A principis d'aquest segle, una coneguda marca de colònia s'anunciava amb el lema “millor quan més a prop”. La promoció venia acompanyada d'anuncis de gust dubtós i una presentació dels rols de gènere igualment fastigosa, però la frase ve a tomb: la comunicació al voltant de la COVID-19 sembla obtenir millors resultats en els àmbits de proximitat que en el govern de l'Estat, malgrat tenir molts més mitjans a l'abast. Això és el que, amb diferents accents, transmeten els experts consultats per aquesta publicació.
Carles Pont Sorribes, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca en Comunicació Política, Mitjans i Democràcia (POLCOM), detecta dues fases diferents en la comunicació del govern de Catalunya, aproximadament les primeres setmanes de març i a partir dels dies 20 o 22 del mateix mes. En la primera, “es veia una gestió comunicativa molt bona per part dels portaveus, fonamentalment tècnics. Vèiem poc als polítics i això em semblava una bona estratègia”, assegura. I posa en valor el paper de Joan Guix, secretari de Salut Pública. “En una segona fase veiem un excés de polítics i no veiem els tècnics, la qual cosa em preocupa”.
Pont Sorribes veu deficients algunes posades en escena, com ara determinades al·locucions del president Quim Torra o en compareixences dels consellers, fetes des de casa i “no molt acurades”. L'escenografia “és important per tal de donar seguretat els ciutadans. Les condicions són complexes, però si veus el conseller des de casa, parlant amb un fons poc adequat, de seguretat en transmet poca”. En tot cas, l'expert destaca com a molt positiva la gestió en xarxes tant de Protecció Civil com de Mossos d'Esquadra. “Em sembla que això s'està fent molt bé”, assegura.
Pel que fa al govern de l'Estat, el professor i investigador detecta un abans i un després de la declaració de l'estat d'alarma. “Al principi es va fer molt bé, amb el comitè tècnic i la figura de Fernando Simón. Després d'uns dies, el que veiem és gent uniformada amb un llenguatge bèl·lic que remet a èpoques passades”. “Una crisi sanitària no necessita les explicacions de les forces de seguretat, sinó dels tècnics. L'origen de la crisi requereix els millors experts per explicar-la. Si vols legitimar una acció de govern no et calen els uniformes”, rebla.
Aquest professor, autor del llibre La comunicació d'emergències, considera molt importants tres factors: comptar amb un portaveu únic que siga un expert, exposar clarament i amb un bon ús del llenguatge i gestionar bé les expectatives. Des d'aquesta perspectiva, Pont Sorribes és crític. “Si la crisi és sanitària, has d'anar a buscar els sanitaris. Un altra cosa és que prefereixis fer política, que és un gran error”, diagnostica. A continuació fa referència a un eslògan, “Este Virus lo paramos Unidos”, que “recorda alguns eslògans de partits polítics. Estar units no és precisament ara la millor recomanació, que hem d'estar quant més separats millor. De no ser que tingui una altra finalitat que em puc imaginar. Si hem d'estar units què significa? Que estem separats? És desafortunadíssim, molt pobre”. I sense eficiència electoral: “Els seus votants no es poden identificar amb aquest missatge i els que voldrien caçar tampoc no crec que tinguin un gran fervor per aquest unidos”.
La gestió d'expectatives tampoc no ha estat bona, sobretot amb la famosa corba de contagis i la possible durada del confinament. “Es pot admetre que no tens la certesa que les coses depenguin de tu. Quan es va declarar l'estat d'alarma s'hauria d'haver dit que la cosa anava per més llarg. La gent entén les conseqüències, no calia aquesta precaució. La ciutadania s'ho ha pres seriosament, no eren necessaris la militarització del llenguatge i els uniformes”.
Patriotisme contra el coronavirus
Àstrid Alemany, politòloga, consultora en comunicació i presidenta de la Associació de Comunicació Política de Catalunya, fa l'anàlisi a través del contrast entre la gestió dels governs espanyol i català. “La principal diferència és que el govern de l'Estat està gestionant comunicativament la crisi com una campanya de màrqueting. Una campanya de comunicació política en tota regla”, assegura, abans de criticar l'atribució (“casualitat o mala fe”, etziba) del color groc, associat a l'independentisme català, a la paraula “virus”. Pel contrari, el govern català, “amb encerts i errors en la gestió i el contingut, comunica i ha comunicat des del primer minut la gestió d'una crisi sanitària, facilitant dades, posant els experts a liderar el missatge i posant la protecció de la vida al centre de tot”.
Tot i que Alemany considera important analitzar diferents aspectes com el to, la posada en escena, la comunicació no verbal o la cadència, creu que “el missatge continua sent el rei. I el missatge del govern espanyol té una contradicció enorme de base, des de l'inici de la crisi sanitària”. La contradicció segons l'experta té a veure (“com sempre”, postil·la), amb Catalunya. L'argument és la centralització de la gestió deixant les comunitats autònomes “sense competències sanitàries ni de control dels cossos policials”, amb el que qualifica com “un 155 encobert a Sanitat i Interior”. “L'excusa era la mala gestió a l'inici de la crisi de la Comunitat de Madrid, però era evident que l'avançament de les mesures preses des del govern de Catalunya deixaven al descobert la mala gestió estatal”, rebla.
La politòloga recorda la compareixença de Pedro Sánchez per explicar-ho, “una roda de premsa interminable, de més de 45 minuts, on no explica cap mesura concreta, ni sanitària ni econòmica, i ens brinda una arenga política on bàsicament el patriotisme i l'unionisme són les dues receptes contra el coronavirus”. Alemany fa una relació d'idees entre el missatge de Sánchez i el “Better Together” emprat pels unionistes britànics quan el referèndum d'independència d'Escòcia, com a solució a una pandèmia global. “Per tant, a nivell intern d'Espanya, la solució passa pel control absolut i la visualització del control únic de la sobirania amb la recentralització, la posada en escena i el protagonisme de l'Exèrcit, traient el rei Felip V. Vestit de militar, per cert!”.
Alemany al·lega que aquest missatge genera una contradicció també en la relació amb la Unió Europea. “Sánchez demana a crits compartir la sobirania, ara sí, demanant ajuda econòmica i abastiment de material. Quina contradicció en el missatge! I això per què? Doncs perquè, com sempre, tot i la crisi, tot i els morts, tot i el desastre econòmic, el conflicte de sobiranies i territorial que viu Espanya des de l'1 d'octubre del 2017 condiciona qualsevol pas de qualsevol govern. Del progressista, també”.
"És la diferència entre una campanya política i la gestió comunicativa d'una crisi. Entre entendre que qui t'escolta són ciutadans adults que esperen la veritat en comptes de soldats patriotes que obeiran a ulls clucs per un patriotisme estèril"
Un plantejament que ha conduït a “errors en les respostes quant a competències, errors de gestió tapades amb discursos buits de continguts, errors de missatge tan sonors que tapen amb una posada d'escena pulcra pel que fa al sentit d'Estat”.
Alemany conclou reblant el clau sobre el contrast amb l'actitud del govern català. “Les paraules vida, protecció, salvar vides i l'expressió 'els experts ens recomanen' han estat al centre de totes les rodes de premsa. És la diferència entre una campanya política i la gestió comunicativa d'una crisi. Entre entendre que qui t'escolta són ciutadans adults que esperen la veritat en comptes de soldats patriotes que obeiran a ulls clucs per un patriotisme estèril”, argumenta. “Entendre que Alemanya és el país amb menys morts d'Europa i que l'èxit rau en la gestió federal i descentralitzada de la crisi és una quimera a Espanya”, conclou.
Per davant de l'Estat
El valencià Àlex Comes, director de la consultora de comunicació i branding Estudio LaBase, veu molt difícil deslligar gestió de la crisi de la gestió comunicativa. “La comunicació del govern valencià ha estat prou millor que la del govern estatal, per la raó que la gestió de la crisi també ha estat millor. En tot moment s'ha fet veure la ciutadania que s'estava prou per davant d'unes altres comunitats autònomes i del propi govern estatal”, dictamina. I posa com a exemple la gestió de l'arribada d'avions amb material, una qüestió que comportava “desmarcar-se del govern de l'Estat, la qual cosa no és fàcil perquè dos dels partits del pacte del Botànic II governen també a Espanya”, diu en referència al PSPV-PSOE i a Unides Podem.
Una bona gestió, en el cas valencià, no exempta d'errades, com ara quan la consellera de Sanitat Ana Barceló va deslligar la infecció dels sanitaris de la manca d'equips de protecció. “És una errada prou important, però cal contemplar-la en el context que és la persona de més exposició pública aquests dies”. “Es tracta d'una qüestió molt delicada i que entenc que ha de ser molt dur a nivell personal. No tracte de justificar-ho, però si algú es podia permetre cometre aquell error era la consellera Barceló”, al·lega.
Li preguntem si la sobreactuació quan el Consell va comunicar la cancel·lació de les Falles es podia considerar també una errada. “En general, la gestió de la crisi va pecar un poc de sobreactuació fins el 21 o 22 de març. És quelcom que ningú no s'esperava. Part del problema de la sobreactuació va ser la sobreimprovisació. Al final, es normal: cap polític del món està preparat per gestionar una crisi d'aquesta magnitud”, alerta.
Comes considera més greu la “manca de transparència” del govern espanyol a l'hora de gestionar les preguntes dels informadors. I posa com a exemple del contrari les compareixences del president Ximo Puig, que respon en directe els periodistes amb un “exercici de transparència i honestedat”. L'expert també veu contrast entre la “lleialtat” dels tres partits del Botànic II i el que s'està vivint al govern estatal, “amb filtracions a mitjans”. “La imatge de cohesió és molt més forta que a nivell estatal. I l'oposició també ha estat més lleial”, assegura. “Isabel Bonig ha pres una posició de diàleg prou més gran que la de Pablo Casado”, anota en referència als líders del PP. “I Vox fins i tot té una posició més moderada que el partit en l'Estat, que està seguint l'estratègia de Salvini a Itàlia, de fomentar un auge del patriotisme espanyolista i de l'euroescepticisme. Però a la gent, en moments així, no li agraden les bovades. Als votants que no estan molt fidelitzats, tot això no els agrada”, apunta.
En el cas de Ciutadans, al principi de la crisi hi hagué una forta eixida de to a les Corts del portaveu, Toni Cantó, contra la ministra Irene Montero (“m'estalviaré de dir el que pense sobre això”, diu Comes), però tret d'aquest fet i de la incontinència en xarxes, la formació taronja ha tingut al País Valencià “la mateixa posició que a l'Estat”. “Pensava que Inés Arrimadas seria més agressiva, però és l'única que en l'àmbit estatal té una posició més cordial”, argumenta.
Centrant-nos en la comunicació del govern espanyol, a diferència dels seus col·legues catalans, Comes veu positiu que en les compareixences estiguen representades les diverses institucions de l'Estat, “però la idea és més bona que l'execució. Es tracta de rodes de premsa en les quals no aporten molt. Es transmet la idea que no és un govern qui està fent front a la crisi, sinó l'Estat, a través de la declaració de l'estat d'alarma, però no s'acaba de dir res de profit”. Així i tot, Comes admet que aquesta escenificació és producte, en part, del moment polític. “En un altra situació, sense Vox i amb un PP més moderat, no haguérem vist això. És una escenografia que ajuda a que l'executiu socialcomunista tinga una imatge de govern que té el suport de l'Estat. Des d'aquest punt de vista, era pitjor no traure a l'exèrcit i les forces de seguretat”.
Hi ha algun govern que estiga encertant veritablement en una crisi com aquesta? Comes troba en l'estranger, a Canadà, un model comunicatiu a seguir, amb un primer ministre, Justin Trudeau, a qui “no li calen rodes de premsa interminables. Amb missatges de quatre o cinc minuts, parlant clar i ras, en té suficient. Una manera clara i senzilla de comunicar. I, sobretot, amb un to molt empàtic”.
Manca de pedagogia
Aida Vizcaíno Estevan, sociòloga i politòloga, professora associada de la Universitat de València i una persona amb experiència en l'Administració, adverteix que “no es pot desvincular la comunicació valenciana de l'estatal. El que està fent la Generalitat és complementar-la per la centralització i la declaració de l'estat d'alarma”. En tot cas, troba positiu el lideratge de Ximo Puig -també de la consellera Barceló- i la lleialtat dels socis de govern. “Açò s'ha de valorar, perquè aquest lideratge s'està respectant”. “Crec que s'està fent bé, més en el missatge que en les formes. S'està donant una imatge de tranquil·litat i seriositat, encara que hi haja llacunes en la gestió. No està anant malament, ací està sortint ben parada la comunicació”, resumeix.
Pel que fa a la sintonia comunicativa amb el govern estatal, “té a veure amb la manera de ser valenciana, una certa especificitat. Vivim en un escenari més espanyolista que no pas nacionalista”. Fet el matís, Vizcaíno detecta serioses mancances en la comunicació a l'Estat. “Tenint clar que és una situació molt complicada d'explicar i gestionar, en el cas espanyol hi ha dos problemes importants, en el plànol sanitari i econòmic”, assegura.
"Se'ns ha considerat menys adults del que som. El govern espanyol no confiava en la resposta que s'està donant per part de la ciutadania"
Sobre la qüestió sanitària l'experta agafa també un model extern, en aquest Alemanya, per la claredat expositiva de la cancellera Angela Merkel. “Ací ha hagut mancances, se'ns ha considerat menys adults del que som. El govern espanyol no confiava en la resposta que s'està donant per part de la ciutadania”, anota, alhora que detecta que no ha existit suficient pedagogia per explicar la gent per què s'havia de quedar a casa. “Els mitjans de comunicació han anat més ràpid a l'hora d'explicar això”, assegura.
Així mateix, Vizcaíno considera que es va explicar malament l'estat d'alarma i es va llançar la solució econòmica dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) sense la suficient argumentació. Tot plegat, “una situació molt inquietant”. “Part del problema és estructural, no estem acostumats a què els polítics facen pedagogia. I també hi ha una part del problema que respon a la batalla política pura i dura”, afegeix.
Quant a la manera de comunicar durant la pandèmia, creu beneficiosa la figura de Fernando Simón, “una persona amb el rol de tècnic i amb l'aura d'independència. Un punt al seu favor a més de la tranquil·litat. Haguera estat perjudicial que hagueren controlat la comunicació ministres com José Luis Ábalos o Maria Jesús Montero”. “És un encert que la veu cantant la porte la persona que ha de ser”, conclou. I traça un paral·lelisme amb la figura de la consellera Barceló, “algú que no és conegut pel seu rol polític i, per tant, juga un paper similar al de Simón”.
Pel que a les escenificacions castrenses, Vizcaíno és crítica: “M'ha sorprès. En una democràcia, els cossos han d'estar si cal que estiguen, però no pot ser que en una roda de premsa hi haja tants civils com militars, remet a la història dels segles XIX i XX espanyols. Es podia crear un espai propi per a les explicacions, però no pot ser que un militar estiga al nivell d'una ministra, ha de tenir un altre moment”. “L'anàlisi cal fer-lo en clau de política de partit, però s'està acceptant que l'extrema dreta és encara capaç de marcar l'agenda”, assegura.
Amb tot, l'experta creu que el problema de comunicació més greu rau en la qüestió econòmica. “S'estan prenent mesures de molt curt termini, amb la mirada posada en els treballadors, la qual cosa té tot el sentit, però no s'està trencant amb una certa demonització de la imatge de l'empresariat, quan l'estructura valenciana i espanyola està formada en un noranta per cent per pimes. Hi ha una part del discurs estatal que està en una clau de classe, però si en cinc o sis mesos hi ha una forta caiguda de les pimes, tindrem un gran problema”.
En aquest sentit, Vizcaíno creu que no s'han donat explicacions clares sobre l'aturada econòmica i diu entendre posicions com la del president basc Íñigo Urkullu, “perquè el territori basc no és el nostre”. També assegura entendre la posició de proximitat a l'empresariat mostrada per Ximo Puig.
Felip VI no es guanya el sou
El mallorquí Eli Gallardo, politòleg i tècnic en comunicació, una persona també amb experiència en el camp institucional, qualifica la política comunicativa del govern de les Illes com a “molt proactiva i didàctica”. “Hi ha molta comunicació gràfica i molta informació immediata. Cada vegada que compareix Pedro Sánchez immediatament hi ha una compareixença de la presidenta, la socialista Francina Armengol”, una dirigent amb “un lideratge molt fort”. A més, en contrast amb les crítiques al govern de l'Estat, els periodistes valoren les rodes de premsa sense filtres.
A diferència de la unitat d'acció valenciana, Gallardo mostra la seua sorpresa per la decisió d'un dels membres del govern, Més per Mallorca, de traure comunicats a banda, informant de les conselleries del seu partit. “S'ha posat en marxa un motor comunicatiu que no sé si és positiu, perquè l'impacte en els mitjans és limitat”, apunta. Alhora que creu que quan els nacionalistes plantejaven un confiament més rigorós, tractant de marcar perfil propi, “la presidenta ja ho deia, anava en aquesta línia”.
El politòleg reconeix que ser una comunitat amb un índex d'afectació de la pandèmia menor, potser per la insularitat, també ajuda a què la política de comunicació siga més fàcil. En tot cas, la mirada cap a la gestió comunicativa estatal és molt més crítica. “Quan hi ha catàstrofes naturals cal un lideratge, però es podia haver gestionat d'una altra manera. Ha hagut rodes de premsa de Pedro Sánchez que no calia fer. I s'ha perdut l'oportunitat de presentar la crisi com un tema sanitari, no polític”.
A banda d'això, “la figura de Pablo Iglesias, en quarantena, presentant-se a una reunió del Consell de Ministres tira per terra tota l'estratègia comunicativa”, mentre que tampoc li ha convençut la comunicació ministerial a l'hora d'explicar els ERTO i la resta de mesures econòmiques. Pel contrari, té una visió matisada de la militarització de la comunicació. “Posar en el mateix plànol la crisi sanitària amb la seguretat és donar-li a aquesta un plus d'importància, una decisió no ben vista per contenir elements procedents del franquisme”, anota. Dit això, recorda que “abans d'entrar Podem en el govern hi hagué en l'exèrcit 'ruido de sables', aquesta és una manera de donar un colp d'autoritat”.
Preguntem si això li atorga raons a l'extrema dreta. “No, perquè Vox demanava anar més enllà, la declaració de l'estat de setge, i aquí els militars estan supeditats al que diga el govern. La mesura té una intencionalitat d'evitar un debat, que qui es mogui o critiqui sigui d'un sector molt concret”. Una mesura, a més, que fa moure's també els partits independentistes, com ERC, “una manera de defensar-te a l'atac”.
"Fernando Simón és un tecnòcrata a qui no li poden retreure res en el plànol ideològic. Eleva el debat i evita debats insubstancials"
Gallardo també creu que la figura del doctor Fernando Simón atorga equilibri i credibilitat a la comunicació del govern estatal. “En els països mediterranis necessitem la figura d'un àrbitre o mediador, algú que sigui un expert i no estigui significat, per donar tranquil·litat. Es tracta d'un tecnòcrata a qui no li poden retreure res en el plànol ideològic. Eleva el debat i evita debats insubstancials”, assegura sobre la figura nomenada en el seu moment per Mariano Rajoy.
Molt més crític és amb la Corona. La primera de les compareixences de Felip VI, amb l'escàndol del rei emèrit encara cuejant, “va ser una provocació”. “No va dir absolutament res i no va ser gens constructiu. Es tractava de mantenir contents els més fidels, però va ser una errada garrafal”. “No s'ha guanyat el favor en aquesta crisi, ni en anteriors, perquè no és un mediador sense color, té un color molt determinat, ni està demostrant que el seu sou estigui justificat”, dictamina.