Entrevista a Geni de Vilar

"Un Netflix català hauria de ser una aposta política, un projecte de país"

Polsem l’opinió de Geni de Vilar, adjunta a la Direcció dels Mitjans de Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ens transmet una sèrie d’impressions que ens serveixen de resum i recapitulació. La gestora admet que els reptes són majúsculs però es mostra animada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre les estratègies de present i futur de la CCMA hi ha tractar de seguir el ritme de tots els canvis que es van produint, la qual cosa no és fàcil. “Una de les grans dificultats que tenim en aquest entorn és que les grans plataformes ofereixen experiències molt bones i personificades per als usuaris que s’han convertit en estàndards de facto i que l’espectador exigeix”, alerta Geni de Vilar en referència, per exemple, a la possibilitat de continuar una sèrie únicament fent el clic a “continuar veient”. “Arribar a això requereix una inversió tecnològica molt forta”, postil·la.

Com a contrapartida, assenyala, “nosaltres tenim la capacitat de crear esdeveniments televisius, podem congregar la gent per veure un capítol de Merlí o el seguiment d’una nit electoral”, un fet relacionat “amb la nostra funció de cohesió social”. En aquest objectiu de generar grans esdeveniments, l’estratègia digital complex un paper fonamental. “Això no treu que intentem també obtenir continguts exclusius i que treballem formats adreçats als joves amb distribució exclusiva en l’entorn digital. Menys del que voldríem, per raons econòmiques”. “Com a televisió pública, tenim el deure de ser on és la gent; tenim presència a totes les plataformes”, apunta en referència a les xarxes socials i els diferents dispositius, ja siga ordinadors, mòbils o smart TV. “Aquesta multipantalla és un dels punts clau de la nostra estratègia”, adverteix.

Una altra clau és oferir “continguts cada vegada més personalitzats”. En aquest punt, el desavantatge respecte de les plataformes és que l’accés als continguts és universal; una televisió pública no pot demanar, per llei, la inscripció de l’usuari. Amb tot, “podem oferir continguts extra, com a un servei especial, per als quals demanar a l’usuari l’enregistrament. Això permet conèixer més la nostra audiència, què veu i en quin tipus de dispositiu”. Preguntem si això no implicaria fer ús del big data per part d’un mitjà públic. La gestora no ho nega: “Hem d’aprendre més que de les dades que tenim, fer més anàlisis i no partir tant de la intuïció, com s’estava fent. Hem creat una plataforma d’anàlisi d’audiències en temps real a la web i també de la gent que té el dispositiu del botó vermell en la seua televisió”. “Hem de tractar d’anar al mateix ritme que les innovacions”, rebla.

En aquesta lluita, l’especificitat també pot ser un valor. “La nostra fortalesa és que fem els continguts en català. Molt malament ho hauríem de fer perquè la gent no vingués amb nosaltres, perquè aportem contingut audiovisual de qualitat en la nostra llengua. Però també és cert que unes altres televisions poden arribar a més gent amb la mateixa inversió”, diu en referència a les televisions espanyoles, que poden accedir al consumidor sud-americà. “El nostre mercat és molt més limitat. L’única manera de lluitar contra això és amb regulació i amb el suport del Govern. Nosaltres som motor de l’audiovisual, però també podem ser un motor tecnològic”, dictamina.

Geni de Vilar també comparteix la idea que una altra fortalesa de la televisió pública és la de les emissions en directe. “Això ho tenim bastant parlat a dintre de la CCMA. Tot el que sigui directe, no sols les retransmissions, també els programes en viu, tot el que sigui actualitat és un punt diferencial”. I això no implica renunciar als programes de ficció i entreteniment. “Nosaltres podem crear esdeveniments a través de la ficció, que és una eina molt potent per parlar de valors de gènere, LGTBI, etcètera. I no hem de renunciar a tenir bones sèries que podem vendre a unes altres plataformes. Es tracta d’una entrada de diners i d’una forma de fer visible la nostra visió del món”, explica. I posa un exemple recurrent però molt il·lustratiu: “Quan Merlí triomfa a l’Argentina és una bona manera d’internacionalitzar la nostra visió del món”.

Ficcions, altrament, que apel·len l’espectador català per qüestions de proximitat? “Esclar, és això! Per aquesta raó funcionen bé tant el culebrot del migdia, que serà de més o menys qualitat però té el seu públic, com la sèrie que emetem els dilluns a la nit. No podem renunciar a la ficció”.

Traslladem a Geni de Vilar un dels debats abordats en aquest reportatge al voltant de la resiliència de la televisió en línia. I coincideix amb la resta d’experts que el procés no serà ràpid. “Aquí entrem en el terreny de les suposicions, però crec que queda molt de temps de televisió lineal, hi ha molta gent que encara veu el que programen les televisions. Tinc 44 anys i els meus amics encara tenen aquest hàbit. I no crec que canviïn. Ara bé, les noves generacions, aquells que tenen entre 15 i 30 anys, sols veuen en la televisió lineal els grans esdeveniments. La resta, és consum en plataformes. Sí que hi haurà un canvi radical, però no el veig a curt termini”. “Una altra cosa”, rebla, “és la tecnologia amb la qual es veurà la televisió lineal, però el concepte encara té bastants anys per davant. Ningú ho sap, però és més possible que siguin 25 anys que 5”.

La mesura més exacta de les audiències és un altre dels comptes pendents. A diferència dels altres experts consultats, Geni de Vilar valora positivament el projecte CMAM de mesura d’audiència cross-media impulsat per Kantar i Comscore, les empreses, respectivament, encarregades de la mesura d’audiències en línia. “Una persona pot perfectament escoltar Mònica Terribas al cotxe, veure més tard un contingut de TV3 pel mòbil i, a la nit, posar-se el Telenotícies. Es tracta d’integrar audiències digitals i de televisió, però cal fer molta inversió i la cosa va molt a poc a poc”. I en bona part no va més ràpid, alerta la gestora de la CCMA, perquè als grans grups televisius com Mediaset i Atresmedia “ja els va bé així perquè es reparteixen la inversió publicitària, que va molt majoritàriament a la televisió lineal, encara hi ha aquesta concepció que la televisió és el més important”. “Nosaltres som la televisió autonòmica més important, però quan fem reunions amb aquells grups i amb TVE, tenim la força que tenim”, assegura.

Un gran tema de debat, per acabar, és la possibilitat de poder comptar en algun moment amb una plataforma catalana de pagament, a l’estil de Netflix, una circumstància prevista al Llibre Blanc de l’Audiovisual, presentat el gener del 2017. “El cap demana que això hi sigui una realitat. I des de la Corporació ens agradaria ser-ne impulsors. Seria un projecte més de país que de TV3, ha de ser una aposta política que vagi acompanyada d’inversió. Si fos capaç d’articular esforços de tots els actors, aquesta plataforma podria ser una realitat. Tindria un sentit de país, un projecte molt maco”. Dit això, es tracta d’una iniciativa que requereix “infraestructures tecnològiques que no tenim. I una inversió també en continguts”.

“Molta tela al teler. Tot i això, no estem desanimats. Totes les televisions tenen un gran repte al davant, costa afrontar-lo, però en comptes de fer un gran projecte de transformació, que no sol funcionar, hem de fer passos, experimentar... En informatius ja hem fet coses. Abans les notícies no es publicaven en digital fins que es donaven al Telenotícies, ara això seria impensable”. “Personalment, estic engrescada”, conclou amb un to optimista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.