L'ambient de revetlla havia impregnat qualsevol racó d'Alacant. La pólvora s'havia convertit en la reina dels migdies a tocar de la plaça dels Estels, així com la música reclamava la seua quota de poder a l'entramat urbà d'una ciutat presidida des de fa segles per l'imponent Castell de Santa Bàrbara. Alacant en Fogueres, durant els dies de la seua gran celebració, era plena d'il·lusió i diversió, amb ganes de tornar a les estampes anteriors a la pandèmia de la COVID-19 i recuperar totes les hores de festa restringides per l'emergència sanitària.
En aquest ambient joiós, quan les Fogueres havien consumit els seus primers compassos, Javier Gutiérrez, un dels pesos pesants de Ciutadans a les comarques d'Alacant, havia impulsat un àpat amb alcaldes i regidors de la formació taronja. La trobada coincidia amb el dia de les eleccions andaluses, on els espanyolistes quedarien a la nit esborrats del parlament autonòmic i, en conseqüència, consolidarien la tendència cap a la descomposició del partit encapçalat per Inés Arrimadas. La desfeta taronja a terres andaluses serviria perquè Gutiérrez demanara dies més tard la convocatòria d'un congrés extraordinari. La reclamació estava avalada per la seua capacitat d'aixoplugar a gran part dels regidors en aquella cita foguerera.
«Els resultats d'Andalusia han estat nefastos, no agredolços, perquè no hi ha dolçor en els resultats. Desgraciadament, Ciutadans ha comès errors i els últims resultats així ho avalen. No es pot continuar avançant ni recuperant un projecte tan necessari per a la democràcia espanyola sense fer un balanç i sense fer examen de consciència», va sumar-se des dels micròfons de l'emissora local d'Onda Cero Mari Carmen Sánchez, dirigent taronja a les comarques meridionals valencians i vicealcaldessa d'Alacant. «Podem tenir més pes, però desgraciadament tampoc se'ns consulta als qui estem a l'àmbit municipal o a peu de carrer. És importantíssim per a un partit transmetre la gestió que estem realitzant en moltíssims municipis d'Espanya», va expressar en una mena de crítica oberta a la gestió de la cúpula dels espanyolistes.
Les queixes d'aquest sector de Ciutadans es produïen dintre d'un escenari de principi de catarsi de la formació al migjorn del País Valencià. Quan faltaven quatre dies per a l'inici de les Fogueres, Borja González, secretari d'organització dels taronja a escala estatal, va traslladar-se a Alacant per destituir de manera fulminant a diversos membres de l'executiva provincial alacantina, entre els quals hi havia Gutiérrez, qui havia estat l'home fort a l'estructura orgànica i ocupava llavors el càrrec de portaveu dels espanyolistes a la Diputació d'Alacant. Gutiérrez, fins aquell moment, s'havia erigit en representant de la filosofia frontissa que havien proclamat als taronja: com a regidor a Xixona (Alacantí), donava suport a una batllessa del PSOE, i com a diputat provincial sostenia com a president de la Diputació d'Alacant al neozaplanista Carlos Mazón, líder del PPCV.
Els altres damnificats d'aquella visita foren la resta del nucli dur de l'excoordinador provincial de Ciutadans a Alacant: Chechu Herrero, llavors cap de gabinet de vicepresidenta de la Diputació d'Alacant i diputada de Cultura, Júlia Parra; i César Martínez, assessor de Gutiérrez al departament d'Assistència a Municipis i regidor en el municipi d'Alfàs del Pi, ubicat a la comarca de la Marina Baixa. «És incomprensible que a les portes d'unes eleccions on ens juguem l'ésser o no ser, s'haja pres una decisió arbitrària, sense cap justificació més enllà de les fòbies personals, que deixa al partit a la província sense bona part dels seus referents més notables», va retraure Martínez.
Les destitucions s'havien justificat de manera oficial sota el pretext de «revitalitzar l'estructura orgànica» de Ciutadans al País Valencià, a pesar que la motivació dels cessaments dictaminats des de la cúpula estatal corresponien a la divisió envers les polítiques de pacte i el cisma que havia obert en el partit el suport a la moció de censura de l'Ajuntament d'Oriola, població fronterera de la comarca del Baix Segura. El grup municipal dels taronja, encapçalat per José Aix, va decidir mesos enrere trencar el pacte amb el PP i, en conseqüència, desnonar de l'alcaldia el popular Emilio Bascuñana, assenyalat per cobrar de la sanitat pública sense acudir al treball. Aquella decisió va deixar el PP sense un dels seus principals bastions a les comarques meridionals del País Valencià i va encimbellar com a batllessa de la ciutat a la socialista Carolina Gracia, qui governaria del bracet de Ciutadans i amb el suport extern de Canviem Oriola, integrat per l'espai d'Unides Podem.
Quan va anunciar-se el moviment per descavalcar de la batllia a la formació liderada pel neozaplanista Mazón, la cúpula autonòmica va decidir expedientar als cinc regidors que hi havien participat. Aquesta sanció, tanmateix, sembla en guaret. Gutiérrez i el seu nucli, integrat pels dimissionaris i per la vicealcaldessa d'Alacant, Mari Carmen Sánchez, han estat força crítics amb aquella maniobra. La moció de censura, en canvi, ha estat observada com a favorable per alts dirigents valencians de Ciutadans, com ara Maria Muñoz, coordinadora autonòmica dels taronges al territori valencià, i per Teresa Ortiz, responsable d'organització al llarg del País Valencià. L'altre valedor fou l'oriolà Juan Ignacio López Bas, actualment diputat taronja al Congrés.
Ortiz, qui formava part del consell de Suma Gestió Tributària, un organisme impulsat l'any 1990 per la Diputació d'Alacant amb l'objectiu de gestionar i recaptar els impostos dels ajuntaments pertanyents a la circumscripció meridional valenciana, va ser cessada poc després d'apartar la cúpula estatal a Gutiérrez dels comandaments orgànics de Ciutadans a la denominada com a província d'Alacant. La decisió fou interpretada com un contraatac de Gutiérrez per la seua destitució. No debades, va estar acompanyada del cessament de Rafael Congost del seu càrrec a l'Institut Juan Gil-Albert, una entitat cultural depenent de l'administració provincial. Congost és l'adjunt d'Ortiz a la secretaria d'organització de Ciutadans al País Valencià.
Dintre d'aquesta batalla pel poder a Ciutadans, amb el sector de Gutiérrez teòricament més procliu a les enteses amb el PP i la facció dirigent d'Ortiz favorable a explorar aliances amb els socialistes, la responsable d'organització valenciana dels taronja va intentar contrarestar la trobada organitzada per Gutiérrez, atès que va considerar-se com a una mena de pols a la cúpula. La cita, celebrada dies més tard d'aquella a hores de conèixer l'enfonsament de Ciutadans en els comicis andalusos, va evidenciar, segons va narrar la secció alacantina del diari El Español, la debilitat orgànica d'Ortiz: hi va acudir menys del 15% dels càrrecs públics que havien estat convocats. Gran part dels assistents pertanyien als col·lectius d'Oriola i El Campello (Alacantí).
Aquesta darrera població ha estat un altre escenari de la disputa orgànica al partit que lidera l'economista Ruth Merino a les Corts Valencianes. La falta de sintonia dels taronja amb els populars (va haver-hi acusacions de «trair» el pacte de govern per part dels encapçalats a escala estatal per Arrimadas) i la petició de Fiscalia de 13 anys d'inhabilitació per a l'actual alcalde, el popular Juanjo Berenguer, va trencar l'entesa PP-Ciutadans al Campello. En el moment de la ruptura, va projectar-se la idea d'una previsible moció de censura liderada per un pacte entre els taronges i els socialistes, els quals necessitarien el concurs de la resta dels grups de l'esquerra per contrarestar els regidors del PP i l'extrema dreta Vox.
L'opció d'un tomb a l'alcaldia va esfumar-se amb la incorporació com a regidora taronja d'Eva Maria Segura. Cunyada de Gutiérrez, va saltar-se la disciplina del grup municipal en el seu primer plenari a orientar el seu vot amb el PP. El portaveu de Ciutadans al municipal de l'Alacantí, Julio Oca, va denunciar una mena de «traïció anunciada», va anunciar l'obertura d'un expedient disciplinari per expulsar-la i va assenyalar Gutiérrez com a mà a l'ombra de tots aquells moviments. De fet, va retraure que Segura ja no estiguera afiliada als taronja, perquè va donar-se de baixa com que no va obtenir cap càrrec de regidora, ni d'assessora.
'Déjà-vu' alacantí
La direcció autonòmica de Ciutadans en la seua batalla contra el sector de Gutiérrez va situar-se a l'ofensiva dies enrere i va comunicar la suspensió de militància del portaveu dels taronja a la Diputació d'Alacant. La mesura ha agreujat la crisi del partit a les comarques meridionals valencians, així com accelera una descomposició que s'albira quasi inevitable de la marca popularitzada en el seu moment per Albert Rivera. «La situació de partit no és bona, i això no és una cosa que estiga descobrint. De fet, ens preocupa i ens entristeix, però crec que som ací per a gestionar», va expressar la seua companya de partit Parra, qui va defendre en conèixer la destitució «la gestió» de Gutiérrez, el qual podrà continuar representant els colors taronja fins a la resolució de l'expedient.
En cas que els espanyolistes acordaren l'expulsió de Gutiérrez, l'actual veu de Ciutadans de la Diputació d'Alacant passaria al grup de no-adscrits, sempre que s'aferre a l'acta com a diputat provincial. Com a representant no-adscrit de la institució decimonònica, segons el reglament aprovat fa poc més d'un any, no tindria dret a personal eventual, ni podria gaudir del règim de dedicació exclusiva, ni tampoc parcial. A més, perdria el lloc que ocupara a les comissions informatives per les quals haguera estat designat pel seu grup i no tindria dret a una assignació econòmica, siga fixa com variable. Gutiérrez quedaria en una situació similar a l'experimentada per Fernando Sepulcre en el mandat passat, qui com a únic diputat provincial de Ciutadans fou expulsat del partit. Com a sostenidor de la majoria política de l'aleshores president de la institució, el popular César Sánchez, el trànsfuga Sepulcre va conservar el sou.
Amb Compromís exigint a Mazón que cesse Gutiérrez sota el risc de convertir-se «en un nou trànsfuga al servei del zaplanisme», el president de la Diputació d'Alacant, de moment, ha defensat l'encara representant de Ciutadans. «La coalició és ferma», ha assenyalat, així com ha expressat de manera taxativa: «El meu diputat es diu Javier Gutiérrez i continuarà dient-se Javier Gutiérrez». La suspensió de militància de l'excoordinador provincial de Ciutadans accentua la catarsi dels taronja al sud del País Valencià. Una hipotètica expulsió del partit obriria un panorama d'efectes imprevisibles a l'estructura taronja.