La inestabilitat i la inseguretat s'han convertit en els trets definitoris dels últims anys. La Gran Recessió, l'impacte creixent del canvi climàtic, la persistència d'un mercat laboral precari, la pandèmia de la COVID-19 i l'esclat d'una guerra a les portes de la Unió Europea després de l'agressió russa a Ucraïna han marcat les nostres biografies vitals d'una manera, si fa no fa, asfixiant. En un escenari on cada vegada més es noten els efectes de l'emergència climàtica en l'augment desproporcionat dels mercuris, les crisis hídriques i la proliferació més gran de catàstrofes naturals, el vell continent s'ha topat amb una crisi energètica quasi sense precedents. Enfront d'aquesta escalada incessant del preu de l'electricitat, Brussel·les sembla enterrar els seus antics dogmes econòmics i s'ha obert a intervenir un mercat amb un disseny pendent de reforma.
La pujada del preu de l'energia, alimentada pel joc de l'autòcrata Vladímir Putin de tallar l'aixeta del gas a Europa, ha derivat en una crisi inflacionària de rècord a l'eurozona que ha provocat un tomb a la política monetària del BCE. Si comparem els preus a l'Estat espanyol de juliol del 2021 amb els registres del mateix mes d'enguany, el resultat és un increment del 13,5% de les begudes i els productes d'alimentació, un 5% a la roba o un 16,2% al transport. Un augment dels preus, del cost de la vida, que ha minvat la capacitat adquisitiva de la població. No debades, aquesta espiral inflacionària s'han berenat 110.000 milions d'euros en poder de compra dels sous i dels depòsits. Fer la compra s'ha convertit en un exercici més complicat que abans, on els consumidors analitzen amb més deteniment quins productes adquirir per evitar trobar-se amb la butxaca foradada abans d'hora. I més si cal afrontar el pagament de rebuts de la llum a preus absolutament desproporcionats en una època de calor sufocant.
Amb els salaris reals estancats des de fa lustres a l'Estat espanyol i, pràcticament, al conjunt del món occidental, els preus s'han disparat un 11% de manera anual mentre les retribucions en la negociació col·lectiva creixen quatre vegades menys. Una bretxa que ha generat conflictes sense gaire ressò mediàtic, com ara la vaga massiva a Cantàbria del sector del metall, el qual va decidir realitzar una aturada laboral durant més de dues setmanes el proppassat mes de juny. Arran de l'alça del cost de la vida i la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors, les vagues han augmentat un 20% en el primer trimestre d'enguany en comparació a l'exercici anterior. A Catalunya, la conflictivitat al món de treball s'ha disparat: el nombre de participants en vagues ha experimentat un creixement del 113%. Al País Valencià i a les Illes Balears, en canvi, s'han registrat forts decreixements de la gent implicada en protestes per les seues condicions a la feina.
La proliferació de mobilitzacions laborals, però, no s'ha donat només a l'Estat espanyol. També s'han produït al Regne Unit, amb protestes importants de sectors com ara els estibadors, els empleats de correus o els treballadors del transport. «Són un preludi d'allò que ocorrerà en el conjunt del continent europeu i, per descomptat, a Espanya si la patronal no s'asseu a negociar els convenis ni som capaços de traslladar als salaris l'important increment del cost de la vida», ha avisat darrerament Pepe Álvarez, secretari general de la central obrera UGT. Encara més, el dirigent de l'organització en defensa dels treballadors ha anticipat «una tardor i un hivern calents». Tant Comissions Obreres com UGT han escalfat motors sota la campanya «Salaris o conflicte».
En aquesta batalla pels salaris, la vicepresidenta segona del Govern espanyol, la progressista Yolanda Díaz, s'ha posicionat del costat dels sindicats i ha reclamat una nova pujada del Salari Mínim Interprofessional que provoca autèntiques granellades i profunda indignació a la patronal. «Bloquejar els convenis no és una bona recepta per a Espanya», va estirar les orelles la dirigent governamental esquerrana als empresaris en un moment on el pretès pacte de rendes, que havia d'incloure sacrificis proporcionals dels treballadors i de l'empresariat, s'ha situat en punt mort.
La patronal fa una lectura ortodoxa dels manuals d'economia, els quals adverteixen que una pujada dels salaris al nivell de l'increment del cost de la vida pot desencadenar una espiral inflacionària difícil de parar. Existeix, tanmateix, una lectura alternativa que s'hauria de tenir en compte. Un estudi de Comissions Obreres aportava una dada interessant en la discussió sobre la pugna salarial que s'albira: els beneficis empresarials foren responsables del 83,4% de la inflació registrada en el primer trimestre del 2022. Una xifra suggerent per analitzar les diferents perspectives i determinar la balança en la lluita pels salaris que tindrà la tardor i l'hivern com a escenari temporal predilecte.
