«O em parles en castellà o no t'atenc». Així de contundent va expressar-se una funcionària de la Diputació d'Alacant a una treballadora pública d'un ajuntament de la comarca de la Marina Alta. L'afirmació va pronunciar-la després que l'empleada del consistori telefonara a l'Oficina Provincial de Fons Europeus per gestionar una sèrie d'ajudes públiques. Quan va començar a intervenir en català, l'altra funcionària va demanar-li que canviara de llengua. «No em pot atendre ningú en valencià? Estic cridant a la diputació?», va preguntar arran de la sorpresa pel desconeixement de l'idioma propi del País Valencià. «En la diputació, no és obligatori parlar valencià», va respondre la funcionari provincial. La treballadora municipal va replicar: «Però sí és obligatori que m'entengues».
Arran d'aquesta argumentació, l'empleada de la Diputació d'Alacant que presideix el neozaplanista Carlos Mazón va etzibar que «jo soc de Madrid i no conec el valencià» o la mencionada «o em parles en castellà o no t'atenc». «A la pròxima vegada, no podrem atendre't», incidia la funcionària provincial en castellà. La treballadora municipal va posar-se en contacte amb Plataforma per la Llengua, qui ha denunciat aquesta vulneració dels drets lingüístics d'una catalanoparlant: «No era la primera vegada que es comunicava per telèfon amb la Diputació d'Alacant. En altres ocasions ja l'havien discriminada per dirigir-s'hi en valencià, però finalment havien accedit a la possibilitat que es poguera expressar en la seua llengua materna. Aquesta vegada, però, cansada de les continuades discriminacions, va decidir enregistrar la conversa».
La denúncia de l'ONG del català va provocar la reacció del batlle de la Marina Alta, qui va qualifica aquests fets com a «una situació pròpia de temps passats». Ho feia mitjançant una queixa formal que enviava al neozaplanista Mazón. «Demane, de manera immediata, la dotació dels mitjans que siguen necessaris per a l'efectiu acompliment de la legalitat vigent en matèria lingüística», va sol·licitar a la institució provincial l'alcalde emparant-se a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
«Amb la llei a la mà, l'empleada discriminada tenia dret a ser atesa en valencià. D'una banda, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià proclama el valencià com a "llengua pròpia de l'administració valenciana" i, per tant, també de la Diputació d'Alacant. D'altra banda, és d'aplicació la Llei de la Funció Pública Valenciana, en la qual s'estableix que el personal empleat públic té dret a no ser discriminat per raó de llengua», al·legava Plataforma per la Llengua, qui recordava que «el respecte als drets fonamentals i evitar qualsevol actuació que puga produir una discriminació lingüística són principis rectors de la conducta del funcionariat». «Sí que existeix a l'administració un deure d'organitzar-se, de tal manera, que l'atenció en les llengües oficials estiguen disponibles. En tot cas, un treballador públic no té el dret de privar l'atenció d'un servei per usar el valencià», remarcaven.
L'incident va provocar que Compromís sol·licitara l'actuació de la consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques, l'independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, i presentara, a través del diputat provincial Gerard Fullana, una moció al ple d'aquest dimecres a la institució provincial en la qual s'assenyala que «l'incompliment, per part de la Diputació Provincial d'Alacant, de la Llei 4/1983 d'Ús i Ensenyament del Valencià, és sistemàtic». El text fa referència a la vulneració de l'article 10, el qual estableix que en el territori valencià «tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, Entitats Locals i altres de caràcter públic, en valencià», i de l'article 27, que estableix: «El Consell de la Generalitat Valenciana, mitjançant disposicions reglamentàries, fomentarà l'ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que d'aquesta depenguen». Arredoneixen la moció criticant l'incompliment de l'article 28.
«No es coneix ni un sol document públic per part de la diputació que respecte el bilingüisme propi del nostre territori, tot i que ja s'ha advertit en distintes ocasions per part d'aquest grup la discriminació que açò suposa. De fet, les actuacions promogudes per la diputació en política de normalització lingüística són escasses, per no dir intranscendents», denuncien, per mencionar el cas de la treballadora municipal: «Arran de la gravació realitzada per una funcionària d'un municipi de la Marina Alta, es constata el que ja sabíem, i és que la discriminació no és només pel que respecta a la documentació oficial sinó que va més enllà i es discrimina a les persones en funció de la llengua emprada en les seues relacions en la diputació».
Amb l'objectiu de posar fi a aquestes discriminacions idiomàtiques, la coalició valencianista ha incorporat en la moció mesures com ara «dotar de mitjans suficients a l'administració, a efectes que la mateixa puga atendre plenament en Valencià i produir tots els documents que vagen a ser publicats en el BOP en bilingüe, com a eina fonamental de normalització lingüística», així com «oferir als ajuntaments menors de 20.000 habitants el servei de traducció, per a promoure que tots els documents publicats en el BOP d'Alacant estiguen en les dues llengües oficials del territori» i «fomentar la formació plurilingüe dels funcionaris». La moció la complementen instant a l'executiu de la Diputació d'Alacant perquè inicie un expedient amb el qual s'esclarisquen els fets. El PSPV, a través de la diputada provincial Patricia Macià, s'ha sumat a la moció dels valencianistes, qui ha recordat la legislació vigent i ha criticat l'incident.
Ciutadans, immers en una crisi d'alta volada a les comarques del sud del País Valencià, i el PP, encapçalat pel mateix president neozaplanista de la institució provincial, s'han negat a debatre sobre la moció i, en conseqüència, han tombat la proposta que intentava assegurar el compliment dels drets lingüístics dels catalanoparlants a la Diputació d'Alacant. A pesar que l'actual legislació l'empara, la treballadora pública de l'ajuntament d'un poble de la comarca de la Marina Alta pot tornar a ser víctima d'una vulneració dels seus drets lingüístics pel vot negatiu del tàndem dretà conformat per populars i espanyolistes.