Els patinets, les bicicletes, les pilotes i els joguets tornaven a ser protagonistes dels carrers i les places d'arreu de l'Estat espanyol. Després d'una reclusió que limitava l'espai de joc dels més xicotets a la llar familiar, la xicalla aconseguia practicar esport a l'aire lliure durant una hora al dia. Una mesura de descompressió que s'adoptava paral·lelament a la disminució dels contagis diaris, així com a la reducció de les dramàtiques morts -infravalorades segons les estimacions del Financial Times- registrades dia rere dia per la pandèmia de la Covid-19. Aquest dimarts, de fet, el nombre de nous contagis amb test PCR, els quals fan referència a les sigles en anglès de Reacció en Cadena de Polimerasa, era el menor d'ençà d'un mes i mig.
Amb l'expansió del coronavirus experimentant una certa estabilització i al caliu dels plans post-confinament fets públics per la resta de les potències europees, el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, havia decidit accelerar la presentació del full de ruta per caminar cap a la denominada nova normalitat. La pressió dels diferents governs autonòmics, la desbocada oposició de les forces conservadores i la por a quedar-se a la cua dels diferents socis comunitaris ho havien motivat, segons El País. L'executiu integrat pel PSOE i Unides Podem, a més, havia acumulat diverses polèmiques respecte a la gestió de la crisi sanitària, com ara per les dades oferides a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per elaborar un rànquing mundial de realització de proves diagnòstiques a possibles contagiats per la Covid-19.
«La desescalada serà gradual, asimètrica i coordinada. Ho farem per fases i la unitat territorial serà la província i l'illa, entre les quals no hi haurà mobilitat», ha introduït el president espanyol sobre un full de ruta estatal que, d'entrada, ha xocat amb l'opinió d'alguns executius autonòmics. La Generalitat de Catalunya, no debades, havia afirmat dies enrere que no acceptaria un procés de post-confinament amb la província com a unitat territorial. «Nosaltres farem un desconfinament per regions sanitàries i àrees bàsiques de salut. És segur que no ho farem emprant aquesta unitat territorial, ja que no recollim dades per províncies», va assenyalar la republicana Alba Vergés, consellera de Salut.
Tot i xocar també amb els plantejaments de la Generalitat Valenciana, la qual havia elaborat el seu pla establint les àrees de mobilitat com a unitats territorials, Sánchez ha anunciat un pla que està conformat per quatre fases, les quals compten amb una durada mínima de dues setmanes en correspondència al període d'incubació del virus. És a dir, si la província no compleix amb una sèrie d'indicadors sanitaris en passar les dues setmanes, no podrà avançar cap a la següent fase. El 4 de maig s'engegarà la batejada com a fase zero, que estarà caracteritzada per mesures d'alleujament del confinament com ara la sortida per fer exercici individual, la reobertura de xicotetes activitats econòmiques com ara restaurants que preparen menjar a domicili i la tornada als entrenaments d'esportistes professionals i federats.
Les illes de Formentera, el Hierro i la Graciosa, però, arrancaran aquest procés instal·lades a la primera fase. Aquesta estada contempla l'obertura de terrasses amb una ocupació màxima del 30%, de xicotets comerços sota estrictes mesures de seguretat, d'hotels i allotjaments turístics llevat de les zones comunes i dels centres esportius d'alt rendiment i d'entrenament mitjà en lligues professionals. Els edificis de culte també podran llevar el pany, però amb un aforament limitat al 30%. Amb l'objectiu de protegir col·lectius vulnerables com ara les persones de més de 65 anys, els espais oberts comptaran amb un horari preferent per a la gent gran. En aquesta fase, segons el pla de l'executiu espanyol, es permetrà «el contacte social en grups reduïts per a persones no vulnerables i sense patologies prèvies» i les vetlles per a un determinat nombre de familiars. Malgrat les limitacions, s'hi podrà realitzar activitats turístiques de naturalesa amb grups xicotets.
La segona fase, o intermèdia, permetrà un contacte social més ampli, els viatges a segones residències establertes a la mateixa província i l'obertura dels col·legis fins a infantil de sis anys. Aquesta darrera mesura estarà destinada, tal com estableix el full de ruta del govern progressista, per a les famílies que compten amb un treball presencial sense capacitat de flexibilització horària. En l'etapa secundària cap a la nova normalitat, la restauració podrà ampliar la seua oferta a l'espai interior dels seus establiments. Això sí, restringint-se a només un terç de l'aforament i sempre garantint la distància de seguretat. Els temples, al seu torn, seran altres dels beneficiats amb una ampliació del públic fins al 50%. El pla recull, fins i tot, la celebració de bodes amb una assistència restringida i el revifament d'activitats com ara la caça i la pesca.
Els monuments, les sales d'exposició i les sales de conferències, però, gaudiran d'un aforament inferior: només s'hi permetrà un terç. Aquesta limitació també serà aplicada per als cinemes, teatres, auditoris i espais similars, els quals obriran amb una butaca assignada de bestreta. «Es podran celebrar actes culturals i espectacles de menys de 50 persones en espais tancats amb un terç de l'aforament», ha agregat Sánchez. En cas que siguen a l'aire lliure, només s'accepten aquells que s'hi puguen gaudir asseguts.
A la fase final d'aquest pla de relaxació del confinament domiciliari, hi haurà una flexibilització general de la mobilitat, el contacte social serà més ampli i, fins i tot, la gent podrà acudir a les platges en condicions de seguretat i distanciament. En aquesta etapa denominada com a avançada, s'hi permetran «actes i espectacles culturals, parcs temàtics i d'oci a l'aire lliure de menys de 800 persones», espectacles culturals de menys de 80 persones en establiments tancats i l'obertura de sales escèniques i musicals amb un topall d'un terç d'aforament. Les terrasses i l'interior dels bars s'ampliaran al 50% i, fins i tot, podran obrir discoteques. Ara bé, amb un 30% del seu aforament. En l'àmbit comercial, l'aforament serà d'un 50% amb una distància de dos metres. «La previsió és que per a finals de juny estiguem en la nova normalitat», ha avançat el president espanyol, tot i que cada província passarà de fase en funció del compliment dels objectius sanitaris fixats.
Aquest pla, però, ha decebut al Govern català. «No han escoltat res. Catalunya torna a 1833», ha censurat el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, qui ha assegurat que «la coordinació és centralització i menyspreu a tots els nostres arguments». «Tal com demanàrem, la desescalada diferenciarà i s'adaptarà a la realitat de cada illa i Formentera serà un dels primers territoris d'Espanya a iniciar el desconfinament. L'esforç col·lectiu està frenant la pandèmia i el compromís de tots impulsa el nostre avanç», ha celebrat, en canvi, la presidenta balear, la socialista Francina Armengol. L'espai geogràfic per desenvolupar aquesta transició no és exactament el conjunt d'Espanya, ni les autonomies, ni les províncies. Ha d'estar orientat per altres paràmetres, ha expressat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, del PSPV-PSOE. El Consell, de fet, ha demanat al Govern espanyol realitzar el desconfinament per departaments sanitaris.
«La divisió provincial adoptada no té sentit, especialment per al cas valencià», expressa Salvador Peiró, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i investigador a l'àrea de salut pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ubicada València. «En el cas de la Comunitat Valenciana, aquest pla permet un contacte entre les poblacions de costa i de l'interior, la qual cosa pot ser contraproduent per als municipis d'interior que han estat més lliures de contagis», critica. I amplia: «Mentre el Govern diu que el virus no coneix límits administratius, imposa els límits administratius de l'estructura de l'Estat que, almenys en el cas de la Comunitat Valenciana, no tenen sentit epidemiològic, d'infraestructures sanitàries o de mobilitat urbana o interurbana».
Membre del comitè tècnic que assessora el president Puig, l'investigador indica, però, que «la delimitació de les illes està ben definida». «El pla atorga un cert marge a les autonomies, les quals han elaborat fulls de ruta molts fins com ara Canàries i Catalunya, i reconeix el problema entre les grans urbs i les zones rurals. Les autonomies, de fet, tenen la porta oberta per proposar espais definits de característiques particulars», apunta, malgrat preguntar-se: «Si tens un brot local, quina utilitat té aïllar tota una província?». «En termes generals, les mesures semblen ben orientades, encara que, per exemple, cal veure si per al propietari d'un bar és rendible obrir en aquestes condicions». «Els indicadors utilitzats són més discutibles i no tenen definicions operatives, però entenc que s'aniran definint progressivament», remata, així com remarca la importància «d'augmentar la capacitat de fer test a qualsevol persona que presente símptomes» durant aquesta fase de camí cap a la nova normalitat.
«En termes generals, crec que és un encert dissenyar una estructura per fases, les quals se superen pel compliment d'indicadors i no per dates. De fet, l'elaboració d'aquestes fases ens servirà, fins i tot, per poder tornar enrere en cas que s'hi produiria un revifament dels contagis. Marca un camí de doble direcció d'acord amb l'evolució de la pandèmia. Això serveix per mostrar a la gent que es tracta d'una carrera de fons d'una nova normalitat que estarà vigent durant una llarga temporada», afirma Javier Padilla, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i autor de l'obra A quién vamos a dejar morir. Sanidad pública, crisis y la importancia de lo político (Capitán Swing, 2019). «L'escala provincial, a més, em sembla adequada, ja que és molt manejable i s'assembla, en determinats casos, a l'estructuració de les àrees sanitàries», contraposa. I puntualitza: «És la ideal? Segurament, no. Però crec que és la delimitació menys dolenta».
Malgrat la seua valoració «positiva» del pla de decalatge de l'executiu espanyol, l'expert en salut pública adverteix com a efecte perniciós que «la reactivació de l'activitat econòmica guie la nostra socialització». «El pla permet les reunions de grups familiars dintre de la mateixa província i sense persones vulnerables des de la primera fase, la qual cosa pot convertir-se en una allau de quedades a la casa d'un familiar o d'un amic», alerta Peiró. «De manera general, la idea és combinar la tornada a la producció amb el distanciament físic. I, per tant, aquesta mesura podria ser massa primerenca. Ara bé, si tenim una taxa de contagis molt baixa, l'impacte seria menor», explica. És el sudoku de restriccions i alliberaments de la nova normalitat vigilada.