió menys economicista, més sostenible. Crec que cal trobar un equilibri, perquè sense economia no hi ha sostenibilitat. Sense economia rural, hi ha incendis forestals.
-Quines solucions suggereix?
Cal valorar els recursos que podem obtenir dels boscos. La biomassa al País Valencià suma un milió de tones, entre l'agrícola i la forestal. Cada any incorporem un milió de tones al nostre estoc energètic en forma de biomassa: 200.000 són forestals i 800.000 són agrícoles. Per què no estem aprofitant això? Ara s'han prohibit les cremes agrícoles, per la qüestió de les emissions. Això és començar la casa per la teulada. El primer que has de fer és assegurar una xarxa de trituradores per poder consumir aquesta biomassa.
Ens cal donar facilitats al 8% de la població que ens queda en el rural perquè si no, des de la ciutat, els extingirem. I això té conseqüències molt greus.
La visió urbanocèntrica provoca que els grans centres de poder urbans estiguen dissenyant les polítiques rurals sense tenir ni idea de com funcionen els ecosistemes rurals, de les necessitats de servei. El 2019 l'estat espanyol es va gastar 20.000 milions d'euros en indústria militar. Per contra, per a un pla de desenvolupament rural a sis anys se'n van gastar 8.000. Alguna cosa no quadra. Si el despoblament és una prioritat, calen recursos. Si hi ha un problema de minifundisme, cal fer polítiques de reagrupament parcel·lari. I que qui vulga aprofitar el territori dispose dels recursos necessaris. Cal fer polítiques a favor de la ramaderia extensiva per poder generar paisatge i prevenció activa d'incendis. La ramaderia, la silvicultura, la protecció de l'agricultura de secà,... és necessària per a una gestió correcta. Com és possible que en el segle XXI alguna gent no entenga que la fusta és un recurs renovable i com a tal pot generar llocs de treball i fixar població? Ens cal pensar en la gestió del territori i, després, en els incendis. L'extinció és la resposta que donem com a societat, però no és la solució. La solució és territori, territori i territori. Invertint molts diners en negre per no saber invertir en verd.
-Quina és la seua opinió sobre la gestió forestal que es fa al País Valencià?
Que és insuficient. Si fem un símil mariner diria que l'aigua entra molt més ràpid que no ix. És a dir, ens estem enfonsant i ho fem a un ritme accelerat. Si volem revertir o almenys pal·liar el despoblament rural i recuperar la lògica dels cicles naturals, ens cal molta pedagogia ambiental i, en concret, molta pedagogia forestal. Ens cal entendre que aquests recursos són renovables. Des del sector forestal cal fer un esforç de comunicació que fins ara no s'ha fet.
-Però en què s'ha equivocat el sector forestal, a parer seu?
Crec que s'ha polaritzat molt. El sector s'ha fet contra algú. Cal, en la meua opinió, construir ponts entre el món urbà i el món rural. I cal que, des de dins el sector, també es denuncien les males pràctiques, perquè aquestes són molt puntuals, però això genera molta mala imatge. El sector no ha sabut construir aliances amb els ramaders, amb els agricultors, amb els ecologistes... Nosaltres hem arribat a treballar amb la Unitat Militar d'Emergències, Greenpeace i WWF i qualsevol grup ecologista que entenga que la no gestió no és una forma de gestió. La gestió pot ser agressiva, conservadora, però la no gestió com a forma de gestió genera incendis forestals. I si no els provoca, els afavoreix. I el que ens diuen les dades és que les onades de calor s'incrementaran. Això ens aboca a una major probabilitat de grans incendis forestals. El resultat de tot això és que estem exposant al personal d'intervenció a situacions cada volta més perilloses. Cal entendre que vivim a un territori que ha cremat, que crema i cremarà i que ho farà encara més si no sabem gestionar.
-La sensació és que, pel que fa als incendis, els escenaris de futur són cada volta més negres...
El futur és demà. Tenim ací ja els indicadors que, segons els models, encara havien de tardar unes dècades a arribar. Hi ha moltes coses que no sabem que no sabem. Hi ha parcel·les del coneixement que no sabem sobre el que pot passar en un sistema climàtic complex. O ens posem les piles i fem de la política ambiental i contra l'emergència climàtica una política tan transversal com la de gènere o anirem malament. Necessitem que totes les accions de l'administració tinguen perspectiva climàtica. Cal, per tant, una exigència de sostenibilitat en les polítiques de contractació. Les conseqüències de no fer-ho seran dramàtiques. La crisi de les cadenes de subministrament és un eufemisme. En realitat el que està passant és que el sistema de consum capitalista està a punt de petar. Les peces del dòmino ja estan caient. Què podem fer davant d'això? Ens cal decréixer cap a límits raonables. El que no pot ser és que consumim recursos com si no hi haguera límits. El canvi comença per u mateixa.
-Sí i no. Cadascú de nosaltres, amb la nostra rutina, podem fer coses, però crec que el que realment funcionaria seria un canvi sistèmic, estructural. No es pot demanar a la gent accions heroiques.
Crec que des del consum es poden canviar moltes coses. Amb les nostres decisions de compra, podem afavorir un determinat model. No és el mateix comprar una carn en una caixeta de plàstic que comprar una carn de ramaderia extensiva. No és el mateix contractar una gran companyia elèctrica que formar part d'una cooperativa de consum. Hem de prendre consciència que més barat no és millor. Totes les xicotetes accions sumen. I ens cal, d'una altra banda, ser molt exigents amb els responsables polítics. No tots els polítics són iguals, en absolut. I a nosaltres, com a ciutadans, ens correspon fiscalitzar la seua acció de govern.
Medi XXI ha desenvolupat Guardian, un projecte de prevenció d'incendis en zones poblades. Aquests projectes pilot són transportables a tot el conjunt de la massa forestal del País Valencià?
En primer lloc, la millor vacuna per tal que tota la massa forestal estiga protegida és la gestió forestal massiva i valorar els productes del bosc: biomassa, mel, fongs, serveis ecosistèmics,... En segon lloc, ens cal reintroduir la ramaderia extensiva. Per què no un ramat públic de prevenció d'incendis a cada municipi amb massa forestal? En tercer lloc, calen zones agrícoles perquè aquestes són zones de discontinuïtat, on poder tindre opcions de controlar un incendi. I, en quart lloc, en les zones urbanes i periurbanes ens cal generar zones defensables. Perquè la perversió de tot açò és que per protegir cases, se'ns crema més foc del que deuria i això és problemàtic. Ens cal promoure nuclis utoprotegits. Que la protecció de les cases no acabe generant la desprotecció dels boscos. No podem vestir un sant per desvestir-ne un altre. Protegir adequadament una casa, amb una jardineria adequada i amb els mètodes preventius adients, permet centrar els esforços a protegir els boscos.
-En els darrers temps, i en part espentats per la invasió d'Ucraïna, s'ha posat de manifest la necessitat d'accelerar la transició energètica. Això ha provocat que proliferen els projectes per instal·lar parcs eòlics i, molt especialment, parcs solars. En el seu municipi, Carcaixent, hi ha un projecte de megaplanta solar. És sostenible la implantació d'aquest model?
Clarament, no. Hi ha una tendència comuna a confondre renovable, i sostenible. Una energia pot ser renovable -la solar fotovoltaica de fet ho és- però no necessàriament per ser renovable és sostenible. Per tal que una instal·lació solar fotovoltaica siga sostenible, en primer lloc, ha de fer-se atenent a l'impacte ambiental de la seua implantació. En el cas de Carcaixent, i en molts altres, es vol fer en espais agroforestals. Això implica un impacte sobre la vegetació, sobre la fauna, sobre el sòl fèrtil -que és un recurs al qual no li parem atenció, però que és fonamental-, i sobre la hidrologia. Una superfície densament poblada de plaques evita la infiltració generant dos efectes: una reducció de l'aigua que va a l'aqüífer, i un increment de l'aigua que va a escorrentia, és a dir, directament al risc d'inundació. Carcaixent ja té un problema d'inundacions. Per tant, ambientalment, no hi ha sostenibilitat.
La segona component de la sostenibilitat és la part social. No poden plantejar-se projectes d'aquesta magnitud contra la població local. Des de Carcaixent la societat civil s'ha organitzat al voltant de "Salvem el Realenc" per donar resposta a la bombolla de les renovables insostenibles, com ja va fer contra la bombolla immobiliària de la qual sembla hem après poc, quan es va crear "Salvem la Bossarta". A més, des del punt de vista social, aquests projectes no generen cap benefici per a la població local llevat d'uns pocs llocs de feina -reconegut per les mateixes empreses promotores- i un elevat risc. Un projecte de desenes de milions d'euros està promogut per una societat limitada unipersonal amb una responsabilitat de 3.000 euros... i darrere hi ha tot un entramat d'empreses pantalla. Hem fet els deures i hem descobert (oh, sorpresa!) que darrere de la multinacional italiana està JP Morgan, el fons voltor d'inversió, al que Carcaixent, la seua gent i la seua serra li importa ben poc...
I finalment, la part econòmica. Hi ha molta gent que es pensa que si ens planten les macroplantes tindrem llum gratis... i no. Això no va així. Els beneficis seran per als propietaris dels terrenys, que no veuen més que un feix de bitllets on el poble té l'ecosistema que el sustenta, i la multinacional. Nosaltres, la gent que ens oposem a aquesta iniciativa, apostem per una alternativa que sí és sostenible, com són les Comunitats Energètiques Locals (CEL). Aquesta figura administrativa aprofita zones ja urbanitzades -amb la qual cosa es redueix l'impacte ambiental-, s'articula de forma cooperativa amb gent que s'incorpora de forma voluntària al negoci -amb la qual cosa es redueix l'impacte social- i genera energia de proximitat a més del benefici directe per als inversors en la CEL i per al poble, el qual veu directament reduïda la seua factura de la llum, tot generant d'aquesta manera un benefici econòmic. No és sostenible socialitzar els impactes i privatitzar el benefici. Per això ens oposem, i donem alternatives. Volem renovables, però les volem sostenibles.
-Creu que els condicionants que ha posat la Generalitat per a la implantació d'aquests tipus de plantes és suficient?
Clarament, tampoc. Entenc les urgències, perquè hi ha molta gent i moltes empreses que no entenen què està passant, però saben que estan passant-ho mal. El que passa és que la política de desvestir un sant per vestir-ne un altre, fa que un dels dos sants es refrede... i no és una política intel·ligent. De veritat com a país volem passar de dependre del gas rus a dependre de les plaques solars d'un fons voltor americà? De veritat no preferim la sobirania i la independència energètica? Jo tinc clara la meua resposta. Vull l'energia del meu país en mans dels interessos del meu país. I la vull de forma sostenible. Sobretot perquè tot i que no és un canvi immediat, és un canvi necessari. I generaria benefici directe ací, en forma de llocs de treball, i en forma de reducció de la dependència de les energies fòssils. I li posaré un exemple: L'àrea aproximada d'un panell solar és d'aproximadament 1,5 - 2 metres quadrats. Pensem en polígons industrials. Els polígons industrials valencians tenen 173.697.158,00 m². Sent molt conservadors, llevant superfície viària (on poden instal·lar-se pèrgoles solars per a aparcar els cotxes sota l'ombra), i sostres que puguen no suportar el pes... o altres condicionants. Donem per bona un 30% d'aquesta superfície, i obtindríem 52 milions de metres quadrats. Si dividim pels 2 metres quadrats de superfície de les plaques, solament cobrint els sostres industrials, podem implantar 26 milions de plaques solars.
Tot i que depèn de la potència del panell, per a produir un megawatt fan falta uns 4.300 panells. Doncs bé, solament amb cobertes industrials els valencians i les valencianes (les nostres indústries) podríem implantar vora 6.000 megawatts sense incrementar la superfície construïda. Si afegim pavellons esportius, edificis públics, escoles, instituts...
Els condicionants del Govern de la Generalitat són fruit de les preses, i entenc la pressió, però la línia de Molt Alta Tensió de Castelló és un exemple d'insostenibilitat. Tot i la gravetat de la situació, perpetuar un model energètic insostenible i agreujar les conseqüències de la crisi climàtica, fruit entre altres coses de nombroses decisions polítiques errònies, ens ha de preocupar. Un govern que afirma ser progressista no pot fer-li el joc als interessos de grans fons d'inversió envers els interessos de la gent que els vota (i que pot deixar de votar-los). Hem de posar els nostres interessos com a societat, -i també els nostres beneficis econòmics!- per davant de la pressió d'aquesta gent.
La pregunta és molt simple: podem beneficiar-nos nosaltres, directament, o que es beneficien altres ocupant el nostre territori... què preferim?