Emarsa, Gürtel, Blasco, la depuradora de Borriol, l’auditori de Paterna, seleccions de personal viciades, declaracions d’IVA fraudulentes, cobraments indeguts per part d’alcaldes,... El País Valencià va viure a partir de la meitat de la dècada dels 90 un tsunami d’irregularitats que van impregnar una part important de la classe política. Com una pluja fina que amara, a poc a poc el territori, de forma imperceptible, però que acaba anegant els camps, de sud a nord del país. Mónica Oltra, al poc d’arribar a la Generalitat, va xifrar en un 4% del PIB el cost de les irregularitats comeses durant l’etapa del PP al capdavant de la Generalitat (1995-2015), el que vindria a ser entre 3.800 i 4.000 milions d’euros. El cost econòmic d’aquelles tripijocs segurament mai no els sabrem i només ara la hipoteca reputacional comença a alçar-se.
Siga com siga, i per evitar el risc de fer realitat la dita que diu que l’ésser humà és l’únic animal capaç de caure dues voltes en la mateixa pedra, l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció acaba de publicar el primer mapa de la corrupció que va tenir lloc al País Valencià en el període que va des de 1995 a 2018. El mapa, que es pot visualitzar a través de la web de l’Observatori, «permet fer-nos una idea de l’abast i la importància que la corrupció ha tingut», explica Consuelo Vidal Hernandis, presidenta d'aquesta entitat. Es tracta d’una representació descriptiva i comarcalitzada de 32 casos de corrupció sobre els quals han dictat sentència els tribunals valencians i abasta els delictes de prevaricació, suborn, malversació de cabals públics, entre més.
És, en tot cas, una cartografia inacabada, que es completarà a mesura que concloguen casos encara oberts i es dicten les sentències corresponents. En 15 de les 34 comarques valencianes s’ha registrat algun tipus de cas de corrupció. Dinou comarques, en canvi, no n’han registrat. L’Alacantí i l’Horta són, per aquest ordre, els punts calents de la corrupció valenciana. L’estudi s’ha realitzat amb la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.
El treball de recopilació i anàlisi ha estat realitzat pel professor de dret penal de la Universitat de València Jorge Correcher i es presentarà aquest dimecres de vesprada a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El treball de recopilació de Correcher permet explorar els detalls dels fets jutjats; qui n’ha estat declarat culpable; quin ha estat l’impacte econòmic així com la pena imposada al corrupte. Entre els condemnats hi ha alcaldes, funcionaris municipals, caps de gabinet, funcionaris de l’Oficina d’Extrangeria,...
«La corrupció té unes arrels que transcendeixen els partits», explica Consuelo Vidal Hernandis, presidenta de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, per qui aquest mapa ha de servir per «prendre consciència de la xacra que aquest casos signifiquen per a una societat». «Cal un canvi cultural i de consciència ciutadana al voltant de la corrupció», assegura Vidal Hernandis, qui considera positius els passos que s’han fet al País Valencià amb l’aprovació de l’Agència Valenciana Antifrau, la Llei de Transparència o la llei que regula els lobbies.
L’Observatori Ciutadà contra la Corrupció va nàixer l’any 2015 per promoure els valors democràtics europeus de transparència i dret ciutadà d’accés a la informació; impulsar la participació ciutadana en la lluita contra la corrupció; i promoure l’acció participativa de control i de denúncia alternativa. En foren entitats fundacions l’ONG Atelier, l’associació Perifèries, Acció Cultural, Acicom, Ca Revolta, Escola Valenciana i la Societat Coral el Micalet.