La judicialització de la política a l'Estat espanyol ha tingut la seua màxima expressió durant el procés independentista. Enfront d'un conflicte d'inequívoc caràcter polític, les autoritats espanyoles han respost habitualment a través dels òrgans judicials. D'ençà de la consulta sobiranista del 9-N, no debades, 3.300 persones han estat afectades per la repressió espanyola, segons denúncia Òmnium Cultural. «Persones com tu han estat acusades per exercir els seus drets fonamentals», critiquen des de l'entitat independentista.
Com a estratègia per trencar, precisament, amb aquesta judicialització i dibuixar a l'horitzó una solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, l'organització presidida per Jordi Cuixart, el qual acumula 1.256 dies de presó, ha engegat una campanya de recollida de firmes amb el propòsit que el Congrés debata una llei d'Amnistia. Una iniciativa que Òmnium Cultural ha presentat aquest dilluns a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, on diverses entitats de la societat civil del País Valencià, com ara Plataforma per la Llengua, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet o el Col·lectiu Ovidi Montllor, s'hi han adherit.
En una sala amb l'aforament limitat per la COVID-19, Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, ha engegat l'acte amb una crida per sumar-se a la lluita per l'amnistia, entenent aquesta batalla com inevitablement lligada al combat per la democràcia: «Per a qualsevol persona que defensa els drets humans, que creu en la democràcia, és fonamental lluitar contra la repressió que, com altres a Catalunya, està patint l'admirat Jordi Cuixart. La lluita per l'amnistia no és només catalana, és la nostra lluita, una lluita compartida». «Els arguments pretesament jurídics que s'han exposat per tomar aquesta proposta de llei d'Amnistia són totalment absurds, especialment atès la llei de punt final que va aprovar-se durant la transició espanyola. Es tractava d'una normativa ignominiosa», ha expressat la dirigent d'una entitat que ha exercit a l'esdeveniment d'amfitriona, per afirmar: «La llei d'amnistia no és un indult. Ambdues coses són diferents. Amb la llei d'amnistia, estem alliberant de les investigacions judicials i de les condemnes dels tribunals a tots els represaliats. L'indult és una mesura de gràcia, un perdó que l'Estat decideix aplicar envers una persona. Nosaltres estem parlant d'alliberar i esborrar els delictes de tots els represaliats que han defensat les llibertats, la democràcia i el dret a l'autodeterminació».
«A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, al País Valencià, ens sentim com a casa, perquè estem a casa, com arreu dels Països Catalans. Gràcies als companys d'Acció Cultural del País Valencià, ens sentim representats a qualsevol racó del País Valencià», ha assenyalat Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, en una intervenció profundament emocionada: «Fa tres anys i mig que Jordi és a la presó. Sense el tercer grau, sense possibilitat de poder treballar i durant el confinament, de vegades, ha passat fins a 23 hores a dintre d'una mateixa cel·la». «Quan hi va ingressar, el seu fill gran tenia sis mesos. Ara ha bufat les espelmes dels tres anys. La relació del fill amb el pare ha estat, llevat de quan han comptat amb permisos, entre reixes, d'un pare empresonat. Aquests drames familiars han brollat també entre els altres presos polítics. Dolors Bassa i Carme Forcadell, per exemple, estan veient com els seus nets creixen mentre hi estan a la garjola. Aquest patiment, però, és extensible a tots els represaliats per defensar l'autodeterminació. Per a tots, per als 3.300 represaliats en 115 causes judicials diferents, necessitem i demanem l'amnistia», ha complementat.
L'impuls de la llei d'amnistia, tanmateix, s'ha topat amb la Mesa del Congrés, la qual va rebutjar la seua tramitació amb el vot afirmatiu de PP, PSOE i l'extrema dreta Vox. Només Unides Podem va oposar-se a la valoració dels lletrats de la cambra, que van considerar la normativa contrària a la constitució. «Era de preveure que podia vetar-se la tramitació de la llei per part de la Mesa del Congrés, tot i la voluntat d'aconseguir-ho d'Unides Podem i dels comuns», ha assegurat el vicepresident d'Òmnium Cultural, la qual havia aconseguit dur la llei a la cambra espanyola a través dels diferents partits independentistes. Arran de l'ensopegada d'aquesta via per l'aliança entre populars, socialistes i la ultradreta, compten amb un pla B: «Som persistents, resistents, tossudament alçats, i, per tant, seguirem amb l'ofensiva política, social i ciutadana per recollir un gran suport social a la proposta. Persistirem per fer un gran clam ciutadà per l'amnistia. Tenim un pla C preparat per si falla la via del dret de petició».
«Hi ha poders de l'Estat que juguen a la contra i han demostrat pràcticament la impossibilitat d'una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Nosaltres, tanmateix, persistirem en reclamar l'amnistia, la qual és una lluita per la llibertat i la democràtica. El nostre compromís amb la democràcia, amb la lluita no-violenta, és a dir, a través de la desobediència contra el feixisme i per la llibertat ha provocat que compten en l'actualitat amb 2.000 socis de fora dels Països Catalans, com ara de Madrid o Andalusia», ha ressaltat, així com ha subratllat el «compromís històric» de l'entitat independentista en l'activisme a favor del català i de la cultura que agermana al conjunt de l'àmbit lingüístic. «Als Països Catalans, no només s'ha cartografiat el mapa de la repressió, sinó també el mapa de la solidaritat. Sempre hem pogut comptar amb el País Valencià, atès que ha estat víctima també d'aquesta repressió i de la impunitat històrica de l'extrema dreta. Quan empresonen Jordi Cuixart, estan empresonant Òmnium Cultural, estan empresonant una lluita històrica contra el feixisme, per la democràcia, la llengua i cultura comunes, per l'autodeterminació», ha proclamat, així com ha confessat «el vincle valencià» en la història matrimonial de Cuixart.
El president d'Òmnium Cultural i de la Federació Llull, de fet, ha enviat una carta des de la presó per agrair «la solidaritat i per no defallir, sovint en les circumstàncies més adverses». «Malgrat les fronteres, cada dia és 25 d'abril o 9 d'octubre, i les presons mai no ens distanciaran dels carrers de València. No caurem en frustracions. La trobada d'avui ens recorda que el front comú contra la regressió autoritària, contra la injustícia i la socialització del feixisme és font d'autoestima col·lectiva. Per la memòria de Miquel Grau, Guillem Agulló o Isabel Clara-Simó», ha escrit en una missiva llegida per Mauri. «En plena emergència sanitària, cultural i democràtica, continuar lluitant és la millor manera de llegar un futur més digne per a tothom. Per defensar els drets lingüístics, laborals i culturals d'onze milions de ciutadans, per exigir justícia pels crims del franquisme i per la corrupció borbònica, o per enfortir un model d'escola que permeti als nostres fills créixer en llibertat, fraternitat i amor al país i el planeta», ha defensat Cuixart a través de les lletres.
«La vostra perseverança ens empeny a tornar-ho a fer, tornar a exercir els drets fonamentals de protesta o d'expressió. Perquè després de 1.256 dies a la presó, seguir transformant la repressió en llavor d'esperança és un privilegi», ha encoratjat el dirigent independentista mitjançant les paraules, les quals han connectat quasi sense descans amb els versos sonors de ràbia i sentiment del cantautor Pau Alabajos. La música combativa i romàntica del torrentí, el qual ha interpretat el mític poema de Vicent Andrés Estellés «M'aclame a tu», ha tancat un clam de solidaritat per l'amnistia expressat des del cor de la València més activista i compromesa amb el dret a l'autodeterminació dels pobles.