“Si t’ha sorprès aquest despatx, el nostre et sorprendrà més... Vine-te’n i li fas una ullada!”, comenta emocionat Miguel da Silva, un guàrdia civil retirat que al juny va estrenar-se com a regidor de Vox a Mutxamel.
Ho diu assegut a les dependències que ocupa la seua companya María José Sañudo, regidora del partit al municipi veí del Campello. Encara que no és un espai excessivament gran, la proporció de banderes d’Espanya per metre quadrat supera la millor marca històrica de la plaça d’Oriente de Madrid. “Aquesta dels terços de Flandes és preciosa”, s’enorgulleix José Muñoz, el jove assessor que acompanya Da Silva, “però és cert, el nostre despatx és més impactant... Va, vine-te’n, que tenim els retrats de Millán Astray i Blas de Lezo!”, remata.
No li falta raó. És, talment, com endinsar-se en una reproducció a petita escala de l’Alcázar de Toledo. Falten les gravacions del general Moscardó i poca cosa més. Els seus dos inquilins en fan ostentació, com si posseïren les claus del museu del Prado i convidaren a fer-hi una passejada nocturna. En realitat, però, es tracta del museu dels horrors. A una cantonada, en un pòster de la Guerra Civil, un franquista agrana els “politicastros”, la “injustícia social”, els bolxevics, els masons, els separatistes i la FAI.
—Teníem raó o no? A que és una passada? —pregunten.
No, no som a la plaça d’Oriente de Madrid ni a l’Alcázar de Toledo, sinó a l’Alacantí. A dues de les tres poblacions valencianes en què Vox integra el govern local. El 26 de maig, la formació presidida per Santiago Abascal a penes va obtenir 49 dels 5.716 regidors —el 0,85%— que hi havia en joc al País Valencià, 17 dels 925 edils —l’1,83%— de les illes Balears i tres dels 9.077 —el 0,03%— que es repartien a Catalunya, però els respectius edils de Vox a Mutxamel, el Campello i Rocafort (Horta) seuen a la junta de govern. Decantaven la balança en favor de la dreta i n’han tret rèdit.
Normalitzar el castellà
María José Sañudo, tripulant de cabina de l’AVE i neta d’un coronel de l’exèrcit d’origen murcià, mai no havia pensat que un dia seria regidora, però els esdeveniments així van propiciar-ho. El coordinador local de Vox al Campello i candidat in pectore a l’alcaldia, David Puerto, va quedar apartat de la cursa electoral per una condemna ferma que arrossegava des de l’any 2013 per haver falsificat diversos comunicats de baixa. Policia municipal a la localitat veïna de Mutxamel, atès aquest imprevist va decidir que el número u de la llista recauria en Sañudo, la seua esposa, i el dos, en un altre familiar seu, Alfonso García de Gamarra.
La decisió, avalada per la direcció provincial de partit, va dinamitar l’agrupació local, que acusava Puerto de “nepotisme” i “opacitat” a l’hora de certificar les donacions rebudes per l’agrupació. Tot i que Sañudo va provar de designar assessor García de Gamarra, la revolta interna va fer-la rectificar. De fet, el càrrec en qüestió l’ocupa Mariano Ormeño, qui es declara, per aquest ordre, exvotant d’IU, del PSOE i del PP, a més d’haver-se sentit atret, més recentment, per Ciutadans. “Ho reconec, pràcticament m’han agradat tots, soc dels que pensa que les persones som una mica de tots els partits, cap d’ells ens satisfà per complet”, explica. A cada extrem de la pantalla de l’ordinador té enganxada una bandereta espanyola. La seua darrera experiència política va ser al municipi manxec d’Alcázar de San Juán (Ciudad Real), on va liderar la llista independent Coalición por Alcázar i va exercir com a regidor de Personal i Serveis Jurídics.
Sañudo, la regidora, està contenta com un gínjol. Assegura que l’equip de govern que comparteix amb PP i Ciutadans és “molt bo”. “La tasca de regidora és una bogeria, hi ha moltíssima feina, mai no ho hauria dit”, sosté, “la sort és que per fi disposarem d’uns pressupostos nous, perquè al Campello els tenim prorrogats des de 2014”. En efecte, el pentapartit anterior de centre-esquerra va ser incapaç d’aprovar-ne els comptes i anava fent per la via de les modificacions de crèdit, raó per la qual s’ha acumulat un superàvit interessant. És un ajuntament sense estretors econòmiques que ara presentarà un pressupost expansiu, amb increment de la despesa a gairebé totes les àrees.
Una d’elles, la de normalització lingüística, és previst que cresca al voltant d’un 20%. “Aquest és un dels temes que ens separa més dels nostres socis”, admet Sañudo, “hem proposat d’eliminar els 1.000 euros que l’Ajuntament concedia fins ara a Escola Valenciana”. No debades, afirma que l’augment d’aquesta partida anirà dirigit a “actualitzar els programes informàtics de traducció automàtica per tal que els escrits estiguen en els dos idiomes i no només en valencià, com passava abans”. El ben cert és que, a l’inici d’aquest mandat, l’única llengua en què es podia llegir la documentació del consistori era la castellana.
L’assessor Ormeño va més enllà i afegeix que els nous fons destinats a la normalització lingüística serviran per “incorporar el castellà a la retolació pública i introduir-hi l’anglès”, atesa l’alta presència de regidors comunitaris. Potser per aquest motiu Sañudo aspira a controlar les àrees de patrimoni i residents estrangers, que són la seua predilecció. “De moment no hem volgut gestionar-ne cap, preferim agafar experiència i fer-nos-en càrrec més endavant”, avisa.
Una de les primeres derivades del 26M al Campello ha estat que l’oposició ha hagut d’emigrar a la biblioteca municipal. L’equip de govern ha al·legat manca d’espai a l’edifici consistorial, encara que hi ha exactament els mateixos regidors que abans —21— i tan sols un grup polític més.
L’exalcalde Benjamí Soler, de Compromís, s’ho mira amb resignació: “És que vivim en territori comanxe! El nostre terme és enorme, amb 23 quilòmetres de costa, i urbanitzacions que majoritàriament voten la dreta viuen d’esquena al nucli urbà i la vida política municipal”. I és que Alacant, fronterer pel sud, és a tocar. L’any 2000, el Campello tot just tenia 18.300 habitants, mentre que avui ja supera els 28.000. L’arribada massiva de nouvinguts —benestants— ha permès que el comportament electoral resulte homologable al de les grans ciutats: als comicis estatals del proppassat 10 de novembre, el Campello va calcar el percentatge de vot a Vox (18,6%) de la ciutat d’Alacant i fins i tot va superar el 16,9% de València.
Pedro Mario Pardo, l’únic regidor d’Esquerra Unida, hi aporta dues explicacions més. La primera: “El missatge de Vox ha encoratjat molts joves que qüestionen la llei de violència de gènere perquè opinen que qualsevol dona pot denunciar-los i dur-los al calabós”. I la segona: “Catalunya, perquè no tenen un discurs en clau local i es dediquen a reproduir els lemes del partit a l’àmbit estatal, que acaben esdevenint molt efectius”. Pardo s’enerva en comprovar la “naturalització” de Vox, que ja disposa d’uns stickers [adhesius digitals] a l’aplicació Telegram amb el seu logotip, amb la cara d’Abascal, etc. “El problema és que se’n fa broma”, lamenta.
Indignada perquè aquest 25 de novembre ha estat el primer any en què l’Ajuntament no ha aprovat una declaració institucional amb motiu de la jornada contra la violència de gènere, Adriana Paredes, una altra edil de Compromís, no acaba de pair que això haja pogut succeir. “Com que Vox s’hi va negar”, subratlla, “la resta de grups vam optar per subscriure una moció conjunta, que és de rang inferior”.
“Per què no es lluita igual contra la violència contra els vells i els xiquets?”, es demana l’assessor Ormeño, fart que, “pel fet d’haver nascut homes, tots nosaltres duguem la creu de ser masclistes”. Al seu parer, la llei de 2004 ha resultat “inútil”, ja que aquest tipus de violència “no ha minvat”. I les jornades reivindicatives “obliden el combat contra l’ablació als països musulmans o el necessari enduriment de les penes i el seu compliment íntegre per part dels violadors”.
A banda de torpedinar el 25N, les iniciatives de Vox s’han centrat a presentar una declaració de reconeixement a la Guàrdia Civil pel seu 175è aniversari —Compromís, Esquerra Unida i Podem s’hi van afegir després que s’afegira una esmena que anima a incorporar-hi més dones— i una altra d’agraïment a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat desplaçats a Catalunya l’octubre passat. El PSOE va votar-hi a favor perquè s’hi va incloure una menció explícita al ministre del ram, Fernando Grande-Marlaska, però Compromís, Esquerra Unida i Podem van oposar-s’hi. La regidora Sañudo va aprofitar l’avinentesa per qualificar l’exalcalde Soler de “líder d’un comando radical”.
Sumar-se al pacte rubricat per PP i Ciutadans li ha reportat a Sañudo una cadira a la junta de govern local, la possibilitat de gaudir d’un assessor i de cobrar 5.000 euros anuals més que els portaveus dels altres grups. “Els campellers li estem pagant un xiringuito, igual com Madrid li’l pagava a Abascal”, ironitza Benjamí Soler. Ella, tanmateix, li lleva importància i resumeix quin era el seu primer objectiu, que ja va verbalitzar al plenari inaugural: “Fer fora l’esquerra i defensar l’idioma espanyol, l’única cosa que ens uneix a tots”. En aquesta línia, el seu assessor, Mariano Ormeño, diferencia entre “el respecte al valencià, que el tenim”, i “el foment de l’odi al castellà, que ha imperat en aquest municipi i tants més”. El PP local, que ja havia dirigit la localitat en el passat, mai no havia entrat en aquests debats. La seua política lingüística al municipi mai no ha distat gaire de la que practica l’esquerra. Al nucli urbà i entre els regidors, el castellà no és la llengua més usual.
EL TEMPS ha intentat, sense èxit, de recollir l’opinió de l’alcalde del Campello, el popular Juanjo Berenguer. El seu gabinet de comunicació ha informat que tenia l’agenda plena i ha precisat que qualsevol contacte —presencial o telefònic— amb el primer edil s’ha de sol·licitar, com a mínim, amb un mes d’antelació.
El pervers Centre de Muntanyisme
Miguel da Silva va establir-se a Mutxamel l’any 2000 procedent de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). A recer del monestir de Santa Maria de Poblet confessa que va assaborir “els millors anys” de la seua vida. “En aquells temps no hi havia cap bandera independentista ni una... Fa poc hi vaig tornar i va decebre’m moltíssim veure’n tantes”, relata aquest ex-guàrdia civil amb una amargor que li canvia el gest de la cara.
Van destinar-lo al Campello, però aquestes dues dècades ha residit amb la seua família a Mutxamel. “Les meues filles han cursat tot l’ensenyament en línia valenciana”, al·lega com a atenuant. Ell, de fet, va dirigir l’AMPA del col·legi. Però la realitat és que bona part de la seua activitat com a regidor està consistint a defensar el castellà, fins al punt que sistemàticament es nega a debatre sobre les mocions que “no estan escrites en espanyol”. S’ha marcat la meta de liquidar el reglament municipal de normalització lingüística —aprovat per unanimitat l’any 2001, quan governaven els socialistes, i que el PP ha respectat— perquè “fa prevaldre el valencià com a llengua vehicular del consistori, cosa que infringeix la Constitució”. Si el reglament no queda suprimit, Da Silva avança que durà aquest tema “als jutjats”, i apunta directament al tècnic de normalització lingüística, a qui acusa de ser un “comissari polític”.
—Quan conversem amb ell es nega a parlar-nos en espanyol, sempre s’expressa en valencià. Hauria de llegir-se bé la Constitució...
Com Sañudo, Da Silva també té previst d’involucrar-se més a fons en la governabilitat. Ara forma part de la junta local, però té el desig de convertir-se, al llarg d’aquest mandat, en el nou regidor de seguretat ciutadana. EL TEMPS no ha pogut copsar l’opinió de l’alcalde actual del PP, Sebastián Cañadas, perquè, com el del Campello, s’ha negat a atendre aquest setmanari.
En el cas de Mutxamel, la declaració institucional pel 175è aniversari de la Guàrdia Civil no va eixir endavant pel vot en contra d’alguns grups de l’oposició i l’abstenció dels socialistes. “Un regidor de Compromís va arribar a dir que, en cas de tenir una emergència, trucaria abans als bombers que no a la Guàrdia Civil”, fa saber visiblement afectat el jove Juan Muñoz, l’assessor de Da Silva. Eixerit i loquaç, Muñoz es plany que hi haja “una agrupació d’Esquerra Republicana i el col·lectiu Arran, que és una cèl·lula de la CUP”. No sols això, sinó que gosa assenyalar-ne el responsable principal de tot plegat: el Centre de Muntanyisme Mutxamel.
—Va fundar-lo un nucli de gent profundament catalanista. Jo hi he estat, ningú m’ho ha de contar...
“És totalment absurd!”, contesta, incrèdula, Loreto Martínez Ramos, que és la portaveu socialista al municipi. “El Centre de Muntanyisme és una associació cultural molt arrelada que organitza excursions i convoca actes festius a la plaça del poble, no té la significació política que li retreuen”. Malgrat que les dependències del PSOE són adjacents a les de Vox, ella no ha trepitjat encara el despatx veí. Ni pensa fer-ho en els pròxims anys. “Ens saludem per educació, res més”, sentencia.
Com al Campello, la immigració econòmica —àrab, llatina o africana— no és gaire elevada i no figura com una de les causes de la irrupció de la ultradreta. Ho constata Paco Esteve, un mutxameler de tota la vida que atribueix el seu ascens de la ultradreta, de nou, a la condició de municipi “força disseminat”, amb profusió de bungalous els propietaris dels quals “no fan vida social al poble, ni tan sols hi compren”. “No hi fan vida, però voten”, matisa a continuació. Els darrers 20 anys, Mutxamel ha passat de tenir 15.000 residents a comptar-ne 25.000. “La gent de dreta del nucli urbà, els que pengen la bandera espanyola per festes, voten PP i no Vox, els graners de l’extrema dreta es troben als xalets de la perifèria”, rebla.
Ací, els socialistes van quedar empatats a set regidors amb el PP, però Ciutadans, amb tres edils, va preferir entrar en un govern tripartit en lloc de limitar-se a investir la candidata socialista amb els vots afegits de Compromís i de Podem. “El seu candidat ens va comunicar que votaria amb nosaltres si el fèiem alcalde”, recorda Martínez Ramos, “en aquest cas sí que estava disposat a unir-se a l’esquerra”. L’entrebanc principal, no obstant, era que les cúpules autonòmiques de PP i Ciutadans ja havien lligat un acord a l’àmbit provincial en virtut del qual es repartien càrrecs als ajuntaments i la Diputació.
“A Vox sobretot el preocupen la bandera i la llengua”, s’escandalitza Mila Bernabeu, una altra regidora socialista, “asseguren que a les Trobades d’Escoles en Valencià s’adoctrina els infants i que es tracta d’actes independentistes, contraris a la Constitució, perquè s’exhibeixen senyeres i banderes republicanes”. Vox, per això, ha demanat que se suprimisca el conveni de 400 euros subscrit pel consistori. Al PP local, que sempre hi han donat suport, no se’n saben avenir. Les altres peticions reiterades de Vox són la ja referida derogació del reglament de normalització i la supervisió permanent de les banderes que onegen als centres escolars, per tal de confirmar que l’espanyola hi és present.
“Tenen un greu problema amb la legislació: fan esment de la Constitució en exclusiva, com si l’Estatut no existira”, assevera Alberto Sellés. “Prou joves de 18 i 20 anys els han votat, no ens ho hem de prendre com una broma”, alerta Lara Martínez Rodríguez. Tots dos seuen, també, als escons del grup municipal socialista. “Quan el regidor de Vox diu alguna bestiesa, els companys de govern callen, i aquest silenci és vergonyós”, conclou la portaveu, Loreto Martínez.
El primer tinent d’alcalde i regidor de Desenvolupament Econòmic és Antonio Sola, de Ciutadans. Provinent del PP, d’un partit independent i d’UPyD, s’esforça a marcar-hi distàncies en matèria de violència de gènere: “La postura de Vox no té trellat; la dona, pel fet de ser-ho, està patint una violència inadmissible”. Resseguint l’esquema andalús, madrileny i murcià, Sola remarca que el seu partit “no té cap acord amb Vox, només n’ha signat un amb el PP”. Tampoc no creu que el conflicte català hi haja influït, atès que la qüestió “no ha provocat incidents ni manifestacions d’adhesió o de rebuig”. El regidor de Ciutadans encara confia de “salvar” l’aportació a Escola Valenciana i lamenta algunes de les “coses inversemblants” que propugna Vox, com ara “l’eliminació dels 6.500 euros que la regidoria d’educació dedica a la integració de l’alumnat immigrant”.
Les cabòries de Vox transiten en una altra direcció. Guarden relació, per exemple, amb l’aparició d’una pintada, l’estiu passat, que deia això: “Con las tripas del último cura colgaremos al último fascista”.
Experiència recomanable
“Hi estic còmode, ho recomane absolutament”, afirma Guillermo José Gimeno sobre l’acord amb Vox que li ha permès d’accedir a l’alcaldia de Rocafort. Rafael Conde, elTiti, hauria dit allò de “quien lo prueba, repite”. Militant de Ciutadans, Gimeno defensa les bondats del tripartit de centre-dreta-extrema: “Estic més a gust amb Vox que no ho estaria amb Compromís o Podem”. Va anar d’un pèl, però, que l’aritmètica no li fora adversa, perquè els valencianistes van quedar-se a vuit vots d’arrabassar-li el quart edil al PP, i la plataforma local de Podem, a 13 paperetes del segon regidor, que també haurien perdut els populars. Els socialistes, amb cinc regidors, van ser la força més votada, amb un èxit absolut al casc històric i una debacle sideral a les urbanitzacions dels voltants: amb prou feines van sumar-hi 100 sufragis, mentre el trident dretà en superava els 1.500. Una mostra paradigmàtica de l’efecte que comporta, a les urnes, l’estructura urbanística de determinats municipis.
Aquesta població eminentment residencial de 7.500 habitants, ubicada al nord-oest de l’Horta, té un regidor de Vox sensiblement diferent dels anteriors. L’agrupació original del partit, formada per veïns del poble, va ser desplaçada per una de nova en què les classes benestants de les urbanitzacions guien el rumb. Qui va liderar l’operació recanvi fou Diego Oses, un enginyer químic que subdirigeix l’elitista Cumbres School, però al capdavant de la llista va situar-hi el psicòleg Sergio Herrero Rosario. “És el més educat i intel·ligent de tots els membres del govern”, considera la portaveu municipal del PSOE, Alicia Esteve. No obstant això, Herrero s’ha negat a parlar amb EL TEMPS.
L’entesa PP-Cs-Vox —amb quatre, dos i un regidor cadascú— ha proporcionat a Ciutadans la seua alcaldia més important a la província i la segona —després de Castalla (Alcoià)— de tot el País Valencià. Els últims dos anys de mandat la vara de comandament recaurà en el popular Agustín Aliaga, que mentrestant se centra en la seua especialitat: la regidoria de Festes. L’oferta que els socialistes van traslladar-li in extremis tan sols li reservava un any com a primer edil. Amb ells, Ciutadans sumava igualment majoria absoluta.
Segons Gimeno, amo de cinc empreses que no té sou a l’Ajuntament, la clau de la felicitat dels pactes dretans a tres bandes rau en “l’eliminació dels estereotips” prefixats. “Ací el regidor de Vox està demostrant una capacitat de treball encomiable, és molt resolutiu”, destaca, “encara que els socialistes ens hagueren concedit dos anys a l’alcaldia, hauria preferit governar amb el PP i amb ell”. Encisat amb la seua tasca, explica que ha estat “un descobriment, un gran descobriment” i que “tothom en parla bé”. A Rocafort, la ultradreta no sols forma part de la junta de govern local, sinó que gestiona les àrees d’educació, serveis socials i tercera edat.
La portaveu socialista es plany perquè Vox també ha impedit que es llegira, com era habitual, la declaració institucional que cada any aprova la Diputació de València amb motiu del 25M. La resta de grups ni tan sols van posar-se d’acord per aprovar una moció al ple. “No volem fer política, no ens interessa”, raona l’alcalde, “si un integrant de l’equip de govern no estava disposat a pactar una moció, quin sentit tenia insistir-hi?”. Vox ni tan sols no va fer acte de presència a la lectura d’un text escrit per l’agent local de VioGen, cos adscrit a la policia local, que va celebrar-se a la porta de l’edifici consistorial.
L’Associació de Veïns i Veïnes Antonio Machado va decidir organitzar, pel seu compte, una ruta feminista coincidint amb la jornada. L’Ajuntament, prèviament, ja no s’havia sumat a la Nit Violeta i va desistir de posar un Punt Violeta a les festes. “Entre policies, protecció civil i uns altres cossos, més de 45 persones van encarregar-se de la seguretat, una xifra que no havíem tingut mai”, respon l’alcalde. El ben cert és que, en el mandat en curs, la comissió d’igualtat de moment no s’ha reunit.
Precisament, la figura de Machado genera força controvèrsia. El poeta va residir-hi durant la Segona República, però la seua petjada no interessa als nous rectors de la població. Tampoc no s’ha mantingut la subvenció de 500 euros anuals que rebia l’associació Republicanos de Rocafort. El regidor de Cultura, del PP, va seguir l’estela de l’alcalde i va advertir que vigilaria els actes que dugueren a terme i que no esmerçaria ni un euro públic si tenien contingut polític. Al mandat anterior ja li havien dit “catalanista” a l’expresident de l’Agrupació Musical de Rocafort, treballador de l’àrea de normalització lingüística de la Diputació.
L’alcalde Gimeno accepta que la supressió dels 500 euros ha estat una decisió personal. “Hem de tractar que l’Ajuntament no faça política, aquesta associació és afí al PSOE i Podem”, i posa com a exemple la corona de flors que anualment pagaven amb aquests diners per tal d’homenatjar els afusellats al cementeri de Paterna, on va perpetrar-se una de les massacres més greus de la postguerra. “Estem bojos o què? Les subvencions de l’Ajuntament de Rocafort han de revertir al mateix municipi, no al del costat”, justifica.
Els militants més obedients de Vox, que no es perden ni un ple, van enfrontar-se en un dels més recent als socis de Republicanos de Rocafort que també el seguien in situ. La picabaralla va fer que l’alcalde instara la policia a actuar-hi. Era la primera vegada que passava una cosa així. Però és que mai no hi havia hagut, com ara, alcaldes per la gràcia de Vox. •
