Amb cara de pocs amics i només amb la senyera valenciana a la imatge televisiva, la consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, compareixia per mostrar l'enorme enuig de la Generalitat Valenciana. El Govern espanyol integrat pel PSOE i Unides Podem havia acordat el passat divendres que només 10 dels 24 departaments sanitaris del País Valencià passaven a la fase I. Un colp dur per al Consell, el qual havia repetit durant tota la setmana que reunia les condicions perquè tota l'autonomia avançara de manera simultània en el desconfinament. «No compartim en absolut la decisió adoptada pel ministeri de Sanitat, que no obeeix a criteris objectius mesurables», criticava Barceló en una declaració institucional efectuada al voltant de les 11 de la nit.
L'empipament de la Generalitat Valenciana, especialment a presidència, era notable. «No compartim la decisió de Sanitat. Hem justificat amb criteris tècnics les condicions perquè tota la Comunitat Valenciana passara a la fase 1 protegint la població. Demanem que s'estudie, de nou, el nostre pla per revisar com més aviat millor la decisió», expressava molest el president valencià, el socialista Ximo Puig. Dos dies més tard, i després de mostrar els seus retrets al president espanyol i correligionari al PSOE, Pedro Sánchez, en la conferència de presidents autonòmics, avisaria sobre la postura reivindicativa del Consell. «Lleialtat no és submissió», seria la seua advertència, mentre criticava que «no es podien canviar les regles enmig del partit». «Cal transparència perquè, si no, es crearà un marc de confusió que afectarà la credibilitat», reforçaria.
La queixa valenciana cap a la decisió del Ministeri de Sanitat s'efectuava en dos fronts: el suposat canvi dels indicadors d'avaluació i la presumpta opacitat en la decisió per part del Govern espanyol. Segons havia defensat Moncloa, la Generalitat Valenciana no havia realitzat suficients proves diagnòstiques a persones sospitoses d'estar contagiades per coronavirus. Aquest indicador, però, no s'havia contemplat en el pla de transició que el Consell de Ministres havia aprovat el passat 28 d'abril. I arran de la seua absència, el Govern valencià havia elaborat un document d'acord amb els paràmetres fixats a l'ordre ministerial. La Generalitat Valenciana presentava el seu informe el dia 6 de maig, tal com marcava el calendari ministerial. En aquella mateixa jornada, tanmateix, l'executiu espanyol aprovava una estratègia de diagnòstic, vigilància i control en la fase de transició que incorporava aquest criteri, el qual, teòricament, entrava en vigor com a obligatori l'11 de maig.
Des del cercle del mandatari valencià, a més, s'observava un greuge comparatiu entre la decisió de mantenir el confinament del 70% del País Valencià i permetre que el País Basc accedira a la fase 1, tot i que amb més limitacions que altres territoris de l'Estat espanyol. «Ha sigut una decisió política», retreien, al seu torn, que la Generalitat Valenciana feia públic el seu document. La publicació de l'informe del govern basc fonamentava encara més la denúncia valenciana. El País Basc comptava amb pitjors indicadors de persones sospitoses d'estar contagiades sense diagnosticar i en ocupació de llits hospitalaris respecte del País Valencià.
Un greuge comparatiu que se sumava, tal com va narrar La Vanguardia, al malestar del nucli dirigent del PSPV respecte de la poca sensibilitat de Sánchez per les reclamacions valencianes. Tot i que el Govern espanyol havia cedit en qüestions menors, hi havia decepció amb els criteris de distribució del fons de 16.000 milions d'euros aprovat per a les autonomies, els quals perjudicaven, de nou, el País Valencià. Puig, malgrat ser el principal baró dels socialistes, observava de manera seguida dos entrebancs de Sánchez: el repartiment dels diners als executius autonòmics i el revés en l'avançament uniforme del territori valencià a la fase I del desconfinament.
.jpg)
«El president Ximo Puig havia adquirit un cert capital polític arran de la gestió de la pandèmia. En una autonomia amb forts lligams amb Itàlia, marcada per l'elevada probabilitat dels contagis arran del partit del València al país transalpí i tenint en compte l'exposició que hi havia hagut durant la prèvia fallera, la pandèmia no s'havia desbordat en excés. A l'obtenció d'aquests elements positius, en els quals influïa l'atzar, se sumava l'habilitat per traçar un pont aeri amb la Xina, que contrastava amb les enormes dificultats per aconseguir material d'altres autonomies o del mateix Govern central. El president, per tant, s'ha llaurat una bona imatge, la qual s'ha vist debilitada per aquest revés del Govern central», assenyala Guillermo López, analista polític a diversos mitjans de comunicació i professor de Periodisme a la Universitat de València, qui complementa: «La decisió de l'executiu de Sánchez l'ha deixat, a més, descol·locat i desubicat políticament».
La magnitud del cop per a Puig s'ha produït a causa del missatge repetit pel Govern valencià, el qual s'havia mostrat convençut que el País Valencià passaria de manera homogènia a la següent fase. «El Consell havia creat unes falses expectatives amb el desconfinament. Tant els ciutadans com, especialment, les empreses estaven preparant-se per a una nova fase amb més obertura dintre de les restriccions per la pandèmia. I la decisió del Govern espanyol ha suposat una autèntica estocada per a la Generalitat Valenciana i, en conseqüència, per al president Ximo Puig», analitza Blanca Nicasio, professora del departament de Ciències Polítiques, Ètica i Sociologia de la Universitat Cardenal Herrera, de València. «Quan tens empresaris amb ganes d'obrir els seus negocis i des de Madrid et diuen que compleixes, és normal que mostres la teua confiança per passar de fase. No pots tenir als empresaris esperant fins divendres. És comprensible, però no impedeix que hi haja un sabor de derrota per a Puig, així com una sensació de greuge comparatiu per l'opacitat del Ministeri de Sanitat», complementa López.
La decisió del Ministeri de Sanitat, a parer de Vicent Franch, professor sènior de Ciències Polítiques a la Universitat de València, «compta amb diverses lectures». «Per una banda, la dreta aprofita per mostrar la manca d'influència i de poder de Puig; i d'altra s'entreveu com el paper d'aliat del PNB al Govern espanyol ha sumat per accedir a la fase I. Sacrificar el País Valencià era molt més còmode i fàcil per a Pedro Sánchez», incorpora, així com observa aquest succés «com un revès» per al president de la Generalitat Valenciana. «No crec que hi haja motius polítics rere la decisió d'atorgar al País Basc la validació per avançar en el procés de desconfinament respecte d'altres autonomies. Em costa creureu. Seria de pocavergonyes primar interessos polítics en qüestions de salut pública», discrepa López.
«Cal esperar per analitzar els efectes sobre la valoració del president de la Generalitat Valenciana», matisa Aida Vizcaíno, professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València, sociòloga i amb experiència d'assessoria a dirigents valencians, qui exposa: «Es tracta d'un xoc polític que, en termes estructurals, no tindrà incidència sobre la valoració de Puig. Encara més, si en la revisió de les fases d'aquesta setmana s'acorda el pas de la resta de departaments sanitaris de la Comunitat Valenciana, el president sortirà més reforçat. De fet, cal assenyalar que darrerament s'ha creat un clima de molt bona valoració del president gràcies al consens obtingut amb totes les forces polítiques i amb els actors econòmics».
El cap del Consell, de fet, hauria revertit el cop gràcies a la seua resposta contundent. O, si més no, així ho valora Nicasio: «La publicació del document de la Generalitat Valenciana, en un clar exercici de rendició de comptes, ha mitigat l'error d'haver traslladat aquest optimisme desmesurat a l'opinió pública. De fet, el Consell ha sabut erigir-se en corretja de transmissió del cabreig i la confusió de molts ciutadans que esperaven passar de fase», argumenta. «Aquesta situació, a més, ha evidenciat la necessitat de tenir una veu pròpia a Madrid, de revertir la tendència de les forces valencianes d'oblidar-se de les reivindicacions específicament autòctones quan travessen la frontera de la Comunitat Valenciana», agrega.
«Compromís ha sabut aprofitar aquest clima de crítica cap al centralisme estatal per reforçar el seu missatge valencianista. No debades, la vicepresidenta Mónica Oltra ha insistit darrerament que si la Comunitat Valenciana no entrava a la fase I, hauria de rebre més diners del fons creat per sufragar les despeses de les autonomies arran la Covid-19», assenyala Vizcaíno, qui apunta: «La coalició valencianista ha llegit aquesta finestra d'oportunitat per introduir el seu discurs mentre restava intel·ligentment en un segon pla arran de la pandèmia. Tant Puig com Oltra, fins i tot les entitats econòmiques, estan sabent transmetre que els suposats enemics són els ministeris i no l'autonomia. És una estratègia rendible, ja que així s'evita, en la mesura del possible, un desgast que segut tindrà el ministeri de Sanitat». «Mentrestant, Unides Podem, immersa en una crisi de lideratge i de fuites a les seues bases, ho fia tot a la sort del Govern espanyol. Arran d'aquesta tàctica, la seua actitud en aquest conflicte ha sigut l'adopció d'un perfil baix», afegeix.
Lligat a Sánchez?
La traveta del secretari general del PSOE i les paraules contundents del dirigent valencià han avivat el debat sobre un possible viratge cap a posicions més reivindicatives del mandatari. «Puig està aconseguint treure rèdits d'un discurs de defensa dels interessos valencians, el qual intenta no erigir-se en un problema a Espanya i se situa en els grisos que deixen altres governs, com ara el català o el basc. Com que no hi ha una major pressió d'altres grups per adoptar un missatge més contundent, l'actual posicionament és positiu per als seus interessos electorals. També perquè, en certa manera, la seua sort electoral depèn de la gestió del PSOE a Espanya», raona Vízcaino. «M'estranyaria molt que Puig experimentara un gir discursiu pronunciat. La seua actitud mai ha estat de confrontació», coincideix Franch.
Puig, segons López, «no pot fer desenvolupar un gran victimisme, ja que el tarannà del president no és donat a la confrontació i fins al moment s'ha fet seguidisme del Govern espanyol». «L'empipament actual serà temporal, en cas que les deslleialtats de l'executiu central no siguen reiterades. No és una qüestió menor l'avís del president, però no hem d'oblidar la seua feblesa. No controla el partit i la seua sort, en certa manera, està lligada a Sánchez», afirma l'analista, qui, tanmateix, assegura: «Si aquestes jugades foren constants, Puig hauria d'endurir el seu discurs. Ara bé, no crec que es done aquesta situació. Ambdós, de moment, es necessiten». «La relació entre Puig i Sánchez sempre ha sigut cordial, fins i tot va millorar darrerament. Aquesta jugada, però, sembla indicar que encara pesa l'aposta del president per la candidata andalusa, Susana Díaz, a les passades primàries federals del partit», sosté.
«És necessària una veu valenciana, que defense els interessos autòctons. Ara bé, l'eix central de les pròximes eleccions serà la gestió de la pandèmia. La ciutadania realitzarà un exercici retrospectiu de les mesures adoptades a l'hora d'avaluar, fins i tot per sobre d'ideologies. En aquest cas, influirà quina és la percepció dels ciutadans sobre la gestió de Puig», interpreta Nicasio. Serà el moment d'avaluar els efectes de l'enèsima traveta de Sánchez al seu correligionari valencià.