El malson de la tercera onada, d'aquell tsunami que va anegar el País Valencià amb uns dramàtics rècords d'infectats i morts, sembla apaivagar-se amb força. L'escenari de saturació pràcticament total de les Unitats de Cures Intensives, ascens vertiginós de les hospitalitzacions i una espiral de contagis sense sostre s'ha allunyat a poc a poc atès el tancament de l'hostaleria, la prohibició de les reunions entre no-convivents als domicilis particulars i les limitacions a les interaccions socials a l'espai públic. D'ençà de gastar la penúltima bala restrictiva enfront de la COVID-19, la incidència acumulada de positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies s'ha reduït un 88%, en passar d'un topall profundament terrorífic de 1.550 a un de 176, considerat de risc elevat per als semàfors fixats pel Ministeri de Sanitat en complicitat amb els diferents executius autonòmics.
Tot i que la xifra d'ingressats als centres hospitalitzats ha disminuït un 83% des de l'aplicació de l'anomenat semiconfinament per part de l'executiu valencià, la situació epidemiològica valenciana encara és complicada. «Estem millor, però encara no estem bé. A les Unitats de Cures Intensives de la Comunitat Valenciana, hi ha 320 persones. Són encara moltes, massa», ha expressat aquest dijous el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig. Els hospitals valencians compten amb 1.300 pacients ingressats.
La tendència a la baixa dels contagis, la qual s'està reproduint a la resta de l'Estat espanyol, junt amb la necessitat de descomprimir mínimament les interaccions socials per erosionar la fatiga pandèmica i les pressions dels sectors econòmics més afectats per les restriccions sanitàries, com ara l'hostaleria, ha provocat que aquest dijous la Generalitat Valenciana anuncie una flexibilització de les limitacions, les quals entraran en vigor el pròxim 1 de març. D'aquesta manera, el Consell ha decidit reobrir l'hostaleria en les terrasses, amb un aforament del 75%, un màxim de quatre comensals per taula i fins a les sis de la vesprada. Una decisió modernament aventurada, atès les altres opcions que s'hi barallaven, com ara una obertura de les terrasses limitada a determinades franges horàries seguint el model català. També ha ampliat l'aforament dels comerços no essencials, el qual passa del 30% al 50%, i l'horari, en allargar-se l'hora de tancament de les sis a les vuit de la vesprada.
El Govern valencià, a més, ha reobert els parcs i jardins, ha prescindit del confinament perimetral que s'havia imposat durant el cap de setmana a les 15 ciutats amb una població superior als 50.000 habitants, i ha incrementat el nombre de persones que podran reunir-se en espais públics, mantenint la distància i emprant la mascareta: passa de dos a quatre. Tanmateix, s'ha acordat limitar l'exercici físic a l'aire lliure, i permetre els entrenaments esportius dels alumnes de primària i secundària amb un màxim de quatre participants, sense contacte físic i sense públic. Les instal·lacions esportives romandran clausurades, així com les competicions esportives seguiran suspeses.
Arran de l'amenaça de l'extensió de la variant britànica, i d'altres encara més virulentes com la brasilera i la sud-africana, l'executiu botànic manté la prohibició de les reunions en domicilis privats entre persones no-convivents, a excepció d'aquelles persones que requeresquen cures, xiquets que compten amb pares separats, visquen soles o tinguen un vincle matrimonial o de parella. El toc de queda, una mesura amb més efectes psicològics i pedagògics, segons apunten els experts, resta a l'hora establerta fins al moment: les deu de la nit. També segueix el confinament perimetral del conjunt del País Valencià. «És una mesura dolorosa per a moltes famílies que desitgen veure les seues persones estimades. Però cal ser prudents enfront de l'amenaça de les noves variants del virus», ha argumentat el cap del Consell, qui ha comparegut juntament amb la consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló.
«La Comunitat Valenciana compta amb una incidència acumulada d'infectats per 100.000 habitants en els últims 14 dies inferior a la mitjana espanyola, i a les dades que registra el Regne Unit i França. El sacrifici que hem realitzat entre tots, entre joves, majors, autònoms, empresaris als quals els ha afectat amb força la pandèmia, la comunitat educativa o, especialment, els professionals sanitaris ha tingut resultat. Hem salvat, gràcies a la maduresa cívica i la solidaritat de tots nosaltres, milers de vides», ha radiografiat Puig per justificar una desescalada que, segons ha assenyalat, «és lenta, prudent i responsable». «No hem de córrer, hem d'assegurar. Relaxar mesures no vol dir relaxar actituds», ha incidit per indicar que, atès la desescalada, l'aparició de les noves variants i la preparació per una vacunació massiva prevista per a l'abril, «març serà un mes clau per estabilitzar la pandèmia».
El risc del rebot per la relaxació de les restriccions, el qual minvaria la credibilitat del Consell atès la manca de contundència que va demostrar l'executiu valencià i, en especial, la pota socialista per frenar l'espiral terrible del gener, ha comportat que Puig reitere un missatge pedagògic de responsabilitat a la ciutadania valenciana, i de defensa de la prudència d'aquestes decisions. «Aquesta flexibilització no ha de ser entesa com a una relaxació i no una butlla per fer vida normal. Hem d'anar a poc a poc, amb trellat. Tota desescalada s'ha de fer bé, assegurar el pas següent. Tots sabem que si no ho fem així, podem tenir, de nou, massa dolor i massa pèrdues. Els propers passos estan guiats, per tant, per la prudència màxima», ha ressaltat, així com ha recordat, en un missatge per a l'hostaleria aixecada en armes d'ençà del tancament per contenir l'escalada de contagis, que «les mesures s'han mantingut fins a quan ha estat necessari, ni un dia més».
«Es tracta d'una desescalada tranquil·la, prudent, que permet relaxar restriccions que, d'acord amb la tendència epidemiològica actual, no tenen una incidència destacada, com ara l'obertura de l'hostaleria a les terrasses. De fet, és una desescalada més prudent en comparació a la resta de relaxacions autonòmiques perquè no estarà permesa l'activitat a l'interior dels bars i dels restaurants», valora Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ubicada a València, qui, tanmateix, adverteix: «Cal estar atents a l'expansió de les noves variants, com ara la britànica, que en països com ara el Regne Unit ha provocat pujades molt verticals dels contagis, fins i tot, en zones que presentaven unes xifres relativament positives».
Com a indicador per observar si la situació epidemiològica retornara a una tendència negativa, segons l'especialista membre del grup d'experts que assessoren el president Puig, «s'hauria de fixar-se en el nombre reproductor», és a dir, la dada que marca la capacitat d'infecció d'una persona contagiada. «Actualment, estem en una forqueta d'entre 0,5 i 0,6. En cas de veure que passem a 0,7 s'hauria de prendre mesures anticipatòries. Ara mateix estem en la bola de neu de la baixada, la qual es prolongarà fins d'ací una setmana o deu dies. Si s'observa que durant dos o tres dies experimentem una pujada, s'ha d'actuar atès les característiques virulentes de la variant britànica. No podem permetre rebrots tan dramàtics com aquells que pot generar aquesta variant», exposa. Un temor a nous rebots que sembla estar també instal·lat al Consell. «La flexibilització de les mesures serà avaluada la setmana pròxima», ha indicat Puig. La Generalitat Valenciana, aparentment sense fissures públiques en les receptes de cada soci contra l'emergència sanitària, se la juga amb aquesta desescalada. Hi preval el temor a un retorn a l'escenari terrorífic del gener.