Als països de renda elevada, s'ha instal·lat cert optimisme envers la pandèmia del coronavirus. D'aquelles acalorades discussions sobre la intensitat de limitar les activitats en espais tancats per frenar les successives allaus de contagis postnadalencs, s'ha passat a una cursa cada vegada més accelerada per relaxar les restriccions a la recerca del turista estiuenc. Els tocs de queda estrictes han desaparegut, l'oci nocturn acaricia la seua reobertura i la mascareta comença a ser qüestionada a la via pública. Una disminució de les mesures preventives contra la COVID-19 adoptades per l'avanç inexorable de la vacunació. La immunització progressiva de la població està permetent un relatiu respir respecte d'un malson de durada insuportable i de final encara per determinar.
Els vaccins s'han erigit en l'instrumental fonamental per apaivagar l'emergència vírica, i la seua obtenció en poc menys d'un any d'ençà del sorgiment del SARS-COV-2 ha suposat tota una fita científica d'abast encara immesurable. L'existència d'injectables, tanmateix, ha estat possible gràcies a la gran contribució pública dels diferents governs mundials, segons recorda la campanya No es sa a l'informe La vacuna. Un bien público global para afrontar la pandemia, subscrit per Salud por Derecho, Metges del Món, No gracias, l'Asociación Aceso Justo al Medicamiento, la Confederación de Consumidores y Usuarios, l'Organització de Consumidors i Usuaris i la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.
«D'ençà que va començar la pandèmia, la inversió pública i filantròpica en recerca i desenvolupament de les vacunes, sense tenir en compte les aportacions per a altres assumptes, com l'augment de la capacitat de producció i de distribució de les dosis, suma quasi 5.000 milions d'euros», assenyalen des d'aquesta iniciativa, així com anoten que més d'un 98% de la inversió pública procedeix de les diferents potències occidentals amb els Estats Units d'Amèrica i l'Alemanya encapçalant la classificació. Moderna, Janssen, CureVac i l'associació entre la nord-americana Pfizer i la teutona BioNTech acaparen més del 50% del finançament públic destinat al conjunt dels vaccins disseccionats a l'informe. «Els estudis que han donat lloc a aquestes vacunes van començar molt abans de la pandèmia i també gràcies als diners públics», incorporen esmentant la investigació pública que va afavorir el sorgiment de tecnologies com ara l'ARN missatger o com les anteriors recerques científiques a la Universitat d'Oxford van accelerar el descobriment del vaccí comercialitzat i fabricat per la multinacional britànica AstraZeneca.
L'injectable de Pfizer/BioNTech, el qual presumia de no haver-hi rebut cap ajuda pública per elaborar el tractament preventiu contra la COVID-19, va beneficiar-se del suport de diferents administracions estatals. «Hauria rebut, almenys, 2.500 milions de dòlars per a la seua R+D i per a fomentar la producció», precisen al document, en el qual inclouen els subsidis atorgats per la Comissió Europea només a l'alemanya BioNTech: més de 9 milions d'euros en la darrera dècada i un préstec del Banc Europeu d'Inversions de 100 milions d'euros per a expandir la seua capacitat de producció. En setembre del 2020, a més, el Ministeri d'Educació i Investigació del Govern alemany va inocular-li 375 milions d'euros per al desenvolupament i la producció de la vacuna.
La farmacèutica germànica, no debades, és un exemple de les virtuts de l'estat emprenedor, d'associacions públiques-privades que fomenten la innovació empresarial. «BioNTech, propietària dels drets de propietat intel·lectual que cobreixen la tecnologia d'ARN missatger, va sorgir en 2008 com a una spin-off de la universitat pública Johannes Gutenberg de Magúncia, on treballaven els seus cofundadors Ugur Sahin i Özlem Türeci», recorden. Tot i rebre diners públics per confeccionar el vaccí que ostenta conjuntament amb l'empresa germànica, «Pfizer podria estar incloent en els seus contractes bilaterals amb alguns països d'Amèrica Llatina clàusules abusives relatives a garanties de pagament o responsabilitat civil per efectes adversos». «Segons el barem de la Pharmaceutical Accountability Foundation, la vacuna de Pfizer no estaria fent progressos a l'hora d'assegurar bones pràctiques en transparència, cooperació internacional i compromís amb l'accés global», complementen des de la campanya No es Sa.
L'altra vacuna d'ARN missatger del mercat, la qual està produïda per Moderna, ha sigut també el resultat d'anys de paciència inversora de l'administració federal nord-americana. Nascuda l'any 2010, Moderna va centrar-se, precisament, en la recerca envers aquesta nova tecnologia sanitària, la qual cosa va suposar-li una ajuda l'any 2013 de 25 milions de dòlars de l'Agència de Projectes d'Investigació Avançats de Defensa (DARPA, per les seues sigles en anglès). Durant els anys següents va continuar rebent finançament d'altres programes americans, com ara el denominat Barda, que correspon a Biomedical Advanced Research and Development Authority, per investigar tractaments contra el Zika.
La gestació de l'injectable és una història del rol fonamental que juga el govern federal estatunidenc i els instituts del camp de la salut associats: «Igual que la resta de les companyies, Moderna va començar a treballar en la seua vacuna de dues dosis des del moment en el qual els investigadors xinesos van compartir la seqüència genètica del SARS-CoV-2. El 13 de gener, la companyia i els National Institutes of Health (NIH) dels EUA van finalitzar la seqüència d'ARNm-1273, l'ingredient principal de la vacuna. En poc temps, van iniciar la producció de la vacuna candidata per a començar la primera fase dels assajos clínics gràcies a l'acord de finançament amb la Coalició for Epidemic Preparedness [finançat amb donacions públic i filantròpiques] i el suport del National Institute of Allergy and Infectious Diseases». El programa Barda, al seu torn, va contribuir a sufragar la segona fase de confecció de la vacuna, així com en les darreres fases d'investigació clínica Moderna va beneficiar-se de dues subvencions públiques de 483 milions d'euros i 472 milions d'euros.
Aquesta agència federal va desemborsar a la firma biotecnològica 1.500 milions d'euros en agost per seguir amb la producció a gran escala mentre percebia altres 100 milions d'euros via l'Operació Warp Speed, un pla de finançament públic nord-americà per incrementar la capacitat de producció dels inoculables contra la COVID-19. «D'acord amb la informació publicada, el finançament federal proporcionat a Moderna ascendeix en total a 4.100 milions de dòlars, el qual s'ha destinat al desenvolupament de la vacuna, els assajos clínics i la fabricació. Moderna ha anunciat recentment que el Govern nord-americà incrementarà el seu contracte Barda en 236 milions de dòlars per a donar suport a estudis addicionals», assenyalen a l'informe La vacuna. Un bien público global para afrontar la pandemia. Curevac, la tercera vacuna que empra la tecnologia de l'ARN missatger i encara en fase III de desenvolupament clínic, s'ha beneficiat del finançament publicoprivat del CEPI, així com l'executiu d'Angela Merkel va invertir 300 milions d'euros en 2020 per adquirir el 23% de les accions de la companyia farmacèutica.
Segons una investigació del periòdic britànic The Guardian, el vaccí elaborat per la Universitat d'Oxford i comercialitzat per la multinacional anglesa AstraZeneca seria el paradigma del paper de l'administració pública en la gestació d'un tractament per immunitzar a la població envers l'actual emergència sanitària. El 97% dels fons emprats per desenvolupar l'injectable comptaven amb origen públic, amb diferents departaments de l'executiu britànic desemborsant 45 milions d'euros i la Comissió Europea 30 milions d'euros. La indústria farmacèutica, la qual és propietària de la patent del vaccí, només va aportar-hi un 3%. L'altra vacuna aprovada a la Unió Europea que empra la tecnologia de vectors virals, això és Janssen, hauria rebut més de 1.500 milions de dòlars procedents de fons públics nord-americans. 698 milions d'euros provindrien de Barda i els altres 1.000 d'un acord signat amb el Departament de Defensa dels Estats Units i el Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units d'Amèrica, tal com radiografia el document La vacuna. Un bien público global para afrontar la pandemia.
L'informe de la companya de No es sa, a banda de citar el desenvolupament públic de la vacuna Sputnik V i de la candidata cubana Soberana 02, retrata les injeccions públiques de les propostes de vaccins que estan encara elaborant la firma nord-americana Novavax i l'aliança entre la britànica Glaxo Smith Kline (GSK) i la francesa Sanofi. Actualment instal·lat a la fase III del desenvolupament clínic, l'injectable de la companyia estatunidenca ha comptat, segons el mencionat document, amb un fort suport públic. «CEPI va atorgar a la companyia un finançament que va anar ampliant fins als 384 milions de dòlars per a recolzar els assajos clínics en fase I i II i ampliar la producció. Novavax, d'altra banda, va rebre un finançament de 1.600 milions de dòlars del Departament de Salut i Serveis Humans i del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica per a la fabricació a gran escala de la vacuna», disseccionen, com a preludi per detallar els fons públics percebuts per l'associació entre GSK i Sanofi: «A través de Barda, els Estats Units d'Amèrica va proporcionar fons de fins a 2.000 milions de dòlars per al desenvolupament, la fabricació, l'ampliació d'infraestructures i la compra de 100 milions de dosis inicials». L'executiu francès, al seu torn, va injectar-li 200 milions d'euros «per a incentivar la investigació i la fabricació de medicaments en territori nacional».
«A pesar que, en els inicis de la pandèmia, molts governs van insistir que les vacunes havien de considerar-se béns públics globals i de les grans inversions de diners públics que han realitzat, ni els Estats ni les agències finançadores han fet valdre aquest esforç. Els contractes de finançament no inclouen condicions que garantisquen aspectes tan rellevants com que les vacunes producte d'aquesta inversió pública tinguen un preu just o que estiga assegurat l'accés complet a les dades. Al contrari, tot aquest coneixement ha acabat en mans de les companyies que tenen llicències exclusives i imposen la confidencialitat sobretot tipus d'acords de producció i distribució aconseguit amb governs i organismes internacionals», van denunciar des d'aquesta campanya quan van fer públic aquesta anàlisi de la inversió pública dels vaccins. És el risc del sistema farmacèutic contemporani: socialització dels riscs i privatització dels guanys.