Dimecres d'aquesta setmana la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez va visitar valencià. Ho va fer comminada per Ximo Puig, amb qui ja s'havien reunit telemàticament el passat 28 de gener. La raó de la visita era les deficiències en el servei de rodalia ferroviari.Retards i cancel·lacions han esdevingut un mal de cap diari en la vida quotidiana de molts usuaris. La degradació del servei, de fet, ha provocat la fugida de molts clients. Les xifres aportades pel mateix ministeri són eloqüents: en el període que va entre 2006 i 2019, aquest sistema de transport ha perdut el 36% dels passatgers.
Dimecres, després de presentar una bateria de mesures urgents per fer front a la situació, Raquel Sánchez va entonar el mea culpa. "Vull demanar disculpes als usuaris i usuàries. No tenen un servei que done solució a les seues necessitats de mobilitats més quotidianes", va admetre. I va lamentar la "falta d'acció i d'inversió en legislatures precedents en aquest nucli".
Les xifres sobre inversió per territori, de fet, evidencien que la inversió en la xarxa de rodalia del País Valencià no ha estat entre les prioritats del govern. Almenys així ho certifica l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) en un estudi on analitza la inversió en infraestructures de transport a Espanya. En ell aquest organisme públic certifica que en la inversió en transport per rodalia, els successius governs de Moncloa han prioritzat el nucli de Madrid.
Així, en el període que va des de 1990 a 2018, el 47,8% del total d'inversió en rodalia a Espanya es va destinar a la capital espanyola. En total, s'hi destinaren 1.760 milions d'euros. Per darrere va quedar Barcelona, amb 619'5 milions d'euros i el 16,8% del total d'inversió; Cadis, amb el 16,5% i Astúries, amb el 8,1%. El País Valencià va rebre una quantitat tan minsa que apareix englobada en l'epígraf de "resta de nuclis".
L'informe de l'AIREF certifica una infrainversió estructural en el transport de proximitat al llarg de tot el període analitzat. De fet, només en el període 2003-2010 les gràfiques mostren un increment de la inversió. Aquest augment està vinculat, d'una banda, a la construcció d'un túnel entre Atocha i Chamartín a Madrid i la nova estació de Sol; i de l'altra banda, a la renovació de línies i estacions en el nucli de Barcelona. "Any rere any -estima l'AIREF- s'ha incrementat el nombre d'avaries i incidències de la xarxa, la qual cosa ha fet perdre a Rodalia puntualitat i fiabilitat, dues de les grans fortaleses del ferrocarril metropolità".
Siga com siga, l'informe de l'AIREF evidencia que les rodalies ha estat l'aneguet lleig per als successius ministeris de foment i transport. Així, a pesar de ser el transport més utilitzat va rebre una inversió molt per sota de la que es va destinar a la construcció de línies d'alta velocitat. L'any 2018, en el conjunt de l'Estat, es van realitzar en rodalia 562 milions de viatges, això és el 90% de tots els desplaçaments que es van fer en la xarxa ferroviària. Així, mentre es comptabilitzaren 562 milions de viatgers en rodalia, se'n comptabilitzaren només 29 milions d'alta velocitat.
A pesar de l'ús massiu de les rodalies, en els darrers 30 anys s'ha prioritzat la inversió en l'alta velocitat. Així, en el període que va des de 1990 a 2018, es van destinar 3.600 milions d'euros a rodalia. En aquest mateix lapse de temps, les partides destinades a l'alta velocitat sumaren 55.888 milions. És a dir, que a rodalies es va destinar el 6,4% dels diners que es destinaren a AVE. De fet, només en l'any 2012 es va invertir en alta velocitat 5.226 milions, una quantitat molt superior a tot el que es va invertir en rodalia en 28 anys. No s'ha de perdre de vista, d'una altra banda, que l'alta velocitat es va concebre amb l'objectiu de connectar les capitals de província a Madrid, segons una lògica radial que té beneficis econòmics, socials i culturals per a la capital espanyola.
En tot cas, el fet no haver fet una aposta decidida pel transport públic de proximitat, unit a la crisi econòmica de 2008, ha tingut com a conseqüència un estancament en l'ús d'aquest mode de transport. Resulta significatiu comprovar, en tot cas, que amb l'excepció de Madrid, Barcelona, Màlaga i Sevilla -tot i que de forma molt minsa-, tota la resta de nuclis de rodalia han perdut usuaris. Segons les dades de l'informe de l'AIReF, el nucli de València va passar de tenir 23.856 viatgers el 2008 a tenir-ne 15.485 una dècada després, el que significa que en deu anys va perdre el 35% dels usuaris.
