Ministeri del Referèndum

Camí del referèndum (ll): la complicitat de la premsa lliure

El Govern espanyol ha topat amb un poder que qüestiona la seva estratègia immobilista: la premsa lliure. L’editorial del ‘The New York Times’ d’aquest cap de setmana i les enquestes sobre les dades de participació d’aquest mes enlairen la precampanya del referèndum. Una consulta vinculant que cada dia sembla més difícil d’aturar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’abisme entre els mitjans de comunicació lliures i certs mitjans espanyols no deixa de créixer. Els mitjans tradicionals sempre han estat una arma de propaganda dels poderosos i dels governs. Una connivència que encara és ben present en gran part dels diaris i televisions de Madrid. En canvi, en un món global, el control del mitjans per part dels polítics resulta més complicat, ja que tenen la missió d'actuar com a contrapoder. Tot i que és sabut que Espanya ha comprat favors a molts Estats –tal i com va confessar l'ex-ministre d'Exteriors del Govern espanyol, José Manuel García-Margallo– mai no podrà silenciar el conjunt de la premsa.

En un món civilitzat, els mitjans han d’actuar com a quart poder i s’han de deure al seu públic, no al sistema ni al govern de torn. Tot i que cada mitjà pot tenir les seves preferències ideològiques, cap no s’atreveix a dir que un referèndum és un "cop d’Estat", tal i com repeteixen a Madrid cada dia. I encara menys als Estats Units, on el dret a l’autodeterminació forma part de la seva gènesi. Els mitjans de comunicació esdevenen eines bàsiques per cohesionar el pensament de la població i per configurar relats. La línia política dels grans mitjans acaba influint no només en la societat, sinó també en les decisions polítiques dels governs, al mateix temps que alimenten la crítica de l’oposició.

Totes les seccions dels diaris volen influir i explicar una realitat, però en la columna editorial és on aquest contrapoder s’expressa de forma activa i diàfana. Per aquest motiu, l’editorial del poderós The New York Times a favor del referèndum català ha causat tants estralls en el sistema espanyol i en els mitjans i els partits que el formen.

Una instantània de la concentració a Montjuïc a favor del referèndum il·lustra l'editorial de The New York Times d'aquest cap de setmana.

L’editorial de ‘The New York Times’

El passat dissabte el diari nord-americà va publicar un editorial en el qual defensava el referèndum català, i que duia aquest titular: "El desafiament de Catalunya a Espanya". Un dels diaris més influents del món, doncs, s’involucra en un “afer intern” d’un Estat europeu i marca un abans i un després en el camí cap al plebiscit.

El rotatiu descriu el carreró sense sortida en el qual es troba l’Estat, un acorralament democràtic del qual és difícil d’escapar. En aquest sentit, el consell que el grup editor nord-americà fa a Rajoy és aquest: “La millor sortida per a Espanya seria permetre el referèndum i que els catalans rebutgessin la independència”. És a dir, que es donés la mateixa situació que al Quebec i Escòcia. A més, critiquen la negativa del Govern del Partit Popular a negociar: “La intransigència de Madrid encendrà encara més la frustració dels catalans”.

En aquest darrer paràgraf de l’editorial en cap moment es diu que la millor sortida per als catalans sigui rebutjar la independència, tal com alguns mitjans han afirmat. El text explica la determinació catalana a celebrar el plebiscit el proper 1 d’octubre i interpel·la el poder espanyol, un objectiu que aconsegueix amb escreix.

L’editorial també insta el Govern espanyol a “arreglar casa seva”, recordant la moció de censura, els equilibris per formar govern i els casos de corrupció. El rotatiu, a més, explica la recepta judicial de l’Estat contra l’executiu català, aplicant una “interpretació restrictiva de la Constitució”. A més, recorda el tracte econòmic desfavorable que pateix Catalunya, que representa una cinquena part de la riquesa del conjunt de l’Estat i alhora rep menys del 10% de les inversions. En aquest sentit, el diari creu que només una negociació “de bona fe” podria calmar els ànims dels catalans.

Un dels elements més destacats de l'editorial és quan es refereix al "referèndum il·legal", així, entre cometes, fent evident que no comparteix la postura del Govern espanyol, que el considera una votació democràtica fora de la llei. Qui ha replicat la postura del poderós rotatiu nord-americà ha estat la FAES. Aquest think tank presidit per José María Aznar titlla la visió del New York Times de “fal·laç" i afirma que “cap editorial determinarà el plebiscit per a Catalunya”Una resposta que mostra l'agressivitat marca de la casa i exposa un posicionament clarament aïllacionista. 

El poder de les enquestes

Un altre element que influeix en l’opinió pública i en les decisions dels governs són les enquestes. Una eina que condiciona i construeix la realitat. Fa dues setmanes, el diari Ara va publicar els primers sondeigs sobre el referèndum català. Apuntaven a una victòria del  a la independència i que la participació podria superar el 64%. Unes dades que legitimarien l'aposta de celebrar el referèndum i la posterior aplicació del resultat per part del Govern català.

L’enquesta de l’Ara torna a evidenciar la clara majoria a favor del referèndum al Principat, com la millor eina per solucionar el conflicte amb l’Estat. Quasi un 70% dels catalans hi estaria a favor mentre que només un de cada quatre el rebutjaria. Els votants dels partits d’obediència catalana –la CUP, Esquerra i el PDeCAT– són favorables al referèndum de forma unànime.

Per la seva banda, els votants dels comuns, en un 86%; i els del PSC en un 64% també són majoritàriament favorables al plebiscit. Només els propers a PP i C’s s'hi mostren majoritàriament en contra. Una dada que apunta el sondatge és que la mobilització dels votants del no podria augmentar respecte al 9-N: passant dels 100.000 fins als 750.000 vots.

Per fer realitat el referèndum, doncs, és vital que els mitjans generalistes catalans construeixin aquest relat i el facin visible i possible entre la població. Un dels instruments més efectius per aconseguir-ho són les enquestes d’opinió. En els properes mesos caldria que els sondeigs acompanyessin aquest camí cap al referèndum. Un fet que ja és habitual en totes les curses electorals. Per tant, centres d’estudis d’opinió del país, poseu-vos a cuinar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.