Els Països Catalanopagants

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La relació que dispensa l’Estat espanyol amb Catalunya és de possessió. És el botí de guerra més preuat que tenen i el darrer que els hi queda. En l’imaginari castellà, tot el que generen els territoris de parla catalana els pertany. En són els legals administradors per dret de conquesta. A Madrid és on trobem tot un exèrcit de buròcrates, polítics i alts funcionaris que decideixen quan han d'apujar els tributs o com cal organitzar les infraestructures. Des d'allí, doncs, és des d'on es gestiona tot, com també el repartiment dels beneficis a través de trames clientelars i corrupció a gran escala. Aquest model econòmic, lluny de ser "el més federal d’Europa", replica un model colonialista. El diccionari el defineix així: "Sistema polític i econòmic caracteritzat pel domini que una nació estrangera fa d'un territori ocupat amb l'objectiu d'obtenir-ne riquesa".

Resulta molt il·lustratiu de veure com molts mapes econòmics -freds i objectius- dibuixen els Països Catalans. D’exemples n’hi ha de tots colors. El Principat, el País Valencià i les Illes són els territoris que han experimentat un major creixement del PIB després de la crisi i els tres que continuen aportant més diners a l’Estat. Una solidaritat constant en el temps que alimenta tota la maquinària castellana des de fa tres segles. A nivell administratiu, els tres territoris són els que tenen menys funcionaris públics per habitant i els tres que reben menys inversions, segons dades del mateix Ministeri d’Hisenda espanyol. Irònicament, l’amic i guionista Toni Babia, quan veu algun dels mapes econòmics de l’Estat, ho resumeix així: "Els Països Catalanopagants i els Països Castellanocobrants".

Per acabar amb tot aquest despropòsit, el proper 1 de setembre s’activa la fase final de l’Agència Tributària de Catalunya, preparada per assumir competències plenes en matèria d’impostos i que esdevindrà l’embrió de la nova Hisenda Catalana. De fet, en només dos anys s’han quasi triplicat els punts d’atenció i les oficines recaptatòries, d’aquí un mes i fins a final d'any n’hi haurà més de 150 repartides arreu del Principat. També s’han triplicat els treballadors per afrontar la futura contingència, dels 1.240 del 2015 als 2.750 previstos per a finals d’any. I el pressupost ha augmentat, passant dels 35 M als 93 M.

Un sistema que millorarà el servei d’atenció al ciutadà, ja que unifica finestretes per poder realitzar qualsevol tràmit tributari i de recaptació dels impostos. Un model de proximitat que dóna confiança i visualitza el canvi de paradigma a peu de carrer. Tot i que des de fons del Govern ara es diu que l'ATC servirà per recaptar els impostos que actualment figuren en el marc competencial, la veritat és que aquest organisme actuarà en sintonia amb la desconnexió que farà el Govern en els propers mesos.

Ara que l’Estat està disposat a continuar escanyant a base d’impostos sobre préstecs, multes per no complir la llei i amenaces als representants i treballadors públics, intervenint tots els comptes de la Generalitat, la resposta catalana està preparada. Tot sembla indicar que l'Executiu espanyol seria capaç de posar en perill tota l’estabilitat de la zona per conservar el seu botí. Serà en aquell moment quan el Govern, en legítima defensa i mostrant els mapes que tothom entén, pitjarà el botó de la desconnexió i tots els impostos, gràcies al sistema informàtic e-SPRIU aniran a la cistella de la nova i moderna Hisenda Catalana. Un mecanisme que ja existeix, és eficient i està sota control català. Només cal activar-lo.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marc Cros
Marc Cros

Periodista d'EL TEMPS i creador de la guia Mapilife.