La proposta de resolució en resposta a la sentència de l’1 d’octubre podria ser un motiu de desobediència del Parlament de Catalunya. Es tracta d’un text de quatre pàgines que compta amb el suport dels partits que formen la majoria independentista -Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP- fa referència al dret d’autodeterminació, cosa que ve prohibint darrerament el Tribunal Constitucional en reiterades ocasions.
Concretament, el TC, a través d’una resolució del 10 d’octubre d’enguany, suspenia diverses resolucions del Parlament aprovades durant aquest estiu amb què es defensava el dret d’autodeterminació i es reprovava la monarquia espanyola. La del TC va ser la resposta als recursos presentats del Govern de Pedro Sánchez i, alhora, obligava Roger Torrent, president del Parlament, a « impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que supose ignorar o eludir la suspensió acordada», advertint-li de possibles responsabilitats penals.
Els partits independentistes, però, han tirat pel dret i la Mesa admetia a tràmit -en contra de la postura esperada de Ciutadans i PSC- aquesta proposta de resolució que s’hauria de votar a mitjan novembre, després de les eleccions generals del dia 10.
L’autodeterminació, esmentada en tres ocasions
La proposta de resolució té una extensió de quatre pàgines i el terme de la discòrdia, autodeterminació, hi apareix tres vegades. Al punt 10 es reivindica «el dret dels diputats i diputades a poder debatre sobre tots els assumptes que interessen a la ciutadania, inclosos el dret a l’autodeterminació, la monarquia o la sobirania». Cal recordar que el TC també va advertir sobre possibles conseqüències en cas que la monarquia fora tractada a la cambra catalana de representants.
Al punt 11 es «reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític», insistint per tant el els termes anteriorment esmentats.
Per últim, i de manera més clara, el punt 13 «recorda que el Parlament de Catalunya ha aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret a l’autodeterminació des de l’any 1989 sense que això hagi estat objecte de persecució i censura per part de les institucions de l’Estat». Encara més: el Parlament «es compromet a seguir-ho fent si aquesta és la voluntat dels diputats i diputades de la cambra».
Un gir en la interpretació de la legalitat
La mateixa proposta esmenta l’aprovació de resolucions polítiques sobre el dret a decidir des de l’any 1989 al Parlament de Catalunya. Curiosament, no ha estat fins el context actual que des del Constitucional s’han perseguit aquestes declaracions d’intencions sense efecte jurídic. La catedràtica de dret constitucional, Mercè Barceló, destaca el fet que «suspenen resolucions del Parlament sobre l’autodeterminació o d’ajuntaments que donen suport a la independència de Catalunya, però no ho fan amb altres qüestions», diu assenyalant una resolució recent de l’Ajuntament de Saragossa donant suport a la Guàrdia Civil «tot i que no en tingui competències». «L’aberració està servida», lamenta la catedràtica, perquè «un Parlament ja no pot dir el que fins ara podia dir: pot solidaritzar-se amb Palestina però no pronunciar-se a favor del dret a l’autodeterminació».
El Col·lectiu Praga, integrat per juristes favorables al dret d’autodeterminació, assegurava a través de Twitter que el TC «que la Mesa compleix amb el seu deure, en respecte al principi d’inviolabilitat i els drets dels diputats i diputades al lliure exercici del seu càrrec», segons l’article 23.2 de la Constitució espanyola. «De forma contrària, s’assumiria sota un pretès judici tècnic una decisió política que, en un Estat democràtic, només correspon prendre al Ple de la cambra de representants i no a la Mesa, ni molt menys als jutges del TC». Per això, el col·lectiu conclou que «el TC no pot ordenar a cap Mesa parlamentària, ni per concepte ni perquè la seva Llei ho permet, la inadmissió de determinats tipus d’iniciatives parlamentàries. Tot pel respecte a la divisió de poders que la Constitució Espanyola consagra», asseguren.
La Mesa compleix amb el seu deure, en respecte del principi d'inviolabilitat i dels drets dels diputats i diputades al lliure exercici del seu càrrec (art. 23.2 CE). Ametre el contrari seria tant com consagrar el govern dels jutges. Obrim fil: https://t.co/KfXAjrYVDM
— Col·lectiu Praga (@CollectiuPraga) October 22, 2019
L’advertiment dels lletrats
Malgrat això, els lletrats han avisat que el punt 11 de la proposta de resolució contravindria els advertiments del Constitucional. Aquest apartat «considera que davant les coaccions dels poders de l’Estat per intentar limitar els temes de debat al Parlament de Catalunya, no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política i a la llibertat d’expressió de tots els diputats i diputades. Sense fissures. Perquè si la censura entra al Parlament de Catalunya, es desvirtua el sentit de la institució. Per això, reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». El Tribunal Constitucional, en aquest sentit, va advertir el Parlament de Catalunya «del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirecta supose ignorar o eludir la sentència» que va fer sobre la resolució del 9 de novembre del 2015 del Parlament, que parlava «sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015».
Roger Torrent, amb fermesa
«La necessitat de dir prou als intents de censura del que es pot dir i el que no es pot dir al Parlament», explicava el president de la cambra catalana, és el que li ha conduït a acceptar aquesta proposta. «Ja n’hi ha prou d’emmordassar-nos. S’ha de poder parlar de tot», deia Roger Torrent. «Si avui obrim la possibilitat que es pugui limitar, demà no sabem on anirem a parar. Mentre jo sigui president, no permetré que es coarti la llibertat d’expressió dels diputats d’aquesta cambra».
Torrent, que assegura que n’assumirà les conseqüències, també està convençut que «aquesta lluita val la pena». Perquè «si no féssim això, estaríem obrint la porta a la censura».
El president del Parlament, que ja va evitar incórrer en desobediència quan va ajornar el ple -que no s’ha reprès mai- d’investidura a distància del president a l’exili Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018, s’ha mostrat convençut de tirar endavant amb aquesta proposta malgrat que el podria conduir a la inhabilitació a l’hora d’exercir un càrrec públic.
Tot queda obert, per tant, a Catalunya, on el Tribunal Constitucional podria tornar a intervenir en el debat polític del Parlament. De moment, ja l’està condicionant totalment. Pel seu compte, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha dit que «celebra» la proposta de resolució pactada.