-Les enquestes estimen una còmoda i folgada victòria del president gallec, el popular Alberto Núñez Feijóo. Quines raons expliquen l'aparent solidesa de la seua majoria?
Hi ha diverses raons. En primer lloc, trobem la forta implantació del PP a Galícia, la qual està articulada d'una manera molt capil·lar. El PP, no debades, és el partit amb major pes als municipis i a les ciutats de tota Galícia. Diguem-ne que és una formació amb una base real. En segon lloc, compta amb una tradició forta al govern de l'autonomia, ja que el PP ha dirigit Galícia durant tota l'existència del sistema autonòmic, llevat de moments puntuals. I, en tercer lloc, hi ha la figura del mateix Feijóo. És cert que compta amb una personalitat diferent de Fraga, ni projecta, evidentment, tanta ombra. Ara bé, diria que l'actual president de la Xunta és més paregut al gallec comú que Fraga. Es tracta d'un gestor i no d'un doctrinari, el qual ha gestionat sense desgast electoral l'etapa complicada de les retallades. Aquests factors, entre altres, crec que expliquen la solidesa actual del PP. Una altra cosa, però, seria abordar perquè els gallecs es senten representats per un partit amb aquestes característiques.
-El president de la Xunta de Galícia comptava amb enquestes menys favorables abans de la pandèmia del coronavirus. La crisi sanitària de la Covid-19 ha sigut un bot salvavides per al candidat conservador?
Amb la pandèmia, Feijóo ha sorgit reforçat. No debades, l'ha gestionat de manera discreta, però present, i ha anul·lat d'alguna manera a l'oposició, ja que amb el parlament tancat no tenien capacitat de traslladar els seus missatges. També cal apuntar que Feijóo compta amb un gran predicament als mitjans de comunicació gallecs i estatals, la qual cosa és necessària per transmetre els teus discursos. El debat, tant abans com després de la primera onada de la pandèmia, és si el PP aconseguia la majoria absoluta. Després del confinament, sembla que els populars hi estan més a prop, encara que dependrà de la participació, de l'entrada de xicotetes formacions, de la fragmentació del vot, etc. La pandèmia, al remat, ha reforçat la majoria dels dirigents polítics que han ocupat els governs, ja que han tingut més presència mediàtica. Això sí, sempre que s'hagen mostrat pròxims amb la població. En el cas de Feijóo, podríem dir que n'ha estat atent.
-Als actes electorals de Feijóo, és força complicat trobar les sigles del PP. En canvi, sí que hi ha un lema clar: «Galícia, Galícia, Galícia». Aquesta identificació amb Galícia més enllà de les sigles és una estratègia nova o imita la vella tàctica emprada per l'exministre franquista i expresident de la Xunta, Manuel Fraga?
Cal recordar que el primer gran eslògan polític de Galícia, i si fa no fa el més important de la seua història per les conseqüències posteriors, va presentar-lo Manuel Fraga l'any 1981, amb «un galego como a ti». Es tracta d'un missatge que encara és reivindicat i rememorat per la gent, la qual cosa demostra que és més important a la gent que et dirigeixes en comparació al programa que proposes. Aquest joc de la identificació amb Galícia ha sigut una pauta comuna d'Aliança Popular i del PP. En aquest cas, però, Feijóo ha anat més enllà i ha identificat de manera total el programa del seu partit amb la paraula Galícia, deixant en la penombra les sigles de la formació. Aquesta estratègia, tanmateix, pot comportar problemes al partit a mitjà termini. No debades, xoca amb l'actual línia de la direcció estatal del PP dePablo Casado. A Galícia, no només s'hi juga una batalla per veure qui governarà l'autonomia. També hi ha una pugna soterrada amb conseqüències a mitjà termini sobre el rumb del PP, ja que la sintonia ideològica entre Feijóo i Casado és més aviat poca. Cal recordar que a Galícia els populars han practicat una mena de nacionalisme regionalitzat. Aquesta línia s'ha donat perquè Galícia com a integrant de l'escamot de les tres nacionalitats històriques era l'única que no tenia un partit nacionalista de caràcter conservador, com sí que ocorria a Catalunya i el País Basc. Existeix un nacionalisme, però està ubicat a l'esquerra i amb posicions provinents de l'anomenat tercermundisme. En aquest sentit, qui ha captat millor aquesta concepció de nacionalitat històrica sense gaire consciència nacional de Galícia ha estat el PP amb el seu regionalisme, la qual cosa permet que Feijóo puga distanciar-se del nacionalisme espanyolitzant del PP estatal.
-Vostè ha explicat que aquesta identificació regionalista del PP a Galícia va engegar-se amb Fraga. A priori, aquesta explicació xoca amb la postura que tradicionalment va defensar l'exministre franquista sobre la qüestió territorial. Com va produir-se el gir autonomista de Fraga, el qual, segons exposa, ha fonamentat les majories posteriors dels conservadors?
-Va donar-se en un moment en el qual Aliança Popular tenia poc per perdre i molt de guanyar. Fraga venia de perdre per segona vegada i de manera estrepitosa les eleccions generals. La seua aposta, de fet, contra l'article 8 de la Constitució Espanyola no li havia atorgat cap avantatge. Aleshores, joves dirigents d'Aliança Popular a Galícia, entre els quals hi havia Xosé Luis Barreiro, van defensar que un suport a l'autonomia gallega podia ser un trampolí per governar. L'objectiu era aprofitar el conflicte de l'Estatut d'Autonomia de Galícia per comptar amb una finestra d'oportunitat electoral. L'escenari, de fet, era propici amb una UCD que rebutjava l'accés de Galícia per la via ràpida, un partit sense projecció autonòmica com ara el Partit Socialista de Galícia (PSdG) i un nacionalisme d'esquerres rupturista. D'aquesta manera, la decisió que va emprendre Aliança Popular l'any 1980 en una assemblea celebrada a la població de Cambados va derivar en un triomf a les eleccions gallegues de 1981.
-Diguem-ne, per tant, que amb aquell gir del PP va connectar amb el pensament majoritari de la població gallega. Com és l'elector mitjà de Galícia? Podem dir que aposta per un galleguisme més aviat regionalista que no nacionalista?
-La identitat gallega és molt forta antropològicament, però és molt fràgil políticament. Hi ha una consciència nacionalista relativament baixa, la qual rondaria el 15% de la població. I, en canvi, la identitat antropològica de com es viu, quina relació hi ha en la comunitat o com es sent és altíssima. Hi ha una doble lleialtat, és a dir, una lleialtat difusa cap a Espanya i una lleialtat difusa, però molt forta, cap a Galícia. El PP ha sabut gestionar de manera encertada aquest panorama, ja que s'han posicionat com a una formació moderadament galleguista i regionalista enfront d'un PSdG municipalista i amb dificultats per entendre l'autonomia, la qual cosa ha provocat que els grans líders hagen estat alcaldes. Al seu torn, hi ha un BNG que ha sabut mantenir la seua fortalesa i la seua coherència, però que no assumeix una governança de l'autonomia compartida amb altres formacions. Aquesta limitació del nacionalisme ha impedit que abaste majories.
-Aquest fet, per tant, és el que explica la manca de penetració de l'extrema dreta Vox i de Ciutadans a Galícia?
-Sens dubte, ja que el perfil mitjà del votant gallec és moderat i de centredreta. La penetració electoral de Vox té generalment un component nacional, el qual té més accés en territoris on la qüestió catalana i basca és més problemàtica. A Galícia, tanmateix, no hi ha aquesta problematització. Al seu torn, aquesta formació també té major incidència en els territoris amb major fractura social a causa de la immigració, i Galícia només compta amb 100.000 immigrants d'una població total de tres milions de persones. Encara més, la majoria dels immigrants que hi ha a Galícia són culturalment gallecs, ja que provenen d'Amèrica Llatina. No hi ha tanta presència de persones originàries del Magreb o de l'Àfrica Subsahariana.
-Hi ha altres analistes que expliquen el domini del Partit Popular de Galícia pel caciquisme en les zones rurals, el control dels mitjans de comunicació i l'excessiva representació de províncies com ara Lugo i Ourense.
-Les províncies de Lugo i Ourense representen un poc més d'un terç dels vots i, per tant, sí que podrien dir que tenen una representació més gran d'aquella que haurien de tenir. Però hi ha més sobrerepresentació, en aquest cas, en Àlaba respecte de les eleccions del País Basc o en les províncies d'interior respecte dels comicis generals. És cert també que hi ha una cultura heretada de la mediació, és a dir, del clientelisme, però això no ho explica tot. Generalment, els partits que perden diuen que els votants no saben què voten, i podríem discutir si és necessària una major cultura política. Ara bé, els votants poden equivocar-se una o dues vegades, no durant 40 anys. Per tant, podríem dir que sí que hi ha una representació per sobre i un cert clientelisme, però que no són els factors fonamentals. En el cas del ruralisme que sovint s'inclou com a causa, però, no n'estic d'acord. Hi ha poca gent que residesca a les aldees. La majoria de la gent que habita en les zones rurals viu en les capitals de comarca o en les vil·les. I com a mostra una dada econòmica: Galícia tenia l'any 1980 al voltant de 10.000 explotacions de llet, mentre que actualment només en té 7.000.
-També ho atribuïen, en aquest cas, a la debilitat de l'oposició progressista, la qual només ha estat capaç de desnonar una vegada al PP de la Xunta. Aquesta hegemonia conservadora, però, contrasta amb el mapa municipal de les grans capitals, on el Partit Socialista de Galícia sovint ha tingut una destacada presència, tal com vostè ha comentat adès.
-El PSdG no ha aconseguit crear una identitat gallega pròpia, sinó que s'ha vist com un apèndix del PSOE, la qual cosa va evidenciar-se durant l'etapa de Felipe González. Els socialistes són hereus, en certa manera, de la tradició del vell republicanisme, el qual estava caracteritzat per la seua naturalesa urbana i per la convicció que Espanya arrossega un dèficit històric en matèria de modernització. Això s'ha mostrat, de fet, amb un socialisme municipalista que, fins i tot, tenia un cert tarannà insular, és a dir, amb governants, com ara Paco Vázquez en A Corunya o Abel Caballero en Vigo, que només volen saber de la seua ciutat. Aquests posicionaments, però, els atorga avantatges locals, però els hi resta potencial a l'àmbit autonòmic. A diferència del PP i, fins i tot, del BNG, el PSdG, a més, no ha tingut líders estables, ja que ha tingut líders dèbils condicionats pels alcaldes. Hi ha llocs, com ara a Mèxic, en els quals els governadors federals pacten un candidat i li donen suport. En el cas del PSdG, aquests acords mai s'han donat. Normalment, s'intenta comptar amb el favor de Madrid. L'únic líder que va trencar amb aquesta tendència va ser Emilio Pérez Touriño, qui va aconseguir desbancar a Fraga.
-En aquestes eleccions, els socialistes han canviat de competidor al camp esquerre. Si en 2016 va superar-los En Marea, actualment es disputen la segona plaça amb el BNG. Què explica el ressorgiment dels nacionalistes gallecs?
-El BNG és molt resilient. Està format per un partit xicotet, però molt jerarquitzat, i una xarxa d'adherits i independents que és bastant forta. Aquestes característiques li aporten una estructura organitzativa molt potent. No debades, tenen vinculació amb un sindicat molt potent, com ara la Confederació Intersindical Gallega, qui ostenta un pes rellevant en àmbits com ara l'ensenyament. El BNG representa una part de la societat gallega, tot i que no és la majoritària. En 2011, però, va patir una escissió encapçalada per Xosé Manuel Beiras. L'històric dirigent nacionalista va escindir-se per emprendre una exitosa i intel·ligent aposta política, la qual va motivar una aliança amb l'esquerra rupturista de Podem i Esquerda Unida. De fet, el mateix Pablo Iglesias va foguejar-se assessorant la coalició electoral, que va denominar-se Alternativa Galega d'Esquerda. El substrat d'aquesta aliança va tenir uns resultats satisfactoris en les municipals del 2015 i en les gallegues del 2016 sota la denominació de les marees. Amb tot, la manca de lideratge de l'espai a causa de l'avançada edat de Beiras va propiciar un descens electoral que ha afavorit al BNG. És a dir, la davallada de l'espai dels comuns o les antigament conegudes com a marees ha beneficiat els nacionalistes gallecs. Aquest joc de suma, però, té com a guanyador Feijóo. L'existència de tres opcions diferents de l'esquerra és la millor garantia tàctica per al PP.
-Segons apunten diversos analistes, la revitalització del BNG s'explica, en certa manera, per factors com ara el lideratge d'Ana Pontón. Assenyalen que ha renovat el discurs i ha trencat amb el perfil de líders intransigents que arrossegaven els nacionalistes gallecs.
-Sí, encara que Pontón ha format part de la direcció juvenil de la UPG [el pal de paller del BNG]. Té una presència pública diferent, té l'avantatge de ser dona, és intel·ligent i no sol cometre errades amb els seus missatges. Aquestes característiques fan que puga projectar-se com a possible presidenta de la Xunta de Galícia. No ho sabem si ho serà, però sí que té les condicions adequades. Amb tot, observe que s'equivoca quan expressa «en el BNG pensem». Un líder ha d'afirmar «jo pense» i saber que el partit dóna suport a les propostes del seu màxim dirigent.
-Tal com indicava una enquesta de Celeste-Tel, el BNG captaria el 23% dels antics votants d'En Marea, un espai a hores d'ara fragmentat i força dèbil electoralment, com has apuntat breument abans. L'ascens d'aquesta onada de canvi va ser la rèplica gallega de l'efervescència progressista que va donar-se a l'Estat espanyol entre 2014 i 2016 o tenia claus territorials?
-El sorgiment de les marees va ser, en el seu origen, una revolta contra les estructures del BNG. Ara bé, el discurs assembleari els va llevar opcions, perquè amb la construcció d'un partit s'hauria comptat amb una major solidesa. És a dir, la fórmula encaixava a l'àmbit municipalista, però no a l'àmbit autonòmic. Al remat, han sigut víctima de les seues errades i de no consolidar el seu electorat. Han desaprofitat un capital polític important, ja que ostentaven l'alcaldia de ciutats com ara Santiago de Compostel·la i A Corunya.
-Aquests comicis, tanmateix, tenen lloc en un clima gens habitual. Com pot afectar la pandèmia del coronavirus, amb confinaments com ara en A Mariña?
-Pot afectar per les reticències que poden tenir les persones més majors d'acudir a votar, un fet que seria negativa per als interessos del PP. Ara bé, perquè afectara el resultat l'abstenció de les persones grans per la por al coronavirus hauria de ser significativa, és a dir, de diverses desenes de milers de vots.