—Senyor Breton, des del febrer vostè dirigeix un grup de treball que ha de resoldre les dificultats en la producció de vacunes. Com és que aquest grup no existeix des de l’estiu del 2020, quan ja era evident que la producció en massa havia de començar aviat?
—Hem de ser honestos: l’estiu passat les xifres de contagis van baixar de pressa, després del primer confinament, i tothom parlava d’una crisi econòmica amb una ràpida recuperació. Teníem l’esperança que després de l’estiu poguéssim tornar a la normalitat.
—Però això no va impedir que els EUA i el Regne Unit, ja a la primavera del 2020, fessin grans inversiones per desenvolupar vacunes i sobretot per augmentar la capacitat de producció. I ara tant un país com l’altre estan molt més avançats en la vacunació que la UE.
—Fins ara hem produït i distribuït prop de 180 milions de dosis a la UE; gairebé el mateix que els EUA. El que passa és que, a diferència dels EUA i el Regne Unit, nosaltres també subministrem a altres països. A més, cal afegir-hi el problema que l’empresa AstraZeneca ens ha proporcionat tan sols prop d’una quarta part de la quantitat de vacunes pactada. Si ens hagués tractat igual que el Regne Unit, a dia d’avui estaríem exactament tan avançats com els britànics.
—Vostè ha deixat clar que AstraZeneca no té permís per exportar ni una dosi més d’Europa mentre la companyia no compleixi les obligacions contretes amb la UE. Què significa això per al Regne Unit?
—Els nostres amics del Regne Unit tenen dues fàbriques de vacunes, de les quals només es produeix en una. Dels 37 milions de dosis que s’han posat de moment al Regne Unit, aquestes instal·lacions de producció n’han subministrat com a màxim una tercera part. La resta han sortit sobretot d’Europa. Dit d’una altra manera: pel que fa a la vacunació, el Regne Unit és en bona part dependent de la UE.
—I això ara ho aprofita la UE.
—De cap manera. La UE és l’única regió que dona suport generosament a altres països, pel que fa a les vacunes. Utilitzem el 60% de la nostra producció per a demanda pròpia; la resta va a l’estranger. Els EUA, en canvi, han bloquejat totes les exportacions. Si la UE no subministrés vacunes, alguns països no en rebrien pràcticament cap ni una.
—Per exemple, el Regne Unit.
—Entenem perfectament els problemes que tenen els britànics. En la primera onada van tenir molts contagis i van patir gairebé 130.000 morts, més que cap país de la UE. A més, si bé han vacunat molts dels ciutadans amb una primera dosi, els que ja n’han rebut dues són pocs. Ara necessiten la segona dosi i, per tant, les remeses de la UE.
—Els britànics afirmen que ells, senzillament, van assegurar-se més bé en termes contractuals els subministraments que la UE. És veritat?
—Els contractes són pràcticament idèntics. Nosaltres només exigim que AstraZeneca serveixi el que ens va prometre. Ni més ni menys.
—I, si convé, això ho aconseguiran prohibint les exportacions?
—No es tracta d’imposar una prohibició. Volem rebre el que ens pertoca per contracte. El que l’empresa produeixi de més ho pot subministrar allà on vulgui.
—A Europa hi ha molta gent que alerta dels perills de les restriccions d’exportació. Temen que després els països afectats no puguin subministrar a Europa prou productes necessaris per elaborar vacunes.
—Això no passarà. Al Regne Unit, per exemple, només hi ha una petita fàbrica que produeix líquids portadors per a la vacuna d’ARN missatger al continent; i això només serà fins a final d’abril, després s’acaba el contracte. Aquesta és l’única dependència que hi ha. I no ens preocupa.
—També hi ha divergències en el si de la UE. Àustria, per exemple, se sent maltractada en el repartiment de les vacunes dins la UE i ara vol demanar la vacuna russa Sputnik. Què en pensa vostè?
—L’Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) examinarà la Sputnik i la valorarà pertinentment; n’estic convençut. Però el fet que obtingués l’autorització no voldria pas dir que la vacuna també es pogués produir en una quantitat suficient. Normalment, han de passar uns quants mesos abans no es pot construir i posar en funcionament la capacitat de producció corresponent per fer-ho. Per complir el nostre objectiu –haver vacunat, si és possible, tots els europeus a l’estiu–, la Sputnik arriba senzillament massa tard.
—Quina probabilitat té la UE d’aconseguir aquest objectiu?
—Estem dins els terminis de la planificació: ho aconseguirem. Actualment, hi ha 53 fàbriques en dotze països de la UE dedicades a la fabricació de vacunes, i la producció va augmentant a un ritme alt. Al gener vam subministrar catorze milions de dosis a la UE. El ritme de producció augmenta de pressa: a partir de l’abril comptem fabricar prop de cent milions de dosis per mes. A mitjan juliol preveiem tenir 420 milions de dosis. Amb això n’hi ha prou per vacunar un 70% de la població adulta de la UE i assolir la immunitat de grup; sempre, és clar, que aquestes dosis s’administrin. Els països membres, doncs, ara han d’organitzar les campanyes massives de vacunació i han de convèncer els ciutadans perquè es vacunin.
Traducció d'Arnau Figueras