Quan el corredor mediterrani és un 'maldecap' per al PSPV

Com si es tractara d'un bomber que apaga focs, el PSPV s'ha vist obligat a treure la mànega per arruixar els incendis declarats per la no finalització del corredor mediterrani. Unes flames provocades per la seua aliança orgànica amb l'andalusa Susana Díaz i amb la resta de barons socialistes. Les afirmacions i els pactes de Díaz i les actuacions dels senadors d'aquestes federacions del PSOE han entrebancat la defensa decidida dels socialistes valencians pel corredor mediterrani. No debades, han obligat a la direcció valenciana a maniobrar per evitar les crítiques dels socis del Botànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En tota aposta sempre hi ha riscos, i la que va fer el president de la Generalitat Valenciana i líder del PSPV, Ximo Puig, per l'andalusa Susana Díaz en tenia, i molts. És cert que la negativa de l'ex-secretari general, Pedro Sánchez, a permetre una candidatura unitària valenciana de l'esquerra al Senat va allunyar qualsevol complicitat entre ambdós dirigents. I que amb Catalunya en la pantalla del procés, el País Basc blindant el concert econòmic i les autonomies de l'eix atlàntic fent pinya, Andalusia era l'únic territori amb el qual podia aliar-se per aconseguir un millor finançament. Una jugada estratègica que va anotar-se Puig quan el País Valencià i Andalusia van firmar un pacte a favor d'un tracte fiscal més just, que assenyalava a la capital espanyola.

D'aquesta aliança, però, no sorgeixen sempre bones notícies. Al contrari. Les anades i tornades de Díaz amb la defensa del corredor mediterrani ha generat tres incendis al PSPV-PSOE, que han apagat ràpidament per evitar majors crítiques dels socis del Botànic i de les altres candidatures per aconseguir el lideratge del PSOE. La defensa no sempre contundent del corredor mediterrani per part de Díaz ve provocada pels interessos del Port d'Algesires i de la zona industrial d'Andalusia, situada a la banda occidental del territori. Amb el corredor central en marxa, aquests dos pols econòmics tenen clar quina és la infraestructura que volen exportar. I més quan tenen assegurada la connexió directa amb Madrid, però també amb Saragossa i Barcelona pel tram central del corredor mediterrani. Només la necessitat d'Almeria per la línia ferroviària litoral podria fer de contrapés. De moment, però, la pressió no ha estat suficient.

El primer maldecap del PSPV va generar-se quan l'andalusa i el seu homòleg aragonès, el també socialista Javier Lambán, van subscriure un pacte favorable al corredor central. L'acord havia estat cuinat a una trobada celebrada a Madrid el novembre de l'any passat entre la mateixa Díaz i Marta Gascón, consellera d'Economia, Indústria i Ocupació del Govern aragonès. El pacte, de fet, beneficiava ambdós territoris. Si Aragó assegurava convertir-se en via de pas per a l'exportació de mercaderies, Andalusia obtenia una sortida cap a Europa que passava per Madrid i connectava amb Barcelona sense haver d'esperar a la construcció del ramal litoral del Corredor Mediterrani.

Aquell acord deixava despenjat al País Valencià. Però, especialment, era un cop dur contra el PSPV, que veia com la jugada de la seua aliada podia aïllar ferroviàriament el País Valencià. «El PSOE prefereix insistir en la centralitat de Madrid, l'espoli dels diners al projecte europeu del corredor litoral mediterrani i desconnectar el País Valencià dels principals ports d'Espanya», criticava el senador de Compromís, Carles Mulet. A Twitter, la secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, exigia explicacions als socis de govern.

Ximo Puig i Susana DíazXimo Puig, president de la Generalitat Valenciana, amb la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz//EFE. 

La reacció del PSPV no va fer-se esperar. La pressió de la direcció valenciana a l'andalusa va tindre efecte: el compte oficial de Twitter del Departament de Foment i Habitatge de la Junta d'Andalusia remarcava l'aposta pels dos ramals. La majoria d'alts càrrecs del PSPV-PSOE van afanyar-se a repiular el missatge. Els socialistes valencians havien apagat el primer foc.

La jugada va repetir-se mesos després. Els Pressupostos Generals de l'Estat, que maltracten en forma d'inversions el País Valencià, s'havien difós. I el Consell havia carregat, a més, contra la desviació de fons del corredor mediterrani a connexions ferroviàries a Madrid. Amb un clima enfurismat amb l'Estat espanyol, Susana Díaz va encendre la resta de l'arc parlamentari valencià en un acte a Xàtiva (La Costera). «El Govern espanyol ha d'apostar pels dos ramals productius del corredor mediterrani», va proclamar Díaz després d'igualar la reivindicació d'aquesta infraestructura i la del corredor central.

L'afirmació va ser contestada per la resta de partits, fins i tot, pel PP. «A l'Espanya de Susana Díaz els valencians pinten el mateix que a l'Espanya de Rajoy», va piular el diputat de Podem a les Corts Valencianes i candidat a la secretària general de la formació al País Valencià, Antonio Estañ. «I torna amb els dos ramals: Susana Díaz ratifica que coincideix molt amb el Ministeri de Foment», censurava a les xarxes Mireia Mollà, portaveu adjunta de Compromís al parlament valencià. Alexis Marí, en aquell moment encara síndic de Ciutadans a les Corts Valencianes, criticava que «fins i tot, el Mediterrani passara per Madrid». Isabel Bonig, líder del PPCV, també s'hi sumava a les crítiques amb una exigència de «contundència» a Puig en la defensa del corredor mediterrani.

En un acte a Elx (Baix Vinalopó) l'endemà, Díaz va rectificar. «Tenim un president indolent [en referència a Mariano Rajoy] que no té projecte per a Espanya i no sap de les inversions que necessita Espanya. El que ha de fer, i de manera urgent, és no pagar els capritxos de les autopistes radials dels amics d'Aznar i dedicar tots els diners al corredor mediterrani», reivindicava Díaz, que remarcava el seu compromís amb aquesta infraestructura: «La meitat de les exportacions del país passen per ací i està en joc la nostra competitivitat i el futur del nostre teixit empresarial». Díaz rectificava.

El darrer foc per al PSPV s'ha produït al Senat. Aquest dimecres, els parlamentaris socialistes d'Andalusia, Madrid, Castella-la Manxa i Aragó presentaven una moció per tal de prioritzar el corredor central. El document marginava el corredor mediterrani i era un autèntic torpede contra la reivindicació de Ximo Puig i del Govern del Botànic. Amb la moció damunt la taula, el senador de Podem, Ferran Martínez, va carregar contra el president de la Generalitat Valenciana. Va acusar-lo de donar suport a Díaz «en contra dels interessos valencians que diu representar». I Mulet, de Compromís, va censurar que «els socialistes eren captius de la cúpula rància del PSOE». Els dos socis del Botànic carregaven contra el PSPV.

Tanmateix, els socialistes valencians havien pressionat per canviar el text. No debades, el senador Joan Lerma es negava a firmar la moció. Després d'intentar transaccionar amb la resta de grups sense arribar a cap acord, el PSOE va cedir davant la pressió de la federació valenciana: la moció va retirar-se. El PSPV aconseguia ajornar el tercer embolic a compte d'aquesta infraestructura.

De les cendres d'aquest incendi, però, poden tornar a revifar les flames. Aquest dijous, de fet, Díaz ha qualificat «d'esquerra inútil» els grups que no van donar suport a la moció al Senat. És a dir, Compromís i Podem, socis del PSPV. La defensa del corredor mediterrani s'ha convertit en un autèntic maldecap per als socialistes valencians.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.