Francina Armengol i Ximo Puig sol·licitaran al Govern de Pedro Sánchez i a la Unió Europea una estratègia conjunta per reactivar de forma segura la mobilitat aèria i l’activitat turística. Així ho han acordat durant una reunió a través de videoconferència aquest dimecres.
Front Armengol-Puig. El president de la Generalitat valenciana i la presidenta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears demanaran al president espanyol un Pla de Reactivació Turística que es basi en la reobertura de l’espai aeri europeu. L’opinió compartida per Armengol i Puig és que la UE hauria de posar en marxa un protocol de seguretat europeu per minimitzar l’impacte de la pandèmia en el moviment de persones entre els diferents països. Això permetria recuperar l’arribada de turistes estrangers als dos països, que és una aportació econòmica molt important en el cas valencià i essencial en el balear. Així mateix les dues presidències han acordat demanar a Madrid que aprovi un Pla de Reactivació Turística per fer front a les repercussions negatives que des del punt de vista socioeconòmic tindrà la pandèmia.
Tant Puig com Armengol han coincidit en valorar que «és prioritària l’obertura de l’espai aeri» segons el comunicat fet públic per la Generalitat – però s’ha de fer «amb total seguretat» i atesa la complexitat de l’objectiu l’única manera d’assolir-lo és que la UE s’hi impliqui a fons i, així, una vegada establers els protocols de seguretat sanitària, serà possible aixecar les restriccions aèries i marítimes i, per tant, es podrà recuperar el turisme estranger.
Per una altra banda, els dos presidents mediterranis han analitzat el Fons Especial del Govern central de 16.000 milions destinat a les comunitats autònomes per fer front a les despeses generades per la pandèmia. Tot dos han coincidit en sol.licitar que en el repartiment es tingui present la corresponsabilitat fiscal assumida en els últims anys per part de les diferents autonomies, així com la inversió en Serveis Públics Fonamentals i, més en concret, en Sanitat. Han acordat demanar també que el dit Fons serveixi per ajudar a la reactivació econòmica de les comunitats.
El cas balear. Si dolenta és la situació econòmica derivada de la pandèmia al País Valencià encara molt pitjor és a les Illes. Les Balears és la comunitat on més ha augmentat – de tot l’Estat – l’atur el mes d’abril. Un 62% més que la xifra registrada a 30 d’abril de 2019. Un desastre, atès que és un mes en el que tradicionalment es contractava molt per enllestir les plantilles d’hotels per a la temporada alta, que començava l’1 de maig. Enguany tot és diferent. Aquestes dades poden empitjorar fort ferm el mes de maig. I fins i tot agreujar-se encara més els pròxims mesos.
Per això el Govern de Francina Armengol busca desesperadament alguna via per fer front a la situació que preveu per a finals d'any, molt dolenta. A tal efecte va anunciar dimarts passat davant del Parlament illenc un futur pla especial de recuperació econòmica que vol negociar amb els grups parlamentaris, amb les altres institucions – Consells Insulars i ajuntaments – així com amb els agents socials – patronals, sindicats...-, alhora que insistirà davant de Pedro Sánchez en la necessitat que el Govern central tingui un «tracte preferent» cap a la recuperació econòmica de Balears.
Les previsions econòmiques que fa l’Executiu illenc per als pròxims mesos són molt dolentes.Així que s’ha posat a la feina per intentar fer front, en la mesura que pugui, al desastre econòmic que preveu. D’aquí ha sorgit la idea de contactar directament amb les «autoritats alemanyes», tal i com explicà Armengol que ja ha fet, per començar a parlar de la possibilitat de reposar el més aviat possible la connectivitat aèria entre aquell país i les Illes. Sense la reconstrucció d’aquesta connectivitat resulta absurd -tal i com han manifestat els principals hotelers, com és el cas de Gabriel Escarrer Jaume, actual cap executiu del Grup Melià, fundat per son pare – parlar de recuperació turística perquè, òbviament, no hi pot haver turistes estrangers -que són la immensa majoria dels que arriben a les Illes - que omplin els hotels, per molt que aquests establiments puguin anar obrint així com cada illa assoleixi les diferents fases de desconfinament. Per tant el Govern d’Armengol ha fixat l’objectiu estratègic no en l’obertura d’hotels – com sembla haver fet el de Pedro Sánchez – sinó amb la recuperació dels vols. I això només serà possible si hi ha la certesa que les Illes són una destinació segura.
«Hem de recuperar el més aviat que puguem» les rutes aèries amb Alemanya, va dir Armengol dimarts passat en el Parlament balear. A tal efecte «estem fent feina bilateral» amb les «autoritats» d’aquell país -que no identificà exactament - per explorar les opcions. «Hem de ser capaços de restablir l’activitat (turística) abans que ningú, perquè depenem del turisme més que cap altre territori», insistí la presidenta. Aquest és el bessó del pla de «recuperació econòmica» que avançà a la Cambra que cal posar en marxa de forma immediata. L’objectiu és «permetre l’afluència de turistes» cap a l’arxipèlag tot d’una que les condicions sanitàries donin les màximes garanties de seguretat. A tal efecte, les converses bilaterals amb Berlín pareixen conduir -no s’ha especificat – cap a la implementació de sistemes de control en els aeroports d’origen i destí per evitar absolutament el risc de contagi.
Conscient, però, del paper que en aquest aspecte jugaran tant el Govern espanyol com la Unió Europea, Armengol instà els dos àmbits executius a «coordinar-se» per «impulsar l’activitat de les aerolínies i les navilieres». Si no actuen totes dues alhora, el cop per a les Illes pot ser demolidor, reconeixia la presidenta balear:«amb la mobilitat europea restringida a conseqüència del dur impacte que la pandèmia té encara en els nostres països emissors (de turisme), el nostre turisme sofrirà un cop sense precedents. La durada de la crisi (econòmica) dependrà, sobretot, de la reobertura de fronteres per a la qual la majoria d’estats europeus encara no tenen ni data». Armengol insistí davant de la Cambra que «treballam per evitar» en la mesura del possible aquest terrorífic escenari.
La tasca que fa el Govern, explicà, és doble. Per una banda l’objectiu és assolir la seguretat sanitària. Per l’altra, oferir aquesta seguretat per començar a rebre novament turistes. Entre els quals els alemanys, com s’ha dit, són l’objectiu preferent, atesa la seva importància econòmica per a Balears. I ara que «estam preparats» per entrar totes les Illes en la fase 1 de descens de les mesures de confinament – tal i com el Govern ha demanat a l’Executiu central per al proper dia 11 de maig per als casos de Mallorca, Menorca i Eivissa, mentre que Formentera ja hi està des del passat dilluns – és el moment, diu Armengol, «d’avançar, passa a passa, cap a la recuperació econòmica i el retorn al camí de la prosperitat». D’aquí els contactes que s’han iniciat amb les autoritats germàniques amb l’objectiu que els alemanys que vulguin puguin tornar a les Balears – sobretot a Mallorca, que és l’illa que més visiten – el més aviat possible.
Així mateix, la socialista explicà al Parlament els eixos que tendrà el futur pla de reactivació econòmica – que està negociant amb els grups parlamentaris, Consells Insulars, ajuntaments, agents socials com sindicats i patronals ... -, sense, però, entrar en detalls ni amb partides pressupostàries. Armengol justificà la manca de concrecions «en que ho hem de pactar entre tots».
Des de l’oposició, tant el PP com Vox van criticar durament la «manca de propostes concretes» de la presidenta, mentre que Ciutadans i el PI es mostraren més moderats, limitant-se a exigir més informació de cada passa que pretengui fer el Govern. La sorpresa fou la posició de Més per Menorca, aliat extern de l’Executiu, que considerà que allò avançat per Armengol «no és una eina vàlida per a donar resposta a la crisi generada per la Covid-19 ja que es tracta d’un document retòric i sense utilitat real». Per als sobiranistes menorquins tot el que explicà la presidenta «és massa difús, confús i dispers» i reivindiquen «un compromís entre els agents socials, per garantir al màxim la sostenibilitat de l’ocupació; i d’altra banda, un compromís pressupostari del Govern per acompanyar els acords dels agents socials, bàsicament en forma d’ajuts per a les empreses i en forma de prestacions per a les persones».