Annals del centralisme

Amb Madrid en contra

Els principals partits estatals al País Valencià s'han topat amb les traves contínues de les direccions espanyoles. El PP valencià ha vist com des de Madrid s'han menystingut les peticions de la líder, Isabel Bonig, i s'ha imposat una gestora a l'organització provincial. Per la seua banda, el PSPV de Ximo Puig observa com la pau per territori pactada amb Pedro Sánchez s'ha esfumat ben prompte amb la presentació d'una candidatura 'sanchista' per moure-li la cadira. I Podem, per últim, amb un secretari general no afí a la direcció estatal, espera la concessió de certes prebendes que asseguren l'autonomia de la federació valenciana. Els precedents amb la líder andalusa, Teresa Rodríguez, però, no són bons, tot i que a Podem hi són optimistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alexis Marí, en aquell moment encara síndic de Ciutadans, sabia que la el seu futur estava decidit. Acudir a l'acte contra els Pressupostos Generals de l'Estat organitzat a les Corts Valencianes era la seua sentència com a portaveu del seu partit. Marí havia dirigit les regnes del grup parlamentari taronja amb la direcció estatal en contra. Els lloctinents d'Albert Rivera i el líder mateix havien donat un suport indissimulat a la facció més conservadora, la representada pels diputats a la cambra valenciana Juan Córdoba, Emilio Argüeso i Emigdio Tormo i pel portaveu a l'Ajuntament de València, Fernando Giner.

Aquella situació de tenir a la direcció espanyola en contra s'ha reproduït al PP i al PSPV. Si Gènova menysprea determinades iniciatives de la líder dels populars valencians, Isabel Bonig, i aposta pels seus rivals a les primàries provincials, la victòria de Pedro Sánchez ha comportat que Ximo Puig governe al País Valencià amb el secretari general del PSOE en contra. La teòrica pau per territori pactada amb els barons s'ha fet miquetes. El sanchisme, tot i que des de Ferraz es nega cap vinculació, ha presentat el seu candidat per apartar Puig. A tot un president de la Generalitat Valenciana.

Les traves de Gènova

«Que hòstia, que hòstia». La frase pronunciada per l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberà, reflectia en aquell moment la caiguda abismal del PP a les eleccions valencianes. La formació de la gavina s'havia deixat 24 escons i 20 punts percentuals en comparació amb l'àmplia majoria absoluta que va aconseguir l'any 2011 Francisco Camps, quan estava imputat en el cas Gürtel. Amb el PP desnonat del poder i condemnat a quatre anys a l'infern de l'oposició, la direcció espanyola va apartar Alberto Fabra de la direcció. El president del PP valencià va deixar pas a Isabel Bonig, l'escollida per Gènova després d'un pacte amb els respectius barons provincials: Vicente Betoret a València, José Císcar a Alacant i Javier Moliner a Castelló.

Tot i la benedicció de la cúpula espanyola, Bonig s'ha trobat amb nombrosos obstacles per dur endavant la seua americanització del PP valencià. L'aposta de Bonig perquè els militants voten a través de primàries va ser acceptada per escollir la direcció valenciana, però Gènova s'ha negat a repetir la jugada en l'àmbit provincial.

Amb Betoret distanciat de Bonig pel qüestionament de les línies roges a la corrupció que ha impulsat la líder valenciana, van perfilar-se dos candidats a dirigir l'organització provincial de València. Per una banda, i amb el suport de l'aparell valencià i d'ex-dirigents propers l'ex-president de la Diputació de València Alfonso Rus, va presentar-se Mari Carmen Contelles, portaveu dels populars a la corporació provincial valenciana. D'una altra, i avalat per diversos militants de base, s'hi presentà el mateix Betoret. Gènova va posicionar-se al costat del secretari provincial. No volia cap enfrontament intern.

El rebuig a les urnes de Mariano Rajoy va provocar una autèntica guerra interna entre els afins a Betoret i els partidaris de Contelles. Una batalla que ha acabat amb la direcció espanyola del PP imposant una gestora, en principi, contra el criteri de Bonig. Malgrat que la dirigent va arribar a demanar aquesta intervenció des de Madrid per frenar el conflicte, la seua gestió com a presidenta del partit queda tocada. I és que els principals graners de vots dels populars (València ciutat i les comarques adjacents) resten dirigides per una gestora.

Tanmateix, Bonig i la direcció valenciana no només s'ha topat amb el menyspreu de Gènova en aquest assumpte. També s'ha qüestionat la fermesa de la líder popular contra els regidors de València ciutat imputats en el cas Taula. I s'ha deixat el PPCV sense cap càrrec important al Govern espanyol ni a l'executiva estatal, tot i ser una de les delegacions més nombroses. Que Rajoy cridara a capítol a Bonig per la rebel·lió del PP valencià contra els Pressupostos Generals de l'Estat fou l'enèsima limitació de Madrid als populars valencians.

Pedro Sánchez celebra la victòria a les primàries socialistes/PSOE.

La revenja sanchista

El president de la Generalitat Valenciana i líder dels socialistes valencians, Ximo Puig, ja va experimentar la situació de tindre l'enemic en la seua pròpia casa. Durant la primera etapa com a secretari general del PSOE, Pedro Sánchez va impossibilitar que els socialistes valencians concorregueren de bracet de la resta de formacions d'esquerres (Compromís, Podem i Esquerra Unida) al Senat. La prohibició va agreujar la ferida oberta entre Sánchez i Puig.

La tornada de Sánchez al capdavant del socialisme espanyol s'ha convertit, de nou, en un maldecap per al president valencià. L'aposta de Puig per Susana Díaz per dirigir el PSOE l'ha debilitat. Si aquella aliança amb més contres que pros va comportar estira-i-arronses amb els socis del Botànic (Compromís i Podem), la derrota de Díaz ha deixat Puig amb un líder del PSOE enfrontat a ell. No debades, Sánchez sembla haver oblidat el seu missatge sobre no impulsar cap revenja ni cap desestabilització interna contra els barons que presideixen governs autonòmics. En canvi, Puig ha estat el primer a comprovar que aquelles paraules no eren certes. L'actuació de Ferraz es deu, tal vegada, perquè el País Valencià va erigir-se en feu sanchista si es té en compte el resultat de les primàries.

Tot i que Puig ocupa la presidència de la Generalitat Valenciana, una part del sanchisme ha llançat una alternativa a l'actual líder del socialisme valencià. Amb els resultats de les primàries estatals com a principal motiu per creure en una victòria al congrés del socialisme valencià, Rafa García, alcalde de Burjassot (Horta), s'ha presentat aquest dilluns com a rival de Puig. Són les primes conseqüències de tenir una direcció estatal en contra. L'altre efecte, tot i que menor, va ser la negativa al congrés dels socialistes per permetre que el PSPV es tornara a estructurar per comarques i no per províncies, tal com va imposar l'ex-secretari d'organització, José Blanco.

D'esquerra a dreta: Fabiola Meco, portaveu adjunta a les Corts que aspirava a dirigir Podem; Antonio Montiel, ex-secretari general de Podem; Antonio Estañ, nou secretari general valencià de Podem; i Pilar Lima, senadora i aspirant derrotada a encapçalar Podem/Fernando Navarro.

La incògnita Podem

El País Valencià ha estat, durant els pocs anys de vida de Podem, un territori contrari a les direccions estatals. Quan la batalla entre pablistes i errejonistes vivia el moment més àlgid, el nucli dirigent valencià es va posicionar amb les tesis del número dos del partit del cercles. En el procés de primàries, va repetir-se la mateixa història. Ara bé, per partida doble. Va imposar-se Antonio Estañ, un candidat allunyat del pablisme, però també de l'oficialisme de la direcció valenciana.

Estañ comprovarà durant aquestes setmanes si la direcció estatal de Podem actua com les del PP i el PSOE. Segons fonts de la formació, la pròxima setmana l'executiva valenciana es reunirà amb el nucli d'Iglesias per tal de reclamar una major autonomia política per a la delegació valenciana pel que fa al CIF, al cens i a la forma d'estructurar-se. Tot i l'optimisme dels dirigents de Podem consultats per aquest setmanari, el precedent andalús no genera optimisme. Teresa Rodríguez, de la facció anticapitalista, no ha aconseguit arrancar cap compromís de la direcció espanyola per a una major autonomia de la sucursal andalusa. Serà el moment de comprovar si Podem també ha de funcionar amb Madrid en contra. Tal com li ocorre a populars i socialistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.