El cinquè aniversari del 9-N arriba a la vigília d'unes eleccions generals crucials per al futur polític i el moviment sobiranista català. Fa cinc anys tenia lloc a Catalunya una jornada de participació massiva on 2,3 milions de ciutadans van prendre part en la consulta sobre el futur polític de Catalunya, el 9 de novembre de 2014. Aquella mobilització sense precedents del poble català, tot i no tenir caràcter vinculant, va ser la primera pedra per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació el 2017. Les posteriors actuacions i represàlies de l’Estat espanyol en són llegat directe. Recordem la consulta del 9-N amb membres de les Juntes d’Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) durant aquella jornada històrica.
El 27 de setembre del 2014, el president de la Generalitat Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. Tot seguit, la maquinària de l’Estat es va posar en marxa -des del Consell d’Estat al Tribunal Constitucional (TC)- per suspendre la votació. La consulta va derivar llavors en una jornada de participació, on els voluntaris i les entitats sobiranistes van fer un pas endavant i van fer-ne possible la celebració. El 9-N va comptar amb 40.000 voluntaris i 1.317 locals de votació en 942 municipis. Marina Llansana, vicepresidenta segona d'Òmnium Cultural i exdiputada al Parlament per Esquerra Republicana, considera el 9-N com el fruit de tota la tasca feta per la societat civil arreu del principat. La campanya unitària 'Ara és l'hora', vehiculada per Òmnium i l'ANC, va posar les bases per dur a terme el 9-N i totes les grans campanyes de mobilització que van fer-se després, ens explica. “Amb ‘Ara és l’Hora’ vam desenvolupar un mètode i una tecnologia que ens permetia tenir contacte permanent amb la gent per fer circular la informació, les convocatòries... Vam aprendre a treballar amb experts que ens van ajudar desinteressadament en àmbits molt diversos, des del màrqueting fins a la seguretat. Tot aquest coneixement el vam poder aplicar també el 2017”, explica Llansana.
La vicepresidenta d'Òmnium Cultural -entitat presidida per l'empresonat Jordi Cuixart- considera que l'Estat ha anat augmentant aquests cinc anys el seu grau de repressió i virulència contra l'independentisme. “Al 9-N hi van reaccionar judicialment, i a l’1-O a més ja hi van reaccionar policialment i amb una agressivitat que poca gent preveia, quan el que hauria hagut de fer un Estat democràtic és reaccionar políticament. Des d’Òmnium hem denunciat la deriva repressiva de l’Estat amb campanyes com la de ‘Demà pots ser tu’ o la de ‘Jo acuso’; els drets fonamentals avui estan més en perill que mai”.
Jaume Marfany, el llavors vicepresident de l’ANC - que presidida Carme Forcadell, ara empresonada- recorda el 9-N com el primer acte de desobediència civil que va fer el poble català, “pràcticament autoorganitzat per la ciutadania”. Marfany destaca la valentia de la gent aquella jornada, que va llançar-se als carrers a votar de forma massiva sense saber quina seria la “reacció” per part de l'Estat espanyol. Per ell, el 9-N és la data clau on l'Estat s'adona del problema real que representa l'independentisme. “A partir de llavors comença a preparar totes les estructures de l'Estat, canvien fins i tot algunes lleis: la llei mordassa, la llei antiterrorista… Arran del 9-N l'Estat va començar els preparatius de tot el que va venir després, fins a arribar al punt més àlgid l'1 d’octubre, amb la intervenció policial, els empresonaments…”.
L’alcalde de Montblanc i president de l’AMI, Josep Andreu, recorda com la suspensió del TC de la consulta del 9-N prevista inicialment, va generar certes discrepàncies entre els partits polítics independentistes sobre quin havia de ser el pla d’acció del sobiranisme. Llavors les entitats van prendre la iniciativa, explica Andreu, que recorda que els organismes de societat civil van col·laborar a assolir una postura unitària per a la realització del 9-N.
Andreu creu que l’Estat espanyol ha degenerat cap a un autoritarisme i una manca de sentit democratic aquests darrers cinc anys. “L’independentisme ha de fer ara un exercici de resistència, convertir la jornada de reflexió en una jornada festiva en record del 9-N i treure un extraordinari resultat a les eleccions generals”. Tsunami Democràtic ha convocat dissabte una jornada d'activitats musicals, artístiques i festives sota el lema: 'Fem l'Estat reflexionar' arreu del territori.
El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro també era membre de la Junta d’Òmnium Cultural el 2014, quan es va celebrar el 9-N. Tot i no estar implicat activament en l'organització de la consulta, recorda l’ambient festiu, tranquil i participatiu que s’hi respirava. Considera que el 9-N va ser una enorme prova d’esforç del sobiranisme i que va ser una votació històrica, malgrat que es va intentar deslegitimar-la. Cinc anys després d’aquell dia, i en plena jornada de reflexió, Francesc-Marc Álvaro repassa el moment que viu el moviment independentista: “Han passat moltes coses des d’aquell 9-N, l’ambient no és el mateix. Hem passat l’octubre del 2017, el 155, la presó, l’exili, les eleccions del 21 de desembre del mateix 2017, les sentències… Les eleccions de diumenge agafen el món independentista en una situació de reconstrucció i de repensament que encara no s’ha fet”.
Tots quatre membres de les entitats sobiranistes han fet balanç de la situació del moviment independentista de cara a les eleccions generals del 10-N. L'exvicepresident de l'ANC, Jaume Marfany, espera una participació massiva de l'electorat independentista a les eleccions, però lamenta la manca d'unitat que existeix entre les forces polítiques sobiranistes. Pep Andreu, alcalde de Montblanc i president de l’AMI, creu que tant la jornada de reflexió com els comicis de l’endemà seran jornades festives i pacífiques dins del moviment independentista, “que ha de desafiar l’Estat un cop més amb un gran resultat a les eleccions”. Marina Llansana, vicepresidenta segona d’Òmnium, veu en les eleccions generals una nova oportunitat per comptar l’electorat independentista i incideix en la necessitat que els partits gestionin el resultat que surti de les urnes amb generositat, responsabilitat i sentit de país.
En la mateixa línia valora el periodista Francesc-Marc Álvaro la perspectiva d’unes eleccions generals per al moviment independentista. “Les urnes mesuraran, més enllà del carrer o d’una qüestió més emocional, quines són les opcions reals que tenen més suport entre la gent”. També destaca que serà interessant veure si l’aparició de la CUP a unes eleccions generals representa un augment la massa del vot independentista o si aquest simplement es redistribueix.
Es compleixen cinc anys del 9-N, un dels episodis cabdals del procés independentista, com també ho van ser la consulta d'Arenys de Munt i el moviment de consultes populars, les grans manifestacions de l'ANC i Òmnium Cultural, les eleccions del 27-S, l'1-O, les protestes massives post sentencia… Les bases que es van assentar el 9-N van fer possible el 27-S, la formació d'un govern d'unitat i la realització d'un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre de 2017.
Les eleccions generals de diumenge arriben en un moment de frustració i enuig dins del moviment sobiranista, i auguren un futur incert per al conflicte català. Ja fa cinc anys del 9-N, però la mobilització del sobiranisme està ara més activada que mai. Tsunami Democràtic ha convocat, en motiu de la commemoració del cinquè aniversari de la consulta, una jornada d’activitats culturals i festives a més de dues-centes poblacions catalanes.