El paisatge posterior a l'esclat de la bombolla immobiliària era desolador. L'orgia de la rajola havia comportat una crisi econòmica inesgotable, en la qual la combinació d'atur, pobresa i precarietat vital s'havia normalitzat entre la població. Quan el calendari només comptava quatre anys d'ençà d'aquell ensorrament financer, en plena onada de desnonaments pels impagaments de les hipoteques, el mercat del lloguer experimentava lleugeres pujades. Un augment dels preus que forçaren a persones com Javier Retracto a buscar un habitatge amb unes tarifes d'arrendaments menors. Aquest veí de Castelló de la Plana va trobar-lo l'any 2012 al Raval Universitari. El cartell d'habitatge de protecció oficial per a les pròximes tres dècades van atorgar-li la seguretat de poder abonar durant un llarg període de temps un preu del lloguer raonable en funció dels seus ingressos.
Aquella promesa de manteniment de la condició d'habitatge de protecció oficial va desaparèixer en 2016. Les llars d'aquesta finca van desclassificar-se, és a dir, van ingressar al mercat lliure. De comptar amb la protecció de l'administració van passar, sense que se'ls notificara per escrit, a estar sotmeses als designis de l'especulació immobiliària. Els habitatges, a partir d'aleshores, van tenir diversos propietaris, com ara el Banc Santander o el fons voltor Cerberus Capital. A principis del 2020, però, les llars van ser adquirides per Témpore Properties. Es tracta d'una societat anònima cotitzada d'inversió immobiliària, conegudes per l'acrònim socimis, les quals gaudeixen de privilegis fiscals gràcies a una decisió del govern conservador de Mariano Rajoy. Témpore Properties està controlada amb el 75,7% de les accions pel fons voltor TPG Real Estate Partners, d'origen nord-americà. La Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), conegut popularment com a banc dolent, compta amb la resta de les participacions. La socimi gestiona 2.964 habitatges valorats en 383 milions d'euros, distribuïdes pel País Valencià, les Illes Balears, Múrcia o Andalusia.
L'entrada de les urpes dels fons voltor al bloc d'habitatges va condicionar la vida dels llogaters. «D'ençà que va desclassificar-se, vam començar a patir l'assetjament dels propietaris per expulsar-nos de les nostres llars. Amb la desqualificació de l'habitatge, el preu va deixar d'estar fixat i va estar vinculat al mercat. Això va provocar que dels poc més de 300 euros que pagàvem de lloguer se'ns exigiren quasi 550 euros. Mentre no ens atenien per a res en cas de necessitar la reparació de qualsevol cosa, ens cridaven quan el contracte estava a punt de caducar. Ens deien que si volíem continuar, havíem d'assumir els nous preus, els quals són impossibles per a nosaltres. Si vam optar per habitatges de protecció oficial, va ser, precisament, perquè els nostres ingressos són baixos», narra Javier Retracto, afectat per aquestes pràctiques immobiliàries i membre del Sindicat de Llogaters de Castelló. En les renovacions dels contractes, els propietaris oportunistes demanaven tarifes que incrementaven fins a un 60% l'anterior quota d'arrendament.
L'augment del lloguer per seguir vivint als pisos ha provocat la marxa d'una gran part dels veïns de la finca. «L'edifici va passar de tenir 160 habitatges plens a només tenir-se 60 a principis del 2020. En l'actualitat, les llars amb veïns seran al voltant de 30. De moment, ens hem beneficiat de l'adveniment de la pandèmia de la COVID-19, perquè se'ns han concedit pròrrogues que eviten el nostre desallotjament per no poder assumir l'increment dels preus del lloguer. S'ha de tenir en compte que els propietaris mai han respectat, per exemple, les pròrrogues tàcites, en les quals si no es notifica la fi del contracte, hi ha dret a romandre durant un any més», relata. Les pròrrogues atorgades per l'emergència sanitària, després del paquet de mesures socials aprovat pel Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, han creat un clima de calma tensa. No debades, hi ha un veí que se li acaba la pròrroga aquest mateix mes d'agost. «No sap on anirà a viure amb els seus dos fills. No pot assumir la pujada del lloguer, ni tampoc pot accedir a altres habitatges atenent com estan les quotes d'arrendament. Viu amb aquesta incertesa», adverteix. «Hi ha altres dues dones separades amb fills que estan a l'atur, i que també seran vulnerables a les pujades dels preus del lloguer quan hagen de renovar el contracte», agrega.
L'estratègia d'expulsió dels veïns per part del fons voltor ha estat acreditada a un informe elaborat per la cooperativa El Rogle a petició, precisament, del Sindicat de Llogaters de Castelló de la Plana. «Podem trobar, en la voluntat d'augmentar de manera molt sensible els preus als arrendataris, indicis d'una motivació tendent a crear un estat d'hostilitat que tinga la voluntat de forçar a les veïnes a abandonar els seus habitatges o, fins i tot, acceptar els nous preus desorbitats sense negociar», determinen al document, on s'alerta de la nova condició del fons voltor per renovar els contractes: el dret d'inspeccionar l'habitatge, la qual cosa «atempta de manera evident contra el dret a la intimitat i la inviolabilitat de l'edifici». Una tàctica de desallotjament dels llogaters que no només s'ha donat mitjançant la pujada de les quotes de l'arrendament. També s'ha produït a través d'altres tècniques «d'assetjament immobiliari», com ara desatenent el manteniment de l'edifici.
El reguitzell d'ombres en la conservació de l'edifici de Témpore Properties és profundament allargat: taulells de les terrasses sols i que cauen a la via pública, terrasses vulnerables a inundacions, patis sense desaigüe, «humitats d'una certa envergadura», entrades d'aigua quan plou que fomenten la insalubritat, etc. «Entre aquestes patologies o faltes, algunes es deuen a plantejaments erronis d'origen, i altres a falta de manteniment de l'edifici, però pràcticament cap es deu a l'ús quotidià dels habitatges», sostenen. I denuncien: «S'atempta contra la dignitat residencial dels habitants». «Es van canviar els panys de totes les portes d'accés als llocs comuns, com ara el portal del carrer i l'escala, terrasses o garatges, sense previ avís [...] No va rebre cap explicació», agreguen a l'informe de la cooperativa El Rogle, en el qual s'inclou una de les accions més impactants d'aquest assetjament immobiliari: sis famílies van ser denunciades per impagaments dintre d'una estratègia de pressió per expulsar els veïns. No debades, hagueren de demostrar individualment que estaven al corrent de les despeses per seguir tenint un sostre.
L'informe confeccionat a petició del Sindicat de Llogaters va ser entregat a la conselleria d'Habitatge i Arquitectura Climàtica i a l'Ajuntament de Castelló. «Hem presentat aquesta denúncia a través d'un informe per frenar els abusos d'aquests agents econòmics, però, en realitat, no solucionen la nostra situació. Només serviria perquè se'ls imposara una sanció», admet el membre del sindicat de l'habitatge, qui expressa: «Amb aquesta denúncia, la conselleria d'Habitatge i Arquitectura Climàtica comença a interessar-se per nosaltres. L'Ajuntament de Castelló, en canvi, sí que ens ha atès i ens ha acompanyat en la nostra lluita». «És necessari que els governants frenen aquests tripijocs entre els bancs, les firmes immobiliàries i els fons voltors», demana.
L'entrega de la primera denuncia col·lectiva contra els abusos immobiliaris d'un fons voltor, la qual podria motivar una sanció de 3.000 euros per cada llogater que haja estat assetjat, ha comportat l'obertura, al seu torn, d'un expedient per part de la regidoria d'Habitatge, encapçalada per Maria Jesús Garrido, d'Unides Podem. «Quan ens van passar aquest informe, vam encarregar als nostres tècnics que comprovaren si s'estaven produint les irregularitats descrites en la façana, la qual compta a la part de dalt, a la terrassa, amb taulells solts o mig solts, que poden caure a la via pública. Tal com marca la normativa, vam expressar al fons voltor que tenia un cert temps per arreglar-ho i, en cas d'incompliment, seria sancionat. Des de la regidoria, en les poques competències que tenim en matèria d'habitatge, estem acompanyant en assessorament i fent d'altaveu públic de la lluita d'aquestes persones contra l'assetjament efectuat pel fons voltor», defensa Garrido. Una de les mesures aprovades pel consistori governat pel PSPV, Compromís i Unides Podem ha estat l'augment del 50% de l'Impost de Béns Immobles al fons voltor per tenir un 60% dels habitatges del bloc completament sense habitar.
«El procés d'expulsió dels veïns experimentat al Raval Universitari, així com d'assetjament immobiliari del fons voltor, s'està iniciant des de fa uns mesos en una altra promoció de sis blocs de Castelló, en la qual viuen 260 famílies. Com va passar amb l'immoble del Raval Universitari, s'ha descatalogat l'habitatge de protecció oficial i la immobiliària del Banc Santander, Altamira, l'ha venut a un fons voltor. Una emergència d'habitatge que se suma a l'estafa que han patit altres llogaters en Almassora [Plana Alta]», apunta amb certa impotència la regidora d'Habitatge per Unides Podem. Tot i que la corporació municipal traurà els plecs per construir 30 habitatges en passar les vacances d'estiu, les necessitats residencials a Castelló de la Plana, atès aquests processos d'expulsió de veïns, «seran de 1.000 llars accessibles». «Necessitem que es canvie la Constitució espanyola per blindar el dret a l'habitatge de l'especulació», demana, així com sol·licita «una descentralització de les competències estatals en habitatge perquè les administracions més properes, com ho són els ajuntaments, tinguen més ferramentes per actuar-hi».
Amb 13.000 habitatges buits i 6.000 en mans de fons voltors a Castelló de la Plana, segons indica la mateixa regidora, «s'està multiplicant els processos de desallotjament». «En l'etapa de la crisi de les hipoteques, hi havia sis o set desnonaments diaris. En aquests moments, la situació és semblant o, de vegades, pitjor. Però com no es tracta de cases comprades, sinó d'immobles llogats, la percepció és d'un problema de menys dimensió. Des de la Generalitat Valenciana, amb la utilització del dret de tanteig per comprar habitatges venuts a fons voltors o negociant amb la SAREB la cessió d'immobles per a lloguer social, s'està actuant per frenar l'actual emergència d'habitatge», reivindica, per reclamar a l'actual executiu espanyol de tarannà progressista: «Necessitem, però, una actuació més decidida del Govern central. És fonamental per garantir el dret a l'habitatge».