Catliniàries socialistes

Sánchez activa el ‘no és no’ a Puig

Ximo Puig i Rafa García presenten les seues candidatures a la secretaria general del PSPV-PSOE enmig d’un ambient molt enrarit, contaminat pel debat a escala federal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

265 dies després que Ximo Puig signara la seua dimissió com a membre de l’executiva del PSOE amb la intenció de provocar la caiguda de Pedro Sánchez, el renascut secretari general ha tornat al càrrec amb una jugada que amenaça de desestabilitzar la federació socialista valenciana: Rafa García, alcalde de Burjassot des del 2014, ha anunciat avui que optarà a liderar el PSPV a les primàries internes convocades pel diumenge 16 de juliol. En el congrés federal del cap de setmana passat, el sanchista García va exercir com a secretari d’actes de la mesa. Una manera indissimulada de promocionar-lo amb vista al pas que havia de donar poques hores després. La jugada duia l’empremta de José Luis Ábalos, el nou secretari d’organització, que alhora és secretari provincial de València.

Fent servir el mateix discurs que va propiciar la victòria de Sánchez el 21 de maig, García insta la militància del PSPV a “empoderar-se” per tal que el partit no siga “de només quatre”. A més, remarca que la tasca de secretari general és incompatible amb la de president de la Generalitat: “El president ha de dedicar-li molt de temps al Govern”, emfasitza. Per contra, García diu que, si assoleix la secretaria general, no té la intenció de renunciar a la vara de comandament de Burjassot, un municipi de 37.000 habitants de l’àrea metropolitana de València.

Més enllà de la mida –bastant més reduïda– de la institució, considera que el fet d’haver estat el candidat més votat als comicis del 2015 li atorga una legitimitat de què manca Puig, qui va quedar en segona posició, per darrere del popular Alberto Fabra. En el passat, però, tant Puig com el seu predecessor, Jorge Alarte, van abandonar les alcaldies de Morella i Alaquàs, respectivament, per centrar-se en la secretaria general i la candidatura a la Generalitat. En canvi, del 1982 al 1995, Joan Lerma va combinar la presidència del Consell amb la secretaria general del PSPV, malgrat les pugnes caïnites que llavors ja caracteritzaven el socialisme valencià.

Segons ha expressat avui, Rafa García dóna suport “a totes i cadascuna” de les mesures impulsades pel Govern del Botànic. No és una qüestió de caire ideològic, doncs, sinó purament organitzativa. “La institució i l’organització han de caminar unides”, ha advertit, “els comitès nacionals, en els quals s’ha d’analitzar la gestió del partit i del Consell, no poden ajornar-se de manera sistemàtica”. Els sanchistes acusen Puig de parapetar-se al Palau de la Generalitat i menystenir el partit. El resultat de les primàries federals –en què el secretari general va demanar el vot per l’andalusa Susana Díaz– va esdevenir un toc d’atenció evident: el 62,7% dels afiliats valencians van decantar-se per Sánchez, i el 28,5%, per Díaz, tot i que la pràctica totalitat de càrrecs institucionals autonòmics i locals demanaven el vot per ella.

“S’ha acabat l’època en què els militants únicament servien per enganxar cartells i pagar quotes”, ha asseverat García avui, "l’empoderament de la militància ja ha permès el reforçament del projecte socialista a Madrid, i ara la gent vol que aquests canvis es reproduesquen a la federació valenciana”. Davant la possibilitat d’arribar a un acord que evite la celebració de les primàries, l’aspirant a candidat –primerament ha de reunir el 10% dels avals de la militància– ho ha condicionat a la retirada de Puig com a apsirant a la secretaria general, una hipòtesi que aquest no contempla ni de lluny.

De fet, durant la seua compareixença pública d’aquest dilluns, Ximo Puig ha proclamat que “el PSPV viu el millor moment dels últims 20 anys”. Puig, que ha assumit “errades”, ha recordat que “ara fa cinc anys, parlàvem de les famílies orgàniques, mentre que ara parlem de les famílies valencianes”. Puig ha assegurat que vol “un PSPV fort” i ha resumit el seu ideari en quatre paraules: “democràcia, federalisme, valencianisme i esquerra”. El lema de la seua campanya serà “L’esquerra en marxa”.

Puig proposa “un PSPV de baix cap amunt”, en què “la militància valenciana diga com volem organitzar-nos”. El secretari general, que va ser escollit en el congrés del 2012 en derrotar Alarte, percep les primàries com una oportunitat de “reforçar” el projecte socialista. No debades, “alegria” és la paraula que més vegades ha repetit a l’acte d’avui, en què l’han acompanyat la consellera Carmen Montón, el síndic parlamentari Manuel Mata i el secretari provincial de Castelló, Francesc Colomer, tres persones que simpatitzaven amb Sánchez però que anhelen la victòria de Puig al conclave del PSPV. Igualment, algunes plataformes comarcals o locals creades per donar suport a Sánchez ara no volen ni sentir a parlar de derrocar el secretari general del PSPV.

Amb tot, hi ha partit. Rafa García s’ha fet acompanyar de dos centenars de militants, una demostració de força amb què vol marcar terreny. Té el suport absolut d’Ábalos, l’home fort a la província de València, però li poden fallar alguns puntals importants. Avui, per exemple, l’alcalde de Torrent, Jesús Ros, s’ha fotografiat de bracet de Puig, tot al contrari que a les primàries federals, en què va donar suport a Sánchez.

“Els vots, els haurem de fidelitzar porta a porta”, indica un partidari de Puig que no creu que les primàries estiguen guanyades, ni de bon tros. El cop que significaria una derrota del president de la Generalitat al si del seu propi partit, però, pot convertir-se en el millor al·licient per tal de convèncer els afiliats més dubtosos. La “lleialtat d’anada i tornada” que Puig va proposar-li a Sánchez el 22 de maig, l’endemà que aquest fóra escollit secretari general, pot haver-se esgarrat. No obstant això, García ha demanat que, en cas de derrota, Puig integre les “diverses sensibilitats” del PSPV a la seua executiva.

Qui és Rafa García?

Rafa García, nascut el 1971 i llicenciat en Belles Arts, és un home de partit de tota la vida. Mai no ha treballat al marge de la política, sinó que va començar com a assessor del grup municipal socialista, on després va esdevenir regidor i gerent de l’empresa municipal Cemef (Centro Municipal de Empleo y Formación), un càrrec que va perdre després que Compromís i el PP uniren esforços per descavalcar-lo. Persona de la confiança estricta de José Luis Chavarrías, alcalde veterà de Burjassot, va accedir a l’alcaldia el 2014, durant un mandat en què Compromís, amb menys de la meitat de regidors, va obligar-lo a cedir l’alcaldia durant els tres primers anys.

És una persona a qui li agrada trepitjar el carrer. Coneix a fons totes les associacions de veïns, cada comissió fallera, i no té un “no” per a ningú. “El señor Sisí”, li diuen els comerciants, als quals sempre promet tot allò que li demanen, puga complir-ho o no. És tan atent com poregós, com s’ha demostrat quan ha qüestionat el carril bici que propugnava Compromís o quan va accedir a la demanda d’un sector de veïns perquè Burjassot comptara amb un pàrquing que els seus socis de govern no trobaven escaient. “No té un projecte de ciutat, però sí molta ambició política”, sentencia una persona que ha governat amb ell. “I no perd res, perquè si no és escollit secretari general, tornarà a Burjassot, on continuarà tenint el seu espai”, afegeix.

“El señor Sisí”, doncs, per fi ha après a dir “no”. Concretament, a Ximo Puig, que aquest mes de juliol es jugarà el seu futur polític en unes primàries que mai no havia imaginat tan disputades. La derrota tan sonora de Susana Díaz, amb tot l’aparell del seu costat, fa que estiga alerta. Molt alerta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.