“El nom d’Espanya té més empaque”. Així justifica —literalment— un dels regidors de l’equip de govern de Mutxamel (Alacantí) el canvi de nom de l’avinguda fins ara coneguda com Enric Valor. La modificació es concretarà durant el plenari municipal d’aquest dijous, vuit dies després de la comissió informativa en què els grups de l’oposició van tenir notícia, per primera vegada, de les intencions de PP i Ciutadans. Com era previsible, els 7 edils populars i els 3 de la formació taronja comptaran amb el suport entusiasta de l’únic regidor de Vox. En total, 11 vots a favor i 10 en contra: els 7 del PSPV-PSOE, els 2 de Compromís i el de Podem.
La fins ara avinguda d’Enric Valor és la continuació de la gran via de València. Una de les principals portes d’accés a Mutxamel, situada en una zona de clara expansió urbanística. L’any 2003, quan governaven els socialistes, tots els grups del consistori, per unanimitat, van acordar que la via en qüestió duria el nom de l’insigne escriptor de Castalla, un referent indiscutible de la cultura popular valenciana. El PP, en el poder des de 2011, mai no havia proposat un canvi de nom, però alguna cosa va començar a grinyolar l’agost passat.
En efecte, el mes d’agost de 2020, amb motiu de la inauguració de les obres d’urbanització de l’avinguda, a la placa hi apareixia el nom de l’alcalde, Sebastián Cañadas, però no el d’Enric Valor. S’hi feia referència, exclusivament, a una etèria “avinguda”. Probablement perquè entre els plans del rectors municipals ja estava el canvi de denominació.
“Pensem que el nom d’Espanya és més apropiat que no el d’Enric Valor, estem parlant de l’eix central de la població”, explica Antonio Sola a EL TEMPS. És primer tinent d’alcalde i regidor de Desenvolupament Econòmic en representació de Ciutadans. “Hem vist que Espanya no tenia cap carrer, cap plaça ni cap avinguda amb el seu nom i que era oportú que en tinguera”, afegeix. “No ens oposem a posar-li el nom d’Enric Valor a algun altre carrer que propose l’oposició”, matisa.
Sola, com una mena d’atenuant, destaca el paper important de Ciutadans en el “reforçament” del premi de literatura Enric Valor, que atorga la Diputació d’Alacant, que també cogovernen amb els populars. A començament del mandat en curs, a més, Sola ja va mostrar-se disconforme amb la petició de Vox de retirar la subvenció de 400 euros anuals que el consistori atorgava a l’associació Escola Valenciana, igual com havia fet la formació de Santiago Abascal l’ajuntament veí del Campello, que hi concedia 1.000 euros. “No tenim res contra el valencià ni contra Enric Valor, pensem que calia donar-li el nom d’una avinguda a Espanya, res més que això”, conclou Sola.
Conxi Martínez Verdú, portaveu de Compromís a Mutxamel, encara se’n fa creus. “Hi ha molts altres carrers que podrien haver dut el nom d’Espanya”, argumenta, “l’equip de govern, amb aquesta decisió, demostra una falta d’empatia enorme amb la cultura valenciana”, lamenta ella. “Ja fa anys que els veïns i les veïnes de Mutxamel coneixem l’avinguda pel nom d’Enric Valor, no té cap sentit canviar-li’l ara”.
“No és normal”, corrobora la portaveu socialista, Loreto Martínez Ramos. “Des de l’equip de govern ens han comunicat que tenen previst batejar un grup de carrers amb diversos noms de lingüistes i que aleshores recuperaran el nom d’Enric Valor”, explica. “Però els tres grups de l’oposició hi estem d’acord: no volem el canvi que es propugna, hi votarem en contra”, sentencia.
El paper de Vox
Com ha quedat dit, el vot decisiu, a Mutxamel, és el de Vox. És la ultradreta qui desfà l’empat a 10 existent entre el bloc dretà de PP-Cs i el bloc esquerrà de PSPV-Compromís-Podem. I el ben cert és que el seu regidor, Miguel da Silva, no manté una relació excelsa amb els populars i amb Cs. Des que va votar amb els partits de l’oposició una proposta favorable a rebaixar d’un 95% la plusvàlua municipal en els casos de vivenda habitual, la relació s’ha refredat notablement.
En tot cas, com és natural, Vox aplaudeix decisions com aquesta. En un article publicat a EL TEMPS el desembre de 2019 quedaven clars els posicionaments de la formació tant a Mutxamel com a la veïna el Campello i a Rocafort (Horta), els tres llocs del País Valencià en què els seus regidors són decisius.
Da Silva, guàrdia civil retirat, va establir-se a Mutxamel l’any 2000 després de passar per l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el Campello. Entre els seus objectius com a regidor, segons va esbossar en aquell reportatge a EL TEMPS, figurava la derogació del reglament municipal de normalització lingüística aprovat —també per unanimitat— l’any 2001, així com l’eliminació de la plaça de tècnic de normalització lingüística. No ha pogut aconseguir-ho, però tampoc no ha perdut l’oportunitat de mostrar el seu malestar negant el seu vot a determinades decisions que pretenia tirar endavant l’equip de govern local.