Alcoi, ciutat industrial situada entre muntanyes imponents i barrancs que amaguen històries mitològiques entre els enfrontaments del bàndol cristià i de la mitja lluna, és una terra d'artistes. A la falda de la Serra Mariola, han nascut icones de la música com ara Ovidi Montllor o Camilo Sesto, escriptores com ara Isabel-Clara Simó o compositors com ara Amando Blanquer. Tota una sèrie de personatges il·lustres de la cultura alcoiana (i del País Valencià) que han estat reconeguts amb la consideració de fill predilecte de la seua població. Un guardó que l'alcalde d'Alcoi, el socialista Toni Francès, ha proposat per al pintor Antoni Miró, qui pràctica un art indissociable de les reclamacions socials i nacionals, que agita les consciències d'una manera autènticament iconoclasta.
«Sense cap dubte, Antoni Miró mereix aquest reconeixement, no només per la seua trajectòria artística en diversos àmbits com la pintura, l'escultura, el cartellisme o la ceràmica o el dibuix, també per la seua tasca per fomentar la cultura. És un artista amb majúscules i com ell mateix es defineix, un treballador de l'art. Miró és un gran representant de la nostra ciutat», ha argumentat el batlle d'Alcoi sobre una obra que ha transitat del realisme social a l'expressionisme figuratiu, inserint-se a poc a poc en el pop-art. El consistori ha iniciat, tal com marca el protocol, una campanya per recollir els suports d'aquells particulars i entitats de la població alcoiana que vulguen sumar-se a la petició d'aquest reconeixement per a una de les figures de la cultura de la ciutat del Serpis.
La proposta de l'equip municipal del PSOE ha comptat amb la complicitat de Guanyar Alcoi, la marca municipalista d'Esquerra Unida del País Valencià. «Volem manifestar la nostra satisfacció per la proposta. És un merescut reconeixement a la llarga trajectòria artística del pintor alcoià, però també al seu ferm compromís amb els valors democràtics i els drets humans convertint en art la denúncia. Miró ha col·laborat amb totes i cadascuna de les entitats i persones que li han demanat suport i amb els que ha compartit valors, per menudes que foren i ha anat bastint el País Valencià, però també altres països com ara Catalunya, Cuba o Polònia d'agraïment i pintura», ha ressaltat la candidatura municipalista. «Miró ha rebut molts reconeixements al llarg de la seua vida, però intuïm que un dels que més apreciarà és el que prové d'Alcoi. Ha aconseguit com pocs fer una proposta artística global amb profundes arrels locals. Ha invertit durant tota la seua vida esforços, preocupacions i recursos en aquesta ciutat. Pensem que és hora de retornar aquestes dedicacions amb un agraïment i reconeixement formal», ha ressaltat Sandra Obiol, regidor dels esquerrans.
«És una proposta necessària per la tasca cultural i social que ha desenvolupat durant la seua trajectòria Antoni Miró. És de justícia reconèixer d'aquesta manera una figura insigne de la nostra ciutat, la qual és una referència al món de l'art valencià, així com ha desenvolupat un treball social i per la cultura i llengua del País Valencià que s'ha de ressaltar i distingir», raona Màrius Ivorra, portaveu de Compromís al consistori alcoià, el qual lamenta «la politització que està intentant la dreta d'una qüestió que hauria d'estar allunyada del debat partidista, atès la transcendència de la figura d'Antoni Miró a la cultura alcoiana i valenciana». Podem Alcoi també ha donat suport a la proposta en integrar-se, junt amb Compromís, PSPV i Guanyar Alcoi, al comitè que està organitzant els preparatius per concedir aquest guardó d'alta estima per als nascuts a la ciutat.
La iniciativa de l'Ajuntament d'Alcoi ha estat criticada, precisament, per les forces conservadores i d'extrema dreta que seuen al consistori municipal. Des d'una visió estreta, antivalencianista i de manera contrària al tarannà moderat que sovint ha practicat, el portaveu del PP d'Alcoi, Enrique Ruiz, ha qualificat la proposta com a «sectària». «Es pretén associar el nom de la ciutat a l'òrbita de l'independentisme català», ha censurat en unes paraules en les quals mostra els prejudicis ideològics de la formació conservadora. Vox, la seua escissió ultradretana, ha carregat contra el plantejament perquè «suposaria enaltir a persones que pretenen dividir la nostra nació», tot i reconèixer «l'àmplia i reconeguda trajectòria de l'artista». «Ens oposem pel biaix clarament independentista de l'homenatjat», ha complementat l'antiga integrant del zaplanisme i actual regidora de Ciutadans, Rosa Garcia, que com l'extrema dreta Vox ha indicat que «reconeixen el seu mèrit artístic».
«Antoni Miró, més enllà de la seua ideologia, que mai ha amagat, és un professional excels. Un emprenedor que ha aportat molta riquesa material i immaterial a aquesta ciutat. No entenem com la ideologia cega així a la dreta del nostre poble. Ara bé, pense que l'alcalde podria haver fet molt més per convèncer a aquests regidors, com ja hem vist que aconsegueix fer quan realment l'interessa», han contestat des de Guanyar Alcoi als posicionaments del trident conservador i reaccionari. «Aquest nomenament te també un component institucional que considere que és summament important que cuidem i no malbaratem i que haguera sigut molt important que l'alcalde aconseguira el consens de totes les formacions polítiques del consistori d'Alcoi», han demanat a l'alcalde d'Alcoi per intentar que l'aprovació d'aquesta distinció només compte amb els vots del PSPV, Compromís, Podem i Guanyar Alcoi.
L'al·lèrgia de la dreta instal·lada al País Valencià cap a Miró coincideix amb la decisió que va prendre la coalició governamental de Mutxamel (Alacantí), la qual està integrada pel PP i Ciutadans, amb el suport entusiasta de la ultradreta Vox. Amb arguments surrealistes com que «el nom d'Espanya té més força», expressat per l'únic regidor de la formació reaccionària, la bancada conservadora de la corporació municipal va confeccionar la rondalla més trista de l'escriptor Enric Valor: l'avinguda dedicada al referent cultural valencià va passar a tenir la denominació d'Espanya. «Pensem que el nom d'Espanya és més apropiat que no el d'Enric Valor, estem parlant de l'eix central de la població. Hem vist que Espanya no tenia cap carrer, cap plaça ni cap avinguda amb el seu nom i que era oportú que en tinguera», va expressar en declaracions a aquest setmanari, Antonio Sola, primer tinent d'alcalde i regidor de Desenvolupament Econòmic per Ciutadans, qui va indicar: «No ens oposem a posar-li el nom d'Enric Valor a algun altre carrer que propose l'oposició».
El moviment espanyolista de la dreta va ser contrarestat per les forces botàniques, això és, PSPV, Compromís i Unides Podem, amb la proposta a les Corts Valencianes d'entregar l'alta distinció de la Generalitat Valenciana a l'escriptor de manera pòstuma. Amb l'extrema dreta Vox votant en contra, Ciutadans i PP van abstenir-se després de presentar aleshores dues propostes que menystenien la figura icònica de literat de Castalla (Alcoià). La formació taronja va plantejar que l'alta distinció fóra entregada a Manuel Sanchis Guarner i no a Valor perquè, segons van afirmar, «compta amb un menor biaix ideològic». El PP, per la seua banda, va registrar una esmena en la qual equiparava el referent cultural valencià amb un personatge local negacionista de la unitat de la llengua i, en conseqüència, integrat dintre del grupuscle minúscul que al País Valencià reivindica el terraplanisme lingüístic. Enric Valor i Toni Miró, dues icones de la cultura i les arts del País Valencià menystingudes per les forces conservadores per les seues idees polítiques i el seu compromís amb la cultura i la llengua nostrada.