No hi haurà foto conjunta de Toni Cantó amb el Botànic. Tant Compromís com Unides Podem han aconseguit excloure’l malgrat la predisposició absoluta del líder valencià de Ciutadans, que havia rebaixat considerablement les seues exigències inicials, fins al punt de plantejar, in extremis, una pujada impositiva addicional a les rendes entre 50.000 i 120.000 euros que ajudara a compensar la rebaixa que la formació taronja pretenia aplicar a les rendes inferiors a 50.000 euros. Una iniciativa 100% botànica que, tanmateix, no ha rebut el vist-i-plau dels dos socis de govern del PSPV.
La resta de peticions de Ciutadans sí que han estat acceptades, però la reforma fiscal ha acabat esdevenint un entrebanc insalvable. El grup taronja no tenia la intenció de presentar cap proposta sobre la matèria, però els grups del Botànic —al marge del Consell, que tampoc no n’havia previst cap, al seu projecte de llei pressupostari— van rubricar una reforma fiscal que penalitza les rendes més altes, amb la creació de trams nous a partir de 120.000 euros i la rebaixa del mínim a partir del qual cal tributar l’impost de patrimoni, de 600.000 euros a 500.000. El percentatge que hi abonen les grans fortunes —les que disposen de més de 10 milions d’euros— s’incrementa del 3,12% al 3,5%.
Els de Cantó van assumir aquest augment, que contravenia el seu ideari, a la recerca d’un acord global amb el Botànic. Això sí, van presentar una reforma fiscal alternativa que eliminava els trams nous i rebaixava de mig punt la càrrega impositiva a les rendes inferiors a 50.000 euros. Segons els càlculs de Ciutadans, això possibilitaria que els valencians “de les classes mitjanes i treballadores” disposaren, en conjunt, de “196 milions d’euros més a les seues butxaques”.
Les converses no van aturar-se. Els dies 11 de desembre i 18 de desembre, Cristina Moreno, sotssecretària de la Conselleria d’Hisenda, va reunir-se amb els negociadors de Ciutadans, Ruth Merino i Tony Woodward, sense que es produïren grans avanços. La reforma que propugnaven no tenia el plàcet del Botànic, que la considerava regressiva. Per aquesta raó, divendres 19 de desembre, Ciutadans va decidir fer la seua última oferta, que als socialistes va semblar-los molt més interessant i que ha estat modulada en les últimes hores.
Com es pot veure al gràfic següent, la proposta definitiva de Cs assumeix per complet els trams alts dissenyats pel Botànic II i fins i tot augmenta un 0,25% la pressió fiscal sobre els trams de 50.000, 65.000 i 80.000 euros. En paral·lel, rebaixa d’un 0,5% el tram de 30.000 euros i d’un 0,25% el de 17.500 euros, tot mantenint igual el de 12.450 euros i reduint mig punt el tram inferior.
Els càlculs de la Conselleria d’Hisenda, elaborats sota aquestes premisses i en base a la declaració de la renda de 2016, apuntaven una reducció dels ingressos de 21 milions d’euros, compensada amb els 22 milions més que es pensen recaptar amb l’enduriment de l’impost de patrimoni. Al seu parer, això equivalia a la “suma zero” sol·licitada per Compromís a fi de donar validesa a la proposta de Ciutadans. No obstant, a la coalició valencianista feien uns altres comptes i assenyalaven que això impedia ingressar, en conjunt, 43 milions d’euros. Els que es deixaven d’ingressar per una banda i els que quedaven eixugats de l’altra.
La proposta de Cs augmentava la progressivitat del 0,8% a l’1,9% i la redistribució d’un 1,7%
Tot plegat tenint en compte que la rebaixa no tindrà efectes sobre els comptes públics de 2021, sinó a partir de 2022. Això sí, les conseqüències sobre les nòmines dels treballadors sí que s’hagueren materialitzat de seguida, des de la nòmina del mes de gener. Una proposta de caràcter redistributiu que, segons el departament d’Hisenda, incrementava la progressivitat del 0,8% a l’1,9%, mentre que el factor de redistribució creixia fins l’1,7%, dos paràmetres que s’allunyen bastant dels posicionaments que tradicionalment ha mantingut Cs. L’anterior reforma fiscal del Botànic, aprovada en 2016 i aplicada a partir de 2017, comportava una disminució de la recaptació de 77 milions d’euros. Fonts socialistes consultades consultades per EL TEMPS lamenten el vet dels seus socis: “Les reformes fiscals no es fan per recaptar més diners, sinó per repartir-los millor, i l’última proposta de Ciutadans anava en aquesta direcció”.
El no de Compromís i Unides Podem a la reforma plantejada per Ciutadans s’explica per la seua negativa a integrar el partit de Cantó a un acord de gran espectre. Ni als uns ni als altres no els han agradat gens els posats alegres que el portaveu de Cs s’ha fet els últims mesos amb Ximo Puig. Tot i que els pressupostos emanen del Consell, és a les Corts valencianes on es produeix la negociació multilateral. La profusió de fotos del president amb Cantó i les converses fluïdes que han mantingut tots dos per telèfon va contribuir a transmetre una sensació de relació preferent que ha incomodat a la resta de socis.
De fet, aquest dimecres, després de comunicar davant els mitjans de comunicació la seua abstenció als pressupostos, Cantó ha agraït tant a Puig com al conseller d’Hisenda, Vicent Soler, “la seua voluntat d’arribar a acords”, establint una diferenciació molt clara amb Compromís i Unides Podem. “Hi ha grups que volem construir i uns altres que opten per destruir”, ha remarcat, “però continuarem treballant i estenent la mà per centrar el Consell i continuar sent útils”.
Els socialistes van arribar a suggerir que la reforma de Cs fora aprovada amb els seus vots i els de Compromís, sense els d’Unides Podem
Durant la jornada de dimarts, els socialistes van tractar d’acostar posicions de manera infructuosa. Tenien la impressió que Compromís era més procliu a l’acord que no Unides Podem, però la coalició liderada per Mónica Oltra sempre va posar com a condició que hi haguera unitat de vot al Botànic. No contemplava, ni com a mera hipòtesi, una reforma fiscal aprovada pel PSPV, Compromís i Ciutadans, tal com van arribar a suggerir els socialistes. La intenció del PSPV era enviar un missatge potent a la ciutadania i en clau estatal: treure endavant els pressupostos de la pandèmia amb un suport inaudit del 70%, cosa que hauria servit, sens dubte, per enfortir la imatge de Puig. Tot just allò que pretenien evitar els seus aliats de govern.
“Compromís i Unides Podem hauran d’explicar a les classes treballadores que no volen rebaixar-los els impostos en un any tan complicat com ho serà el 2021”, expressen fonts del PSPV molestes pel resultat final de la negociació. Malgrat que Puig va donar ordres explícites per tal que no es produïra cap pujada de l’IRPF, el grup socialista de les Corts va tancar-ne una amb Compromís i Unides Podem que ha acabat derivant en el no de Ciutadans als pressupostos. Aquest dimecres, en contra de la seua voluntat, els socialistes s’oposaran a l’esmena presentada per Ciutadans que proposta la baixada de la càrrega fiscal a les rendes mitjanes i baixes i un reforçament de la pressió a les de més de 50.000 euros. N’hi ha que, al PSPV, parlen de “sectarisme” de Compromís i Unides Podem a l’hora d’impedir l’acord amb Ciutadans.
El ben cert és que a determinats sectors de Ciutadans tampoc no hi havia un entusiasme excessiu davant la possibilitat de votar amb el Botànic els comptes de 2021. Hi existia ua branca clarament partidària —alguns membres han defensat fins el darrer moment el vot a favor als pressupostos i en contra a la Llei d’acompanyament, on s’insereix la reforma fiscal— peròuna part considerable del partit s’hi mostrava escèptica. Cantó se situava a mig camí, però amb un tarannà clarament favorable, potser seguint les instruccions arribades des de la direcció estatal del partit, on Inés Arrimadas tracta d’imprimir un to més moderat.