Si penseu passar l’estiu mirant sèries, avui comencem un seguit d’articles per ajudar-vos a fer la tria. Recomanaré les sèries recents més destacades de cada plataforma. Comencem avui amb la que té més subscriptors, Netflix:
1. ‘Unorthodox’. La minuciositat amb què recrea la vida i els costums d'una comunitat jueva ultraortodoxa és el principal punt for d'una minisèrie que parla de les tradicions com a forma d'empresonar éssers humans. L'altre punt fort és el paper de l'actriu Shira Haas (descoberta a la sèrie Shtisel), que interpreta l'Esty, una noia que vol fugir d'aquest món, deixant enrere el seu matrimoni per escapar a Berlín. Inspirat (parcialment) en una història real, Unorthodox contraposa amb encert l'ambient de les seves dues trames i malgrat algun moment poc versemblant és eficaç transmetent el missatge de la història.
2. ‘The Last Dance’. Un dels punts forts de Netflix són les sèries documentals, un gènere que la plataforma ha descobert per a molta gent amb històries que poden ser més addictives fins i tot que les sèries de ficció. Amb el permís de Tiger King, la sèrie documental de l'any ha estat aquesta producció dedicada a Michael Jordan. Més enllà de ser un festival de grans jugades, aquesta producció original del canal d'esports ESPN ofereix un testimoni íntim de l'ambient als vestidors dels Chicago Bulls a la temporada 1997-98, amb alguns moments que van fer que es posés en dubte la qualitat humana de l'homenatjat.
3. ‘Kalifat’. Aquesta minisèrie indaga en els motius que fan que hi hagi joves occidentals que decideixin abandonar la seva família i viatjar a Síria per unir-se a l'Estat Islàmic. Presenta diversos personatges: unes adolescents que se centren atretes per la propaganda de l'ISIS (aquesta trama està basada en una història real), un reclutador que les intenta convèncer, una dona sueca que viu a Raqqa i que està intentant sortir-ne i, finalment, una agent que intenta aturar un possible atac terrorista. A través d'aquesta proposta coral, Kalifat explora el tema del terrorisme des de diferents perspectives i generar preguntes incòmodes.
4. ‘The Eddy’. Amb el segell de Damien Chazelle (que dirigeix dos episodis, deixant l'estil marcat per a d'altres directors) i un guió firmat per Jack Thorne, aquesta minisèrie ambientada en un club de jazz de París ha estat una de les sorpreses de l'any. Explica molt bé la passió per la música de tots els personatges i com aquesta està relacionada amb les seves dificultats. Vides en la marginalitat interpretades per un planter de bons actors per una minisèrie que deixa espai perquè els músics toquin, a l'estil de Treme, i només bada amb la trama criminal, que no encaixa en la pretensió general de la sèrie de capturar la vida mentre passa.
5. ‘Giri / Haji’. Aquesta sèrie del segon canal de la BBC ha estat una celebrada injecció d' estil que ha deixat a més d'un espectador estupefacte davant la pantalla. La història d'un detectiu japonès que viatja a Londres buscant el seu germà, que ha estat acusat d'haver matat a un yakuza i que podria desencadenar una guerra a Tokio, posa en marxa una col·lecció d'escenes visualment hipnòtiques i ben sustentades pel dilema del protagonista, dividit entre el seu deure com a policia i el seu deure com a germà. Un festí visual que enguany només l'ha superat Gangs of London, que malauradament encara no s'ha estrenat a casa nostra.