El cas GAL continua provocant marejos al govern de Felipe Gonzàlez. Amb fermesa, els experts en grafologia han confirmat al jutge Baltasar Garzón que les notes del GAL aportades pels ara penedits Amedo i Domínguez van ser escrites pels seus superiors. Ja existeix una prova física contra Planchuelo, Santiesteban i Álvarez. Alguna cosa més que el testimoni, sempre perillós, dels dos ex-policies que fins ara havien assumit la màxima responsabilitat en els GAL. Però González continua sense mostrar cap dubte sobre la innocència del Govern en aquesta trama de corrupció i mort i l'ex-ministre de l'Interior José Barrionuevo ha arribat a acusar el jutge Garzón de perseguir- lo per enemistat personal i actuar amb falta d'imparcialitat. Garzón, però, està disposat a continuar i tot apunta que el cas GAL tot just comença a donar una mica de llum a les clavegueres de l'estat.
Álvarez, Francisco. També conegut com Gàlvarez. Des de les primeres detencions de mercenaris del GAL el seu nom va aparèixer com el d'un dels màxims responsables de l'organització de la banda. Va ser cap del grup antiatracaments de la policia de Barcelona, cap superior de policia en Bilbao i cap del gabinet d'informació de la Direcció General de Seguretat de l'estat. És un dels detinguts pel jutge Garzón després de les declaracions d'Amedo i Domínguez.
Amedo Fouce, José. Sots-comissari de policia pres el 1988 i condemnat posteriorment a 108 anys de presó per la seua vinculació amb els GAL. Amedo va ser l’encarregat de reclutar els mercenaris que participaven en els atemptats de l’organització anti-ETA. Afeccionat a la bona vida i a l’ostentació dels diners que rebia per aquestes tasques, va ser processat per assassinat, intent d’assassinat, pertinença a banda armada i altres delictes menors, però només va ser condemnat per sis intents frustrats d’assassinat. Aquesta circumstància el va fer apte per obtenir un indult que finalment no arribà. Encara que durant el judici va insistir a dir que no sabia res i que totes les acusacions eren producte d’un muntatge d’ETA, Herri Batasuna i alguns periodistes, ara s’ha decidit a parlar i ha involucrat els seus superiors. Encara té altres causes pendents i se li atribueix la participació directa en, almenys, dos assassinats més comesos pels GAL.
Barrionuevo, José. Ministre de l'Interior pel PSOE del 1982 al 1991, i per tant màxim responsable de la seguretat durant l'etapa d'actuació dels GAL (del 1983 al 1987). Valedor, primer, d'Amedo i Domínguez, i ara de Planchuelo, Sancristóbal i Álvarez ha negat reiteradament que el Govern tinga res a veure amb la trama de la guerra bruta contra ETA. Ha estat inculpat per Amedo i Domínguez, contra els qui ha presentat una querella, ha acusat el jutge Garzón de perseguir-lo per motius d'enemistat personal i de falta de parcialitat i s'ha negat a abandonar el seu escó actual de diputat al Congrés, malgrat l'absoluta solitud en què l'envolten els seus companys de partit.
Batallón Vasco-Español (BVE). Embrió dels GAL. Banda que actuà durant l'època d'UCD contra persones presumptament vinculades a ETA. A més d'assassinats en l'estat francès i espanyol, va assassinar a Veneçuela i als EUA. Format per mercenaris de diverses procedències, va causar problemes al mateix Ministeri de l'Interior per la falta de professionalitat dels seus elements i per les divisions internes, que se saldaren amb una bomba als locals del CESID (Centro Superior de Información de la Defensa). Molts dels seus assassinats no han estat mai investigats.
57. Bis. Article del codi penal on apareix la figura del "penedit" i al qual s'han acollit Amedo i Domínguez per millorar la seua situació penal mitjançant la col·laboració amb la justícia: "El Tribunal (...) podrà acordar la remissió total de la pena quan la col·laboració activa del reu haja tingut una particular transcendència per identificar els delinqüents, evitar el delicte o impedir l'actuació o el desenvolupament de les bandes armades..."
Condemnes. Fins ara, els únics membres de les forces de seguretat espanyoles condemnats per l'afer GAL, han estat Amedo i Domínguez i cap dels dos ha estat condemnat per assassinat. Els únics condemnats per assassinat han estat mercenaris de diferents nacionalitats, especialment francesos i portuguesos, que no han dubtat a inculpar Amedo.
Domínguez, Michel. Inspector de policia. Home de confiança d'Amedo acostumat a figurar sempre en un discret segon pla. Reclutat per Amedo per a organitzar els GAL a causa del seu domini del francès, l'ha seguit fidelment i ha patit les mateixes condemnes.
Enemistat. Segons l'ex-ministre José Barrionuevo, el motiu pel qual el jutge Garzón, Amedo i Domínguez han decidit implicar-lo en una trama de la qual no sap res de res.
Fons reservats Partida dels pressupostos generals de l'estat que el Govern utilitza sense necessitat de justificació i autèntica clau per descobrir la trama dels GAL. Tot apunta que amb aquests fonts es finançava el grup, però el Ministeri de l'Interior ha denegat reiteradament al jutge Garzón informació sobre la destinació d'aquests diners.
Gallego Galindo, Genaro. Pseudònim utilitzat per Amedo per hostatjar-se en diversos hotels.
García Castellón, Manuel. Jutge de l'Audiència Nacional encarregat de continuar les investigacions del cas GAL durant el període que Garzón va ser diputat.
García Damborenea, Ricardo. Responsable màxim dels socialistes de Guipúscoa el 1983, any en què l’industrial Segundo Marey va ser segrestat pels GAL. Segons Amedo, Damborenea, molt conegut per la seua agressivitat expressiva i per la seva radical negativa a qualsevol negociació amb els independentistes bascos, estava al corrent del segrest de Marey i era partidari d'utilitzar-lo políticament. Damborenea abandona les files socialistes per crear la formació Democràcia Socialista, que prompte desmantellà per aparèixer, de manera sobtada, en un míting de les darreres eleccions generals donant el seu suport al líder conservador José Maria Aznar.
Garzón, Baltasar. Jutge de l'Audiència Nacional que va dirigir el sumari contra Amedo i Domínguez el 1988. Amic d'iniciar processos espectaculars i ben publicitats. El 1992 va dirigir la ràtzia contra els independentistes catalans en un intent de desmantellar organitzacions inexistents. Tot i això la ràtzia va tenir gran ressò a la premsa. Popular i molest, va ser captat pel PSOE per a les darreres eleccions generals, però va abandonar prompte la seua condició de diputat, humiliat per no haver obtingut el Ministeri de l'Interior en la remodelació del Govern, i va retornar a l'Audiència per reobrir el cas GAL.
Gonzàlez, Felipe. President del Govern espanyol i màxim dirigent del partit socialista, ha repetit obstinadament que: "No hi ha hagut mai proves contra els GAL ni n'hi haurà".
Grafòlegs. Experts en l'estudi dels traços de l'escriptura. Els consultats pel jutge Garzón han confirmat que Planchuelo, Sancristóbal i Álvarez eren els autors dels comunicats dels GAL.
Grupos Antiterroristas de Liberación. (GAL). Banda armada que operà a Iparralde entre els anys 83 i 87, amb l'única excepció de l'assassinat de Santiago Brouard a Bilbao. Les seues intencions eren fustigar els refugiats bascos a l'estat francès, tot i que actuaren de manera indiscriminada contra ciutadans francesos sense cap vinculació amb ETA. Formada per mercenaris relacionats amb diversos grups de la ultradreta europea i argentina, va tenir des del primer moment, clares vinculacions amb les forces policíaques espanyoles.
Guerra bruta antiterrorista. Expressió utilitzada per denominar els processos de formació i de finaçament de bandes armades a càrrec de l'estat espanyol.
Honorabilitat. Escut sota el qual s'emparà tradicionalment la policia espanyola per denegar la col·laboració amb la justícia francesa en el cas GAL cada vegada que li la demanava i que ara utilitza el Govern espanyol per amagar la destinació dels fons reservats.
Indult. Premi a canvi del qual guardaren silenci durant sis anys Amedo i Domínguez i que no va arribar mai, ni pot ja arribar, tot i que hauria estalviat molts maldecaps al partit socialista.
Marey, Segundo. Industrial francès segrestat pels GAL en la seua primera acció reivindicada, al desembre del 1983. No tenia cap vinculació amb ETA i va ser posat en llibertat després d'uns pocs dies, tot i que va quedar traumatitzat per sempre. El seu cas ha permès a Garzón utilitzar les noves declaracions d'Amedo i Domínguez.
Ninot. "M'han tractat com a un ninot". Frase atribuïda al jutge Garzón en abandonar el Congrés dels diputats i que formaria part de l'enemistat al·ludida per Barrionuevo.
Planchuelo Miguel. Cap superior de policia de Bilbao el 1983, inculpat pel testimoni d'Amedo en el segrest de Marey i detingut pel jutge Garzón.
Proves. Les grans absents en tot el cas. Únicament les declaracions dels ex-policies Amedo i Domínguez i els comunicats dels GAL que han aportat poden fer avançar la investigació a falta de dades sobre la destinació dels fons reservats que manejava cl Ministeri de l'Interior.
Sancristóbal, Juliàn. Director general de la Seguretat de l'estat durant el temps d'actuació dels GAL, inculpat per Amedo i Domínguez en el segrest de Marey i detingut per ordre de Garzón. El seu nom es va veure també relacionat en el cas Roldán.
Vint-i-nou. Nombre de víctimes mortals causades pels GAL.
X. Lletra amb la qual va designar Baltasar Garzón l'estament superior del Ministeri de l'Interior que havia ordenat i organitzat els GAL, vegeu "Barrionuevo".