Per a Josep Maria Fius, veí de Manresa (Bages), havia de ser una acció rutinària de confinament. Amb una criatura xicoteta a la seua llar, va decidir baixar la brossa quan el rellotge marcava prop de les 11 del matí. Enmig d'una situació d'alarma per la crisi sanitària del coronavirus, aspirava a deixar com més ràpid possible les bosses del fem. I més amb els contenidors a tocar del seu domicili, a només 10-15 metres del portal. L'objectiu semblava realitzat fins a l'arribada d'una patrulla de la Guàrdia Civil.
«Els agents van aturar el cotxe i van preguntar-me on anava», narra a EL TEMPS el mateix veí de la població de la comarca del Bages i president del PDeCAT a la localitat. «Jo vaig respondre, de seguida, que havia baixat a tirar les deixalles i que marxava a casa. Els integrants de la Guàrdia Civil van recordar-me l'actual estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, i van deixar-me continuar, en principi, fins a casa. Quan havia passat la situació, vaig fer una bafarada forta per la pressió de parlar amb les forces de l'ordre. Els membres del cos armat, però, van escoltar la meua reacció i van preguntar-me en castellà: 'Que li passa?'. Jo vaig contestar: 'Simplement, he sospirat'», exposa.
El comentari en català va indignar els agents de la benemèrita. «Parle'ns en castellà», van exigir. «Tinc tot el dret a expressar-me en català i així ho seguiré fent», va replicar Fius. «A partir d'aquesta contestació, la situació va empitjorar. Els agents van abaixar del seu cotxe, entre els quals hi havia un que es dirigia cap a mi de males maneres, alçant la veu tota l'estona. Esgrimien la Constitució espanyola i l'estat d'alarma perquè m'adreçara en castellà mentre que jo defensava el dret a usar la meua llengua», explica. «L'escena va captar l'atenció dels veïns. Alguns, fins i tot, van sortir als balcons i van gravar l'incident. En adonar-se la Guàrdia Civil, van advertir que no es podia enregistrar a les autoritats i que havien de baixar al carrer per comprovar que esborraven els vídeos», afegeix.
Un dels dos membres del cos armat, tanmateix, va intentar relaxar la situació parlant català. «La seua parella policial va esmenar-lo i va dir-li que es calmara, quan l'únic exaltat havia sigut ell. De fet, va cridar als seus superiors», relata. «Mentrestant, patia perquè la meua dona no sabia els motius de la meua tardança, qui va cridar-me. Els agents només van deixar-me contestar on estava i que em trobava bé», retrau. «L'arribada de la policia local va donar-me esperances. Esperava comprensió», agrega. Fius estava equivocat. «També van exigir-me que m'expressara en castellà i van obligar, fins i tot, als veïns a baixar pels vídeos», lamenta.
La tensió va incrementar-se amb l'arribada dels superiors de la Guàrdia Civil. «En un principi, semblava que volia relaxar l'escena i solucionar-ho d'una manera cordial. Però en escoltar-me parlar català va queixar-se, així com va dir-me que ell provenia d'una altra autonomia en la qual s'emprava una altra llengua diferent del castellà», afirma. «Del País Valencià, en la qual també usen el català?», va preguntar el veí de Manresa. «És Comunitat Valenciana i allí no parlem català. És valencià», va contestar el superior de la benemèrita, d'acord amb el relat de l'afectat per la discriminació lingüística. «Vaig intentar donar-li arguments científics, però va tallar-me. Al remat, van denunciar-me per desobediència», expressa Fius amb frustració.
.jpg)
«La veritat és que encara al·lucine quan ho conte. I més amb la resposta que em van donar quan vaig indicar-li: 'Vostè sap que si haguera parlat en castellà, açò no haguera passat, veritat?'. 'Doncs, segurament», va respondre. Es tracta de la darrera demostració de força que fan els cossos i les forces de seguretat de l'Estat quan estan a Catalunya, el País Valencià o a la resta dels Països Catalans», sosté. I detalla: «Ràpidament, i com que l'escena havia sigut denunciada a les xarxes, Plataforma per la Llengua va posar-se en contacte amb mi. Vam decidir denunciar-ho públicament. Als jutjats, tal com vaig parlar amb la plataforma jurídica Bages pels Drets Civils, només acudirem si, finalment, m'arriba la denúncia per desobediència al domicili».
Impunitat uniformada
Tot i que, de moment, Fius ha decidit no donar batalla a les institucions judicials, Plataforma per la Llengua sí que adreçarà una denúncia a la Delegació del Govern espanyol per l'actitud, «un cop més, il·legal, dels agents de la Guàrdia Civil», a parer de l'ONG del català. «En primer lloc, cal apuntar que dirigir-se en català a un agent dels cossos i forces de seguretat de l'Estat dintre del domini lingüístic no està censurat per l'estat d'alarma. Amb aquesta mesura excepcional, es restringeix el dret individual de moviment, però no la resta de drets reconeguts a les diferents legislacions estatals i catalanes», apunten des del servei jurídic del col·lectiu lingüístic.
Arran de les darreres vulneracions lingüístiques per part de la policia espanyola o de la benemèrita, com ara en un control per accedir a Tavernes de la Valldigna (Safor) durant la celebració del passat Festivern, Plataforma per la Llengua va elaborar l'any passat un estudi que analitzava el comportament de la policia espanyola envers la llengua pròpia. «Des de l'any 2007, s'han detectat 68 discriminacions lingüístiques greus cap a ciutadans catalanoparlants. Totes haurien de ser considerades com a faltes molt greus segons codis disciplinaris del Policia Nacional i Guàrdia Civil», apuntava el document. Encara més, i segons va analitzar EL TEMPS en un reportatge que exposava les discriminacions més greus dels cossos policials, el 35% dels incidents per raons de llengua comptabilitzats l'any 2017 per l'ONG del català van estar protagonitzades per agents de seguretat.
«Hem detectat que hi ha massa discriminacions a l'àmbit dels drets lingüístics relacionades amb la policia, normalment amb Guàrdia Civil i amb el Cos Nacional de Policia. Entenem que hi ha un problema de manca de sensibilitat per part dels agents», indiquen des de l'equip jurídic de Plataforma per la Llengua, els quals asseguren que «molta gent no acaba de tenir clar els seus drets quan es dirigeix a un policia». A l'estudi, de fet, s'incorporava una enquesta d'usos lingüístics amb una mostra de 1.602 persones, del qual s'extreia que «entre els catalanoparlants habituals, un 37,5% no utilitzarien la seua llengua regular amb la Guàrdia Civil». «Un 16,7% dels catalanoparlants creuen que parlar en català els hi podria causar problemes», s'afegeix. I es denuncia: «En totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s'ha arribat a l'agressió física cap als ciutadans».
Aquesta percepció dels enquestats coincideix amb el percentatge de condemnes a agents que hagen infringit els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants. Segons l'informe de la plataforma, «només en un 3% dels casos s'acaba condemnant als agents dels cossos policials». «La majoria de discriminacions no tenen cap conseqüència en l'àmbit legal o judicial, però en un 30% hi ha hagut denúncies o multes a la persona discriminada, interposades pels cossos policials per, habitualment, desacatament a l'autoritat», complementa. I adverteix: «En molts casos, els ciutadans catalanoparlants s'autocensuren, preventivament, per evitar problemes. També hi ha moltes discriminacions que no es denuncien, en part perquè hi ha sensació que restaran impunes».
«Hi ha una gran impunitat per part dels membres dels cossos i forces de seguretat, la qual es reforça políticament pel Govern espanyol en negar discriminacions reconegudes, finalment, pels mateixos agents», denuncien des de l'equip jurídic de Plataforma per la Llengua. I exemplifiquen: «El cas més greu és el del repartidor d'Elx, Jafet Pinedo, qui després de ser víctima d'una discriminació lingüística, coaccions i abusos policials va rebre les disculpes i el reconeixement dels fets per part d'ambdós policies. Interior, posteriorment, negava els fets reconeguts pels mateixos agents. Això genera indefensió i impunitat», censuren.
Amb el propòsit que els catalanoparlants d'arreu de l'àmbit lingüístic coneguen els seus drets, l'estudi de Plataforma per la Llengua inclou les referències de la legislació vigent sobre la matèria. «En la discriminació que va sofrir un veí de Manresa, la conducta dels agents fou una infracció molt greu en els termes previstos per l'article 7 del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, que considera infraccions molt greus la discriminació o assetjament per raó, entre d'altres, de llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal o social», indiquen des del servei jurídic de l'ONG del català.
«Aquesta conducta també suposa una vulneració de l'article 54.11 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix que els funcionaris públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori», reforcen, així com agreguen «l'incompliment de l'article 12 de la Llei de política lingüística». I tanquen: «No en deixem passar cap més. Els ciutadans han de tenir clar que tenen tot el dret a expressar-se en la seua llengua». Com quan Fius va respondre a la Guàrdia Civil.